Nº 408. Estudi dels coleòpters cavernícoles del grup Troglocharinus orcinus

 

A la prestigiosa revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, s'acaba de publicar un treball que tracta de l'estudi de les subespècies dels coleòpters cavernícoles Troglocharinus orcinus.

Hi ha gèneres i espècies de coleòpters cavernícoles que, al llarg dels anys, han sofert importants canvis dins la seva nomenclatura. Alguns dels motius són:

-Per l’aspecte exterior dels exemplars, es fa difícil fer una bona separació entre espècies i els estudis que s’han anat publicant, donaven molta importància a certs caràcters morfològics que, a la fi, s’ha demostrat que no eren constants i, per tant, no vàlids.

-Per la falta d’estudis d’ordre genètic (ADN).

-Per no haver donat la importància que es mereix l’estudi dels òrgans genitals de la femella.

-Per la seva distribució territorial, la proximitat entre espècies i subespècies, que ajudava a creure que podria ser tot el mateix.

-Per la falta d’unes separacions, d’uns bons aïllaments geogràfics i/o geològics ben determinats que puguin ser motiu d’una evolució diferent entre espècies pròximes.

Aquestes raons, potser no totes, convergeixen en aquest grup, propi de zones tarragonines, del T. orcinus. Una gran quantitat de cavitats on ha estat localitzat i uns aspectes exteriors dels individus que feien difícil la seva determinació.

                                          Distribució (per agrupacions) de les seixanta-una cavitats i de les tres subespècies

La feina ha estat ingent. El Joan ha estat el principal recol·lector de material de noves cavitats, mentre que el Jordi ha hagut de preparar unes tres-centes exemplars i un centenar d’extraccions de l’òrgan copulador, entre mascles i femelles (entre les tres subespècies). No sé si us podeu arribar a fer càrrec de l’extrema dificultat que comporta fer aquestes “operacions quirúrgiques” en insectes que mesuren, com a molt, quatre mil·límetres i, més encara, extreure els genitals, que mesuren unes poques dècimes de mil·límetre! Es necessita molt de pols i una vista privilegiada, tot i treballar amb aparells òptics de gran augment.

                       Fotografia d'una de les tres subespècies: Troglocharinus orcinus orcinus. Autor: Agustí Meseguer

Ha passat a sinonímia, o sigui, que ha quedat eliminada l’espècie, Troglocharinus orcinus acevedoi, entrant a formar part de Troglocharinus orcinus orcinus. Els autors han considerat que no tenia prou caràcters propis per a mantenir-se com una espècie distinta.

Així doncs, aquest grup queda amb tres subespècies:

-Troglocharinus orcinus orcinus (Jeannel)

-Troglocharinus orcinus lagari (Español)

-Troglocharinus orcinus figuerai (Lagar).

Quedem a l’espera de l’aparició de nous treballs.

Nº 407. Un nou coleòpter cavernícola APHAENOPS a Catalunya

                                                        Dins la cova Cuberes. Foto d'internet 

Descobert a la cova Cuberes, Serradell, cavitat de més de 13 km de recorregut i oberta en conglomerats, tot just acaba de ser publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural.

La primera exploració de la cova va ser l’any 1961, quan el grup del GEB de Badalona feia campanyes per la zona del terme de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà. Avui dia el nom del terme és Conca de Dalt.

El Joan Pallisé i el Lluís Filbà, van fer algunes visites a la cova Cuberes per tal de conèixer millor la fauna cavernícola del lloc, ja que no s'hi havia trobat gairabé mai cap espècie.

Van tenir la sort (la sort sense treball no existeix) de trobar un menut coleòpter que, pel seu aspecte, no lligava amb l’espècie típica que viu a la cavitat: el Stygiophyes latebricola.

Però... mentre l’examinaven, ja dins d’un tub amb alcohol, els cau una gota d’aigua del sostre justament a la boca del tub; el bitxo surt despedit amb l'esquitx i no se sap a on va anar a parar. És allò de la llei de Murfy… Mira que en aquesta cova, que et surti un exemplar així ja és quasi un miracle, però el miracle sencer va ser quan al cap de poca estona en van trobar un segon exemplar. Aquest sí que es va poder guardar bé i és el que ha servit per a l’estudi. Pot ser aquest segon era en realitat el primer retrobat? No ho sabrem mai... Però el fet que a l'exemplar li falti una antena, pot indicar que es tracta del mateix primer.

Examinat ja al laboratori, resulta ser un mascle, característica fonamental per poder esbrinar a quin gènere i espècie pertany. Encara sort!

Nois (i noies): això no encaixa amb la fauna dels voltants. En principi sembla ser un Aphaenops, però els que hi ha a Catalunya són en cavitats molt llunyanes. Té la pinta de ser una nova espècie.

A mesura que avança l’estudi, es confirma que es tracta d’un Aphaenops, però queda per determinar de quin subgènere. Pot semblar senzill, però no ho és. S’ha d’aprofundir en la recerca. Que si té pubescència al tòrax, que si la geometria del cap és així o aixà, etc.

L’estudi genètic de l’ADN serà un gran ajut. Una petita mostra de teixit s’envia a Alemanya al Dr. Arnaud Faille, a la Universitat de Stuttgart.

El nou Aphaenops (li falta l'antena esquerra, es va perdre). Foto: Agustí Meseguer

Per fi, tot plegat permet determinar que es tracta del subgènere Nafarroaphaenops, nou per Catalunya. El nom complet científic és Aphaenops (Nafarroaphaenops) cuberesi.

Fins ara, aquest subgènere era endèmic del Pirineu francès, del nord d’Osca i del nord de Navarra, però pel que es veu, ha colonizat una zona molt més gran cap a l'est. 

Quina és la importància del descobriment? Els Aphaenops són uns coleòpters que només viuen al subsol, als avencs i coves. Són d’un grup que ha evolucionat molt des de quan vivien a l’exterior i es van anar introduint al sota terra. S’han hagut d'adaptar a les noves condicions de vida: foscor, climatologia i règim alimentari. Totes aquestes imposicions els ha representat una evolució obligada per adaptar-se al nou medi i aconseguir perpetuar-se. A més de ser d'un subgènere nou per Catalunya i d'una nova espècie, la seva presència és una mostra de què el seu hàbitat no ha estat alterat, ja que són molt exigents amb les toleràncies dels paràmetres físics del medi.

Aquest gènere, Aphaenops, es coneix de Catalunya amb motiu que tot un grup de Geotrechus, en aprofundir en el seu estudi, van ser passats a Aphaenops. Fins llavors, no estaven catalogats al nostre país. Podem dir que aquest, A. cuberesi, és el primer que ha estat determinat directament com Aphaenops. 

Enhorabona als seus descobridors i als dos grans especialistes que l'han estudiat: el Jordi Comas i l'Eduard Vives!

Complement de dades, facilitat pel Joan Pallisé en relació a la fauna de la Cv. Cuberes.

Es creu interessant afegir-ho a l’escrit original d’aquest post, fet que ha estat el 3 de juliol del 2025.

Ens diu el Joan:

Resulta que a la Cv. Cuberes per més que s'hi havia buscat moltes vegades mai havia sortit cap coleòpter hipogeu i, per aquest motiu, a l'any 1986 dins la  IV Sessió Conjunta del ICHN l'Oleguer Escolà va presentar una interessant comunicació sobre els Bathysciinae del Sud de la Serra de Sant Gervàs, on a més de diverses relacions sobre coexistència d’espècies i/o de gèneres, indicava com Cuberes i altres cavitats de la zona eren "inexplicablement" azoiques (sense fauna). De fet no fou fins el 20/07/2014 en una sortida amb  el Ramon Sendra que vàrem capturar els primers Leiodidae, que en un primer moment feu pensar si podrien ser S. ellipticus; si bé finalment resultà que eren S.latebricola, el que representa tot una novetat, atès que fins l'actualitat mai havia estat citada aquesta nova localització. 

L'altra novetat fou que intentant capturar més exemplars de Leptodirini, va aparèixer el nou Aphaenops i per tant a més representa també un nou cas de coexistència.