dijous, 26 de juliol de 2018

L’Expedició Tarraco a l’Antiatles marroquí de l’any1968. Grup d’espeleologia 1(2)

Banderí commemoratiu de l'expedició
Primera part:

Dedico aquest post a l’amic Francesc Sas. Gràcies a ell he pogut fer moltes de les activitats d’espeleo.


Aquest any 2018 és, exactament, el cinquantè aniversari de l'Expedició Antiatles 1968 al Marroc.

La Delegació a Tarragona de la Federació Catalana de Muntanyisme va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc. Hi havia membres dedicats a alta muntanya, altres a l'arqueologia i també hi havia el grup d'espeleologia en el que hi havia membres de diferents entitats (en aquest post només parlarem de les activitats d'espeleologia)

-Per part del Comitè Regional Catalano-Balear d'Espeleologia a Tarragona i cap del grup d'espeleo: Francesc Sas

-Per l'Agrupació Excursionista de l'Escola de Maestria Industrial de Valls: Josep. Mª. Agustench i Alfredo Tudela

-Per l'Agrupació Excursionista Ginesta de Tarragona: Antonio Achón

-Per la Secció d'Activitats Subterrànies del Centre Gimnàstic Barcelonès: Agustí Meseguer i un servidor, en Lluís Auroux. S'ha d'aclarir que l'Agustí i el Lluís hi van anar com agregats, ja que eren de Barcelona i no entraven en l'organització oficial de l'expedició, tot i que se'n van poder beneficiar en molts aspectes. També cal dir que el Francesc també era membre de la SAS del CGB, d'aquí que ens ho proposés als membres del grup. Per raons de treball, només hi van poder anar l'Agustí i el Lluís.

El viatge es va fer amb un autobús en què hi anaven tots els expedicionaris, tret del grup d'espeleo, que anaven independents amb els seus mitjans: dos vehicles. Així mateix, els de l'autobús hi van anar en dates pròximes i van estar-hi més dies.

Teníem els referents de dues expedicions anteriors de l'ERE: el juliol del 1966 i l'agost del 1968, així com la publicació de l'any 1953 Cinc années d'explorations souterraines au Maroc, de la Société Speléologique du Maroc, un llibre (fotocopies) d'una cinquantena de pàgines que mostrava unes setanta cavitats, de les que només una vintena hi havia la topografia (croquis en la majoria).
    
Nosaltres vam decidir visitar la zona d'Aït Mehammed, a la província d'Azilal, amb coves sagrades, grans rius hipogeus i amb grans descobertes bioespeleològiques per part de l'ERE l'any 1966. Tot un repte!

La durada va ser curta, del 26 de setembre del 1968 al 6 de gener del 1969, però per ser el primer contacte amb aquelles exòtiques cavitats, ja estava més que bé.

Per part nostra va ser el primer contacte amb el Marroc, ningú de nosaltres havíem fet la "mili" a Ceuta, Tetuan o a Sidi Ifni. El pas de l'estret amb transbordador; la caòtica frontera de Ceuta; les perilloses carreteres; la gent gran; la canalla; les botigues; els mercats..., tot era nou i molt interessant.

Diari de les activitats del grup d'espeleologia:

Dia 26 de desembre del 1968: Sortida des de Tarragona

Dia 27: Pas de l'estret per Algesires-Ceuta, carregant els cotxes en el transbordador. Dormir a Casablanca
El ferry Ceuta-Algesires.    Foto: F. Sas
Dia 28: Arribada a Aït Mehammed

Dia 29: Prospecció per la zona de Tamda i visita a la cova sagrada Ifri N'Taouya

Dia 30: (no en queda constància)

Dia 31: visita a l'avenc Ifri Subils-Godoy
Iri Bouglemane (Avenc Subils-Godoy).   Foto: F. Sas
Iri Bouglemana. Instalació d'un torn lleuger a la boca del pou.  Foto: F. Sas
L'Iri Bouglemane en l'actualitat

Dia 1 de gener de l'any 1969: descans. Mercat Azilal

Dia 2: Visita a la cova Ifri Caïd i unes petites coves a prop del riu

Dia 3: Un grup torna a la cova del Caid i l'altra va a l'avenc Iri Tarraco*

Dia 4: Sortida d'Aït Mehammed, de tornada

Dia 5: Dormir a Ceuta

Dia 6 de gener del 1969: pas de l'estret Ceuta-Algesires. Arribada a Tarragona, tots sans i estalvis.


*Nota: A propòsit d'aquesta cavitat, tot i que ens havien dit que no tenia nom, en l'expedició de l'any 2011 del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, es va visitar un avenc, la Kef Hmam, que per les seves característiques semblaria que es tracta de la mateixa cavitat i que sí tenia nom. El croquis que apareix al catàleg del 1953 té una certa similitud amb la topografia de l'any que vam fer l'any 1968, el problema és que el pou estava inundat i no es reconeixia la rampa del fons ni la continuació.
La kef Hmann, a la dreta, támbé és coneguda com a Gouffre des Pigeons
Boca del pou de la Kef Hmann.  Foto: Pere Cantons, 2011
Iniciant la devallada.   Foto: Pere Cantons, 2011

Final de la primera part.

dijous, 19 de juliol de 2018

50 anys d'expedicions espeleològiques catalanes al Marroc

En Casteret a la zona de Taza, en la visita de l'any 1934

Introducció:

Al Marroc l'espeleologia es va iniciar "oficialment" l'any 1934 en què Norbert i Elisabeth Casteret viatgen al Marroc invitats per estaments oficials de la ciutat de Taza, per explorar el Djebel Messaoud i la Daïa Chiker, activitats que es van perllongar durant quaranta-cinc dies en què havien de veure les possibilitats de cercar cavitats factibles de ser turístiques i també de trobar un subministrament d'aigua per a la ciutat de Taza. Les principals cavitats explorades foren: Kef Friouato (- 125 m), Kef el Sao (- 144 m), Ouled Ayad (- 117 m) i la Grotte du Chiker (3.000 m). Casteret va tornar-hi l'any 1947. Entre 1934 i 1947 hi va haver algunes activitats esporàdiques, la majoría, de militars francesos.

Cinquantenari:

L'any 2016 es va complir el 50 aniversari de la primera expedició espeleològica catalana al Marroc. Va ser l'any 1966 en què l'ERE del CEC van fer l'expedició Atlas 66 a l'Alt Atlas, regió d'Aït Mehammed.
Notícia del diari Manresa.   Arxiu: Montserrat Ubach

Rabat.1966.  L'equip d'espeleòlegs: Josep Mª Camarasa, M. Ubach, Joan Senent,
Esteve Petit i Carles Ribera.  Arxiu Montserrat Ubach
Mercat d'Aït Mehammed 1966. Al centre la Montserrat Ubach.   Foto arxiu M. Ubach

Per què anar al Marroc? Quines motivacions hi havia?

-L'inici de les visites va ser motivat per les notícies d'una sèrie de grans cavitats, principalment coves amb rius subterranis, que no s'havien acabat d'explorar

-Espeleològicament poc visitat, poc conegut i per tant amb grans possibilitats de trobar coses importants dins d'uns relleus karstificables amb un desenvolupament d'uns cent mil Km²

-Un país relativament proper, fàcil d'anar-hi i amb un interessant grau d'exotisme

-Una expedició pot sortir a un cost relativament baix

-A més de treballar al nostre país, illes i península, fer alguna activitat a l'estranger té sempre un cert al·licient

-Amb grans possibilitats pels interessats en la bioespeleologia, com així ho és, vistos els resultats. Fins llavors, molt poc coneixement de la fauna hipogea que hi viu.
Les úniques dades de les quals es partia, al principi, eren les que es citaven al catàleg Cinc années d'explorations souterraines au Maroc, de la Société Speléologique du Maroc, 1953. Una recopilació de 51 pàgines amb localització i descripció d'una setantena de cavitats, de les que només una vintena estaven topografiades (croquis en la majoria). Aquesta va ser la publicació que va servir de guia per a les primeres expedicions catalanes.
Amb aquest mapa (any 1953) de localització de cavitats,
es preparaven les primeres expedicions

Posteriorment, l'any 1981, es va editar l'Inventaire Speleologique du Maroc1981, Ministere de l'Equipement, Direction de l'Hydraulique, que amb les seves 245 pp., i 550 cavitats referenciades, anava completant els coneixements de moltes cavitats més. 
Aquest és el referent actual per a la preparació de campanyes.

-La revista IFRI nº 1, 1981 Association pour la recherche speleologique au Maroc, ARESMA, 38 pp., editada a França, també mostrava diferents catalogacions i algunes noves cavitats

-Bulletin Spécial Spéléo Maroc'87, editat pel Club Alpin Française de Casablanca, amb 180 pp., amb activitats, diversos estudis i catalogació de noves cavitats.
Zones de les primeres activitats catalanes al Marroc (1966 al 1970)

Cronologia de les activitats catalanes al Marroc:

• 1966 1ª expedició: Atlas 66. E.R.E. del C.E.C. El C.E.C. va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc amb motiu de la celebració dels 90 anys del centre. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. La destinació espeleològica va ser la població d'Aït Mehamed, al Gran Atlas. Els desplaçaments els van fer amb autocar i la durada de l'expedició va ser de vint dies al mes de juliol. Van ser cinc els membres de les activitats espeleològiques: Montserrat Ubach; Joan Senent, Esteve Petit; Carles Ribera i Enric Oltra.
En l'expedició Atlas-66 de l'ERE, es va descobrir el coleòpter cavernícola Subilsia senenti,
 un nou gènere i nova espècie

• 1968 segona de l'ERE del CEC: Atlas 68. Arqueologia i Bioespeleologia, a uns llocs ben diferenciats dels de dos anys abans: Zones d'Agoudal i Bou Denib, durant el mes d'agost.-1968: Expedició Tarraco a l'Antiatlas marroquí. La delegació a Tarragona de la Federació Catalana de Muntanyisme, tanmateix que el CEC el 1966, va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. Hi van participar grups d'espeleologia de Tarragona i Reus, als que s'hi va afegir un grup de Barcelona: la SAS del CGB. Les activitats d'espeleo van tenir lloc al Gran Atlas, a la població d'Aït Mehammed.

• 1968: MARROC-68, SAS del CGB: Zona d'Aït Mehammed
Marroc-68 SAS del CGB: El campament al costat de les oficines del Caid

• 1968: MARRUECOS-68, GES del CMB a la zona de Taza

• 1970: MARROC-70, SAS del CGB: Zones de Aït Mehammed, Bou Denib i Taza

• 1970: GEB. Zones de Taza i Aït Mehammed
GEB 1970. Cotxe del Badalona. Al darrera, el del Francesc Sas. Campament a Ait Mehammed

• 1971: ATLAS-71, ERE del CEC. Zona d'Agadir

• 1972: MARROC-72, Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ERE del CEC. El Museu organitza una expedició per procurar aconseguir diverses espècies de fauna cavernícola de gran interès per a la seva col·lecció. Visitades les zones de Xaouen, Aït Mehammed i Cap Cantin

• 1973: ATLAS-73, ERE del CEC. Zona d'Agadir, cova de Win Tindouin, topografia parcial de la cavitat.

• 1977: ATLAS-77, Grup Mediterrania de Barcelona i SIRE-UEC. Espeleo-Arqueologia. Bou Denib

• 1980. MARROC-80, ERE del CEC i SECEM. Zona d'Agadir

• 1984: ATLAS-84, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: MARROC-85, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: Marroc 85 Espeleo Club de Gràcia: regions de Khenifra, Oumer Rbia, Mgoum i Taza

• 2001-2017: Dinou expedicions organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i la SIE del CE Àliga. A partir de l'any 2001, en Floren Fadrique engega l'ambiciós Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, consistent en visitar, un cop a l'any, les zones calcàries (Marroc compta amb una superfície de cent mil km² de materials karstificables), per recollir i estudiar la fauna subterrània d'aquell país, activitat que, entre els anys 2001 i el 2017, ha portat a terme un total de dinou campanyes. Aquestes activitats estan organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i compten amb subvencions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Expedició de l'any 2013 de l'Associació Catalana de Bioespeleologia.
 Entrada al pou de l'avenc Iri Bouglemane, a Aït Mehammed
Amb el nostre agraïment a Montserrat Ubach per facilitar-nos les fotografies de la primera expedició del 1966.

dilluns, 9 de juliol de 2018

Microthyphlus mesegueri, un nou coleòpter subterrani del país valencià

La sala d'entrada de la cova de les Meravelles.    Foto: Josep Pastor

INTRODUCCIÓ:

L'Associació Catalana de Bioespeleologia, porta a terme diversos treballs de recerca sobre la fauna subterrània. Un d'ells és sobre els Laemostenus, uns coleòpters caràbids que colonitzen el medi cavernícola i que es poden trobar a cavitats del llevant mediterrani, entre l'Ebre i Alacant. Una de les cavitats on viuen és la cova de les Meravelles, a Castelló de la Plana, La Plana Alta, es tracta del Laemostenus levantinus. En una visita l'any 2016 per estudiar aquesta espècie, el Floren Fadrique va trobar un exemplar d'un diminut coleòpter i a la següent visita se'n va trobar un altre que, després dels estudis, van resultar ser una nova espècie per a la ciència.
Exemplars de Laemostenus levantinus, durant l'estudi
Laemostenus levantinus de la cova de les Meravelles.   Foto: Agustí Meseguer

La nova espècie: Microthyphlus mesegueri.    Foto: Jordi Comas

L'estudi ha estat fet per dos grans especialistes en coleòpters: Eduard Vives i Jordi Comas, habituals col·laboradors d'aquest blog.


El fet que la cova està dins d'una propietat vallada particular, obligava a obtenir el necessari permís per part del propietari. Vam tardar bastant de temps en aconseguir-lo a causa de problemes de salut del Sr. Eugenio Macián, l'amo, però quan vam poder contactar amb ell, tot van ser facilitats, cosa que li agraïm.


Van ser necessàries dues visites a la cavitat: una primera per cercar fauna i posar trampes i la segona per la recollida de trampes i esquers. Quan es col·loquen trampes, és obligatori la seva retirada, no es poden deixar per sempre, ja que poden alterar les condicions d'equilibri tròfic, en el cas de trampes només d'atracció, o de l'equilibri de nombre d'individus, en el cas de trampes de caiguda amb líquid conservant.


El treball s'ha publicat recentment a la revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, dins la secció Gea, Flora et Fauna.

La sala d'entrada de la cova de les Meravelles.   Foto: Josep Pastor

La nova espècie ha estat dedicada a l'amic i company de feines bioespeleològiques, l'Agustí Meseguer, un gran entusiasta de l'espeleologia i de la fotografia, en especial d'exemplars vius, feina realment difícil per laq petita mida dels exemplars i per la seva gran movilitat.


Tot seguit inserim una selecció de l'estudi publicat. L'article complet es pot descarregar d'internet https://ichn.iec.cat/pdf/Butlleti_82_2018/15-2018%20Comas%20&%20Vives.pdf

Bona feina dels autors i més coneixement de la fauna que colonitza aquestes cavitats que nosaltres freqüentem.

dissabte, 30 de juny de 2018

XXX Jornadas Científicas de la SedeK


El nostre col·laborador Alberto Sendra Mocholí (Àrea Ambiental, Biòleg Ambiental en l'Ajuntament de València i Vocal de Bioespeleologia de la SedecK - Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst-), ens ha fet arribar la següent informacióque s'insereix textualment:


Estimados amigos:

Os pido deis difusión al evento organizado por la SEDECK en Riopar, Cueva de los Chorros. El Calar del río Mundo, protagonista de las XXX Jornadas Científicas de la SEDECKEl 7 y 8 de julio se celebran en el Calar del río Mundo (Riópar, Albacete) las XXX Jornadas Científicas de la Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst (SEDECK). Las jornadas se centrarán en la Cueva de los Chorros y el nacimiento del río Mundo, uno de los espectáculos naturales más sorprendentes de la geografía peninsular.

Expertos locales y nacionales se reunirán en un encuentro abierto a todos los públicos para compartir conocimientos científicos sobre esta cavidad, la mayor de la mitad sur de España con sus más de 30 kilómetros de galerías. Investigadores y espeleólogos de diversas instituciones presentarán la historia y avances de las exploraciones y los resultados más recientes de diversas investigaciones. Entre ellas destacan la formación de la cueva, los seres vivos que la habitan, el acuífero del Calar del río Mundo y el famoso fenómeno del “reventón”: grandes y bruscas crecidas que la cueva vomita en épocas de abundantes lluvias, generando un estruendo que se escucha a mucha distancia y que se ha convertido en un atractivo turístico de primer orden.
El programa incluye tres visitas guiadas a cavidades de la Sierra de Segura, una ruta geológica por el entorno de la Cueva de los Chorros, y un documental y una exposición de fotografías subterráneas de la cavidad por Víctor Ferrer, uno de los mejores fotógrafos de cuevas de España.

Las jornadas están co-organizadas con ExTopoCien, asociación que aglutina a los grupos espeleológicos que exploran la zona desde 1965, y cuentan con la colaboración del Ayuntamiento de Riópar, el Parque Natural Calares del Mundo y de la Sima, la Diputación de Albacete y la Junta de Castilla-La Mancha.

Inscripciones: www.sedeck.org

Contacto: websedeck@gmail.com

Muchas gracias como siempre.

Alberto.


SÁBADO 7 DE JULIO
 9:00      Recogida de credenciales y materiales.
9:15       Acto de presentación de las jornadas.
9:30 Historia de las exploraciones y avances en los últimos tiempos desde el punto de vista de la Asociación Extopocién. Juan M. Melero y Juan Antonio Martínez Cutillas.
10:00 Aspectos geológicos del Calar del Mundo. Ariosto de Haro.
10:30 Pausa café.
11:00 Morfología kárstica de la Sierra de Segura. Importancia del relieve y la precipitación en su desarrollo. Francisco Moral Martos.
11:30 Espeleogénesis y comportamiento hidrogeológico de la Cueva de los Chorros. José María Calaforra Chordi.
12:00 Coleoptera del complejo subterráneo del Calar del Mundo. Jose Luis Lencina.
12:30 ASAMBLEA GENERAL ORDINARIA DE LA SEDECK.
13:30 Pausa para la comida.
16:00 Ruta geológica Sierra del Cujón-Cueva del Agua y visita a la cascada y entorno de la Cueva de los Chorros. Esta ruta se hará en vehículos particulares.
DOMINGO 8 DE JULIO
9:00 Visita a la Cueva de los Chorros y el Calar (tres opciones)
a) Subida a la boca de la Cueva de los Chorros y entrada hasta la Cascada Rosa (necesario casco con iluminación)
b) Cueva del Farallón (necesario mono de espeleo, casco e iluminación)
c) Visita al complejo subterráneo por la entrada CM100 (5 horas de duración y se necesita equipo completo)
14:00 Clausura de las jornadas.
NOTA: Durante las conferencias se realizará una exposición de fotografías de Victor Ferrer sobre la Cueva de los Chorros.

La inscripción a las Jornadas deberá hacerse a través del Formulario habilitado en la página web www.sedeck.org. Para los socios de la SEDECK será gratuita. Para los no socios, el coste de la inscripción será de 45 € que tendrán que abonar por medio de una transferencia bancaria a la cuenta ES64 2085 9660 3403 3028 0839 y enviar una copia al correo electrónico que se indica en el formulario de inscripción.
El llibre del Víctor Ferrer i EXTOPOCIEN

Boca de la cova de Los Chorros vista desde l’interior. Imatge del llibre La Cueva de los Chorros. Riópar (Albacete) Volumen 1, de Víctor Ferrer i EXTOPOCIEN

Desitgem un gran èxit a l'esdeveniment.


dimarts, 12 de juny de 2018

Primer aniversari de la mort d'en Francesc Sas

El Francesc al llac final de la Grallera Gran del Corralot. 1966.  Foto de l'arxiu d'en Francesc Sas

Aquests dies es compleix un any que l'amic Francesc descansa per sempre.

Ell no era bioespeleòleg. La seva dedicació dins l'espeleo era la topografia (era Aparellador); la immersió; la fotografia i filmació de pel·lícules i, per sobre de tot, una gran empenta per organitzar activitats d'importància.

Al principi de la seva "carrera" per sota terra, vivia a Barcelona i pertanyia a clubs locals, però el treball per viure el va portar a Tarragona. Sense deslligar-se dels primers companys i clubs esportius, el fet de traslladar-se a cent quilòmetres no el va minvar les seves possibilitats, al contrari, ja que, a més de continuar participant en les activitats d'aquells primers, va col·laborar intensament amb els diversos grups espeleològics de Salou, Tarragona i Reus.
L'estació d'Ager, moltes vegades freqüentada en les nostres sortides al Montsec d'Ares.  Foto: F. Sas

Una de les seves obres d'art: la Cueva de Aso, a Osca.  Foto: F. Sas

Ja he dit abans, que no era aficionat a la fauna cavernícola, però gràcies a les sortides, campanyes i expedicions que ell organitzava, jo vaig tenir moltes oportunitats per conèixer indrets i països que potser m'haurien passat de llarg. Les seves iniciatives han donat, de retruc, molt bons resultats a la ciència de la bioespeleologia, amb noves espècies al Marroc, Palència, Osca, Montsec de Rubies, Boumort i algun etc més. Han estat 55 anys d’amistat.

Els anys van passant per tothom i també he anat deixant enrere a altres amics d'exploracions: Emili Devenat, Jaume Bley i Eduard Pagés. També un record per ells.

Francesc, Emili, Jaume, Eduard: algun dia ens retrobarem!

dilluns, 28 de maig de 2018

Un nou gènere i espècie de milpeus del MSS


Un milpeus (quilòpode) de la Mina dels Ports, Ports

NOTES DE L’AUTOR DEL POST:


L'any 1980, C. Juberthie va descriure un nou medi al sota terra: el MSS, Medi Subterrani Superficial. Des d'un principi els resultats van ser extraordinaris, però a mesura que han anat passant els anys i s'han fet moltíssims estudis, no hi ha dia que no ens deixi meravellats.


Nosaltres, els espeleòlegs, veiem la fauna cavernícola com a uns éssers que ens acompanyaven al llarg de les nostres visites a les cavitats. Hi havia espècies de les quals només se'n trobaven alguns exemplars morts i en raríssimes ocasions algun de viu. La nostra explicació era d'allò més senzill: que es tractava d'una fauna molt rara, pot ser que estava en fase d'extinció i per això no els trobàvem.


A partir del 1980 la teoria canvia radicalment. No és que siguin una espècie rara o que en queden pocs individus. És que el seu hàbitat natural no són les galeries o pous als quals podem accedir, el seu hàbitat és el MSS i xarxes de fissures. Aquestes espècies "rares" es troben amb abundància en el MSS i cauen accidentalment en els buits de pous i galeries, que és on trobem algun exemplar viu o, en la majoria d'ocassions, les seves despulles.




Dos dels autors, Gilgado i Ortuño, han treballat molt en aquest camp i des de fa anys ens han anat delectant amb les seves troballes d'entremig de la fauna de l'exterior i la del, ara en diem, Medi Subterrani Profund, per separar-ho del MSS. També n'és autor en Mauries, un gran especialista que pels anys 60 i 70 va descriure molts dels diplòpodes cavernícoles de Catalunya, molts d'ells en treballs conjunts amb la nostra mai oblidada Cristina Vicente.


El fet que científics d'Espanya; França; Dinamarca i Suïssa treballin conjuntament en la recerca bioespeleològica (permeteu-me que inclogui el MSS en aquesta ciència), ens fa adonar de la gran importància que té aquesta disciplina que, en aquest cas, agrupa especialistes de mitja Europa per un treball de la Serra de Guadarrama.



Resum (del treball publicat):


La fauna Chordeumatida (ordre dels milpeus) de la península Ibèrica està molt lluny de ser coneguda, però els esforços recents són millorar-ne el coneixement. Les mostres realitzades al Medi Subterrani Superficial (també conegut com el substrat de Mesovoid Shallow) en diverses zones del Parc Nacional de la Sierra de Guadarrama (Espanya central) han conduït al descobriment d'una nova espècie de centpeus diplòpode chordeumatidan. Aquesta nova espècie pertany a la família Haplobainosomatidae, que se la coneix principalment de la península Ibèrica septentrional, i per tant aquest és el primer registre de la família a l'estat central d'Espanya. No obstant això, els gonòpodes (apèndixs copuladors) d'aquesta espècie són tan diferents de totes les altres espècies conegudes de la família que s'ha de col·locar en un nou gènere.



En aquest treball es fa una descripció completa de l'espècie, nomenada com Guadarramasoma ramosae gen., i  sp. nov., i es proporciona una iconografia detallada basada en imatges de microscòpia electrònica d'escaneig juntament amb un mapa de distribució i una breu discussió sobre les implicacions d'aquesta nova troballa.

Les fotografies amb microscopi electronic, ens mostren la meravella dels organs externs d'aquesta novetat

Un dels paràgrafs (del treball publicat):


La Serra de Guadarrama està formada per roques d'origen variable, però està dominada principalment pel granit (roques plutòniques) i gneis (roques metamòrfiques quars-feldespàtiques). Al Parc Nacional de Guadarrama, els granits es limiten exclusivament a una part de Siete Picos i a gairebé tota la Pedriza. A causa del caràcter massiu d'aquests materials i la seva erosió per desintegració, aquests substrats han estat exclosos de la prospecció subterrània perquè no formen graveres ni tarteres. Per contra, el gneis, més específicament ortosa, que estan presents en abundància en els tres intervals, són un substrat adequat per a la formació de MSS a causa de la seva facilitat de fractura, donant lloc a dipòsits de morrenes i col·luvials provocats pel gel i esdeveniments periglacials. La major part de les muntanyes de la serra de Guadarrama, on es van ubicar els punts de mostreig es troben constituïts per gneis.


Tècnica de mostreig (del treball publicat)


Es van establir 33 punts de mostreig. Per recollir la fauna del MSS, es van utilitzar "dispositius de mostreig subterrani" (SSD). El disseny de les unitats SSD es va basar en el model descrit per López i Oromí (2010), utilitzat per Barranco et al. (2013) i Ortuño et al. (2013, 2014a), amb algunes petites modificacions.


Les unitats SSD estaven compostes d'un cilindre de PVC d'1 m de llarg i 11 cm de diàmetre amb nombroses perforacions (8 mm de diàmetre) des del centre del cilindre fins a la base. A més, es van utilitzar quatre SSD d'un segon model (Figures 3A, C). Aquest segon model va mesurar només 50 cm i va ser perforat al llarg de la seva longitud excepte una zona superior de 20 cm. El model SSD més curt va ser dissenyat per capturar la fauna del MSS més superficial (Fig. 3). Els tubs van ser enterrats verticalment, deixant la part superior al nivell de la superfície. S'ha introduït i s'ha recuperat la trampa des del fons del cilindre usant un cordó de niló. La trampa contenia un líquid conservant i un esquer o atraient olorós, en un vial. En aquest cas, es va utilitzar formatge d'olor intens.


S'ha instal·lat un sol SSD a cada ubicació, excepte en quatre punts en què es trobava un SSD del model més curt instal·lat juntament amb un dels models estàndard (figura 3C) per discriminar la fauna més superficial de la més profunda. Les unitats SSD es van instal·lar del 20/05/2015 al 07/09/2015 i van ser recollides i renovades dues vegades; el primer període de recuperació va ser del 17/09/2015 al 06/11/2015 (trampes que funcionen durant quatre mesos), el segon del 24/05/2016 al 13/07/2016 (trampes que funcionen durant vuit mesos).


Amb la nostra enhorabona als autors.


dissabte, 28 d’abril de 2018

Nous pseudoescorpins de Portugal

El pseudoescorpí (també es pot dir quernet) més espectacular per la seva extrema evolució adaptada al medi subterrani, el tenim dins dels nostres relleus càrstics al Garraf i Tarragona (també a Castelló): Troglobisium racovitzai.

INTRODUCCIÓ:

El company José Antonio Zaragoza no para de delectar-nos amb la seva recerca sobre els pseudoescorpins de la fauna subterrània, dels que n'és un especialista mundial de primer ordre.


José Antonio Zaragoza
Ana Sofía Reboleira

En aquesta ocasió, conjuntament amb Ana Sofia Reboleira (especialitzada a més dels pseudoescorpins en els mil-peus diplòpodes, coleòpters i altres) ens presenten cinc noves espècies del gènere Occidenchthonius de Portugal. El treball s'ha publicat a la coneguda revista internacional Journal of Arachnology nº 46, 2018, editada per la Societat Aracnològica Americana.
La primera pàgina (parcial) del treball, amb el títol; els autors i el resum



En Zaragoza és de la Universitat d'Alacant, mentre que Reboleira treballa a la Universitat d'Aveiro, Portugal. Aquestes col·laboracions d'ordre internacional, permeten reunir diferents científics, cadascun especialitzat en disciplines complementàries i sortir-ne importants treballs, com aquest.


Tot i no ser un tema d'Espanya, sí que ho és peninsular, pel que s'ha cregut convenient la seva divulgació al blog. A més, és molt probable que en un futur es localitzi aquest gènere a l'altre costat de la frontera, en territori espanyol.


RESUM TRADUÏT:


Es descriuen cinc noves espècies del gènere recentment creat Occidenchthonius Zaragoza, 2017, de cavitats de Portugal: Occidenchthonius alandroalensis sp. nov., O. algharbicus sp. nov., O. duecensis sp. nov., O. goncalvesi sp. nov., i O. vachoni sp. nov.


Les espècies Occidenchthonius cardosoi (Zaragossa, 2012) i Chthonius ischnocheles (Hermann, 1804) es citen de noves localitats de diferents unitats càrstiques de Portugal.
Es proposen nous caràcters morfològics per al seu ús dins la taxonomia de la família Chthoniidae. Així mateix es dóna una clau pel reconeixement de les diferents espècies del gènere Occidenchthonius.
Occidenchthonius cardosoi fotografiat en viu. Figures de l'article

Occidenchthonius goncalvesi, una de les noves espècies descrites en el treball. A l'esquerra, vista ventral. A la dreta, vista dorsal. Figures de l'article

Amb el nostre agraïment per permetre inserir material de l'article.

Fins al seu pròxim treball!