diumenge, 10 d’octubre de 2021

Un article de Marià Faura i Sans

 

                                                        Reproducció de la làmina XXVIII, fig. 2

L'any 1911, Marià Faura i Sans (1886-1941) va publicar, en castellà, un extens article d'un total de 168 pàgines que inclouen 30 gravats de fotografies i, a més, 37 pàgines amb làmines, sota el títol La Espeleología de Cataluña, del que reproduïm només les parts de presentació general i les dedicades a la Biologia Subterrània: Flora i Fauna. L'article ve encapçalat amb una dedicatòria de l'autor a Norbert Font i Sagué (1873-1910)

L'article es publicà l'any 1911 a Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 6, del Museo de Ciencias Naturales de Madrid. Com a curiositat, l'article disponible a internet, porta l'"exlibris", en català, de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, any 1912.
Un dels aspectes més interessants del treball, és que s'inclou un ampli temari sobre la flora subterrània, especialitat poc tocada llavors. Pel que dona a entendre entre línies l'autor, és que es devia interessar i inspirar en la publicació de M. Jacques Maheu de l'any 1906: Contribution a l'etude de la flore souterraine de France.








CAPITOL X:  BIOESPELEOLOGIA.  Pàgines 549 : 568



















Una de les il·lustracions





                                                              Una de les il·lustracions




Un bon record dels escrits dels nostres pioners.











dimarts, 31 d’agost de 2021

Nº 358: Uns carnets antics de l'Àngel Lagar Mascaró

 

                     L'Àngel, al seu domicili, amb part de la seva col"lecció de  coleòpters
Em va sortir per pura casualitat. Estava donant una ullada a la pàgina web de TODOCOLECCIÓN, quan m'apareix a la pantalla de l'ordinador un anunci de venda de carnets. Se'n venen molts, uns amb la foto de l'interessat i altres sense foto. Eren dos carnets i per sort, aquests eren amb les fotos.

Eren dels anys 1966 i 1968; la mida en pantalla era petita, així i tot, em va semblar reconèixer algú. Pertanyien a l'Àngel Lagar Mascaró!

Als que tenim dedicació a la biologia subterrània, l'Àngel és un dels referents històrics, conjuntament i sense confirmar l'ordre, els Ricardo Zariquiey, Francesc Español, Joaquim Mateu, Joan Vives, Ignacio Ribera, per citar alguns dels grans doctors, científics i especialistes en fauna subterrània que malauradament ja no estan entre nosaltres.

L'Àngel era (i ho dic amb tot el respecte i admiració que li segueixo tenint) una persona molt particular: callat, introvertit, desconfiat. No se t'obria fins que ell considerà que no en volies treure profit d'ell.

    Els carnets

Jo el coneixia des que vaig iniciar els contactes amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l'any 1963, de la mà de l'Isidre G. Urgellés. L'Àngel sovintejava el museu, per parlar amb Español dels dubtes que tenia respecte a localitzacions de fauna, possibilitats d'haver trobat una nova espècie, consultes de les col·leccions del museu o, també, per demanar-li que li fes algun dibuix per als seus articles, ja que ell no podia dibuixar a causa dels tremolors que tenia a les mans.

Dins del grup espeleològic on pertanyia l'Àngel, el SIRE de la Unió Excursionista de Catalunya, estava envoltat d'una sèrie de col·laboradors que el facilitaven les activitats o que recollien fauna de les cavitats que visitaven i l'hi donaven a ell directament. Aquesta "xarxa" va donar uns resultats extraordinaris. Molts van ser els descobriments de noves espècies de cavernícoles. Podríem dir que feia la "competència" al Museu, on aquí anava a parar el material que recollien els altres grups. Historietes de la bioespeleologia...

Són dos carnets de la "Federación Española de Montañismo", dels anys 1966 i 1968, amn el petit segell de l'UEC de Gràcia. Llavors era obligatori estar federat a l'espanyola de muntanya per poder fer activitats "oficials" d'espeleo. A les cares posteriors hi ha estampat el segell de la "Federación Catalana de Montañismo". Recordem que la Federació Catalana d’Espeleologia no va ser reconeguda fins al 1982.

El preu que en demanaven per als dos carnets, era de 30 €, però vaig fer una contraoferta per 15€, sent acceptada (+5 € per tràmits i certificat).

A saber com van anar a parar a aquest sistema de venda!

dijous, 12 d’agost de 2021

Nº 357: Ramon Margalef. Paralelismo entre la vida de las cavernas y la de las grandes profundidades marinas

 

                     D'esquerra a dreta: Francesc Español, ?, Josep Mª Thomas, Ramon Margalef, 

                Joaquim Mateu. Refugi d'Igaratza, Serra l'Aralar, 1945.   Foto: fons Joaquim Mateu

NOTA: en data d'avui, 23-08-2021, acabo de veure que aquest article ja es va publicar el data 18-01-2016. El format no és el mateix, però el treball de Margalef, sí. 

Es dona a conèixer un article d’en Ramon Margalef, en que fa comparacions entre les característiques d’hàbitat dins de les cavitats i els fons marins de gran profunditat.

A primer cop d’ull, podría semblar que aquests dos medis no tenen res a veure. Sí, és així, però hi ha característiques que es mantenen als dos. La seva lectura es veu complicada per una terminologia biològica molt particular, el que no treu que sigui interessant i, a més, ens fa anar a internet a consultar el que no entenem.

Publicat l’any 1976 al  Bol. Soc. Hist. Nat. Balears nº 21. 1975, deixa entreveure dubtes que, amb els anys, ja han estat interpretats i, més o menys resolts.

Generació i limitació dels recursos alimentaris, poblacions amb pocs individus, comportament i estrategias, metabolisme relantitzat, baix índex de reproducció…, són característiques que es compleixen en els dos ambients.  

                   











dilluns, 26 de juliol de 2021

Nº 356: Contribució catalana a les descobertes de fauna hipogea en cavitats d'Osca

 

                                La gran galeria de la cova d'Aso.   Figurant: Mª del Mar Sastre.

Els fenòmens kàrstics dels grans relleus calcaris de la província d'Osca van començar a ser visitats a principis dels anys 1900 per Jeannel, Racovitza i H. Breuil, amb l'interès de conèixer quina fauna subterrània hi podrien trobar.

A partir dels anys 1960, Mont Perdut, Guara, Turbón, Escuaín, Cotiella, etc., van ser una atracció per als nostres espeleòlegs, pel gran desenvolupament de les xarxes kàrstiques; però també contenen cavitats molt més modestes, quan a metres, que contenen una fauna d'extraordinària importància. Els espeleòlegs interessats en aquesta representació de vida animal, a partir dels principis des anys 1970, van comensar a recollir material que passaven als especialistes, que van descriure moltes novetats. Pels anys 80, aquests especialistes també van poder visitar les cavitats, obtenint un gran nombre de noves espècies; la majoria, de coleòpters.

Podem destacar-ne alguns: Ángel Lagar, Carles Hernando; Arnaud Faille; Charles Bordeau, Francesc Alfambra. Xavier Bellés, Javier Fresneda i Ignacio Ribera.

Aquí es presenten els nous gèneres i les noves espècies que han estat descobertes, exclusivament a la província d'Osca, per espeleòlegs o bioespeleòlegs catalans. També s'inclouen els canvis de gènere i es mencionen els biòlegs i/o especialistes estrangers que han col·laborat en els estudis per a la seva publicació.


       Distribució de les diferents espècies dins la província d'Osca.     Mapa de J. Fresneda, completat
  
Relació de fauna:

         Arachnida. Pseudoescorpionida.

                             Familia Neobisiidae Chamberlin, 1930.

           Gènere Neobisium Chamberlin, 1930.

-Neobisium cervelloi Mahnert, 1977 -Sima T-l, Sierra Arañonera, Torla Cervelló, Alfaro, Ribera, 1974 i de la cueva de Allara Hecho Escolà 1969

        Insecta. Coleoptera.

                                         Família Leiodidae Kirby, 1837

                           -Gènere Bathysciola Jeannel, 1910.

Bathysciola fadriquei Fresneda Comas 2007. Cueva de Lizara, Aragüés del Puerto. Descoberta per Floren Fadrique en el decurs d’unes exploracions del grup de la S.I.E del C. E. Àliga.

                            -Gènere Bellesia Fresneda & Hernando, 1994.

L'any 1974 es va descobrir una nova espècie de coleòpter a la cova d'Aso, que va ser descrita com a Speonomus espanoli. Al cap d'uns anys, el 1994, Fresneda i Hernando van fer una revisió d'alguns gèneres pirenaics, determinant que, en realitat, era necessari crear un nou gènere per a la seva classificació: Bellesia. En aquests casos, es canvia el gènere però el nom de l'espècie, que ja estava donat, es conserva.

-Bellesia espanyoli (Auroux-Bellés 1974)*.

* NOTA: quan el/els noms dels autors estan entre parèntesis, indica que són els autors de la descripció de l'espècie, però que més tard s'ha canviat de gènere.

                                                 Bellesia espanyoli. Dibuix: J. Fresneda.
                       

               -Gènere Lagariella Fresneda, 2000.

-Lagariella porroiensis (Escolà & Comas 1983), Sia del Tossal de Felis, Porroi de la Solana. Abans pertanyia al gènere Speonomus.

             -Gènere Naspunius Fresneda & Hernando, 1994.

-Naspunius eseranus (Lagar 1974), avenc del Toscar, Foradada del Toscar. Abans pertanyia al gènere Speonomus.

             -Gènere Salgadoia Fresneda, 1998.

-Salgadoia brieti Jeannel (1911), Forato de los Moros, Ginuábel. Abans, pertanyia al gènere Speonomus, però en les revisions, Fresneda va crear aquest nou gènere Salgadoia.

              -Gènere Speonomus Jeannel, 1908.

Moltes espècies de Catalunya i Osca, estaven determinades com pertanyents a Speonomus, però en una gran revisió Fresnada i basat en els caràcters dels òrgans sexuals masculins, es va veure que es podien agrupar uns models bàsics que cadascun agrupa diverses espècies. Molts d'aquests grups han esdevingut nous gèneres.

-Speonomus ere Escolà & Fresneda, 2000. Sima F168, Hecho. L'any 1965, O. Escolà va trobar un coleòpter femella a l'avenc petit de la Reclusa, Siresa. No es va poder estudiar per falta del mascle, fins que, l'any 1997, gràcies a trampes, van sortir-ne suficients per a poder fer la descripció. Van haver de passar 33 anys!

               -Gènere Stygiophies Fresneda, 1998.

Nou gènere resultant de la revisió de J. Fresneda l'any 1998.

-Stygiophyes espinosai (Bellés, 1983) coves de Berganui, Berganui. Abans pertanyia al gènere Speonomus.

-Stigiophyes hansfery Fresneda & Escolà, 2001. Diverses cavitats a Betesa.

              -Gènere Trapezodirus Jeannel, 1924.

Les set espècies següents pertanyien al gènere Speonomus, sent passades totes al gènere Trapezodirus.

-Trapezodirus altimontanus (Bellés, 1975) cavitats d'Escuaín, Tella i Torla.

                                                   Trapezodirus altimontanus

-T. bolivari (Martínez de la Escalera, 1898). Gruta de la Peña, Fanlo. Àmplia distribució a les cavitats de tota la província. 

-Trapezodirus escolae (Fresneda &Hernando 1994). Capturats amb trampes al Medi Subterrani Superficial (MSS). Seira i Viu.

                                    mascle                 Trapezodirus escolae                  femella

-Trapezodirus arcticollis (Jeannel, 1911). Cova de Sant Salvador, Bibils. i de la cova dels Moros, Calvera. 

-Trapezodirus gimenezi (Fresneda, Hernando & Lagar, 1998). Forau de las Grallas del Turbón, Egea. 

                                               Trapezodirus gimenezi

-Trapezodirus orobios orobios (Fresneda; Hernando & Lagar, 1998). Sumidero del Collau de la Plana del Turbón. Macizo del Turbón, Cervín i Bassiero.

-Trapezodirus orobios robustus (Fresneda; Hernando & Lagar, 1998). Dolina-sumidero de Risuali, Sierra de Chía.

 

               -Gènere Troglocharinus Reitter, 1908.

Aquest gènere s'estén per tot Catalunya, amb un nucli al sud; litoral i prelitoral i un segon nucli al nord, a les serralades prepirinenques. A Osca només és conegut d'una sola localitat.

-Troglocharinus rovirai Lagar 1975, cueva de Don Macario, Burgasé.


                                          Família Carabidae Latreille, 1802.

                -Gènere Oscadytes Lagar, 1973:

Aquest nou gènere / espècie, es va descriure només amb la femella. Fins al cap de molts anys, no es va aconseguir conèixer el mascle, obtingut amb trampes al MSS.

-Oscadytes rovirai Lagar, 1973 En la primera captura, 1973, Jaume Rovira va recollir els dos primers exemplars a la cova del Hueso Santo, El Pueyo de Araguás.


                                                                 Oscadytes rovirai


                 -Gènere Aphaenops Bonvouloir 1862 (en ocasions l'escriuen Aphoenops, que és com es va descriure originalment).

Els coleòpters Aphaenops són uns dels més evolucionats quan a les condicions de la vida subterrània es refereix. El cos estret i allargat; antenes que, en algunes espècies arriben a mesurar el mateix que el cos; apèndixs de gran longitud; absència d'ulls, etc. El seu aspecte ha servit de model per anomenar "forma afenopsiana", quan es parla d'un coleòpter d'altres gèneres que té unes característiques morfològiques semblants.

-Aphaenops catalonicus Escolà & Canció, 1983. Cova de les Tollassas, Bonansa. Localitzat també a cinc cavitats properes situades entre Bonansa i Bisaurri. Descrit amb un sol exemplar femella, recollida l'any 1981, no es va conèixer el mascle fins al 2005.

                      Aphaenops catalonicus. Fotografia del mascle i dibuix de la femella

-Aphaenops fresnedai Faille & Bourdeau, 2011. El 9 de setembre de l'any 1989, en Valentí Zapater va recollir un exemplar d'un coleòpter cavernícola dins l'avenc ERE, Ansó. El seu posterior estudi va acabar determinant-lo com Aphaenops ochsi cabidochei, passant a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i es va mantenir així fins que Arnaud Faille va fer una revisió del material que hi havia a les col·leccions de dit museu, resultant que, en realitat es tractava d'una nova espècie que es va dedicar a Javier Fresneda, un gran especialista en coleòpters subterrànis que, sovint col·labora amb els dos autors de l'espècie, en treballs i sortides de camp.


-Aphaenops hidalgoi Español &Comas, 1985. Sima del Gel, Serra Tendereña, Biescas i avenc T-1, Bujaruelo.

-Aphaenops mensioni Lagar, 1976. Descobert durant les expedicions del GEB a la   Bufona, o sistema C-20 als relleus d'Escuaín.

-Aphaenops parvulus Faille & Bourdeau Fresneda, 2010. Cueva Nueva o de Esjamundo, Villanúa. localitzat l'any 2009.

 

                       Aphaenops mensioni                                    Aphaenops parvulus

           -Gènere Geotrechus Jeannel, 1919

Aquest gènere no va ser conegut del vessant sud dels Pirineus fins a l'any 6666 en què a la Fou de Bor va ser trobada la nova espècie Geotrechus seijasi. En aquells anys, es va tractar d'un esdeveniment "sensacional".

-Geotrechus dumonti Español 1977. Cueva Vieja, Villanúa. El 2-8-1963, Dumont va recollir un coleòpter a la Cueva Vieja de Villanúa i va anar a parar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Per aquells anys, un grup espeleològic francès de les regions d'Alsace-Lorraine, frequentava la zona de Borau i Villanúa. Molt possiblement, Dumont va ser un dels participants. Español ja va veure que es tractava d'una nova espècie, però ho tenia "en reserva" fins que, l'any 1977, es va decidir a publicar-lo. Recordo que el Dr. Español deia: "Tinc una nova espècie per descriure, però vull esperar a veure si es troba més material o el recol·lector m'explica més coses". I així van anar passant els anys. Jo crec que no sabia ben bé que fer-ne.

-Geotrechus picanyoli Español & Escolà, 1983. Cueva Mora, San Juan de la Peña.

         -Gènere Hidraphaenops Jeannel, 1926:

-Hidraphaenops alfambrai Lagar 1979 Descobert durant les expedicions del GEB als relleus d'Escuaín.....

-Hydraphaenops sobrarbensis Lagar & Hernando, 1987. Descobert per Lagar en una visita a la Cueva de Aso


                                        Família Staphylinidae

                  -Gènere Bathybythus Besuchet, 1974.

-Bathybythus bleyi Besuchet 1974. Els anys 1972 i 1973, en unes visites a la cova d'Aso, per buscar més exemplars del cargol Zospeum bellesi, es van localitzar dos exemplars de coleòpters pselàfids, un grup amb representants cavernícoles, però que són molt escassos. Trobar-ne és qüestió de sort! Van resultar ser un nou gènere i nova espècie.

 


      Mollusca:

De mol·luscs adaptats a la vida subterrània, diguem-ne cavernícoles, no n'hi ha gaires: els gèneres Moitessieria i Zospeum. Les seves mides, que a vegades no arriba a 1 mm, fa difícil la seva localització.

                                                    Zospeum bellesi

               -Gènere Zospeum Bourguignat, 1856

-Zospeum bellesi Gitenberger 1973. Descobert l'any 1973 per Xavier Bellés a la cova d'Aso. Una important descoberta ja que no és gens habitual una nova espècie de cargol.


Complement: Fauna edàfica (que viu dins la primera capa de terra del sòl) i endogea (que viu en capes més profondes, abans del llit de la roca mare).

                       Hypotyphlus lidiae   i   Leptotyphlus siscoi.  Dibuix i foto, de les descripcions.

         
          -Gènere Hypothyphlus Jeannel 1937

-Hypotyphlus lidiae Hernando & Fresneda. 1993  Seira, Barbaruens, edafobi. Capturat sota pedres, en un prat.

                                      Coleòptera: Staphylinidae

                 -Gènere Leptotyphlus

-Leptotyphlus siscoi Hernando, 2015. Sierra de Caiba, entre els rius Ésera e Isábena. Capturat amb rentat de terra, al primer mig metre del sòl.

I aquesta és la relació de les 31 noves espècies i gèneres, descrits de cavitats de la província d'Osca, en què hi han intervingut espeleòlegs, biòlegs, bioespeleòlegs i científics de Catalunya.