dilluns, 14 de setembre de 2020

Un manual de Bioespeleologia de l'any 1913


En data 21 d'abril de l'any 2010 es va editar un article amb el títol Manual de Biologia Subterrània. Any 1913, que, molt possiblement es tracta del primer manual que s'hagi publicat sobre aquest tema. S'ha comprovat que en intentar obrir-lo del nostre blog, no apareix la reproducció del manual, degut, segons indica, a un error de l'Scribp. A causa del seu gran interès, sobretot historic, el tornem a editar inserint les pàgines escanejades com a fotografia.


El primer manual dedicat a la fauna subterrània?


Aquest manual va ser escrit per E. Racovitza -a l'obra no es menciona l'autor, però va ser ell i possiblement alguns altres membres- dins de la institució Biospéologica, creada el 1907 a partir de la col·laboració entre R. Jeannel i E. Racovitza per un projecte a escala mundial pels estudis de la fauna subterrània.


-Nota complementària:


Els primers treballs de Biospéologica es publiquen a la revista Archives de Zoologie Expérimentale et Générale sota aquest títol genèric -Biospéologica-, encapçalant-los el cèlebre Essai sur les problèmes biospéologiques, la més transcendental obra científica d'en Racovitza, que va escriure durant la seva estada al Laboratori Arago de Banyuls i que es va publicar el maig de 1907. Va ser l'inici de la moderna Biologia Subterrània.


El manual tracta de la recol·lecció i de la conservació, però sense parlar dels diferents biòtops o indrets de dins les cavitats en els que més possibilitats hi ha de fer-nos amb captures. Té molt d'interès per diverses raons:


-És un manual històric. Sembla que és el primer en biologia subterrània


-Pel seu autor, Racovitza.


-Es va editar el juliol de l'any 1913 i ja ha complert més de cent anys!


-Només se'n va fer una tirada de 200 exemplars, per a la seva distribució als col·laboradors de Biospéologica. No estava a la venda


-En quasi tots els aspectes continua sent vigent avui dia


Hi ha un detall curiós, i és que no es parla mai de l'aspirador. Com a conseqüència cal preguntar-nos –jo no tinc la resposta-: Quan es va inventar o començar a utilitzar l'aspirador en la recollida de fauna? En absència de l'aspirador, les indicacions parlen de la captura amb pinces, unes pinces toves per tot el que sigui fauna superior a uns 3 mm aprox.


Un altre detall és la insistent menció d'estris per la captura de la fauna aquàtica. Hem de recordar que alguns dels principals científics de la institució Biospéologica, com Racovitza, estaven especialitzats precisament en la fauna aquàtica –crustacis- i segurament per això hi dediquen més extensió.


La institució era molt exigent amb les explicacions i descripcions que els recol·lectors han de fer de la cavitat i dels diferents hàbitats en què han trobat les mostres de fauna. 
Es diu al manual:


-Fa falta que el material i les dades que l'acompanyen siguin suficients per a permetre els estudis de filogènia i de distribució biogeogràfica minuciosa...


-És necessari que aquest material permeti reconstruir els esdeveniments, múltiples i complexos, que han originat el naixement del món subterrani actual...


Totes aquestes exigències ens poden semblar exagerades, però hem de pensar que, passat un temps, ja ningú es recorda de quina cavitat es tracta i a on i com era i d'això en tenim molts exemples fins i tot entre nosaltres mateixos que portem molts anys de dedicació.


Poc després el mateix Racovitza escrivia al naturalista austríac A. Paganetti: Ara que aquest manual ja s'ha editat, que les instruccions i les explicacions estan ben detallades i exposades, estem decidits a rebutjar el material que no ha estat recollit segons les normes que hem donat i que no està acompanyat de les explicacions dades indicades al manual.


També escrivia al prehistoriador Henri Breuil: Aprofito l'ocasió per insistir sobre la necessitat de tenir les dades completes de les cavitats que voleu siguin incloses a les Énumérations -una relació exhaustiva de totes les cavitats visitades pels membres i col·laboradors de Biospéologica-. Porteu a la butxaca les fitxes i ompliu-les en sortir de la cova amb la col·laboració dels guies; això us evitarà difícils investigacions posteriors i també us evitarà errors.


Característiques del llibret: Format vertical: 24 pp. 170 x 120 mm. Tapes de cartolina i cosit amb fil. Fotografies en B/N.


Tot seguit, el manual:


Nota intercalada entre l'escrit




























Fi del text del manual

Fitxa solta, en cartolina, inclosa dins del manual












Tots haurem gaudit amb la seva lectura.


dimecres, 19 d’agost de 2020

Visita bioespeleològica al Pirineu d'Osca


Cova d'Aso. Diapositiva de l'any 1964. Al peu de l'estalagmita, Mª del Mar Sastre

Durant una sortida al Pirineu d'Osca a l'estiu l'any 2016, els companys de la nostra Associació i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona R. Sendra, M. Marín i J. Pallisé pujaren des de Tella cap a la interessant cova del Trucho, ja que a banda de fer la seva exploració es volia fer una recerca de tipus bioespeleològic, atès que ens era desconeguda des d'aquest punt de vista. Com a resultat d'aquella activitat s'aconseguí una nova localització del coleòpter Trapezodirus bolivari; capturar dins el rierol un curiós exemplar d'oligoquet llarg, brillant i estilitzat, a més de les restes del que semblava un caràbid força gran.

El molí d’Aso en una foto de l’any 1972. A més del molí fariner, l’edificació també contenia una turbina hidràulica i alternador que subministrava electricitat als pobles de la Vall de Vió. Llavors estava en bon estat. Ens hi quedàvem a dormir.

Desprès de passar les captures a J. Comas per identificar els Leptodirini, al reconstruir les restes del caràbid, considerà que eren prou interessants i que calia tornar-hi a fer una excursió per intentar capturar algun exemplar viu. El cas és que com des de Tella a la cova del Trucho, situada a quasi 2.000 m snm hi ha un llarg recorregut i no tots els mesos de l'any és accessible, malgrat l'interès, la sortida es va anar posposant.

Finalment aquests dies 4 i 5 d'agost, hem tingut ocasió de tornar-hi, gràcies a l'amabilitat del company espeleòleg M. Gil del grup CAS Espeleo d'Ainsa, que va tenir l'amabilitat d'acompanyar-nos i gestionar l'accés tant a aquesta cavitat, com a la cova d'Aso, atès que des de l'Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP) havíem pensat fer aquestes cavitats amb finalitats fotogràfiques i bioespeleològiques. La sortida fou realitzada pels companys A. Meseguer, Jordi Comas, R. Sendra i Joan Pallisé, tots ells membres de BIOSP, conjuntament amb altres companys de Montblanc (M. Marín, M. Pérez i A. Pallisé), acompanyats per M. Gil i Ana Ortas del CAS Espeleo.

El primer dia el dedicarem a la cova del Trucho, amb resultats força interessants, capturant diversos exemplars que caldrà estudiar atès que sembla haver-hi de diverses espècies, a banda de més oligoquets, tricòpters, etc. Cal dir que la cavitat és força freda perquè la temperatura interior era de 7 ºC mentre a l'exterior es superaven els 31 °C.

El segon dia es va programar una visita a la cova d'Aso, la qual fa uns quatre anys roman tancada per les seves dues boques, pel que es va demanar i obtenir, el corresponent permís per a la visita. Els motius eren que interessava comprovar la presència d'alguns espècimens de fauna:

• Fotografiar en el seu ambient natural la fauna subterrània viva.

• Comprovar si el caragol Zospeum bellesi es continuava localitzant a la cavitat típica.

• Obtenir algun exemplar dels coleòpters cavernícoles descrits de la cova d'Aso, per disposar de material conservat específicament per a estudis d'anàlisi genètic d'ADN.

Aquests coleòpters són:

- Trapezodirus bolivari (Martínez de la Escalera, 1898) endemisme amb una gran àrea de distribució i capturat a una quarantena de localitats del Pirineu d'Osca, fins al nord de la Serra de Guara i força abundant en algunes cavitats, si bé força rar a aquesta cavitat; del qual tan sols es disposa d'un sol exemplar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Anglada leg. 12-10-1956

- Bellesia espanyoli (Auroux & Bellés 1974) del qual el 1973 van aparèixer unes restes que eren ben diferenciades de l'espècie típica de la cova, T. bolivari, i que en data 1974 es va poder capturar i es va descriure com a Speonomus espanyoli, però que un posterior estudi de X. Fresneda, 1998 el va situar dins el nou gènere Bellesia.

Bellesia espanyoli. Esquerra: dibuix del treball de canvi de gènere de Speonomus a Bellesia

-Hydraphaenops sobrarbiensis A. Lagar & C. Hernando, 1987, caràbid difícil de localitzar, que és força diferent del H. alfambrai A. Lagar, 1979 que habita el proper massís d'Escuain.


-Bathybytus bleyi C. Besuchet, 1974 (Potser si hauria de posar el que diu MZ vol. 3-4 on descriu l'espècie, o alguna cosa de la troballa )

Per les grans dimensions de les galeries, es fa complicada la recerca de fauna. L'aquàtica està ben definida pel curs d'aigua que la travessa. La denominada "fauna parietal", del sostre i parets, també ho està, tot i que les galeries només permeten accedir al sostre en determinades zones, al principi i final del recorregut, però quan a la terrestre, això ja és més complicat; hi ha grans extensions de platges argiloses que temporalment queden anegades, escombrant i reposant les restes orgàniques que aporta d'aigua del riu. Tot i que la fauna subterrània suporta bé aquests canvis d'hàbitat, la gran superfície del terra fa que la cerca es compliqui. Massa superfície!

A les Comunicacions del IV Simposium Bioespeleologia, Lluís Auroux, Ll.; Bellés, X. 1974, 83-94, es va presentar el treball Estudio biospeleológico de la cueva de Aso, Sercué (Huesca) que era el resultat de diverses visites a la cavitat de principis dels anys 70 i on es presentà la relació de tota la fauna localitzada. Es creu d'interès incloure el llistat de la seva biodiversitat.

La primera visita amb finalitats bioespeleològiques va ser a càrrec de René Jeannel i Georges Racovitza l’any 1905. Els resultats els van publicar als Archives de Zoologie Expérimentale el Génerale, IV Série Tome VI, 1907, pp 503-505. Curiosament, no van trobar cap de les singulars espècies que només, fins ara, s’han descrit d’aquesta cavitat: el caragol Zospeum bellesi i els coleòpters Hydraphaenops sobrarbiensis; Bellesia espanyoli i Bathybytus bleyi. No els hi podem tenir compte; a tots ens han passat aquestes coses!

Nota aclaratoria sobre l'escrit d'en Jeannel i Racovitza:

Phrygane: Tricòpter, Insecte volador. El seu estat larvari té lloc dins de l’aigua.

Nota gastronòmica:

Respecte als hotels i restaurants on hem menjat, passo el llistat dels llocs que ens va orientar, com a gran expert el Ramon, tots ells molt recomanables:

1. Estada i sopars a l'Hotel Pirineus d'Ainsa

2. Dinar pantagruèlic a la Fonda Carreras de Labuerda

3. Més dinars pantagruèlics a l’Hotel Turno de Labuerda.

 Complement fotogràfic

El company d'Ainsa, Miguel Gil, expert fotògraf, va fer un bon treball dins la cova d'Aso, obtenint unes vistes que expressen la majestuositat de les galeries, els reflexos de l'aigua i els detalls de les concrecions. Amb el seu vistiplau, n'incloem algunes en aquesta ressenya.






diumenge, 2 d’agost de 2020

L'acte d'investidura de Francesc Español en el seu nomenament com a Doctor


L'any 1982 el professor Francesc Español (Valls 1907-Barcelona 1999) va ser reconegut amb el títol de Doctor. Aquí presentem una sèrie de documents sobre aquest acte.

-Començarem pel sobre i la invitació tramesa de la mà d'Español



-El fulletó de mà en què s'explica tota la parafernàlia i el protocol de l'acte.

NOTA: En aquest acte, a més de la investidura de Francesc Español, també es va fer la del botànic Eugeni Sierra i Ràfols, però no s'hi inclou la seva part.



-El discurs d'acolliment a càrrec del Dr. Andrés de Haro Vera






Abans del discurs d'Español, alguns trets de la seva biografia:

-18 d'agost de l'any 1923 va fer la seva primera activitat bioespeleològica a la cova del Traça, a Fontscaldetes, Cabra del Camp, Alt Camp, on descobreix la seva primera nova espècie de coleòpter cavernícola. Va ser descrita per René Jeannel l'any 1930 amb el nom Speophilus Españoli (sic). Actualment el seu nom científic és Troglocharinus espanoli, per un canvi de gènere i per l'actual normativa gramatical entomològica.

-1924: ja col·labora amb el Departament d'Entomologia del Museu

-Va fer el servei militar a Ceuta i Larache, 3 anys entre 1926 i 1929

-el pare era advocat, a Valls i volia que estudiés per advocat o farmacèutic. El que Español volia era estudiar Biologia, però va acabar renunciant-ne i fer Farmàcia, que va estudiar a la Universitat de Barcelona entre els anys 1931 i 1935. Només va treballar uns dos anys en una farmàcia, però no l'hi agradava i va entrar al Museu l'any 1932 com a Regent d'Entomologia.

-1932: publica el seu primer article entomològic

-1933: publica el seu primer article bioespeleològic

-Mobilitzat l'any 1936, ja que llavors no es reconeixia la mili feta amb els republicans. No va dir que era farmacèutic i el van destinar a intendència i estava encarregat dels serveis d'elaboració de pa.

-1941: és nomenat conservador d'Entomologia del Museu

-1948: membre fundador del GES del Club Muntanyenc Barcelonès, com a grup independent de la Secció de Ciències del Club

-1955: Universitat Central de Barcelona: càrrec d'Ajudant dins la Secció de Zoologia

-Primers dels anys 60: una sèrie de col·laboradors espeleòlegs es van incorporar al Museu: parlem d'Oleguer Escolà; Josep Subils; Isidre G. Urgellés; Armando Ávalo; Joan Senent; Carles Ribera i algun més i van organitzar el Laboratori de Bioespeleologia, sempre sota el consell i formació d'Español. De les activitats d'aquest grup, el primer descobriment d'una nova espècie (de coleòpter) va ser a càrrec de l'Isidre, a finals de l'any 1963: Speonomus urgellesi, descrita l'any 1965 per Español. El nom actual de l'espècie és Parvospeonomus urgellesi.

-1966: És nominat oficialment Director del Museu (En realitat ell ja feia molts anys, des del 1939, que feia aquesta feina de director)

-1966: creació del Departament de Bioespeleologia en un despatx de la planta de la Biblioteca

-1969 Español és nominat Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

-Curs 1970-71 al 75 A la Universitat de BCN es fa carreg de l'assignatura d'artròpodes durant 5 cursos acadèmics als estudiants de tercer curs de Biològiques

-1973-74, Ostenta la Presidència de la Institució Catalana d'Història Natural, constituint-hi el 1977 la Comissió de Bioespeleologia

-1977 es jubila, però continua els seus estudis entomològics al Museu

Al llarg de la seva vida, va publicar 407 treballs



-El discurs d'agraïment d'Español.

I com a cloenda, la publicació original de l'Speophilus Espanoli de l'any 1930, de l'autor R. Jeannel