dimarts, 21 de maig de 2019

Expedició Bioespeleològica al Kirguistan - Àsia Central 2019

Membres de la Sociedad Española de Espeleología y Ciéncias del Karst, SEDECK, formaran part d'una expedició bioespeleològica al Kirguistan, Àsia Central.

L'organització corre a càrrec de la Foundation for the Preservation and Exploration of Caves de Kirguistan.

La zona d'activitats serà als relleus kàrstics meridionals del país, a les proximitats de la ciutat d'Osh.


Les dates són: del 10 al 24 del pròxim mes de juliol.

Per part del grup del Sedeck, els membres que viatjaran a aquelles llunyanes regions està previst que siguin:

-Alberto Sendra. Universidad de Alcalá de Henares
-Floren Fadrique. Associació Catalana de Bioespeleologia
-Pere Oromí. Universidad de La Laguna
-Pablo Barranco. Universidad de Almería
-Alberto Tinaut. Universidad de Granada
-Sergio Montagut. Universitat de València.

Sembla que encara es podria afegir algun membre més.

Aquests participants formaran un extraordinari equip bioespeleològic que, ben segur, obtindran grans resultats en la recerca, captura i posteriors treballs de laboratori per determinar la fauna capturada. El fet que aquest país estigui poc estudiat biològicament, fa que l'expedició tingui un gran interès.

A mesura que tinguem més informació, ja us la farem saber.


A través de la Web de Sedeck, es pot veure la informació i obrir els enllaços amb la informació dels organitzadors del Kirguistan.





dilluns, 13 de maig de 2019

Nova fauna hipogea del Marroc

El remorc amb tot el material i avituallaments necessaris per l'expedició.
De davant a darrera: Carles Fontgivell; Oleguer Escolà i Floren Fadrique

Ana Sofia Reboleira, de Portugal i Henrick Enghoff, de Dinamarca, han estudiat material de diplòpodes (milpeus) del Marroc, que estava dipositat en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el resultat d'un nou gènere i dues noves espècies.
Reproduïm algunes parts del treball original de descripció, publicat a la revista European Journal of Taxonomy, 2019. 523: 1–16


1: Nou gènere: Jeekelosoma:

El diplòpode troglobi, Eviulisoma (Jeekelosoma) abadi*, va ser descrit per Mauriès l'any 1985 de la cova Kef Aziza, Tazouguert, Boudenib, una cavitat de més de 3.000 m de recorregut. El subgènere Jeekelosoma (nou subgènere quan es va descriure) a què pertanyia ha estat elevat a categoria de gènere i per tant, ara el nom de l'espècie és Jeekelosoma abadi (Mauriès, 1985).

El parèntesi del nom de l'autor significa que es va descriure dins d'un altre gènere i que, en el decurs del temps, ara en aquest cas, ha estat canviat.

La troballa de la nova espècie va anar a càrrec dels recol·lectors J. Abad i A. Garde, del SIRE de l'UEC, que l'agost de l'any 1977 van fer una expedició pels indrets mig desèrtics de l'est marroquí, visitant la cova Kef Aziza. Aquest material el tenia l'Àngel Lagar, qui el va enviar a J. P. Mauries. Amb més material recollit per Oleguer Escolà l'any 2001, durant la primera expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, s'ha reestudiat l'espècie, elevant el subgènere Jeekelosoma a la categoria de gènere.

Nota complementaria: També en la mateixa cova, en l'activitat citada del 1977, en Juan Sánchez va capturar un coleòpter que en Lagar va descriure com a una nova subespècie: Platyderus insignitus ssp. presaharensis


Recordem que quan es cita una espècie, el més correcte és afegir al final el nom de l'autor, o autors com en aquest cas, tot i que en moltes ocasions no es compleix aquest requisit per simplificar la complexitat dels escrits.

2: Primera nova espècie: Jeekelosoma heptarachne:

L'agost de l'any 1971, l'ERE del CEC va organitzar l'expedició Atlas 71 en què, entre altres, van visitar la cova Win Timdouin, a Tazentout, propera a Agadir. En Carles Ribera va recol·lectar diversos exemplars d'un diplòpode que ha resultat ser una nova espècie: Jeekelosoma heptarachne.

3: Segona nova espècie: Jeekelosoma viginti:

La segona nova espècie de diplòpode descrita en aquest treball es va localitzar l'any 2002 durant la tercera expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, activitat que ve organitzant cada any des del 2001 l'Associació Catalana de Bioespeleologia -Biosp-. Es tracta de Jeekelosoma viginti, recollida per Floren Fadrique i Oleguer Escolà en l'avenc Kef Touna, al Douar Hayant, Ahermoumou. El pou de l'avenc serveix com a dipòsit d'animals domèstics morts. Dins la cavitat no es va localitzar cap altra espècie adaptada a l'hàbitat subterrani.

Fig. 9. Jeekelosoma viginti sp. nov. paratype female (NHMD 302024). A. Rings 8–10, lateral view. B. Ring 9, dorsal view. C. Right ozopore of ring 9. D. Claw of midbody leg. E. Midbody leg. F. Cuticular (fungal?) structures from surface of peritrema. Scale bars: A–B, E = 0.1 mm; C = 0.02 mm; D = 0.01 mm; F = 0.005 mm.

Els integrants de l'expedició de l'any 2002 foren:

- Oleguer Escolà del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

- Floren Fadrique i Noel Fadrique, col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

- Carme Pedrol; Antoni Satorra i Jaume Pedrós, del Grup Espeleològic Lleidatà (Lleida)

- Daniel Ferrer de l'ERE del CEC

- Lahoucin Faouzi; M'Barek Largo; Abdalla´h Dari i Mohamed Koukam, de l'Association Sportive de Spéléologie d'Agadir.



dilluns, 6 de maig de 2019

Congrés Nacional d'Espeleologia al Marroc

Una sala de la cova Kef Aziza, a Tazougert, Marroc.  Foto: Ayoub Nehili, dins la pàgina del blog de Moroccan Explorers

El pròxim mes de novembre d'enguany, entre els dies 15 i 18, està previst un important Congrés a Agadir, Marroc.


Es tracta del
Congrés Nacional de l'Espeleologia Científica


L'organització va a càrrec de les següents entitats:


-Moroccan Explorers


-Laboratoire de Physiopathologie, Génétique Moléculaire & biotechnologies de la faculté des sciences Ain Chock de Casablanca


-Laboratoire de géologie structurale et de cartographie thématique de la faculté des sciences d'Agadir


-Muséum d'histoire naturelle de Marrakech


El tema del congrés serà:
33 Ans de Spéléologie au Maroc; Réalisations et Perspectives.


Ens hem posat en contacte amb Soumia Moutaouakil, una biòloga del Departament de Biologia de la Universitat Cadi Ayyad de Marràqueix que està fent el doctorat i que es dedica a l'espeleologia i a bioespeleologia. Ens explica que el que volen és conèixer totes les activitats i recerques científiques dins l'espeleologia que s'hagin fet al Marroc, tant per grups del país com estrangers. Per fi sembla que s'estiguin organitzant! També tenim contactes amb Makram Leknizi, espeleòleg del grup Moroccan Explorers, que també ens confirma el pla del congrés.


Aquesta informació és la primera rebuda. Anirem tenint-vos al corrent.







dissabte, 20 d’abril de 2019

XXXII Jornadas Científicas de la SEDECK a la Catalunya nord


Del 10 al 12 del pròxim mes de maig tindrà lloc un nou congrés del SEDECK. En aquesta ocasió els actes seran al Conflent.


Es presenten els pòsters i el programa de l'important esdeveniment.


Un dels treballs que es presentarà al congrés és: Biogeografía de la Fauna Invertebrada hipogea de los Pirineos, dels autors Ignacio Ribera i Javier Fresneda.


Donat que cap dels dos autors tenia la possibilitat d'anar a presentar el treball personalment, van demanar al Floren Fadrique, el president de la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia, si podia encarregar-se d'assistir-hi i fer-ne la presentació, sol·licitud que va acceptar.

Està previst que aquesta ponència es presenti el divendres dia 11 dins la sessió de la tarde.






dijous, 4 d’abril de 2019

Aplec de Geologia & Geolodia - 2019



L’Institut Català d’Espeleologia i Ciències del Karst (ICEK), co-organitza aquest pròxim i important esdeveniment. Hem rebut informació i un mail que reproduïm:


Benvolguts:


Aprofitem per avançar-vos la celebració de l'Aplec de Geologia i el Geolodia, co-organitzats l'ICEK, que  tindrà lloc a Sant Llorenç de Morunys el 10,11 i 12 de maig.

 

A més de les excursions hi haurà un seguit de xerrades i actes, entre ells una visita al Museu-Centre d’interpretació de la Vall de Lord. Us convidem a participar-hi.


Cordialment


Melanie Montenegro-Pérez


Dp. Comunicació de l’ICEK


Mail de l’ICEK: institut@icek.cat


dilluns, 1 d’abril de 2019

Enquesta espeleològica 1985


En el decurs del I Congrés Català d'Espeleologia, que va tenir lloc l'any 1985, es va distribuir una enquesta als espeleòlegs, tot indicant que un dels motius era per conèixer l'estat de l'espeleologia catalana i per tenir un punt de partida vers el futur. No sé si va servir per a alguna cosa. Mai n'he sentit a parlar dels resultats. Pot ser l'Antoni Amenós, que semblava ser el responsable de l'enquesta, ens en podria dir quelcom més.

Aquest article no té un fons veritablement bioespeleològic com acostumen a ser els d'aquest blog especialitzat, però és cert que dins de les preguntes també es toca la biologia.









Convenientment adaptada al dia d'avui i tenint compte del compliment del Reglament General de Protecció de Dades, seria interessant tornar-la a fer servir.



A mi em sembla bé qualsevol cosa que pugui servir per al desenvolupament de les nostres aficions, sigui tècnica, documental, arxiu, etc. Avui dia les especialitzacions dins l'espeleologia solen ser més de pura activitat i tècnica que no pas de la branca científica, tot i que tampoc cal que la dedicació sigui d'una absoluta especialitat científica; les observacions, documentació, reconeixement de detalls importants, recollida de fauna (amb la possessió de la corresponent autorització), etc., contribueixen a les tasques d'estudi en laboratori o despatx, ja que l'especialista difícilment accedirà als llocs on nosaltres hem estat, tret de "quatre" que encara segueixen actius en exploració subterrània.

dissabte, 16 de març de 2019

VIII Trobada d'Estudiosos del Garraf i d'Olèrdola. Vilanova i la Geltrú 2018

La Masia d'en Cabanyes, seu de la trobada

El dilluns 19 i dimarts 20 de novembre del 2018 i a la Masia d'en Cabanyes, de Vilanova i la Geltrú, va tenir lloc la VIII Trobada d'Estudiosos del Garraf i d'Olèrdola. Aquestes trobades estan organitzades per l'estament Parcs de Catalunya. Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.
El nostre company (i president) Floren Fadrique, de l'Associació Catalana de Bioespeleologia, va presentar un treball que tracta de la propagació per la mà de l'home, d'una espècie d'insecte, en aquest cas, un coleòpter cavernícola (hipogeu; subterrani; troglobi), aparegut al Garraf.
La localització d'aquesta espècie, pròpia d'indrets molt llunyans, no sembla que hagi estat per raons naturals, ni tampoc accidentals, sinó transportada intencionadament. La fauna subterrània sí que es pot expandir del seu territori de poblament inicial, però sempre ha de ser a través de terrenys geològics amb un gran contingut de fissures; coves-avencs i conductes per on puguin traslladar-se i "emigrar" per sota terra, ja que les adaptacions que han sofert per poder viure en aquests ambients, els impossibilita tornar a l'exterior. En aquest cas, entre l'àrea de poblament propi de l'espècie i el Garraf, hi ha intercalacions de materials geològics que aïllen les dues zones.
Va ser una presentació oral, completada amb una projecció en Power-Point.
En aquest post incloem el resum oficial de la ponència, així com totes les diapositives projectades. En cadascuna d'elles s'hi afegeix un petit comentari del seu contingut.
UNA MALA PRAXI BIOESPELEOLÒGICA EN CAVITATS DEL MASSÍS DEL GARRAF
Per Floren Fadrique Chico*
Resum:
Es presenten els resultats de la investigació portada a terme per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i el Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, sobre la introducció, presumiblement intencionada, d'una espècie biològica al·lòctona en dues cavitats del massís del Garraf. Aquesta ha consistit en la introducció d'un nombre elevat d'exemplars del coleòpter Leiodidae Parvospeonomus delarouzeei, (espècie que colonitza el nord de Catalunya i té, al sud, com a límit el riu Ter), en l'Avenc Emili Sabaté i l'Avenc de les Banderes**, on habiten el coleòpter autòcton Leiodidae Troglocharinus ferreri (que colonitza els massissos del Garraf, Ordal i Olèrdola. L'espècie que habita als dos avencs és Troglocharinus ferreri ferreri, ja que hi ha diverses subespècies). Cal dir que la comunicació física biogeogràfica entre les zones Nord i Sud de Catalunya és molt poc probable, si tenim en compte les barreres geogràfiques i geològiques, i sobretot, per la limitada mobilitat d'aquest tipus de fauna entomològica subterrània que no es pot traslladar per l'exterior.

Paraules clau: Espècie al·lòctona, Bioespeleologia, Parvospeonomus; Troglocharinus; Leiodidae; Garraf; Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

*Associació Catalana de Bioespeleologia; Museu de Ciències Naturals de Barcelona; Secció d'Investigacions Espeleològiques del C.E.A., de Barcelona.

**No confondre amb l'avenc de les Banderes II, situat a prop de l'Emili Sabaté
Tres imatges a tall de presentació, abans d'entrar en el tema






Primera imatge del tema específic de la presentació

La clàssica distribució de la fauna subterrània. En aquest cas es fa una explicació més àmplia dels troglobis, ja que és on pertany l'espècie "okupa"
Aquesta espècie ha anat adquirint unes característiques pròpies com a consequència de l'adaptació necessària que ha sofert pel canvi del seu pretèrit hàbitat experior fins a l'actual subterrani. Aquests canvis els donen un aspecte particular denominat "troglomorfisme"

Aquetes són la majoria de canvis evolutius que ha "patit" la fauna subterrània, en general, per poder sobreviure sota terra

Un dels pobladors més evolucionats dels que colonitzen el Garraf subterrani (o hipogeu). La mida total és d'uns 12 mm

L'espècie pròpia del Garraf , així com la introduïda, pertanyen a la família Leiodidae. Aquesta és la distribució de la família a Catalunya

El Troglocharinus ferreri, l'espècie típica del Garraf

Àrea de distribució del T. ferreri

El Parvospeonomus delarouzeei, una espècie que habita una gran extensió al norest de Catalunya

Una altra imatge del P. delarouzeei, l'espècie introduïda

Enclau típic on habita el P. delarouzeei

L'avenc Emili Sabaté, una icona de l'espeleologia catalana. Es pot dir que no hi ha ni un espeleòleg que no hi hagi estat



Fitxes de l'arxiu Oleguer Escolà, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Hi ha la referència de la primera observació i captura de l'espècie introduïda


Més referències de captures

Àrees de poblament del T. ferreri (Garraf) i del P. delarouzeei (nordest de Catalunya). Entremig hi ha tot un seguit de materials geològics no carstificables, que impedeixen l'expansió subterrània d'aquestes espècies 

Les àrees de colonització de les mateixes espècies, sobre el mapa hidrogràfic

Conclusions:
 Tot i que no queda absolutament demostrat, tot indica que la presència de Parvospeonomus delarouzeei a dues cavitats del Garraf (Avenc Emili Sabaté i Avenc de les Banderes) no es deu a una expansió natural de l'espècie. Aquests coleòpters d'hàbitat subterrani només poden anar ocupant altres territoris per un desplaçament a través de la xarxa de fissures i galeries subterrànies. La composició geològica dels terrenys intermedis entre les dues àrees de poblament no té aquesta característica, ja que una gran part està ocupada per materials argilosos, margues, etc., que tallen una possible continuïtat i eviten la possibilitat d'expansió. Per tant, tot ens porta a pensar que ha estat un acte humà i intencionat.
 En dues recents visites a les cavitats esmentades, no s'ha trobat cap exemplar més de P. delarouzeei, però sí de T. ferreri. Caldrà deixar passar molt de temps i anar-ho controlant.
 El trasllat d'exemplars d'una a altra cavitat, pot ser més o menys senzill. Un altre tema és que l'espècie s'hi adapti i s'estabilitzi al nou entorn per "sempre més". Aquesta fauna exigeix uns paràmetres molt estrictes d'entorn: temperatura; humitat; recursos tròfics d'alimentació; fauna que ha de conviure amb ells, entre els quals hi ha predadors, etc. Tot això ens porta a creure que, tot i que no és impossible, sigui molt difícil aconseguir aquesta nova segona colonització.
 El temps ens ho dirà...
El nostre agraïment a Jordi Comas per la seva col·laboració en la ponència presentada.

Segona part:

Aquesta segona part, vol completar la presentació d’en Floren Fadrique, ampliant les dades amb la informació que ara disposem.
En aquest mateix blog, en data 9/10/2009 es va publicar un post que sota el títol Un coleòpter cavernícola invasor a l'avenc Emili Sabaté, feia primícia de l'estranya localització del coleòpter P. delarouzeei a l'avenc Emili Sabaté. Però al cap de dos anys, el 2011, en Jordi Comas també el va trobar a l'avenc de les Banderes.
Els dos coleòpters, a la mateixa escala
Situació de les dues cavitats: Dalt, avenc de les Banderes. Baix, avenc Emili Sabaté. Mapa: ICC Vissir 

12/2011. Visita amb finalitat bioespeleològica a l'avenc de les Banderes.
Al centre i ajupit, Jordi Comas.    Foto treta d'Espeleoblog


Cronologia de lesd localitzacions:
-1990: Oleguer Escolà i Francesc Rubinat localitzen els primers P. delarouzeei l'avenc Emili Sabaté, retrobant-los el 1991-94 i 95.
-2003: En Jordi Comas en localitza una trentena d'exemplars a l'avenc de les Banderes
-2011: En Jordi Comas també va trobar P. delarouzeei a l'avenc de les Banderes.
-2011 i 2012: En mitja dotzena més de visites a l'avenc de les Banderes no se'n veu cap; en canvi, es troba el coleòpter típic de la zona: Troglocharinus ferreri, que mai s'havia citat d'aquesta cavitat
-2018: A l'avenc Emili Sabaté, en Floren Fadrique confirma la presència de T. ferreri a la part més fonda de la cavitat i a la gran sala superior, que mai s'hi havia citat d'aquesta cavitat

Avenc de les Banderes. Treta d'Espeleoblob. Foto: Josep Pastor