dimarts, 12 de juny de 2018

Primer aniversari de la mort d'en Francesc Sas

El Francesc al llac final de la Grallera Gran del Corralot. 1966.  Foto de l'arxiu d'en Francesc Sas

Aquests dies es compleix un any que l'amic Francesc descansa per sempre.

Ell no era bioespeleòleg. La seva dedicació dins l'espeleo era la topografia (era Aparellador); la immersió; la fotografia i filmació de pel·lícules i, per sobre de tot, una gran empenta per organitzar activitats d'importància.

Al principi de la seva "carrera" per sota terra, vivia a Barcelona i pertanyia a clubs locals, però el treball per viure el va portar a Tarragona. Sense deslligar-se dels primers companys i clubs esportius, el fet de traslladar-se a cent quilòmetres no el va minvar les seves possibilitats, al contrari, ja que, a més de continuar participant en les activitats d'aquells primers, va col·laborar intensament amb els diversos grups espeleològics de Salou, Tarragona i Reus.
L'estació d'Ager, moltes vegades freqüentada en les nostres sortides al Montsec d'Ares.  Foto: F. Sas

Una de les seves obres d'art: la Cueva de Aso, a Osca.  Foto: F. Sas

Ja he dit abans, que no era aficionat a la fauna cavernícola, però gràcies a les sortides, campanyes i expedicions que ell organitzava, jo vaig tenir moltes oportunitats per conèixer indrets i països que potser m'haurien passat de llarg. Les seves iniciatives han donat, de retruc, molt bons resultats a la ciència de la bioespeleologia, amb noves espècies al Marroc, Palència, Osca, Montsec de Rubies, Boumort i algun etc més. Han estat 55 anys d’amistat.

Els anys van passant per tothom i també he anat deixant enrere a altres amics d'exploracions: Emili Devenat, Jaume Bley i Eduard Pagés. També un record per ells.

Francesc, Emili, Jaume, Eduard: algun dia ens retrobarem!

dilluns, 28 de maig de 2018

Un nou gènere i espècie de milpeus del MSS


Un milpeus (quilòpode) de la Mina dels Ports, Ports

NOTES DE L’AUTOR DEL POST:


L'any 1980, C. Juberthie va descriure un nou medi al sota terra: el MSS, Medi Subterrani Superficial. Des d'un principi els resultats van ser extraordinaris, però a mesura que han anat passant els anys i s'han fet moltíssims estudis, no hi ha dia que no ens deixi meravellats.


Nosaltres, els espeleòlegs, veiem la fauna cavernícola com a uns éssers que ens acompanyaven al llarg de les nostres visites a les cavitats. Hi havia espècies de les quals només se'n trobaven alguns exemplars morts i en raríssimes ocasions algun de viu. La nostra explicació era d'allò més senzill: que es tractava d'una fauna molt rara, pot ser que estava en fase d'extinció i per això no els trobàvem.


A partir del 1980 la teoria canvia radicalment. No és que siguin una espècie rara o que en queden pocs individus. És que el seu hàbitat natural no són les galeries o pous als quals podem accedir, el seu hàbitat és el MSS i xarxes de fissures. Aquestes espècies "rares" es troben amb abundància en el MSS i cauen accidentalment en els buits de pous i galeries, que és on trobem algun exemplar viu o, en la majoria d'ocassions, les seves despulles.




Dos dels autors, Gilgado i Ortuño, han treballat molt en aquest camp i des de fa anys ens han anat delectant amb les seves troballes d'entremig de la fauna de l'exterior i la del, ara en diem, Medi Subterrani Profund, per separar-ho del MSS. També n'és autor en Mauries, un gran especialista que pels anys 60 i 70 va descriure molts dels diplòpodes cavernícoles de Catalunya, molts d'ells en treballs conjunts amb la nostra mai oblidada Cristina Vicente.


El fet que científics d'Espanya; França; Dinamarca i Suïssa treballin conjuntament en la recerca bioespeleològica (permeteu-me que inclogui el MSS en aquesta ciència), ens fa adonar de la gran importància que té aquesta disciplina que, en aquest cas, agrupa especialistes de mitja Europa per un treball de la Serra de Guadarrama.



Resum (del treball publicat):


La fauna Chordeumatida (ordre dels milpeus) de la península Ibèrica està molt lluny de ser coneguda, però els esforços recents són millorar-ne el coneixement. Les mostres realitzades al Medi Subterrani Superficial (també conegut com el substrat de Mesovoid Shallow) en diverses zones del Parc Nacional de la Sierra de Guadarrama (Espanya central) han conduït al descobriment d'una nova espècie de centpeus diplòpode chordeumatidan. Aquesta nova espècie pertany a la família Haplobainosomatidae, que se la coneix principalment de la península Ibèrica septentrional, i per tant aquest és el primer registre de la família a l'estat central d'Espanya. No obstant això, els gonòpodes (apèndixs copuladors) d'aquesta espècie són tan diferents de totes les altres espècies conegudes de la família que s'ha de col·locar en un nou gènere.



En aquest treball es fa una descripció completa de l'espècie, nomenada com Guadarramasoma ramosae gen., i  sp. nov., i es proporciona una iconografia detallada basada en imatges de microscòpia electrònica d'escaneig juntament amb un mapa de distribució i una breu discussió sobre les implicacions d'aquesta nova troballa.

Les fotografies amb microscopi electronic, ens mostren la meravella dels organs externs d'aquesta novetat

Un dels paràgrafs (del treball publicat):


La Serra de Guadarrama està formada per roques d'origen variable, però està dominada principalment pel granit (roques plutòniques) i gneis (roques metamòrfiques quars-feldespàtiques). Al Parc Nacional de Guadarrama, els granits es limiten exclusivament a una part de Siete Picos i a gairebé tota la Pedriza. A causa del caràcter massiu d'aquests materials i la seva erosió per desintegració, aquests substrats han estat exclosos de la prospecció subterrània perquè no formen graveres ni tarteres. Per contra, el gneis, més específicament ortosa, que estan presents en abundància en els tres intervals, són un substrat adequat per a la formació de MSS a causa de la seva facilitat de fractura, donant lloc a dipòsits de morrenes i col·luvials provocats pel gel i esdeveniments periglacials. La major part de les muntanyes de la serra de Guadarrama, on es van ubicar els punts de mostreig es troben constituïts per gneis.


Tècnica de mostreig (del treball publicat)


Es van establir 33 punts de mostreig. Per recollir la fauna del MSS, es van utilitzar "dispositius de mostreig subterrani" (SSD). El disseny de les unitats SSD es va basar en el model descrit per López i Oromí (2010), utilitzat per Barranco et al. (2013) i Ortuño et al. (2013, 2014a), amb algunes petites modificacions.


Les unitats SSD estaven compostes d'un cilindre de PVC d'1 m de llarg i 11 cm de diàmetre amb nombroses perforacions (8 mm de diàmetre) des del centre del cilindre fins a la base. A més, es van utilitzar quatre SSD d'un segon model (Figures 3A, C). Aquest segon model va mesurar només 50 cm i va ser perforat al llarg de la seva longitud excepte una zona superior de 20 cm. El model SSD més curt va ser dissenyat per capturar la fauna del MSS més superficial (Fig. 3). Els tubs van ser enterrats verticalment, deixant la part superior al nivell de la superfície. S'ha introduït i s'ha recuperat la trampa des del fons del cilindre usant un cordó de niló. La trampa contenia un líquid conservant i un esquer o atraient olorós, en un vial. En aquest cas, es va utilitzar formatge d'olor intens.


S'ha instal·lat un sol SSD a cada ubicació, excepte en quatre punts en què es trobava un SSD del model més curt instal·lat juntament amb un dels models estàndard (figura 3C) per discriminar la fauna més superficial de la més profunda. Les unitats SSD es van instal·lar del 20/05/2015 al 07/09/2015 i van ser recollides i renovades dues vegades; el primer període de recuperació va ser del 17/09/2015 al 06/11/2015 (trampes que funcionen durant quatre mesos), el segon del 24/05/2016 al 13/07/2016 (trampes que funcionen durant vuit mesos).


Amb la nostra enhorabona als autors.


dissabte, 28 d’abril de 2018

Nous pseudoescorpins de Portugal

El pseudoescorpí (també es pot dir quernet) més espectacular per la seva extrema evolució adaptada al medi subterrani, el tenim dins dels nostres relleus càrstics al Garraf i Tarragona (també a Castelló): Troglobisium racovitzai.

INTRODUCCIÓ:

El company José Antonio Zaragoza no para de delectar-nos amb la seva recerca sobre els pseudoescorpins de la fauna subterrània, dels que n'és un especialista mundial de primer ordre.


José Antonio Zaragoza
Ana Sofía Reboleira

En aquesta ocasió, conjuntament amb Ana Sofia Reboleira (especialitzada a més dels pseudoescorpins en els mil-peus diplòpodes, coleòpters i altres) ens presenten cinc noves espècies del gènere Occidenchthonius de Portugal. El treball s'ha publicat a la coneguda revista internacional Journal of Arachnology nº 46, 2018, editada per la Societat Aracnològica Americana.
La primera pàgina (parcial) del treball, amb el títol; els autors i el resum



En Zaragoza és de la Universitat d'Alacant, mentre que Reboleira treballa a la Universitat d'Aveiro, Portugal. Aquestes col·laboracions d'ordre internacional, permeten reunir diferents científics, cadascun especialitzat en disciplines complementàries i sortir-ne importants treballs, com aquest.


Tot i no ser un tema d'Espanya, sí que ho és peninsular, pel que s'ha cregut convenient la seva divulgació al blog. A més, és molt probable que en un futur es localitzi aquest gènere a l'altre costat de la frontera, en territori espanyol.


RESUM TRADUÏT:


Es descriuen cinc noves espècies del gènere recentment creat Occidenchthonius Zaragoza, 2017, de cavitats de Portugal: Occidenchthonius alandroalensis sp. nov., O. algharbicus sp. nov., O. duecensis sp. nov., O. goncalvesi sp. nov., i O. vachoni sp. nov.


Les espècies Occidenchthonius cardosoi (Zaragossa, 2012) i Chthonius ischnocheles (Hermann, 1804) es citen de noves localitats de diferents unitats càrstiques de Portugal.
Es proposen nous caràcters morfològics per al seu ús dins la taxonomia de la família Chthoniidae. Així mateix es dóna una clau pel reconeixement de les diferents espècies del gènere Occidenchthonius.
Occidenchthonius cardosoi fotografiat en viu. Figures de l'article

Occidenchthonius goncalvesi, una de les noves espècies descrites en el treball. A l'esquerra, vista ventral. A la dreta, vista dorsal. Figures de l'article

Amb el nostre agraïment per permetre inserir material de l'article.

Fins al seu pròxim treball!

dilluns, 9 d’abril de 2018

Nou coleòpter cavernícola a la cova Mosquera 2 (2)

La cova de la Mosquera.   Autor de la foto: Jordi Navarro

Després de la primera part apareguda en aquest blog l'1 d'abril d'enguany i dedicada a una introducció general i a la història del gènere Zariquieya, en aquesta segona part es presenta una composició parcial de l'estudi publicat, inserint algunes de les figures i part de l'escrit del treball ja editat a la revista Lambillionea nº 118-1, 2018. 90-94

Primera pàgina de la descripció

Fotografia de la descripció: El nou insecte i de la posició de les sedes sensorials laterals dels èlitres
Geotrechus victoriai fotografiat submergit en alcohol, veient les sedes sensorials (x)

Un dels caràcters distintius d'aquesta novetat, és la distribució de les sedes laterals dels èlitres. En la fotografia s'han remarcat les zones on posseeixen aquests sensors, a fi de poder veure més fàcilment aquesta diferència. Aquestes sedes són òrgans sensorials en forma de pèls, amb la funció de detectar vibracions per presència d'altres individus, corrents d'aire, etc. En la fotografia podem veure (X) el seu aspecte, una mena de finíssims pels que només són visibles a contrallum per reflexió.


Caixa d'en Jordi Comas amb exemplars de Zariquieya emprats a l'estudi
Fotografia de ls descripció: 4: segment genital del mascle. 5: orgue copulador masculí.
6: peràmer de l'esquerra
Fotografia de la descripció: L'aparell genital femení


Imatges de la descripció: Situació de les zones de Terrades (Z. troglodytes troglodytes),
de Beuda (Z. troglodytes espanoli) i mapa geològic

Aquesta zona de guixos, a més de la nova subespècie, ja havia proporcionat un altre interessant coleòpter endogeu: Iberacritus ortunoi, descrit l'any 1994 i que viu al costat de la boca de la cova Mosquera, així doncs, aquesta petita àrea conté dues espècies endèmiques que colonitzen el sota terra. Esperem que les extraccions de guix no arribin a malmetre aquesta delicada fauna.


Part inicial del treball descriptiu de l'Iberacritus ortunoi, capturat 
al costat de la boca de la cova Mosquera

En el decurs de la consulta de l'Atlas y Libro Rojo de los Invertebrados Amenazados de España (Especies Vulnerables), Vol. 1, 189-192. 2011, s'ha detectat una errada en la fotografia de la fitxa. A l'hora de fer-la o a l'hora d'inserir la foto, aquesta no correspon a Z. troglodytes, sinó a Henrotius jordai, que habita en cavitats de l'illa de Mallorca. En canvi, la foto de la fitxa d'Henrotius jordai de l'Atlas, sí que és la correcta.
Fitxa de Zariquieya troglodytes de l'Atlas y libro Rojo. La fotografia
 no és de Zariquieya, sinó d'Henrotius jordai
1: Fotografia que apareix a la fitxa i que correspon a Henrotius Jordai
2: Dibuix tret de la descripció d’Henrotius Jordai, que es correspon 
     amb la foto 1
3: Fotografia de Zariquieya troglodytes troglodytes
En la fitxa d'H. jordai, la fotografia de l'insecte és en viu i està ben classificat.


Esperem que en les futures actualitzacions d'aquests treballs també hi entraran les altres espècies del gènere, així com proteccions més efectives..

diumenge, 1 d’abril de 2018

Nou coleòpter cavernícola a la cova Mosquera 1 (2)

La cova de la Mosquera.   Autor de la foto: Jordi Navarro

Els companys Jordi Comas i Eduard Vives, acaben de publicar un important treball sobre els coleòpters cavernícoles del gènere Zariquieya. Es tracta de la descripció d'una nova subespècie de Zariquieya troglodytes, que ha estat batejada com Zariquieya troglodytes espanoli, dedicada al nostre mestre Francesc Español Coll. Aquesta subespècie colonitza el subsòl de guixos de la zona de la cova de la Mosquera, Beuda, La Garrotxa.
Títol de la descripció de la nova Zariquieya

Article de la nova subespècie:

El treball s'ha publicat a la revista internacional d'entomologia Lambillionea, editada per l'Union des Entomologistes belges, amb orígens l'any 1896. Es tracta d'una revista d'entomologia general, d'ecologia, biogeografia, protecció dels biòtops i de les poblacions d'insectes, i disciplines semblants

Història del gènere Zariquieya:

El dia 12 de setembre de l'any 1923, el Dr. Ricardo Zariquiey Álvarez (Barcelona 1897-1965) en una visita a la cova Bauma del Bruguer, a Terrades, Alt Empordà, va capturar un exemplar d'un coleòpter que, a primera vista podia ser quelcom excepcional. El va remetre a René Jeannel (París 1879-1965) per al seu estudi i l'any 1924 el va descriure com a nou subgènere i espècie: Molops (Zariquieya) troglodytes, elevant-la a la categoria de nou gènere al cap de poc temps: Zariquieya troglodytes. A més de la Bauma del Bruguer, també s’ha capturat a la Bauma de Taleixà i a l’avenc de can Vilà, totes a Terrades.
Part inicial de la descripció de la Zariquieya com a subgènere

Dibuix dins la descripció

Més espècies:

A partir de ser elevat a gènere, Zariquieya, durant molts anys va ser monoespecífic, només se'n coneixia una espècie: Z. troglodytes. Van haver de passar vuitanta-sis anys, perquè, l'any 2009 a l'avenc de Pla Fornesa, a la Guàrdia d'Ares, Alt Urgell, es trobés una segona espècie: Z. boumortensis.

L'any 1978, es localitza Z. troglodytes a la cova Mosquera. Espeleològicament, aquesta cavitat és coneguda a partir de l'any 1968 en què membres del Centre Excursionista Empordanès la van explorar parcialment, donant-li el nom de Mina de Can Trompa.

A principis dels anys 80, en Jordi Comas, en Xavier Bellés i altres, inicien una sèrie de prospeccions a la zona de Beuda, trobant Z. troglodytes a dues cavitats; la cova de can Noguer de Sagaró (unes restes) i també a la cova Mosquera. Per cert, que la primera cova va desaparèixer com a conseqüència dels treballs d'extracció de les pedreres de guix a la zona. Tot el material trobat va ser determinat com a la mateixa espècie que va ser descrita de cavitats de la zona relativament propera de Terrades, uns 15 km al noroest.

Descobrir un tercer taxó no ha tardat tant. Només passats vuit anys, en Jordi Comas reprèn l'estudi del grup Zariquieya i aprecia importants diferències entre els exemplars de les localitats típiques de Terrades i els de la cova Mosquera. Després de recopilar el material necessari, comparar les poblacions de les tres zones (Terrades; Beuda i Guàrdia d'Ares) tot semblava indicar que hi havia prou detalls per a poder-ne fer una nova subespècie. Va exposar els resultats al també gran especialista Eduard Vives, acordant fer el treball en conjunt i sortint-ne el que presentarem dins la segona part.


Fi de la primera part.


dilluns, 29 de gener de 2018

24 Congrés Internacional de Biologia Subterrània

Cada dos anys se celebra la Conferència Internacional de Biologia Subterrània (que en realitat és un Congrés). La de l'any 2016 va tenir lloc a Fayetteville, Arkansas, USA. Enguany tindrà lloc a la Universitat d'Aveiro, Portugal.
Logo de l'anterior Congrés


Hem rebut la circular que informa d'aquest important acte i el volem fer arribar a tots els que puguin estar-ne interessats.

La Universitat d'Aveiro ja havia organitzat la II Trobada Ibèrica de Biologia i compten amb un gran equip de recerca de la vida subterrània.
Auditori de la Universitat d'Aveiro



COMITÈ ORGANITZADOR:

Ana Sofia Reboleira, Chair of the Organizing Committee
Fernando Gonçalves, Co-Chair
Committee Members:
Rosalina Gabriel
Paulo Borges
Pedro Oromí (Spain)
Alberto Sendra (Spain)
Joana Pereira, Head of secretariat

COMITÈ CIENTÍFIC:

David Culver (USA)
William Jeffery (USA)
Daniel Fong (USA)
Markus Friedrich (USA)
Megan L. Porter (USA)
Annette Summers Engel (USA)
Steve Taylor (USA)
Florian Malard (France)
Stefano Taiti (Italy)
Tiziana DiLorenzo (Italy)
Diana Galassi (Italy)
Tanja Pipan (Slovenia)
Peter Trontelj (Slovenia)
Lubomir Kováč (Slovakia)
Oana Moldovan (Romania)
Ignacio Ribera (Spain)
Henrik Enghoff (Denmark)
William Humphreys (Australia)
Steven Cooper (Australia)


PROGRAMA:

Sunday  19 August 2018

Dorm Room Check In – Begins at 15:00 at the lobby of Santiago Campus University Residence
18:30–20:30 pm  Informal Pre-Conference Gathering & Conference Check-in

Monday  |  20 August 2018

08:00–09:00 am  Registration at Reitoria Main Auditorium
9:30  Opening Ceremony
10:30–18:00  Conferences and poster presentation
18:30  Meeting of the Council of the International Society for Subterranean Biology

Tuesday  |  21 August 2018

9:00–18:00  Conferences and poster presentation
18:30  Meeting of the IUCN SSC Cave Invertebrate Specialist Group

Wednesday  |  22 August 2018

7:30 am  Fieldtrip to the major karst massif of Portugal
Cave Lab visit  |  Karst Lunch  |  Karst Tour  |  Return to Aveiro
(*If you have reduced mobility contact the organisation, this visit is also adapted for you.)

Thursday  |  23 August 2018

9:00–18:00  |  Conferences and poster presentation

Friday  |   24 August 2018

9:00–16:00  Conferences and poster presentation
16:30  General Assembly of the International Society for Subterranean Biology
18:30  Meeting of the new council of the International Society for Subterranean Biology
20:00  Conference Banquet & Presentation of Best Student Presentations Awards


24th International Conference on Subterranean Biology
#24ICSB
20-24th August 2018, University of Aveiro, Portugal
The 24th International Conference on Subterranean Biology will take place in the University of Aveiro, Portugal, following the previous conference held in the University of Arkansas in 2016, chaired by Dr. David Culver.
On behalf of the Organizing Committee, of the 24th International Conference on Subterranean Biology, I would like to welcome the members of the International Society for Subterranean Biology, biologists and those interested in life in the subterranean spaces. This conference is sponsored by the University of Aveiro and will be held in the University campus in Aveiro, Portugal, from 20th to 24th August, 2018.
This will be the first ICSB held in Portugal and we are willing to bring together scientists and students interested in subterranean Biology from around the planet. It will focus on the Biology of subterranean spaces: caves, wells, mss, deep subsurface, anchialine, groundwater, hyporheic, epikarst and other kinds os subterranean ecosystems. The meeting will include a series of conferences and posters for presentation and discussion of theoretical and applied advances in subterranean biology, some workshops and also a field trip to visit some of the emblematic karst caves of Portugal. Pre and post-trips will also be available.
In addition to contributed papers and poster sessions, several special symposia on topics such as evolution and development as well as conservation are being planned. The meeting itself will be hosted on the campus of the University of Aveiro. A number of special events are also being planned, including a day long excursion, several receptions and workshops. More information will soon be available on this website.
Ana Sofia Reboleira, Chair of the Organising Committee
Committee Members: Fernando Gonçalves (Co-Chair), Rosalina Gabriel, Paulo Borges, Pedro Oromí, Alberto Sendra.
Per a més informació, contactar a:
http://24icsb.web.ua.pt/index.php/registration/how-to-register

divendres, 15 de desembre de 2017

Nadala 2017-2018


El company Agustí Meseguer, gran amant de la fotografia, cada any ens prepara una nadala sobre el tema de la bioespeleologia.

La fotografia, feta pel mateix Agustí, ens mostra un coleòpter de la fauna subterrània del massís de Garraf: Troglocharinus ferreri, de l'avenc de la Pepi.

Des d'aquí desitgem a tots els seguidors del nostre blog, unes BONES FESTES nadalenques d'aquest 2017 que ja s'acaba i un 2018 farcit de noves i interessants troballes bioespeleològiques.

Com a punt final, una opinió del tot particular de l'autor del post:

Aquesta fotografia està feta ja fa un cert temps, en què el color groc no estava "restringit", però posar-la ara ens va la mar de bé. Vagi aquesta composició artística pels que, segurament, no tindran la sort de poder passar aquestes festes amb els seus.

Lluís Auroux