dijous, 15 d’octubre de 2020

Juan Antonio Bonilla Serrano (1931-2020), ha mort

 


                                                    Bonilla (X) a la cueva Galiana, Soria, aprox. 1975

Avui, en veure l'article a Sarawak Exploracions, he conegut la trista notícia de fa pocs dies. Descansi en pau.

Per mi, era una persona estimada i, tot i no tenir molta relació de veure-n's, parlàvem sovint per telèfon.

Era sastre i tenia una botiga a Burgos. Quan es va jubilar va anar a viure a un poble proper a la capital.

Vam entrar en contacte l'any 1971 quan ell va organitzar un campament espeleològic a Velilla de Carrion, Burgos. El nostre grup hi va assistir, col·laborant amb grups locals en diverses activitats.

Gràcies a aquesta activitat i dues posteriors, es van descobrir tres noves espècies de fauna subterrània:

-Apoduvalius (Trichapoduvalius) alberichae, Español 1971 coleòpter trèquid

-Stenasellus escolai, Magniez 1977, isòpode aquàtic

-Quaestus nuptialis (Español, 1973), coleòpter leiòdid

I això va ser possible per ell i per aquest campament de la Setmana Santa del 1971.

En "Pototo", el sobrenom del Bonilla, anys més tard, va ser l'iniciador de l'important i històric arxiu que avui tenim mercès a la Montserrat Ubach amb el Qui és Qui. En Bonilla va voler fer una publicació de la vida, currículum, etc., d'una tria de cinquanta espeleòlegs de tot l'estat espanyol. Per aquest fi, va anar demanant-los un escrit, per editar-ho en forma de llibre. No ho va arribar a publicar però va guardar tota la documentació rebuda i la va enviar a la Montserrat, servint d'inici al seu projecte.

Et recordarem!

dijous, 24 de setembre de 2020

Les papallones del medi hipogeu

Portada de la revista d'on s'ha extret l'article

Aquest article va dedicat a les papallones que, en algun cicle de la seva vida s'han adaptat a fer-lo dins de les cavitats.

En primer lloc, un article d'en Josep Joaquim Pérez De Gregorio que ens deriva a un treball d'en Daniel Morel.

En segon lloc, un treball de recopilació de captures i referències de localitzacions fet per l'Oleguer Escolà entre els anys 1968 i 1981.

Article 1:

El nostre especialista en papallones i col·laborador habitual, en Josep Joaquim Pérez De Gregorio, ens ha donat a conèixer un interessant article que l'especialista francès Daniel Morel, de la localitat d'Autun, a la zona central de França va publicar a la revista Oreina n° 1, Abril 2008.


L'escrit tracta sobre les papallones que trobem habitualment dins les cavitats. Que l'article sigui de l'any 2008 no li treu cap mèrit, al contrari, ja que no és gens habitual poder llegir treballs d'aquesta especialitat i menys que tracti d'espècies que freqüenten, no que habiten, l'ambient hipogeu.


Donat el seu interès, s'ha traduït, amb certes modificacions que ens permetin comprendre millor el que creiem que l'autor ens vol dir.

Els lepidòpters* hivernants a les coves

*Nota de la redacció: Els lepidòpters o papallones, és un ordre d'insectes nombrós, amb més de 200.000 espècies al món. A Catalunya se'n poden trobar unes 5.000 espècies diferents.

Resum:

L'autor exposa un resum dels seus coneixements sobre la presència i agrupació de lepidòpters a les cavitats subterrànies.

A tall d'introducció:

És ben conegut que algunes espècies de lepidòpters es poden trobar dins de coves. Però de què parlem? Quines són les espècies que sistemàticament busquen les coves, en contraposició a les que només s'hi troben esporàdicament i que les utilitzen més com a oportunisme que per necessitat real? En aquest article recollim els nostres coneixements actuals i intentarem respondre aquestes preguntes. Ens trobarem amb diversos grups en diferents períodes de l'any. Aquesta síntesi només engloba les papallones del grup macro-heteròcers (papallones nocturnes) hivernants, excloent-hi les espècies estivals, com per exemple Mormo maura L.
 
El medi ambient:


Principalment viuen en dos tipus d'ambients:

- les cavitats naturals subterrànies que es formen per erosió als relleus calcaris, excavades per l'aigua de filtració

- les cavitats artificials, formades per antigues pedreres o mines.

És entre l'entrada i fins a un centenar de metres dins d'aquestes cavitats que es trobaran gairebé tot tots els Lepidòpters, sense espècies estrictament subordinades, dependents dels ambients hipogeus.

Entrada d’una cova a prop de Vallon-Pont-d’Arc (Ardèche).

Triphosa sabaudiata Dup. i T. dyriata Powell barrejades.

Grup de Triphosa dubitata L., a les coves de Vallon-Pont-d’Arc (Ardèche)

Quan les trobarem? Aquestes espècies depenen de la meteorologia. Inicien la seva hibernada quan arriben els grans freds. Les trobarem, aproximadament i depenent de la latitud de la zona, d'octubre a finals de març, hivernant sobre les parets i sostre de les galeries i pous i especialment en esquerdes, concavitats i racons de les parets. En moltes ocasions són de difícil localització, ja que pel seu color queden mimetitzades sobre les parets.

Les podem separar en dos grans grups, segons el seu comportament:

-Trogloxens accidentals

Espècies que hibernen ocasionalment, dins de cavitats. La seva presència es deu al seu oportunisme, ja que es beneficien de les bones condicions, per a elles, de temperatura i humitat estable. Es localitzen a la proximitat de les boques.

-Trogloxenes regulars

És el grup més interessant, ja que ocupen l'àmbit subterrani amb regularitat, però només de manera temporal dins del seu cicle de vida. El seu hàbitat és des de les boques fins a la zona de penombra, tot i que, a vegades, també en la zona fosca permanent.

Scoliopteryx libatrix L. :cova a Bélesta (Ariège). Foto:David Demerges

 Triphosa dubitata L. : Grotte de Vauchignon, Cormot (Côte-d’Or)

 

























Triphosa dyriata Powell : Grotte Rouge Montségur (Ariège)


Hypena palpalis Hb. Cova de Vallon-Pont-d’Arc (Ardèche)

Triphosa sabaudiata Dup. Grotte rouge, Montségur (Ariège)

Pyrois effusa Bsdv. : grottes de Vallon-Pont-d’Arc (Ardèche)

Llistat d'espècies:

Les ocasionals:

-Les ropalòceres Inachis io L. i Nymphalis polychloros L.

-Els heteròcers Hypena rostralis L.; Hypena palpalis Hb.; Hypena obsitalis Hb. i Pyrois effusa Bsdv.

Les trogloxenes:

-Triphosa dubitata L.; Triphosa sabaudiata Dup.; Triphosa dyriata Powell; Apopestes spectrum Esp. i Scoliopteryx libatrix L.

A més, hi ha el grup de les que no se'n tenen masses dades i no les podem incloure dins dels dos grups esmentats: Autophila dilucida Hb.; Autophila cataphanes Hb.; Autophila limbata Stgr.; Autophila hirsuta Stgr. i Pyrois cinnamomea Gze. Amb molta probabilitat s'haurien d'incloure dins del grup de les ocasionals, tot i que no es pot assegurar. Quan a A. dilucida, A. cataphanes i A.limbata, hi són en època estival, fugint de les calors.

Quan a Autophila hirsuta, una espècie essencialment de muntanya, les entrades a les coves, la major part del temps enterrades sota la neu a l'hivern, impedeix qualsevol investigació in situ, però per aquestes circumstàncies, potser se l'hauria de considerar trogloxena. La raresa de l'espècie Pyrois cinnamomea, no permet treure'n conclusions.

Al final de l'article, s'inclou una nota d'atenció sobre la preservació dels ratpenats. Tot i no ser el tema del treball, considerem oportú el seu afegit, missatge que també ens el podem aplicar nosaltres.

ATENCIÓ:

Si en llegir aquest article voleu fer prospeccions per les coves, gràcies per respectar els nostres amics els ratpenats. Estovar-los durant la seva hibernació pot afectar greument la seva supervivència. Recordeu que cada vegada són més rars; va disminuint el nombre d'exemplars i algunes espècies estan en procés d'extinció.


Article nº 2:












dilluns, 14 de setembre de 2020

Un manual de Bioespeleologia de l'any 1913


En data 21 d'abril de l'any 2010 es va editar un article amb el títol Manual de Biologia Subterrània. Any 1913, que, molt possiblement es tracta del primer manual que s'hagi publicat sobre aquest tema. S'ha comprovat que en intentar obrir-lo del nostre blog, no apareix la reproducció del manual, degut, segons indica, a un error de l'Scribp. A causa del seu gran interès, sobretot historic, el tornem a editar inserint les pàgines escanejades com a fotografia.


El primer manual dedicat a la fauna subterrània?


Aquest manual va ser escrit per E. Racovitza -a l'obra no es menciona l'autor, però va ser ell i possiblement alguns altres membres- dins de la institució Biospéologica, creada el 1907 a partir de la col·laboració entre R. Jeannel i E. Racovitza per un projecte a escala mundial pels estudis de la fauna subterrània.


-Nota complementària:


Els primers treballs de Biospéologica es publiquen a la revista Archives de Zoologie Expérimentale et Générale sota aquest títol genèric -Biospéologica-, encapçalant-los el cèlebre Essai sur les problèmes biospéologiques, la més transcendental obra científica d'en Racovitza, que va escriure durant la seva estada al Laboratori Arago de Banyuls i que es va publicar el maig de 1907. Va ser l'inici de la moderna Biologia Subterrània.


El manual tracta de la recol·lecció i de la conservació, però sense parlar dels diferents biòtops o indrets de dins les cavitats en els que més possibilitats hi ha de fer-nos amb captures. Té molt d'interès per diverses raons:


-És un manual històric. Sembla que és el primer en biologia subterrània


-Pel seu autor, Racovitza.


-Es va editar el juliol de l'any 1913 i ja ha complert més de cent anys!


-Només se'n va fer una tirada de 200 exemplars, per a la seva distribució als col·laboradors de Biospéologica. No estava a la venda


-En quasi tots els aspectes continua sent vigent avui dia


Hi ha un detall curiós, i és que no es parla mai de l'aspirador. Com a conseqüència cal preguntar-nos –jo no tinc la resposta-: Quan es va inventar o començar a utilitzar l'aspirador en la recollida de fauna? En absència de l'aspirador, les indicacions parlen de la captura amb pinces, unes pinces toves per tot el que sigui fauna superior a uns 3 mm aprox.


Un altre detall és la insistent menció d'estris per la captura de la fauna aquàtica. Hem de recordar que alguns dels principals científics de la institució Biospéologica, com Racovitza, estaven especialitzats precisament en la fauna aquàtica –crustacis- i segurament per això hi dediquen més extensió.


La institució era molt exigent amb les explicacions i descripcions que els recol·lectors han de fer de la cavitat i dels diferents hàbitats en què han trobat les mostres de fauna. 
Es diu al manual:


-Fa falta que el material i les dades que l'acompanyen siguin suficients per a permetre els estudis de filogènia i de distribució biogeogràfica minuciosa...


-És necessari que aquest material permeti reconstruir els esdeveniments, múltiples i complexos, que han originat el naixement del món subterrani actual...


Totes aquestes exigències ens poden semblar exagerades, però hem de pensar que, passat un temps, ja ningú es recorda de quina cavitat es tracta i a on i com era i d'això en tenim molts exemples fins i tot entre nosaltres mateixos que portem molts anys de dedicació.


Poc després el mateix Racovitza escrivia al naturalista austríac A. Paganetti: Ara que aquest manual ja s'ha editat, que les instruccions i les explicacions estan ben detallades i exposades, estem decidits a rebutjar el material que no ha estat recollit segons les normes que hem donat i que no està acompanyat de les explicacions dades indicades al manual.


També escrivia al prehistoriador Henri Breuil: Aprofito l'ocasió per insistir sobre la necessitat de tenir les dades completes de les cavitats que voleu siguin incloses a les Énumérations -una relació exhaustiva de totes les cavitats visitades pels membres i col·laboradors de Biospéologica-. Porteu a la butxaca les fitxes i ompliu-les en sortir de la cova amb la col·laboració dels guies; això us evitarà difícils investigacions posteriors i també us evitarà errors.


Característiques del llibret: Format vertical: 24 pp. 170 x 120 mm. Tapes de cartolina i cosit amb fil. Fotografies en B/N.


Tot seguit, el manual:


Nota intercalada entre l'escrit




























Fi del text del manual

Fitxa solta, en cartolina, inclosa dins del manual












Tots haurem gaudit amb la seva lectura.