dissabte, 3 de febrer del 2024

Nº 385. Programa de la presentació.

 El dissabte dia 10 de febrer, es presenta el llibre Habitantes de la Oscuridad, acte del que ja n'hem informat a l'article del blog nº 384.

Ja tenim el programa de les sis xerrades.


 

divendres, 2 de febrer del 2024

Nº 384. Presentació del llibre Habitantes de la oscuridad

 Presentació a Granollers, de la gran publicació sobre Biologia Subterrània.

És la més completa i extensa de totes les que s'han fet a Espanya.

I es pot adquirir per un preu del tot assequible!

Podeu veure més informació sobre el llibre, als nº 375 i 378 d'aquest mateix blog.




diumenge, 1 d’octubre del 2023

Nº 383. Concurs de foto i vídeo "AVENC MONTSERRAT UBACH"

 

En commemoració del 60 aniversari del descobriment (19639) de l'avenc Montserrat Ubach, es convoca un concurs, del que s'insereixen les bases oficials.




Tot i que no és una temàtica general dins de la nostra especialitat), la biologia subterrània (també es poden presentar fotos i/o vídeos de fauna), l'Associació Catalana de Bioespeleologia té uns forts vincles amb els organitzadors, i per això es considera d'interès la seva divulgació.

dissabte, 30 de setembre del 2023

Nº 382. Un nou gènere i espècie de "iapigid" del Marroc

 

                     Dibuix tret de la descripció de Gollumjapyx smeagol, per comprendre l'anatomia de l'insecte

L'habitual col·laboradorAlberto Sendra, conjuntament amb un grup de treball, ens ha fet arribar la seva última publicació sobre un grup dins dels insectes: els iapígids cavernícoles.

L'Alberto és un especialista d'ordre mundial, en diplurs campodeids, però també és un gran coneixedor d'altres grups com els hemípters homòpters i els iapígids.




                        Imazighenjapyx marocanus Sendra & Sánchez-García, 2023; gen. i sp. nov.

Per la nostra íntima relació amb el Marroc, destaquem la descripció d'un nou gènere i una nova espècie d'una cavitat d'aquest país, una cova no molt llunyana d'Agadir, la ifri Ougoug, en una zona que hem visitat en algunes algunes ocasions.

Dins la descripció, expliquen que el nom del gènere és una combinació del prefix Imazighen i el sufix Japyx. Els berbers, s’anomenen a si mateixos Imazighen, que significa "homes lliures" i "homes nobles".

Detalls de la "pinça" posterior, obtinguts amb microscopi electrònic. De la descripció del n. gen., n. sp.

En l’article, també es descriuen dues noves espècies més; una de Nova Zelanda i una de Sud-àfrica.

Enhorabona per aquest important treball.


dijous, 14 de setembre del 2023

dimecres, 2 d’agost del 2023

Nº 380.- Expedició al Marroc 2023. Actualitzat a 18-8-2023


                             Fotograma tret d'un video que ens ha enviat la Soumia. Cova Riviera de Chara.

Després de dos anys en què la pandèmia ens va dificultar l'accés al Marroc, enguany ja hi podem tornar. Será l'expedició nº 21!

El dia 28 de juliol, el Floren Fadrique i en Pere Palau, emprengueren el viatge fins al port d'Almeria, embarcant en el ferri nocturn fins a Melilla.

El 29 van poder passar la frontera, no sense fer una cua de més de 6 hores a causa de l'aglomeració de gent i de cotxes.

A Taza van recollir la Soumia Moutaouakil, una biòloga dedicada a la biologia subterrània i que ja havia participat en altres expedicions nostres.

Tots plegats van anar a Bab Boudir, per contactar amb Younnesun altre habitual col·laborador de les nostres activitats pel país.

Avui en dia, ja ha pogut visitar sis cavitats de la rodalia. Està previst fer activitats a les zones de Talassentan, Beni Snasen, el Ksiba, Taza i, si és possible, Taglefth i Merhraoua.

Molta sort per als (la) expedicionaris (ia).

NOTÍCIES ACTUALITZADES (fins al 18-8-2023)

Noves notícies dels expedicionaris: 4-8-2023. (veure actualitzacions!)

Comenten que tot va bé i que fan dues cavitats cada dia, algunes d’elles inèdites, aspecte important per poder obtenir fauna no repetitiva.

A dia d’avui, están per les poblacions de Taglefth i Ait Schkunda.

Les cavitats visitades, són:

Dia 30-7: ifri Bouslama (Bab Bou Idir) i kef Adman ( Mehraoua)

Dia 31-7: Trou de la Piste i Riviera de Chara (Mehraoua).

Dia 1-8; Dues cavitats inèdites, encara no tenim els noms, pero sí les coordenades.

A dia 8-8, només sabem que estan bé. Han estat a la part més central del Marroc i han visitat l'avenc Bouilame. Comenten que fa molta calor, que els obliga a iniciar les activitats  no més tard de les 6 del matí.

Dia 9-8: Ens envies una serie de fotos. Senyal que estan bé. Les anirem reproduïnt. Avui, una de la Riviera de Chara, important cova amb un riu sempre actiu.

                                                                    La Grotte Riviera de Chara

Ens esciu el Floren: Avui (divendres 11-8-2023), hem estat a la “Grotte du Chameau”, també dita “Tassenrakut” (prop d'Oujda, al N-E del Marroc, a la frontera amb Algeria). Salas immenses, tres nivells, l'inferior inundat, però seca, mol seca: el problema de sempre; humitat del 90 % i polsossa. Aranyes i un Pristonychus (un gènere de coleòpter). Molt antropitzada: escales de formigo, bastides de ferro i il·luminacio artificial. Turistificada. Sorgència activa en epoca de plujes. La Soumia ha aconseguit l'autorització per poder entrar al nostre aire. Ens ha acompanyat el Sr. Hassan Awraghe, un professor universitari de Oujda, com a cicerone. (entre paréntesi, comentaris de la redacció).

                                                                        La Grotte du Chameau
Dia 14 del 8: Més notícies. De la zona més a la dreta i nord, s'han traslladat al mateix nord però quasi a l'oest, al poble de Magoo, proper a Chefxaouen, entremig de plantacions de maria. Previst fer alguna cavitat, com la Ghar n'Ati. Amb aixó donarem per acabada l'expedició.
                             Un de tants contrastos del Marroc: Una mesquita entremig de camps de plantacions de maria.

Dia 15-8. Ahir, dia 14 d'agost, baixem a la Ghar n'Ati a la població d'Azilan. Una cavitat molt concrecionada, amb un primer pou de vint metres i una sèrie de ressalts fins als -35 m. Pista inacabable, uns trenta km, en molt mal estat, només apta com per circular en primera o amb la reductora. Ben bé tres hores llargues de viatge!

En aquesta cavitat, que ja hi havíem estat anteriorment, es presenta un problema curiós, estudiat pel Dr. Barrientos en exemplars que capturarem en l'anterior visita: dues aranyes femelles diferents dins la mateixa espècie. Aquesta recol·lecció d'avui, té per motiu capturar el màxim nombre possible de nous exemplars per intentar esbrinar aquesta anomalia.

La nostra acompanyant Soumia, s'ha quedat al poble d'Azilan amb un grup d'espeleòlegs francesos, per continuar la seva campanya. Ella ja era coneixedora de la presència d'aquest grup i ja havien acordat el retrobament.

Per la nostra part, iniciarem la tornada. Segons les ganes (molta calor i pistes infernals), potser encara ens decidim a fer alguna cosa més per la zona de Taza.
                                                      A la boca de la Grotte Babboudir, Taza. Preparatius per entrar-hi.
Dia 17-8: Ja estan a Melilla i a punt d'embarcar en el ferry fins a Almeria (a les 13 h, sortida de Melilla).

Dia 18-8: El ferry ha complert l'horari i arriben a Almeria cap a les 8 del vespre. Parlem amb ells quan ja estan en carretera, destí a l'Hospitalet de l'Infant, Tarragona. El Floren i el Pere, tenen previst anar directes dins a l'Hospitalet. 

Confirmació que ja han arribat a l'Hospitalet. Sans i estalvis.

Això ja s'ha acabat... I amb bons resultats! Desprès de tres setmanes d'expedició, han estat a 14 cavitats diferents i aconseguit important material biològic.

Enhorabona!!!!!

divendres, 30 de juny del 2023

Nº 379.- Un nou coleòpter troglobi Aphaenops, d'Osca

 

           
                                    La nova espècie: Aphaenops
 pallisei. Fotografia en viu. Autor, Agustí Meseguer

Introducció

Els coleòpters Aphaenops són una icona de la fauna cavernícola troglòbia, uns dels més evolucionats i adaptats quan a les condicions de la vida subterrània es refereix. El cos estret i allargat; antenes que, en algunes espècies arriben a mesurar el mateix que el cos; apèndixs de gran longitud; absència d'ulls, etc. El seu aspecte ha servit de model per anomenar "forma afenopsiana", quan es parla d'un coleòpter d'altres gèneres que té unes característiques morfològiques semblants.Un dels més coneguts, és l'Aphaenops loubensi, que es va dedicar a Marcel Loubens, mort l'any 1952 en un accident a la Pierre de Saint Martin.


En Xavier Bellés, autor del llibre en català Fauna cavernícola i intersticial de la Península Ibèrica i les Illes Balears, bàsic pels que estem interessats en aquesta ciència, recolza la semblança entre un exemplar de la configuració aphaenopsiana, amb una nau d'exploració d'altres planetes (i pot ser fins i tot una nau extraterrestre). Ens permetem la llicència literària d'inserir les figures, ja que no tenim massa ocasions de fer comparances entre fauna i enginyeria avançada.


Origen dels Aphaenops

La descripció del gènere, la va publicar l'any 1862 Henry de Bonvouloir, amb l'ortografia original Aphoenops. Posteriorment, a partir de l'any 1864, el gènere canvia de grafia, citant-se com Aphaenops, fins que el nom original reapareix a partir del 2003. Així i tot, des de l'any 2010 i, segons el que aconsella el "Código Internacional de nomenclatura Zoológica", tracta com equivalents l'oe i l'ae per als noms d'espèciespel que es pot emprar qualsevol d'ells. Diversos especialistes, des de l'any 2010, proposen no utilitzar l'ortografia Aphoenops (amb o) sinó Aphaenops (amb a) i així va sent, fora de rares excepcions.

                                                   Descripció original del gènere Aphaenops. Any 1861
                            Dibuix original, tret de la descripció original del nou gènere/espècie

Com a informació complementària, també citem els de Catalunya. Avui dia, en tenim set espècies, ja que un anterior gènere, Geotrechus, ha estat passat molt recentment a Aphaenops. Així, tenim: Aphaenops seijasi; A. ubachi; A. victoriai; A. puigmalensis; A. boumortensis; A. delioti i A. incantatus.

       Els set Aphaenops de Catalunya.1: A. ubachi; 2: A. boumortensis; 3: A. seijasi; 
                4: A. puigmalensis; 5: A. victoriai; 6: A. delioti; 7: A. incantatus

Mencionar els de Catalunya, té com a motiu, aprofitar aquest post per donar-los a conèixer.

La troballa de la nova espècie

A finals d'agost de l'any 2021, l'Agustí Meseguer i el Joan Pallisé visiten la Cueva de Arnales, a Lamiana, Osca. Pel terra, entre uns gours, localitzen un coleòpter amb "molt bona pinta". La seva mida relativament gran, el color com la mel i el seu aspecte, els fan presagiar alguna recompensa.

            Galeria de la Cueva de Arnales, lloc de la descoberta. Foto d'internet: Muntanyes i paisatges,
                                         blogspot, 14 de novembre 2019. Autor, Joan Guirao 

El primer a estudiar-lo fou el Jordi Comas; considera que es tracta del gènere Aphaenops i, primerament, el compara amb Aphaenops mensioni, d'una localitat no molt llunyana. No hi ha coincidència. A partir d'aquí, s'han d'anar descartant altres possibilitats de ser una espècie ja coneguda. També se'l compara amb espècies de zones que podrien tenir influència però, de moment, tampoc se'n treu l'entrellat.

Es tracta d'un individu femella, el que pot dificultar l'estudi (no em tracteu d'antifeminista!), ja que els mascles tenen més caràcters diferencials entre espècies, però en aquest cas, són molt evidents les diferències i, provisionalment, es determina com a nova espècie.

A fi d'obtenir més exemplars, es fan diverses visites més a la cavitat, en que també hi participa el Jordi Comas, però sense resultats. I és que aquest grup de coleòpters cavernícola, quasi sempre només deixa veure molt pocs individus. Ja és sort de trobar-ne un de sól!

La descripció

                La nova espècie: Aphaenops pallisei. Foto de la publicació (amb alguns retocs). Autor, A. Meseguer

El Jordi exposa el cas al, també gran especialista, Eduard Vives, qui confirma l'interès de la descoberta. Decideixen fer l'estudi en conjunt, publicant la nova espècie a la prestigiosa revista Heteropterus, havent-se editat el 30/06/2023.

Inserim algunes parts de la descripció.






Enhorabona als bioespeleòlegs que han possibilitat aquesta descoberta, així com als autors del treball.