diumenge, 21 de juliol de 2019

Notícies de l'expedició bioespeleològica al Kirguistan

Els components de l'expedició espeleològica-bioespeleològica a les llunyanes terres del Kirguistan ja són a la seva destinació i, pel que sembla, sans i estalvis.

Els integrants són:

Alberto Sendra, de València
Sergio Montagut, de València
-Pere Oromí, de Tenerife, Canàries
-Alberto Tinaut de Granada
-Pablo Barranco d'Almeria
D'esquerra a dreta: Alberto Tinaut; Pablo Barranco; ? ; Pere Oromí; ?

Hi ha agut una certa desorganització pel que fa als que manaven el tema des del Kirguistan. Tot i que, en un principi les informacions de les seves pàgines web prometien "l'oru i el moru", durant els dies abans de la sortida no hi va haver manera de concretar coses tan importants com poden ser de quin material d'espeleo es disposaria; nombre i dificultats tècniques de les cavitats; permisos de recol·lecció de fauna; permisos d'exportació de la fauna capturada, etc. Aquestes indecisions van ser motiu de què algun component a última hora es desdigués d'anar-hi.

La sortida des de la Península va ser el dia 8 de juliol, per arribar el 10 al destí final, dia que començava oficialment l'activitat.

Els de València: l'Alberto Sendra i el Sergio Montagut, sortien directament des de València a Moscou, però resulta que l'avió va sortir amb retard i a Moscou van perdre l'enllaç per anar a Osh. Van haver de passar quasi 24 hores a Moscou en l'habitació d'un hotel i sense poder sortir-ne (estaven en trànsit i no tenien visat per estar a Rússia).
El Pere Oromí al llac de la cova
Els de Madrid ho varen tenir millor. Van poder complir amb els horaris i vols previstos.
Pel que sembla, fins ara han pogut visitar una cova, sense saber-ne res més. Han enviat unes fotografies en què se'ls veu satisfets.

Anirem informant.

dissabte, 13 de juliol de 2019

XVIII Congrés Ibèric d'Entomologia, Madrid 2019


Dels dies 10 al 13 de juliol d'enguany, ha tingut lloc a Madrid el XVIII Congreso Ibérico de Entomología.


 El dia 12 es va presentar en la modalitat pòster el següent estudi:


 Arañas del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Novedades tras 20 años de exploraciones en el Atlas marroquí.

Per complir les normes de presentació, s'ha degut escriure en castellà.


El pòster presentat al congrés
Els autors són: Neus Brañas; Jorge Mederos i José Antonio Barrientos. Els dos primers pertanyen al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, mentre que el darrer ho és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra). La ponent va ser la Neus.


 Els grups espeleològics catalans han estat pioners en les expedicions espeleològiques i bioespeleològiques al Marroc. Des de l'any 1966 fins ara, una trentena d'expedicions s'han portat a terme, de les quals, dinou han estat a càrrec de l'Associació Catalana de Bioespeleologia BIOSP. Tot aquest treball ha donat excel·lents resultats quant a novetats biològiques. En l'estudi que parlem en aquest post, es donen a conèixer les espècies d'aranyes determinades fins ara i la notícia de les dues noves espècies.


Els individus de la família Pholcidae tenen per costum refugiar-se a la primera zona de les cavitats, on encara pot arribar-hi una part de la llum diürna i es manté una certa estabilitat en temperatura i humitat. També hi ha espècies que habiten a l'exterior. Poden considerar-se trogloxens regulars


 Per poder arribar a llegir els diferents escrits del cartell, a més de la foto de conjunt, s'insereixen detalls parcials ampliats.








 Agraïm al Departament d'Artròpodes del MCNB les facilitats que ens han donat per a la reproducció del pòster.

divendres, 12 de juliol de 2019

Dues noves espècies d'aranyes del Marroc

Pholcus phalangioides Fuessling 1775.
Una de les espècies determinades del material recollit al Marroc.   Foto: Wikipèdia

Tot just s'acaba de publicar un nou treball a la prestigiosa Revista Ibérica de Aracnología, en què es descriuen dues noves espècies d'aranyes del Marroc. Han estat capturades dins de coves i avencs.

El nostre col·laborador Dr. José Antonio Barrientos, professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra, dins de la seva línia de recerca es dedica a l'estudi dels araneids (aranyes). En José Antonio (ho dic així amb tota la meva estimació i respecte) col·labora, tanmateix que la nostra Associació BIOSP, amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, sempre determinant i estudiant les aranyes de diferents projectes i recol·leccions, tant siguin de treballs exteriors com del món subterrani.

Biosp porta a terme una ambiciosa activitat: el Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. Des de l'any 2001 es venen fent expedicions exclusivament amb finalitats d'estudi de la fauna subterrània d'aquell poc conegut país des del punt de vista entomològic (i de molts altres). Des del 2001 ja s'han portat a terme un total de 19 expedicions amb descobriments de moltes espècies noves per a la ciència. Molts dels membres de les expedicions, també pertanyen a la SIE del C.E. Àliga de Barcelona.

El Dr. Barrientos, en una de les visites al Museu, ja en fa d'això uns deu anys, es va interessar pel material aracnològic cavernícola que nosaltres havíem anat recollint campanya rere campanya i que estava emmagatzemat a l'espera d'una oportunitat per a ser estudiat. Amb les aranyes no passa com amb altres ordres com els coleòpters que, aquests sí que poden ser estudiats "ipso facto" per tenir especialistes locals de gran reputació (Eduard Vives; Jordi Comas; Carles Hernando...). L'interès que va despertar aquest material, el va portar a fer-nos de guia sobre les espècies més interessants que havíem anat recol·lectant sota terra i les que li faltava més material per a poder-les determinar.

Un dels problemes de l'estudi de les aranyes és que no tots els exemplars obtinguts poden ser determinats: uns perquè són femelles, altres perquè són formes jovenívols (immatures) i encara no tenen els caràcters ben definits, etc. Total: se'n poden capturar mitja dotzena, per exemple, i resultar que no és possible saber a quina espècie pertanyen. Quan a les aranyes femelles, poden ser descrites quan es veuen caràcters molt diferenciats, però no es dóna sovint aquest cas.

L'article presentat tracta només sobre una part del que s'ha recollit: Els representants de la família PHOLCIDAE.

De WIKIPÈDIA: Els fòlcids (Pholcidae) són una família d'aranyes araneomorfes descrita per Koch el 1850. Els fòlcids es troben distribuïts per tots els continents del món, excepte l'Antàrtida i la de l'Àrtic. Aquestes aranyes, algunes d'un cos petit i de potes molt llargues, són presents en entorns humans i algunes espècies (Pholcus phalangioides) en són molt familiars a Catalunya, País Valencià, les Balears i arreu del món.

Material emprat en l'estudi: Total 65 exemplars de fòlcids capturats en setze cavitats diferents, en les expedicions dels anys 2001 al 2016. D'aquests 65, 44 són juvenils i no s'han pogut determinar, pel que l'estudi s'ha portat a terme sobre els 21 individus adults.

El nombre total de gèneres és de tres, amb un total de sis diferents espècies, comptant les dues noves

Relació del material estudiat de la família Pholcidae: Registre del Museu de Ciències Naturals de BCN i dates i cavitats de procedència: (les indicacions j / jj, es refereixen a individus juvenils que no es poden determinar)

Holocnemus caudatus (Dufour, 1820)
-Ref. MZB 2016-4095. 1♀, 15/09/2016, Trou de la Piste, Tabahirte,
Taza, Marruecos. F. Fadrique leg.; Zona 1; zona entrada (umbral).
-Ref. MZB 2016-4104. 1♂, 2♀♀, 19/09/2016, Ifri nº 2, Jbel Bou Iblane,
Merhraoua, Taza, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2016-4107. 2♀♀, 27/09/2016, Puits Cochrisco C.A. 7, Azour
ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.

Holocnemus aurouxi Barrientos 2019, n. sp.
-Ref. MZB 2001-0424. 1♂, 01/06/2001, Ifri Lala Jama, Beni Bassia,
Figuig, Marruecos. F. Fadrique & O. Escolà leg.

Holocnemus sp. (jj. indet.)
-Ref. MZB 2015-8576. 1j, 16/10/2015, Ifri N´Yzme, Ait Abdallàh, Tarudant, Marruecos. L. Auroux leg.
-Ref. MZB 2015-8579. 5jj, 16/10/2015, Ifri N´Yzme, Ait Abdallàh, Tarudant, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2016-0040. 1j, 01/09/2013, Ifri Sgatt, Sgatt, Azilal, Marruecos.
J. Comas leg.

Micropholcus tegulifer Barrientos 2019, n. sp.
-Ref. MZB 2016-4096. 1♂, 20/09/2016, Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth,
Azilal, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2018-0767. 1♀, 20/09/2016, Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth,
Azilal, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2004-0588. 1♀, 15/05/2004, Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth,
Azilal, Marruecos. F. Fadrique leg.

Pholcus fuerteventurensis Wunderlich, 1992
-Ref. MZB 2015-8584. 1♀, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 9, Tasroukth,
Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. L. Auroux leg.
-Ref. MZB 2015-8583. 1♀, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 9, Tasroukth,
Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. L. Auroux leg.
-Ref. MZB 2015-8585. 1♀, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 9, Tasroukth,
Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. L. Auroux leg.
-Ref. MZB 2015-8594. 1♂, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth, Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2015-8595. 1♀, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth, Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2016-4056. 1♂, 28/09/2016, Puits Cochrisco C.A. X, Azour
ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2016-4057. 2♂♂, 27/09/2016, Puits Cochrisco C.A. 7, Azour
ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2016-4058. 1♀, 27/09/2016, Puits Cochrisco C.A. 7, Azour
ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2016-4074. 1♀, 27/09/2016, Ifri Tagaderth, Tizgui N'Chorfa,
Agadir Ida Ou Tanane, Marruecos. F. Fadrique leg.

Pholcus opilionoides (Schrank, 1781)
-Ref. MZB 2016-4092. 2♀♀, 15/09/2016, Trou de la Piste, Tabahirte, Taza, Marruecos. F. Fadrique leg.
Pholcus phalangioides (Fuesslin, 1775)

-Ref. MZB 2015-8613. 1♀, 1j, 11/10/2015, Ghar Goran, Bedouza, Safi,
Marruecos. L. Auroux leg.
-Ref. MZB 2015-8614. 1♀, 11/10/2015, Ghar Goran, Bedouza, Safi,
Marruecos. L. Auroux leg.

Pholcus sp. (jj. indet.)
Ref. MZB 2015-8628. 2jj, 15/10/2015, Grotte des Pigeons (=Khef el
Hmam, =Ifri Itbirn), Souk el Tleta el Akhsass, Bou Izakarn, Marruecos.
L. Auroux leg.
-Ref. MZB 2016-0176. 1j, 21/07/2012, Ghar Moussa, Aït Chkounda, El
Ksiba, Béni-Mellal, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2016-4081. 1j, 28/09/2016, Puits Cochrisco C.A. X, Azour
ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2016-4094. 2jj, 27/09/2016, Puits Cochrisco C.A. 7, Azour
ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2016-4103. 3jj, 28/09/2016, Puits Cochrisco C.A. X, Azour
ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2016-4121. 1j, 16/09/2016, Kef Maamram, Ras El Maa, Taza, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2015-8586. 2jj, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 9, Tasroukth,
Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. L. Auroux leg.
-Ref. MZB 2015-8600. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,
Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2015-8601. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,
Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2015-8596. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,
Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2015-8597. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,
Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2015-8598. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,
Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. C. Fontgivell leg.
-Ref. MZB 2015-8599. 1j, 18/10/2015, Puits Cochrisco C.A. 10, Tasroukth,
Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. C. Fontgivell leg.
-Ref. MZB 2015-8615. 2jj, 11/10/2015, Ghar Goran, Bedouza, Safi, Marruecos. L. Auroux leg.
-Ref. MZB 2003-1253. 2jj, 26/07/2003, Puits Cochrisco C.A. 10, Azour
ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir, Marruecos. F. Fadrique & J. Esquius leg.
-Ref. MZB 2016-4086. 1j, 20/09/2016, Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth,
Azilal, Marruecos. F. Fadrique leg.
-Ref. MZB 2015-8606. 8jj, 10/10/2015, Ghar El Baroud, Benslimane,
Casablanca, Marruecos. L. Auroux leg.
-Ref. MZB 2015-8607. 5jj, 10/10/2015, Ghar El Baroud, Benslimane,
Casablanca. F. Fadrique leg.


Títol; encapçalament del treball i Resum


Micropholcus tegulifer Barrientos 2019. Una de les dues noves espècies
Mapa amb la situació de les cavitats amb les aranyes estudiades en aquest treball. Les dues noves espècies són de les referències 6: Ifri Bouyzem) i 7: Ifri Lala Jama.
Peu de foto al treball: Localización de las cavidades muestreadas en las que se han obtenido ejemplares de la familia Pholcidae (1: Trou de la Piste; 2: Ghar Goran; 3: Ghar Moussa; 4: Grotte des Pigeons; 5: Ifri Bou Iblane nº2; 6: Ifri Bouyzem; 7: Ifri Lala Jama; 8: Ifri N´Yzme; 9: Ifri Sgatt; 10: Ifri Tagaderth; 11: Kef Maamram; 12: Complejo Puits Cochrisco (C.A.7, C.A.9, C.A.10, C.A.X); 13: Ghar El Baroud).

Aquest és el primer treball publicat sobre les nostres aranyes. N'hi ha en premsa un segon i encara quedarà material per a més dedicació. Esperem la seva aparició.

diumenge, 7 de juliol de 2019

Un nou coleòpter cavernícola d'Albacete

Trechus guijonensis Comas 2019. La nova espècie.   Foto: J. Comas 

Les descobertes de noves espècies de fauna subterrània són relativament freqüents. Tot i que la primera cita d'animals cavernícoles es deu a J. W. Valvasor l'any 1689 en què cita l'existència d'uns "dragons" en una surgència propera a Vrhnika, Eslovènia, la Bioespeleologia com a ciència es va iniciar fa molts menys anys. Va ser com a conseqüència de la visita d'en Emile Georges Racovitza (Iaʂi 1868 - Cluj 1947) a la cova del Drac a l'illa de Mallorca a l'estiu de l'any 1904.

Medalla commemorativa dels 100 anys del naixement d'en Racovitza, amb la Thyphlocirolana

L'Emile va descobrir uns isòpodes aquàtics, la Thyplocirolana moraguesi, que van fer capgirar les poques idees que llavors es tenien referent a la vida existent dins de l'inframón i que va donar peu a l'inici d'un projecte d'exploracions espeleològiques amb recollida de flora i fauna; l'estudi del material obtingut i la publicació dels resultats, pel que es va crear la institució Biospeologica i el laboratori de Banyuls de la Marenda a la Catalunya nord.


Després d'aquesta petita introducció, anem al tema: En Floren Fadrique (SIE de l'Àliga i Associació Catalana de Bioespeleologia), va assistir a les XXX Jornadas Científicas de la SEDECK que van tenir lloc els dies 7 i 8 de juliol de l'any passat a Riópar, Albacete. A més de les presentacions de treballs també es van fer algunes sortides per a visitar cavitats properes, com la Cueva de los Chorros i la Cueva del Agua. Precisament en una d'elles, la Cueva del Agua, a la Sierra del Cujón i sota el Pico del Guijón, al municipi de Molinicos, Albacete, en Floren va recollir un exemplar de Trechus, un gènere de coleòpters que dóna moltes formes troglòbies.

Els assistents a les jornades. La foto original, treta de la web de la SEDECK, és una
sola peça, però per poder-la ampliar s'ha dividit en dues parts.   Foto: Paco Cuesta

A la tornada d'en Floren, l'espècimen va ser examinat pel nostre especialista en coleòpters Jordi Comas, qui va veure-hi importants detalls que podien permetre la descripció d'una nova espècie. I així va ser: la va descriure.


L'estudi ha estat presentat recentment a la Institució Catalana d'Història Natural, havent-se ja publicat al Butlletí de la Institució nº 83, 2019, pàgines 103:105.


El fet que hagin passat onze mesos entre la captura i la publicació es deu a diferents motius com són: haver de recopilar el material d'altres espècies per poder establir les similituds i/o les diferències; la labor de fer les fotografies; les consultes amb altres especialistes; fer la descripció; repàs i modificacions proposades per l'estament editor, etc. També s'hi ha sumat un altre factor: El fet de disposar d'un sól exemplar (sort que és un mascle!) dificulta la recerca, a menys que els caràcters diferenciadors siguin molt evidents, com ha estat el cas. Tot i això, es volia fer una altra visita a la cavitat per obtenir-ne més exemplars, projecte que s'ha anat posposant fins a prendre la determinació de presentar el treball per a la seva publicació amb la referència d'un sol individu.


Segons l'autor, hi ha molts detalls que han permès diferenciar la nova espècie, però els dos més importants són: Ulls i òrgan sexual masculí.


-Ulls: No té ulls, només se'l pot veure una petita zona descolorida que sembla la resta d'un òrgan que no és funcional. Aquesta característica dels ulls en els Trechus pot tenir diferents variants en les espècies segons el grau de reducció, que va des de tenir-los normals (en els que viuen a l'exterior) fins a no tenir-ne cap traça, és a dir, anoftalms (els dels ambients hipogeus), passant per formes més o menys reduïdes en què va disminuint la mida de l'ull. Els Trechus dels ambients hipogeus, els que viuen enterrats sota grans pedres encastades a terra a l'exterior, fins als de l'interior de cavitats, passant per la zona intermèdia dels que colonitzen el MSS (Medi Subterrani Superficial), no tots són anoftalms, però tots presenten acusades regressions oculars (encara que mantinguin alguns ommatidis, amb tota seguretat no perceben visió).


-Forma de l'edeagus: La forma de l'òrgan sexual masculí és un molt important a l'hora de determinar o separar espècies. En molts casos els aspectes exteriors dels individus de dues espècies poden ser molt semblants, quasi iguals, però les diferències en la forma dels respectius edeagus permeten la seva separació. En aquest cas, hi ha importants diferències.

Quatre espècies de Trechus hipogeus amb diferentes regresions dels ulls: 

Nota a propòsit de les quatre fotos dels ulls: Diferens estadis de regressió ocular.


En la descripció de Trechus valenzuelai, foto nº 1, els autors diuen en el treball:


…los ojos son diminutos, blanquecinos, se ven a través del tegumento que los recubre, que es de la misma naturaleza que el del resto de la cabeza, son muy reducidos, despigmentados, planos, dos veces más largos que anchos y están dispuestos verticalmente…Aquesta explicació també pot aplicar-se al cas de la foto nº 2, Trechus escalerae.


-En la foto nº 3, la nova espècie T. guijonensis, l'autor diu: ...Cap globulós, amb les galtes amples, amb enoftalmia, mostrant tan sols una petita zona lleugerament aclarida en el lloc dels ulls... Veiem que la zona ocular és molt més reduïda que en les fotos 1 i 2. A propòsit del terme enoftalmia, que vol dir "ulls enfonsats", crec que deu ser un error d'impressió i hauria de dir anoftalmia, que vol dir desprovist d'ulls.


 -Foto nº 4, T. arrecheai, ja no hi ha cap senyal d'ulls.


La nostra enhorabona al Floren per haver descobert una altra nova espècie dins la fauna hipogea. Aquesta serà, més o menys, la vintena entre coleòpters, opilions, col·lèmbols, aranyes, pseudoescorpins... I és que, el que treballa sempre té premi!

Gràcies Floren, per anar fent gran la Bioespeleologia. I gràcies també al Jordi, per la teva dedicació a la recerca. En podem capturar molts, però no sabem que és una nova espècie fins que algú, com tu, l'estudia.

dimarts, 2 de juliol de 2019

L'Àngel Lagar Mascaró ens ha deixat

L'Àngel Lagar al seu domicili i amb la seva col·lecció entomològica. Any 2011


Tot just m'acaben de comunicar la trista notícia. L'Àngel Lagar ja no està entre nosaltres.

Demà dimecres, a partir de quarts d'una del migdia, estarà al Tanatori de la ronda de Dalt, a Horta.

La cerimònia està prevista per aquest dijous dia 4 a les 10 h al mateix lloc.

Quatre trets de la seva vida dedicada a la bioespeleologia:

Neix el 1928 a Las Palmas de Gran Canaria, a l'illa de Gran Canària.

Els seus inicis per l'entomologia van ser l'any 1943 quan estava vivint a Ceuta

El seu interès per l'estudi de la fauna cavernícola es va iniciar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

La primera cavitat que va visitar va ser la cova de l'Olla, Aiguaviva, Montmell, l'1 d'octubre de l'any 1950.
Hydraphaenops alfambrai, de l'avenc B-15 d'Escuaín, dins la seva col·lecció

Descobriments més importants de fauna cavernícola (els preferits d'ell):

-Oscadites rovirai, un excepcional coleòpter Molopini d'Osca

-Aphaenops mensioni i Hydraphaenops alfambrai, coleòpters trequids de la zona d'Escuaín

-Hydraphaenops sobrarbensis, de la Cueva de Aso de Sercué.

-Duvalius (Trechopsis) ferreresi, un rar coleòpter caràbid de Mallorca que per la seva forma afenopsiana és una cosa mai vista a les illes.

Àngel: els amics i companys no t'oblidaran.

dimecres, 26 de juny de 2019

Un SALUDA d'en Josep Subils

Avenc Montserrat Ubach.  Pou de la Xineta, primeres exploracions.
A baix, Joan Senent. A l'escala, Josep Subils.    Foto: Fèlix Alabart

El títol d'aquest post pot semblar no seguir amb la temàtica del blog, però no és així, ja que en Josep Subils Valls (la Seu d'Urgell 1938 - Bor, Bellver de Cerdanya 1965) va ser una persona, més ben dit, personalitat, que va tocar i va la bioespeleologia. Ara ho expliquem tot.

A principis dels anys 60' el Josep s'interessà molt per la bioespeleologia, visitant sovint el Dr. Español al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, actes que van quedar reflectits en el diari d'Español de l'any 1963. També era l'època dels inicis de l'Oleguer Escola; Joan Senent; Isidre G. UrgellésArmando Avalo, etc. Va ser l'inici d'un grup de treball que al llarg dels anys ha donat, i segueix donant, grans resultats científics.





Dins l'Operació Solsonès dels anys 60', va descobrir dos nous coleòpters hipogeus troglobis: Troglocharinus subilsi i Geotrechus ubachi, ambdós els descriu Español l'any 1965.

Va formar part de la Comissió d'Estudis Bioespeleològics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'any1965 presidí el Comitè Regional d'Exploracions Subterrànies, precedent de l'actual Federació Catalana d'Espeleologia.


Després de la seva sentida mort, se'l va dedicar un nou gènere: Subilsia, trobat en el decurs de l'expedició que organitzà l'ERE: Atlas 66 (1966) al Marroc i que Español descriu l'any 1967 amb el nom Subilsia senenti: Subilsia per Subils i senentia per en Joan Senent Josa, qui va ser el que la va capturar.

Quant el tema del post, vaig tenir unes converses amb el distingit Salvador Vives, erudit en el coneixement del català, ja que jo no trobava la traducció de Saluda a la nostra llengua. Textualment em va dir:

El document "SALUDA" es diu igual en castellà com en català. Actualment s'usa molt poc doncs els correus electrònics pràcticament han anul·lat aquest mitjà de comunicació.

Pel meu ofici d'impressor et puc dir que abans es feia servir sovint però ara no. Precisament tinc una petita col·lecció de "Saluda" on es veuen els diferents tipus de redactat i de disseny. (Nota de l'autor del post: el més habitual és la mida DIN A5)

La diferència que hi ha en el redactat no és amb la paraula Saluda sinó amb la "a" que ve a continuació. Exemple:

En castellà:

El presidente de la Federació Catalana d'Espeleologia

SALUDA

a Lluís XXXXXX
y le invita a la inauguración del Festival de Cine.

Lluís Domingo Milà


En català:


El president de la Federació Catalana d'Espeleologia

SALUDA

Lluís XXXXXX
i el convida a la inauguració del Festival de Cinema.

Lluís Domingo Milà


En català, la "a" que va davant Lluís no hi va.

I fins aquí la història d'aquest estimat document.