dilluns, 29 de juny de 2020

Nova fauna subterrània de La Gomera

El talús de l'esquerra de la foto, tocant la pista, podria haver estat el lloc de la
 trovalla de la novetat, La foto, del Parc del Garajonay, (Internet), no té res
 a veure amb el treball, només és una indicació de l'autor del post.

El Pere Oromí ens ha comunicat el seu darrer treball, publicat fa pocs dies a la prestigiosa revista Subterranean Biology 35, 2020, editada per la Societat Internacional de Biologia Subterrània.

L'estudi l'ha compartit amb tres altres especialistes, habituals en aquests treballs de fauna cavernícola-endogea-subterrània, però els autors de la descripció només són dos: García, R., i Oromí, P. La primera recol·lecció va tenir lloc l'any 2008, havent necessitat tots aquests anys per obtenir-ne més exemplars i portar a terme l'estudi.



Resum (traduït i adaptat):

Es descriu Oromia orahan, un nou coleòpter curculiònid cec del gènere Oromia, un gènere endèmic de les illes i descrit l'any 1987 per Alonso-Zarazaga. Els exemplars es van recollir en trampes al Medi Subterrani Superficial (SMS) al peu d'un talús tallat en fer una pista, al bosc de llorer (laurisilva) del Parque Nacional del Garajonay, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries), en un substrat superficial meso-cavernós col·luvial, a més d'un exemplar recollit a la capa húmica profunda del sòl. Aquesta nova espècie presenta clares diferències diagnòstiques respecte a les altres tres espècies del gènere Oromia.

El nombre de tàxons d'aquest gènere endèmic canari passa a ser de quatre espècies, fàcilment identificables mitjançant la clau proporcionada en aquest treball. També es proporcionen dades sobre altres coleòpters curculiònids subterranis de les illes Canàries.


Parque Nacional del Garajonay, a l'illa de La Gomera: Aquest tipus de vegetació de la Laurisilva* és un relicte de la flora del sud d'Europa i nord d'Àfrica que es va extingir durant el Terciari a causa dels efectes de les glaciacions i de les desertificacions en aquestes àrees, quedant-ne poblacions a algunes illes de les Canàries. Aquests boscos formen un ecosistema que conté el nombre més elevat de diversitat d'artròpodes de la Macaronèsia**.

*Laurisilva (de Viquipèdia): és un bosc perennifoli que es troba a les latituds temperades càlides, amb un clima subtropical humit, sense estació freda i amb poca oscil·lació tèrmica. Les precipitacions i la humitat hi són abundants al llarg de l'any, i no hi ha mesos secs.
L'hàbitat subterrani entremig de la terra, els provoca que molta brutícia s'adhereixi al seu cos. A dalt, com són en la captura i a baix, una vegada netejat el cos 
A ben segur que no tardarem molt en conèixer més novetats!

dijous, 25 de juny de 2020

Contribució de l'Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP- durant vint expedicions al Marroc: 2001-2019. 24 noves espècies descobertes. Afegitó del dia 24/06/2020


Dins la cova Kef Aziza, a Boudenib. Una de les cavitats amb
més espècies troglobies del Marroc.  Foto: Ayoub Nehili

NOTA: Aquest article ja s'havia editat fa poc temps, però s'acaba de descriure una altra espècie nova de diplòpode (milpeus): Odontostreptus fadriquei en l'expedició de l'any 2003. A la fi de tenir actualitzat el llistat, l'article ha estat modificat i es reedita. 

Des de la primera expedició bioespeleològica al Marroc l'any 1966 per l'ERE a la zona d'Aït Mehammed, Azilal, fins al 2019, s'han portat a terme un total de 36 expedicions catalanes amb finalitats d'estudi de la fauna subterrània, de les quals, vint són autoria de l'Associació Catalana de Bioespeleologia-BIOSP-.

 

En aquest article presentarem els resultats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, quan a noves espècies descobertes es refereix, amb estricte col·laboració i suport econòmic del Museu de Ciències Naturals de Barcelona -Dpt. d'Artròpodes-. Aquest Projecte es va iniciar l'any 2001 i fis el 2019 s'han fet un total de vint expedicions amb el resultat de vint-i-quatre noves espècies descobertes.

Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 23, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una larva de coleòpter que encara no era coneguda i que ha permès la seva descripció.


Relació de les noves espècies descobertes:

 Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 24, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una aranya que encara era poc coneguda i que ha permès la seva descripció completa.


Classe Diplopoda; Ordre Polydesmida;


Família Spirostreptidae

1- Odontostreptus fadriquei Enghoff & Reboleira, 2019

Cavitat típica: Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane. Descoberta en l'expedició de l'any 2003.

Odontostreptus fadriquei

Família Paradoxosomatinae 

2 - Jeekelosoma viginti Enghoff & Reboleira, 2019. Cavitat típica: Kef Touna, Douar Hayant, Ahermoumou. Ribat el Khayr. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 Classe Arachnida: Ordre Araneae: Família Linyphiidae 

3- Lepthyphantes almoravidius Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri Netazarth, Fariata, Tagzirth, Béni-Mellal. Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004 


4- Lepthyphantes bioespeleologorum Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal; Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004

 
Organs reproductors d'algunes aranyes de la família Linyphiidae. 


5 - Lepthyphantes ensiferus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Grotte des Pigeons, Souk elTleta el Akhsass, Guelmim; Descoberta en l'expedició de l'any 2003

 

6- Lepthyphantes imazigheri Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Bab Bou Idir, BabBou Idir, Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2016

 

7- Lepthyphantes leknizii Barrientos, 2019. Cavitat típica: Kef Admam, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2012


 8- Lepthyphantes lamellatus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Nhmamne, Aglefth,Taglefth, Azilal; Descoberta en l'expedició de l'any 2016


 9- Lepthyphantes sasi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Arkan, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 A- Lepthyphantes taza Tanasevitch, 2014. Al moment de la descripció només es coneixien tres exemplars femelles de l'Ifri Tselet, a Ain Teslit, Châra, alsudoest de Taza, desconeixent el mascle. En les nostres expedicions dels anys 2009-2012 i 2016, es van capturar exemplars mascles, fet que ha permès la seva descripció. Cavitat típica del mascle: Grotte du Trou de la Piste, Tabhairte


 10- Palliduphantes megascapus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Puits Cochrisco C.A.8, Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir; Descoberta en l'expedició de l'any 2016


 11- Palliduphantes banderolatus Barrientos, 2019 Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri N'Yzme, Ait Abdallah, Taroudant; Descoberta en l'expedició de l'any 2015 Família Pholcidae


 12 - Holocnemus aurouxi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Lala Jama, Beni Bassia, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001


 13 - Micropholcus tegulifer Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2004


 Classe Insecta; Ordre Coleoptera; Família Carabidae


 14- Laemostenus (Ceutosthenes) aurouxi Casale & Comas, 2012. Cavitat típica: Kef Thaleb, -Açdif. Descoberta en l'expedició de l'any 2006


 15- Trechus djebalica (Comas, & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Lahmar V, Maggou. Bab Taza. Descoberta en la primera de les dues expedició de l'any 2007


 16- Trechus espanyoli (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Ifri Mkhrouga, Ain Leuh, Azrou. Descoberta en l'expedició de l'any 2001


 17- Trechus fadriquei (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Gouffre Friouato, Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


Domene (Spelaeomene) fadriquei i Domene (Spelaeomene) pastori


 18- Trechus iblanensis (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Tlat Izra, Bou Iblane, Merhraoua. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 19- Trechus sendrai (Comas & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Fouk Maggou, Maggou, Bab Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2007


 20- Trechus (Irinea) aurouxi Mateu & Comas, 2006. (nou subgènere, nova espècie). Cavitat típica: Ifri Ousgree, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005


 Família Curculionidae 

21- Torneuma troglodytis Stüben, 2009. Cavitat típica: Kef Aziza, Tazouguert, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001



 Família Leiodidae


 22- Speonemadus comasi Fresneda; Faille; Fery &; Ribera, 2019. Cavitat típica: Iri Adar Nyighil, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005


 Família Staphylinidae


23- Domene (Spelaeomene) fadriquei Hernando, 2007. Cavitat típica: Ifri Tifratin, Fariata, Tagzirth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


24- Domene (Spelaeomene) pastori Hernando & Comas 2014. Cavitat típica: Ifri N'Taouya, Aït Mehammed, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2012



De les 24, número de noves espècies per anys: (als anys 2014 i 2018 no hi va haver expedició)


                -2001: 3       -2002: 5       -2003: 2       -2004 (1ª):  3       -2005: 2

                -2006: 1        -2007 (1ª): 2       -2012:      -2015:      -2016: 3 

Com a conclusió podem dir que han estat uns resultats admirables... tot i que, encara queda molt de material per estudiar!




dilluns, 22 de juny de 2020

Un nou "milpeus" cavernícola del Marroc

Odontostreptus fadriquei, la nova espècie. Foto (modificada) de la descripció


Recollir fauna de les cavitats que es visiten, sempre dona bons resultats. A vegades poden passar molts anys fins que l'estudiï algun especialista, però pot donar novetats com en el cas que ara en parlarem.

L'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP- va iniciar,l'any 2001, expedicions metòdiques al Marroc amb la finalitat d'estudiar la fauna localitzada i confinada al món subterrani de les coves, mines i avencs. Els resultats són dignes d'elogi: un total de 42 noves espècies han estat descobertes al llarg de vint expedicions.

Inici de la descripció

L'expedició de l'any 2003, formada per Floren Fadrique; Judith Esquius, Lahoucin Faouzi; Aziz Higuious; Mohamed Mejjout i Miguel Ulpiano, va tenir com a zona de destí el sud-oest del Marroc, pels voltants i sud d'Agadir. En una de les cavitats visitades es van recollir exemplars d'un diplòpode (els que anomenem milpeus) que han estat estudiats ara, passats uns 12 anys, resultant-ne una nova espècie. Destaca l'absència d'ulls i de pigments.
Zones visitades l'any 2003. Indicada la de la novetat

Ana Sofia Reboleira, una biòloga portuguesa que treballa al Natural History Museum of Denmark, University de Copenhagen, ha estudiat part del material dels fons del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on es diposita la fauna recollida en les expedicions, havent trobat, fins ara, aquesta novetat.

Material d'estudi: Cavitat. Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane; Agadir 30 Jul. 2003.

Introducció: (traduïda del treball original i adaptada per a una millor comprensió general)

Els diplòpodes (milpeus) de la família Spirostreptidae es troben freqüentment dins de cavitats, però, amb una sola excepció, no presenten signes de troglomorfisme. L'excepció és Orthoporus kiemi Loomis, 1962, descrit de la Península del Yucatán, a Mèxic.

La família Spirostreptidae està formada per unes 275 espècies descrites de diplòpodes que van de mida mitjana a molt grans.

La seva distribució és Afro tropical (incloent-hi Madagascar) i regions Neotropicals, amb alguna presència al sud de Nord-amèrica, Nord d'Àfrica i el Mitjà Est.
Dos gèneres de Spirostreptidae es troben a la vora més meridional de la subregió paleàrtica: Archispirostreptus, un gènere principalment afro tropical que està representat per A. syriacus (Saussure, 1859) a Israel, Síria i la península Aràbiga i (allargant la delimitació de la zona Paleàrtica); per A. lugubris (Brölemann, 1901) ssp. villiersi (Schubart, 1951) a l'Aïr Mts., al Sàhara; a més, s'han trobat fragments d'una espècie no identificada d'Archispirostreptus a Líbia. A la part occidental del nord d'Àfrica, al Marroc, els espirostreptids del gènere Odontostreptus, són freqüents. L'Odontostreptus inclou actualment 13 espècies, la majoria de les quals es troben a l'Àfrica central i occidental, però O. maroccanus (Attems, 1914) i O. lepineyi (Verhoeff, 1938) estan restringides al Marroc, aïllades dels seus congèneres pel desert del Sàhara.

Aquí, descrivim una nova espècie marroquina Odontostreptus fadriquei, dedicada a Floren Fadrique, l'organitzador de les expedicions, recollida en una cova i clarament troglomorfa. Molt poques espècies de milpeus troglobis es coneixen del Marroc, entre les quals hi ha tres espècies de Paradoxosomatidae:

-Jeekelosoma abadi (Mauriès, 1985)
-J. heptarachne Enghoff i Reboleira, 2019
-J. viginti Enghoff i Reboleira, 2019.

Una espècie de Chamaesomatidae:

-Origmatogona strinatii Manfredi, 1956.

I una espècie d'Opisthocheiridae:

Ceratosphys maroccana Mauriès, 1985.

Esperem més novetats a la fi de l'estudi de tota la fauna.

dijous, 4 de juny de 2020

Expedició 2017 al Marroc

Les grans galeries de la cova Kef Aziza
NOTA: Aquest  article pot semblar desfassat, però la veritat és que s'havia quedat al "calaix" i no havia estat editat. A fi que totes les activitats de BIOSP s'hagin publicat, ara presentem la del 2017 al Marroc.

Com ja és habitual des de l'any 2001, enguany també anem al Marroc per continuar les activitats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. Ja en són dinou les expedicions portades a terme entre els anys 2001 i 2017 ambdós inclosos (ara, a juny del 2020, ja en són 20, comptant la del 2019).

El programa d'aquest agost volia ser molt ambiciós, però per raons de no haver pogut obtenir els corresponents permisos d'exploracions ens hem vist obligats a retallar-lo. Hem esborrat del programa aquells llocs ja coneguts per nosaltres en els que ja vam tenir males experiències en els passats anys i que no vam ser ben rebuts (més ben dit, expulsats) per no portar els permisos.

Així doncs, les previsions de treball amb moltes possibilitats de ser portades a bon fi són:

-1: Zona de Taza: Els voltants de la Daya Chicker i les poblacions de Merrahoua i Bab bou Idir

-2: Zona d'Azrou i Aïn Khala

-3: Zona de Beni MellalFariataTagzirthTaglefth i Aglefth

-4: Zona d'Ait Mehammed
Zones previstes per les activitats del 2017

El dia 9 d'agost van iniciar el viatge en Floren Fadrique i el Jordi Thomas, arribant a Almeria al mateix vespre. A mitjanit van embarcar amb el vehicle i el remolc al transbordador que els portà fins a Melilla, on van arribar el matí del dia 10.

Al migdia ja estaven a la ciutat de Taza, on es van retrobar amb l'amic Makram Leknizi, un espeleòleg marroquí de Casablanca que ja ens va acompanyar durant tota l'expedició de l'any 2016. A partir d'aqui s'inicia l'activitat dins el Marroc.

La nostra Associació ha establert un acord de col·laboració a tres parts entre:

-L'Associació Catalana de Bioespeleologia

-El Laboratoire de Physiopathologie Génétique moléculaire & Biotechnologie de la Faculté des sciences Ain Chock, Casablanca, Maroc

-El grup espeleològic Association Moroccan Explorers, Casablanca, Maroc

Amb aquest acord intentem poder aconseguir els permisos oficials a fi que les autoritats locals ens permetin fer les activitats de visita a les cavitats previstes. Fa pocs anys, no era necessària aquesta paperassa, però a partir de la Setmana Santa del 2015, l'accident d'uns espanyols en uns engorjats de la zona d'Ouarzazate en què malauradament en van morir dos, ja no ens deixen entrar a les cavitats si no és presentant unes autoritzacions. Tot i haver signat l'acord, aquest any no hi ha agut el temps necessari perquè ens les tramitessin i per tant només es podrà anar a llocs que sabem que no tindrem aquests problemes.
Ifri N'Abou, un avenc amb una gran bellessa ornamental

Els objectius continuen sent quatre:

-Completar la recollida d'aranyes pel treball del Dr. Barrientos. Ha estudiat i classificat totes les aranyes recollides al llarg de divuit anys d'expedicions bioespeleològiques al Marroc, descobrint algunes noves espècies, però d'algunes d'elles hi falten més exemplars per poder acabar el treball, per aquest motiu es repetiran les visites a determinades cavitats per intentar recollir-ne més individus

-Continuar la recol·lecció de fauna cavernícola variada, per tenir un més ampli coneixement de la biodiversitat subterrània al Marroc

-Obtenir més exemplars d'algunes espècies de coleòpters de les que se'n coneixen pocs o molt pocs individus (D'algunes noves espècies trobades durant les nostres activitats al Marroc només se'n coneix un sol exemplar)

-Procurar visitar alguna zona espeleològicament desconeguda per nosaltres per ampliar els coneixements faunístics.

Esperem conèixer els resultats de les captures.

dimecres, 6 de maig de 2020

Divulgació de la singular fauna subterrània de les Canàries


Una altra col·laboració de l'amic Pere Oromí, del Departament de Biologia Animal, Edafologia i Geología de la Universidad de La Laguna, Tenerife, que ens ha fet arribar un treball divulgatiu de la fauna especialitzada que colonitza les cavitats dels tubs de lava del Parque Nacional del Teide, a Tenerife.


Sota el títol Moradores en el reino del silencio, s'explica què és la fauna cavernícola; les seves adaptacions evolutives al món del sota terra, la seva alimentació, etc.


Els autors són:


-Antonio Pérez Delgado


-Nicolás Martín Jorge


Les fotografies són de Samuel García Hernández








 















A la fi de poder llegir  els texts amb comoditat, a més de reproduir les cinc pàgines completes, també s'han ampliat i adaptat els escrits i algun altre fotografia.



Serveixi per a una millor comprensió al públic en general, el que pot contribuir a un respecte per aquesta fauna i pel seu hàbitat.