dimarts, 9 de desembre de 2014

Nou mapa-guia del Rif (Marroc)

A la boca de l'avenc Saf Lahmar 5, a Majoo. Expedició de l'any 2007

L'Editorial Piolet, de Barcelona, amb una llarga tradició en la cartografia de muntanya, acaba de publicar un mapa-guia de la zona de Chefchaouen, el Parc Nacional de Talassemtane i el Parc Natural de Bouhachem, tots en el Rif - Yebala, zona nord del Marroc. Des d’aquí volem fer-nos ressò.

Altres mapes i guies que han editat del Marroc. El marc vermell correspon al del Rif 

La nostra Associació Catalana de Biospeleologia, té contactes amb l'editorial des de fa molt de temps. La persona que més hi coneixem és en Josep Mª Escofet, un viatger infatigable especialitzat, entre altres, en països del nord i centre d’Àfrica. Com a bon coneixedor de la zona del Toubkal (4.167 m snm), ens va assessorar durant les nostres dues expedicions dels anys 2011 i 2012 en què es va visitar, Tizzi Tagerddicht, dins la serralada del Jbel Toubkal, per capturar un coleòpter nivícola-endogeu: el Trechus idriss.


En saber que nosaltres coneixíem l’indret del Parc del Talassemtane; Chefchaouen i Cherafat, tot dins la Yebala (Marroc), ens van demanar col·laboració per indicar i posicionar les principals cavitats sobre el mapa i la guia que estaven preparant de la zona de Chefchaouen (també ho veurem escrit Xaouen, Chauen, etc.), petició que amb molt de gust hem complert.


Ara, la guia ja ha sortit al carrer, i volem difondre-ho per a tots aquells que tinguin interès a conèixer aquells indrets tan feréstecs, amb poblets tan petits que no se’n pot dir ni “quatre cases”, envoltats de plantacions de “maria”, però que obren el seu cor davant la visita d’un estranger (però sense deixar de ser un xic interessats).


La geografia de tot el nord-oest del Marroc és molt agresta, amb estretes carreteres enfonsades al costat de les lleres dels rius que recullen les aigües del desglaç de les neus que omplen molts cims de més de 2.000 m, i que has de tenir comte d’anar esquivant els camperols, moltes vegades nenes i nens petits, i els ases amb una càrrega encimbellada de palla o farratja pel bestiar.

Zona de la Yebala. La zona remarcada és la que hem visitat en diverses ocasions. Si consultem per internet Rif i Yebela, en moltes ocasions trobarem mapes diferents, ja que actualment sembla que hagin barrejat les zones
Un detall del mapa publicat. Hem escollit un detall de Majjo, a tocar de Bab Taza,
lloc ben conegut per nosaltres



La regió és un seguit de contrastos. La zona nord i nord-est disposa de platges i d’equipaments pel turisme a Oued Laou i a prop de la frontera amb Ceuta, i al nord-oest, les grans poblacions de Tanger, Tetouan, Larache. Però en quant ens endinsem al sud, al poc ja trobem Xaouen i aquí s’ha acabat la “civilització” tal com l’entenem nosaltres.

És un document molt complet: per l’amplitud de la zona referenciada; està en una escala molt ampliada, 1:75.000 i conté un bon volum d’informació, en tres idiomes, sobre cultura, artesania, fauna y flora, etc. També descriu rutes de trekking, escalada, barranquisme i fins i tot espeleologia. Un detall de qualitat: està fet amb paper impermeable, molt adequat per al seu ús.

dimarts, 2 de desembre de 2014

Fauna subterrània de Canàries



De nou rebem notícies del nostre amic i “corresponsal” a les illes Canàries, en Pere Oromí, del Dept. de Biologia Animal de la Universitat de La Laguna, Tenerife, que ens manté al corrent de les novetats en la fauna subterrània de les Islas Afortunadas. La fortuna la té ell, per poder viure en tan paradisíac lloc.

El Medio Subterráneo en el Parque Nacional del Teide:
Moradores en el reino del silencio

És el títol d’unes pàgines (5) de divulgació, dels autors Antonio Pérez Delgado i Nicolás Martín Jorge, amb unes magnífiques fotografies de Samuel García Hernández, tant de fauna com de vistes de les cavitats.

Les explicacions volen donar a conèixer l’existència i la formació de les cavitats volcàniques, així com la presència d’una fauna altament especialitzada en el seu interior.
Pàgina nº 1. Text no llegible: Texto: Antonio Pérez Delgado y Nicolás Martín Jorge. Fotografía: Samuel García Hernández


Pàgina nº 2
 Com sigui que al reduir la mida de les fotos no serà possible la lectura dels escrits que inclouen, aquests es reprodueixen ampliats al peu de cadascuna de les pàgines.
Text pàgina nº 2, esquerra
Text pàgina nº 2, dreta

Pàgina nº 3
Text pàgina nº 3, esquerra
Text pàgina nº 3, dreta-dalt. Es refereix a un isòpode
Text pàgina nº 3, dreta-baix

Text pàgina nº 4
Text pàgina nº 4, esquerra dalt
Text pàgina nº 4, esquerra-centre. Es refereix a un diplòpode
Text pàgina nº 4, esquerra-baix. Es refereix a una aranya
Text pàgina nº 4, dreta

Pàgina nº 5

Una bona feina per donar a conèixer les particularitats de la fauna subterrània.






dilluns, 17 de novembre de 2014

VII Trobada de Col·laboradors Francesc Español. Resultats



Diapositiva de la presentació de la vida d'en Joaquim Mateu

El passat dissabte dia 15 de novembre, a la sala d’actes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a l’edifici del Parc de la Ciutadella, es va cel·lebrar la setena trobada, amb una gran participació de públic especialitzat, i també un gran nombre d’interessants ponències.

Una bona part dels assistents
Entre els presents, hi havia una bona representació del món espeleològic, com són Montserrat Ubach, Tere Hernández, J. M. Victòria, Oleguer Escolà, Floren Fadrique, Jordi Comas, Joan Pallisé, i l’autor d’aquest post. Una bona participació!

A les darreres trobades, sempre he presentat sessions dedicades a Francesc Español o a personatges del seu entorn, com Isidre G. Urgellés, Àngel Lagar, i ara a Joaquim Mateu.


Els següents comentaris es referiran, per ordre de presentació, als treballs vinculats amb la biospeleologia, que van ser dos:

1: Joaquim Mateu: un gran entomòleg i amic de Francesc Español,a càrrec d’en Lluís Auroux. Es presenta un recull de la seva vida, des que va iniciar la seva col·laboració amb el Museu de Zoologia de Barcelona, i concretament amb Francesc Español, l’any 1940.
Una de les diapositives de la presentació: Francesc Español i Joaquim Mateu, a l'avenc d'Olèrdola, l'any 1946

Una de les diapositives de la presentació: Joaquim Mateu, un Guarda Jurat, en Jaques
Negre i Eugenio Ortiz en un avenc de la Sierra de las Nieves, Málaga, l'any 1952

Una de les diapositives de la presentació: El llibre amb l'edició de la tesi d'en Mateu
Primera diapositiva de la presentació d'en Joan Pallisé
2: Un segle de recerques biospeleològiques a les Muntanyes de Prades, a càrrec d’en Joan Pallisé. L'octubre de l’any 1910, R. Jeannel i E.G. Racovitza exploraren els avencs de la Febró, sent la primera cita de caràcter entomològic de les cavitats de la zona. Va ser l’inici de futures exploracions que van anar aportant moltes noves descobertes per tota la zona, i que encara avui dia en Joan i el seu equip va portant a terme amb grans èxits.
Diapositiva de la presentació: En Joan, mostrant l'àrea de distribució
del Troglocharinus (Antrocharidius) orcinus
En Joan ens ha avançat la bona notícia de la propera aparició d’un llibre sobre les cavitats de les Muntanyes de Prades, el qual es proposa recollir les exploracions i descobertes efectuades per diferents grups i persones, però sobretot les del GIEM, entre les que destaquen algunes noves espècies de fauna subterrània que encara estan en estudi.

Ja podem anar preparant la propera Trobada!

dilluns, 3 de novembre de 2014

VII Trobada F. Español: Programa de les sessions

Francesc Español. Foto del llibre Francesc Español 50 anys d'obra biospeleològica

VII Trobada de Col·laboradors Francesc Español
       
15 de novembre de 2014, Sala d’Actes, Laboratori de Natura, Passeig Picasso.

Programa:

09:00   Presentació

09:15   Com millorar el model de col·laboració: resum enquestes i torn obert de paraules

09:45   Primera sessió de comunicacions:

-Lluís Auroux: Joaquim Mateu: un gran entomòleg i amic de Francesc Español

Joaquim Mateu (Barcelona 1921) és una de les poques persones que encara ens poden explicar les seves vivències dels primers anys d’activitats i d’investigació conjuntament amb Español. Es presenta un recull de la seva vida, des que va iniciar la seva col·laboració amb el Museu de Zoologia de Barcelona, i concretament amb Francesc Español, l’any 1940. Des de llavors, tret de les seves llargues temporades de treball a Almeria i a París, i els nombroses viatges i expedicions per molts països del món, sempre va mantenir una gran amistat amb Español i una destacada col·laboració en els estudis entomològics. També el dibuix, la fotografia i l’arqueologia, van ser les seves grans aficions.

-Joan Pallisé: Un segle de recerques biospeleològiques a les Muntanyes de Prades

Les Muntanyes de Prades han estat objecte de nombroses recerques biospeleològiques des que R.Jeannel i E.G Racovitza a l'octubre de 1910 exploraren els avencs de la Febró, de llavors ençà han estat molts els biospeleòlegs que han explorat cavitats i recol·lectat fauna cavernícola a aquell entorn. Amb motiu de la preparació d'un llibre sobre les cavitats a les Muntanyes de Prades , el qual es proposa recollir les exploracions i descobertes efectuades per diferents grups i persones, però sobretot les del GIEM, hem preparat un capítol dedicat a la biospeleologia de la zona, recollint tota la informació localitzada, que s'ha incrementat notablement els darrers anys , amb algunes descobertes prou interessants. A la sessió presentaríem un resum, d'un article molt més llarg que es publicarà amb motiu de les IV Jornades de les Muntanyes de Prades i del bosc de Poblet, aquesta tardor.

-Àlex Ossó: Ahir i Avui: Pyreneplax basaensis nou gènere, nova espècie, (Decapoda, Brachyura, Vultocinidae)

Descripció d’un nou gènere i espècie de decàpode braquiür del Priabonià (Eocè superior) del Pirineu d’Osca (Aragó, Espanya). El procés de comparació del nou gènere ens duu a atribuir-li tres espècies preexistents fins ara assignades al gènere Lobonotus.  La posició sistemàtica de Pyreneplax s’ha pogut determinar, gracies a restes de ventres ben conservats i s’ha assignat a una família actual: Vultocinidae (Goneplacoidea) i que fins ara només comptava amb una única espècie. Aquesta espècie viu actualment en aigües de l’Oceà Pacífic. Al mateix temps, i gràcies a les observacions efectuades durant tot el treball, hem efectuat una revisió del gènere Lobonotus i hem pogut observar que moltes de les espècies assignades fins ara al gènere Lobonotus potser no hi corresponen, concloent que segons la nostra opinió només una espècie, L. sculptus (espècie tipus) pertany a aquest gènere.

-Jordi Cadevall, Albert Orozco i Sergi Gago: Com i per què fer una guia d’identificació de cargols com a col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Davant del repte de fer una guia d’identificació de cargols terrestres de la Península Ibèrica i de les Balears, es comentarà el procés d’elaboració (selecció de mostres, fotografiat, sol·licitud de mostres i/o fotografies a particulars i institucions públiques...) i quin ha estat el resultat obtingut, tant pels participants en el projecte com pel propi Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

10:45   Descans - refrigeri

Nova secció de pòsters:

-Montse Ferrer & Francesc Uribe: Arxius de Miscel·lània Zoològica: una revista del Museu, oberta als col·laboradors

La revista AMZ és un espai de comunicació científica oberta, gratuïta per autors i lectors, de qualitat (amb revisors externs), orientada a la difusió de dades naturalistes en formats i suports idonis per a una òptima disseminació en el món digital (estàndards i repositoris internacionals) i que dóna suport als autors en tot el procés editorial.

11:15   Conferència convidada: Els voluntaris en un museu de ciències naturals, per
Antoni Arrizabalaga, director del Museu de Ciències Naturals de Granollers

12:00   Segona sessió de comunicacions

-Josep Joaquim Pérez De-Gregorio, Ignasi Romañá i Martí Rondós: Noves dades sobre la distribució a Catalunya de Libelloides ictericus (Charpentier, 1825) (Insecta: Neuroptera: Ascalaphidae)

De les cinc espècies de Libelloides Tjeder, 1972 presents a Catalunya, Libelloides ictericus (Charpentier, 1825) sembla ser la més rara i de la qual disposem de menys informació  a nivell faunístic. Es dóna la relació actualitzada de les localitats catalanes on ha estat esmentada i/o trobada aquesta espècie, alhora que confirmem la seva presència a Catalunya amb troballes actuals.

-Glòria Masó i Berta Caballero: Les col·leccions d’artròpodes del Museu: d’on venim, què fem i què volem ser

Les col·leccions d’Artròpodes des de la creació del MCNB han passat per diferents períodes on les prioritats han estat dràsticament diferents. Una primera etapa molt intensa on l’estudi científic dels espècimens era l’aspecte prioritari. Etapa on els bescanvi i les donacions de col·leccions foren de gran vàlua. Una segona etapa on es van prioritzar les recol·leccions i el rigor de les dades de recol·lecció. A la darrera i actual etapa s’intenta combinar les prioritats de les dues etapes precedents en un moment on la documentació i publicació de resultats per tal de revaloritzar les col·leccions del museu és l’objectiu cabal. Les col·leccions d’Artròpodes són el resultat de molt esforç i dedicació tan de professionals de la casa com de col·laboradors. No seriem on som sense l’esforç de tots ells.

-Marina Blas i Jesús Del Hoyo: Insectos en los edificios de Barcelona

En esta comunicación no hablaremos de los insectos que causan daños y plagas, nos producen molestias o transmiten  enfermedades y que se pueden encontrar en las casas. Nos centraremos en una serie de insectos que desde los edificios en los que están, nos vigilan, nos observan, nos acompañan y que en muchos casos pasan totalmente desapercibidos. Son insectos esgrafiados, forjados, grabados, esmaltados, esculpidos..., grandes o pequeños, simbólicos o figurativos, evidentes o discretos y que están representados en muchos edificios, tanto antiguos como modernos en Barcelona.

-Sara de la Cruz Bueno i Pere-Miquel Parés-Casanova: És la morfometria geomètrica una bona eina per a classificar fèlids?

La morfometria geomètrica (MG) és una tècnica matemàtica que permet l’estudi de la grandària i  la forma en cossos i peces, biològiques o no. En aquest treball es va analitzar si amb la MG es poden classificar fèlids salvatges en base a la morfologia del crani. Es va prendre una mostra de 42 cranis adults pertanyents a la família Felidae, procedents de la col·lecció osteològica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Es van obtenir fotografies digitals del pla lateral dret i es van seleccionar 14 landmarks repetibles i homòlegs. Mitjançant la MG es van establir una sèrie de relacions filogenètiques entre les diferents espècies, associades als canvis de forma, grandària i al·lometria. La MG és una tècnica que permet classificar fèlids salvatges en base a la morfologia del crani.

-Jaume Izquierdo, Xavier Ferrer i Javier Quesada: Dues espècies mediterrànies en la gran ciutat: el repte urbà del gafarró i el tallarol capnegre a Barcelona

La urbanització està augmentant de forma que algunes espècies d’ocells s’hi han d’adaptar. Es va estudiar la dinàmica espai-temporal de Serinus serinus i Sylvia melanocephala en ambients urbans amb dos enfocaments: un temporal mitjançant dades de seguiment i un altre espacial basat en els requeriments d’hàbitat. S’observa que la dinàmica de les poblacions periurbanes es troba més relacionada amb la dels hàbitats naturals que les urbanes. S. melanocephala mostra un augment poblacional generalitzat però S. serinus una disminució a nivell regional. En primavera, ambdues espècies són més exigents en l’elecció del territori. Amb les mesures de gestió adients, les ciutats poden actuar com a reservori d’espècies amb problemes de conservació, especialment a la primavera.

13:15   Homenatge a Salvador Filella

13:30   Homenatge als socis que acompleixin 20 anys com a membres de l’AAMCNB

13:45   Cloenda

14:30   Dinar a la Carpa del Zoo de Barcelona

Les sessions són de lliure assistència. El dinar se'l paga cadascú.

dimecres, 29 d’octubre de 2014

El primer animal cavernícola conegut de Catalunya


El Troglocharinus kiesenwetteri, Un coleòpter subterrani historic de Catalunya

Introducció històrica:

El primer animal d'hàbitat subterrani en tot el món (tipus troglobi), va ser un amfibi: el Proteus anguinus, descrit pel naturalista austríac Josephus Nicolaus Laurenti l’any 1768. Els trobaven a les sortides d’aigua d’algunes fonts, i creien que eren cries dels dracs que habitaven el sota terra.
Portada de la publicació d'en Laurenti, on va descriure el Proteus anguinus


Dibuix del Proteus, dins la descripciò (figura nº 3 al centre)


Descripció del Proteus (dins l'apartat XXXVI)
Pel que fa al primer insecte cavernícola conegut va ser un coleòpter troglobi descrit per l’hongarès Ferdinand Joseph Schmidt com Leptodirus hochenwarti, fet que va representar un gran descobriment. El fet que es creia que els artròpodes no podien colonitzar aquest medi del sota terra tan hostil, va representar l’inici de les recerques dins la fauna subterrània. El coleòpter va ser trobat l’any 1831 per Luka Cec a la cova de Postojna, qui el va donar al baró Franz von Hohenwart, qui, a la vegada el va entregar finalment a Ferdinand Schmidt que va fer-ne la descripció l’any 1832.
El primer insecte troglobi conegut: Leptodirus hohenwarti


Un dibuix de l'època

Franz Josef von Hohenwart (1771 – 1844) i Ferdinand Schmidt (1791 – 1878)
A la Península Ibèrica, l’animal hipogeu més antic que he trobat, va ser Laemostenus (Antisphodrus) peleus peleus, descrit dins del gènere Sphodrus per Ludwig Wilhelm Schaufuss l’any 1861 de cavitats indeterminades del nord de la península.

A Catalunya, el primer animal cavernícola també va ser un coleòpter troglobi, que el va trobar i alhora descriure, l’any 1869 l’entomòleg i botànic alemany Georg Dieck, durant un llarg viatge d’estudi (setze mesos entre el 1868 i el 1869) en el que es va estar un cert temps a Catalunya. Una de les seves moltes sortides de camp va ser a Montserrat, visitant la cova del Salnitre, on captura diversos exemplars d’un coleòpter que resultarà ser nou, i que en principi descriu amb el nom de Adelops kiesenwetteri.



Troglocharinus kiesenwetteri en viu (descrit com Adelops kiesenwetteri). Foto: Agustí Meseguer 

En Dieck, en dues èpoques de la seva vida
Publicació del viatge d'en Dieck
En Dieck va escriure amb gran detall tot el seu viatge del 1869. De la visita a la cova del Salnitre, explica (traducció i versió meva):

L’entrada i les primeres sales, estaven molt seques. Les condicions no eren gaire prometedores per trobar coleòpters troglobis...


Després de deu minuts de seguir caminant, arribem a la Sala de la Dama Blanca, amb el terra cobert d’argila molt relliscosa…

Aviat els meus esforços es van veure recompensats pel descobriment dels Adelops...  (es refereix a l’actual Troglocharinus kiesenwetteri, ja canviat de nom)…

Vaig trobar-ne en molts llocs, pel terra i a les parets…
Crònica del viatge d'en Dieck., en que parla de la seva visita a la cova de Collbató  
Al llibre d'en Víctor Balaguer, cita la Galeria de la Dama Blanca,
lloc on es van trobar els nous coleòpters.  
Canvis de nom:

Adelops era un gènere ja conegut, al que Dieck va incloure la nova espècie, mentre que kiesenwetteri va ser el nom de l’espècie, nom que va posar per haver-lo dedicat a un seu amic entomòleg alemany: Ernst August Hellmuth von Kiesenwetter.

L’entomòleg austríac Edmund Reitter, crea l’any 1885 un nou gènere (Perrinia) per aquest insecte. Ja no es dirà Adelops kiesenwetteri, passa a dir-se  Perrinia kiesenwetteri (quan es canvia de gènere, es conserva el nom de l'espècie).

Reitter  

Descripció del Troglocharinus kiesenwetteri, originalment descrit com Adelops kiesenwetteri

El gran científic francès René Jeannel, s’adona que el nom del gènere Perrinia ja estava aplicat anteriorment a un mol·lusc, un caragol marí de l’Oceà Índic i canvia el nom del gènere de Perrinia Speophilus, passant a dir-se Speophilus kiesenwetteri, que és com l’hem conegut nosaltres al llarg de molts anys com a colonitzador del massís de Montserrat.

René Jeannel, que va donar el nom de Speophilus kiessenwetteri

Però no acaba aquí la trama. L’any 1998 en Javier Fresneda fa una profunda revisió i col·loca el gènere Speophilus (i altres), dins del gènere Troglocharinus. Així doncs, avui dia el primer troglobi català, porta el nom científic de Troglocharinus kiesenwetteri, que és com l’haurem d’anomenar mentre no hi hagi més canvis.


Classificació científica:

Regne: Animalia

Filum: Artropoda

Classe: Insecta

Ordre Coleoptera

Familia: Leiodidae

Subfamilia: Cholevinae

Gènere: Troglocharinus

Espècie: Troglocharinus kiesenwetteri


Actualment el gènere Troglocharinus posseeix una quarantena entre espècies i subespècies, fruit del traspàs dels altres anteriors gèneres Speophilus  i  Antrocharidius. Només una espècie es localitza a la província d'Osca. Tota la resta estan en cavitats de Catalunya.


dimecres, 8 d’octubre de 2014

VII Trobada Francesc Español

El Dr. Francesc Español amb un  antic microscopi, al Museu. Foto: Arxiu familiar

L’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ve organitzant cada dos o tres anys, unes sessions en memòria del nostre estimat Dr. Francesc Español.

Enguany, el 15 de novembre, està convocada la setena trobada, mostra de la força que han anat adquirint aquests actes. Alguns membres de la nostra associació ja estan preparant alguns treballs per presentar-hi, de la mateixa manera que s’ha anat fent en quasi totes les trobades.
IV Trobada, any 2007

Tot seguit inserim una selecció del segon comunicat, en què ja apareix definit el mecanisme per participar-hi. El programa s’editarà en un comunicat posterior, del que n’informarem puntualment.
El Dr. Francesc Español recollint coleòpters en un tronc d'arbre. Foto: Arxiu familiar
 
VI Trobada Francesc Español de Col∙laboradors
del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Organitza: Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona


Segon comunicat, Barcelona, 25 de setembre de 2014

La Trobada de Col·laboradors Francesc Espanyol arriba a la seva setena edició. És una fita que coincideix amb una efemèrides significativa, la de celebrar els 20 anys de la nostra Associació.

La Trobada de Col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és l’ocasió per parlar dels resultats de la vostra col·laboració que considereu rellevants i que desitgeu compartir amb la família del “Museu”. Enguany, a més, us demanem les opinions que tingueu sobre les vostres experiències de col·laboració.

Celebrarem la Trobada el dissabte 15 de novembre, al Laboratori de Natura del MCNB, antic edifici de Zoologia. El programa contindrà presentacions de col·laboradors i altres activitats. Després de la sessió de treball, pel matí, ens trobarem per dinar. Serà a la Carpa del Zoo, junt a la Dama del Paraigües; l’entrada al recinte serà gratuïta pels comensals gràcies a l’autorització de la direcció del Zoo. Preveiem que l’àpat tingui un cost d’uns 20 euros ... a càrrec de cadascú. 

Comissió Organitzadora: Carles Crespo, Cristòfol Jordà, Francesc Uribe


Com podeu participar?

Assistint a la jornada de presentacions
Sense inscripció prèvia, lliure i gratuïta.

Inscrivint una presentació (màxim 15 minuts, 10 d’exposició i cinc de debat)
Us preguem que ho feu saber indicant el títol, provisional si cal, noms de les persones que hi són representades, un resum que no superi les 10 línies i necessitats d’equipament de sala.

Assistint al dinar
Podeu venir amb la companyia de familiars i amistats, però és imprescindible la reserva prèvia.

Com comunicar amb l’organització de la Trobada
Ompliu la butlleta adjunta per anotar les vostres intencions i adreceu-les al Secretari de l’Associació, Francesc Uribe furibe@bcn.cat , Museu de Ciències Naturals de Barcelona, edifici Zoologia, Passeig Picasso S/N, 08003 Barcelona.

Oportunament ja informarem del programa i de les activitats que mirarem de fer en paral·lel per celebrar aquests primers 20 anys d’Associació.

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ


Vull presentar una comunicació (10 minuts + 5 de discussió)

Títol:
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

Resum (màxim 10 línies):
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

Nom de les persones que són autores de la comunicació:
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

Comentaris (necessitats particulars de logística...):
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

Vull assistir al dinar

Nom de les persones que hi assistiran:
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................

Requeriments especials individualitzats (de moment sense garantia de que es puguin atendre totes les peticions):
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
Esperem una gran participació!

dilluns, 1 de setembre de 2014

La importància de recollir fauna cavernícola

En Salvador Vives, entremig de l'Hilari Moreno i en David Sarró, l'any 2009 durant els actes de
 commemoració dels 30 anys de la Federació Catalana d'Espeleologia

El tema d’aquest post va sorgir d’unes converses via mail entre l’amic i company d’activitats, en Salvador Vives i Jorba, i jo, Lluís. Tractarà de quina importància té la recollida de fauna subterrània dins les cavitats que visitem els espeleòlegs.

A conseqüència d’un comentari en un post inserit a l’Espeleobloc: dilluns 25 d’agost 2014, Un nou opilió cavernícola al Maestrat Terolenc, vaig contactar amb el ja esmentat Salvador, demanant-li unes dades a propòsit de la seva descoberta d’un nou centpeus, un miriàpode quilòpode del gènere Lithobius, més concretament el Lithobius jorbai, descrit per l’Antoni Serra l’any 1977 de la cova del Pla de Cervera, a Cinctorres, Castelló.

En Salvador va ser el descobridor, el dia de Reis de l’any 1974, tot i que, com en moltes ocasions, no n’era conscient de la troballa, fins que el material va arribar a mans d’un especialista capaç d’estudiar-ho, l’Antoni Serra en aquest cas, que ho va publicar el 1977 a la revista Speleon nº 23.


El dia 25 d’aquest agost, a la meva pregunta de si era ell qui havia recollit el centpeus (jo no ho sabia del cert), em respon que, efectivament va ser ell.

Hola Lluís: Sí, crec que era cap allà el 1977 que el Toni Serra va descriure un miriàpode que vaig trobar a una cova de Castelló. Va sortir un escrit a la revista del poble de Cinctorres. Guardo el retall perquè me'l va donar la secretària de la feina, que és d'allà i va ser la que ens va ensenyar la cavitat.
L'encapçalament del treball en que es va descriure la nova espècie, i la cita del material i la dedicatòria

El mateix 25 d’agost, vaig afegir un comentari al bloc, confirmant que havia estat en Salvador el qui havia trobat la nova espècie.

En Salvador em diu en un posterior mail del mateix dia:


Hola Lluís: Ara he vist el teu comentari al post de l'Espeleobloc d'avui. Gràcies per l'observació i l'aclariment però també t'haig de dir que la verdadera importància d'una troballa la té qui en fa el corresponent estudi, no pas qui fa la troballa. Tu ja saps que en aquelles èpoques dels anys seixanta i setanta, recollir fauna cavernícola era una tasca més a fer quan es feia una exploració o una campanya espeleològica. Vaja, que formava part d'un "paquet" de coses que s'havien de fer: la descripció, la topografia, alguna fotografia i, perquè no, recollir la fauna. Llavors, amb tota la il·lusió, entregaves els bitxos a un especialista. Ara, malauradament, la filosofia de molts espeleòlegs ha canviat. Per aquest motiu admiro a persones que han continuat des de fa molts anys la labor d'estudi i divulgació de la fauna cavernícola i també d'altres aspectes relacionats amb el món subterrani. Alguns solament vam fer una tasca recol·lectora i poca cosa més. I això té poca importància. 


En veure el mail, em van venir ganes de “filosofar” sobre el tema dels espeleòlegs que, en aquells anys, recollien fauna en les cavitats, en moltes ocasions sense ser conscients de la importància de la labor que feien. Li vaig demanar permís al Salvador, per editar els seus mails, cosa que va acceptar.

Un dia més tard, el 26, m’amplia els seus comentaris:

Hola Lluís: Nosaltres vam tenir una gran sort, doncs a més de conèixer gent molt destacada dins el món de la biospeleologia (Español, Escolà, Bellés, Auroux, Marina Blas, Cristina Vicente,... entre d'altres), teníem a casa nostra persones com el Joan Vives, l'Eduard Vives, el Toni Serra,... que eren els nostres "guies".

Per tant, la fauna cavernícola era per al nostre grup una cosa propera i gens estranya. En una paraula: la "vivíem". I, a més, sabíem distingir un coleòpter, un miriàpode, un aràcnid... perquè ens ho ensenyaven contínuament. Ens fabricàvem els nostres aspiradors ("xupòmetres") i sabíem com s'havia de recollir la fauna, guardar i a qui entregar. En els cursos d'iniciació, a part de la classe teòrica es feia una sortida pràctica i una de posterior on se'ns explicava què s'havia de fer amb tot allò que recollíem a la sortida.

També cal dir que l'organització d'un simpòsium dedicat exclusivament a la biospeleologia l'any 1977 va acabar de fer el pes.

Han passat molts anys, però els que encara estem mig "actius", com els Badiella, l'Indurain, Pladeveya, Pallisé... seguim recordant aquelles persones que abans he anomenat i que tant ens van ensenyar.

Actualment, sembla que retorni una mica aquell esperit de coneixement de la fauna cavernícola però, per la raó que sigui, darrerament s'ha imposat més la geologia. De llicenciats en tenim sis i, per tant, no és d'estranyar que els treballs que ara publiquem en sobresurtin més els aspectes geològics que biològics.


Resumint, crec que és important inculcar a cada persona que s'iniciï al món de l'espeleologia que, a part dels aspectes tècnics i de "descobriment", també hi ha altres aspectes importants a tenir en compte, com, per exemple, la biospeleologia. Però també cal un entorn propici i que il·lusioni a qui s'hi vulgui introduir. Anant de cara la resposta al teu escrit et comento: Quan dic que no té importància recollir fauna ho dic només en el sentit de recollir per recollir. La recollida no condueix a res si no hi ha un entorn favorable i, també, uns certs coneixements. L'entorn és saber a qui s'ha d'entregar les bestioles. Naturalment que sempre és d'agrair que algú es dediqui a buscar!, però a partir d'aquí hi ha tota una sèrie de coses que fan que la recerca es pugui convertir en una cosa positiva.

En aquelles èpoques, tal com t'he comentat abans, la majoria de nosaltres donàvem la fauna recollida al Toni Serra (si eren "centpeus") i tot l'altre a l'Eduard Vives. Ells ja es cuidaven d'estudiar-ho o d'entregar-ho a qui fos convenient. En el meu cas, el Lithobius de Castelló el vaig donar al Toni Serra, suposo que junt amb altres bitxos recollits aquell dia.

És ben cert que als primers temps d’iniciar-nos en l’espeleo, fèiem de tot una mica: topo, foto, bio, etc., però sempre passava el mateix: la gent se n’atipava i es saturava de fer i de veure fer sempre el mateix. Només anaven quedant-se els que s’anaven especialitzant en una temàtica determinada: la que fos, però aprofundint en una especialitat, o més d’una.

El meu cas va ser el de, quasi des del principi d’entrar al sota terra, dedicar-me bàsicament a la bio, complementant amb la foto i la topo.

L'espectacular Troglobisium
L'isòpode aquàtic Stenasellus virei
Jo recordo al 1964, als inicis de recollir tot el que veia que bellugava dins d’una cavitat, que no era conscient si el que trobava podia o no ser interessant. Per exemple, l’octubre del 1964, a l’avenc dels Bessons de Garraf, vaig trobar el pseudoescorpí Troglobisium racovitzai i el gener del 1965, a l’avenc dels Pouetons, vaig trobar l’isòpode aquàtic Stenasellus virei, que en els dos casos eren primeres cites a Catalunya. En cap moment vaig ser conscient que podien ser localitzacions importants.

Un altre exemple: a finals del 1964 vam fer una sortida al Montsec de Rubies i la Serra de Llimiana. A Sant Miquel de la Vall, a l’Escletxa d’en Minguera, entre altres coses van sortir coleòpters cavernícoles que va resultar ser una nova espècie. Doncs tampoc en vam ser conscients durant la recol·lecció.
Cueva de Agudín, Palencia. Una de tantes cavitats en que s'han trobat noves espècies
Les curioses concrecions modelades pel corrent d'aire, a la Cueva de Aso, a Osca.
També és una cavitat amb varies descobertes de noves espècies
Ildobates neboti.    Foto: Sergi Montagut
Com els exemples citats se’n podrien escriure moltes pàgines. Com a cloenda, el cas del coleòpter cavernícola Ildobates neboti, trobat a finals de l’any 1965 a Cabanes, Castelló, i que segons Francesc Español, va ser “una de les descobertes biospeleològiques més importants del segle”. Doncs bé, resulta que quan el van caçar dins l’avenc d’en Serenge, el van guardar sense gaires miraments dins d’una capseta, sense adonar-se de la meravella que havien trobat.

Per aquells anys la consigna era agafar-ho tot i emmagatzemar-ho en condicions per poder-ho remetre als diferents especialistes, ja que al museu, llavors només s’estudiaven els coleòpters i quasi res més.

Al museu hi havia el Dr.Español, que coordinava tot el tema de recol·leccions, i el material es distribuïa a diversos especialistes: Entre els principals hi havia en R. Margalef (amfípodes i altra fauna aquàtica); E. Ortiz (fauna aquàtica i miriàpodes); C. Altimira,Vilella i M. Bech (mol·luscs gasteròpodes); Mª Rambla (opilions); E. Balcells (quiròpters); D. Selga (col·lèmbols); C. Vicente (diplòpodes).

A certs especialistes estrangers, també s’enviaven lots de material: Vandel (isópodes); V. Mahnert (pseudoescorpins); J. P. Mauries (diplòpodes), etc.

Amb els anys van anant sortint més i més especialistes, fins que avui dia, són nombrosos els doctors, professors, biòlegs i aficionats entre els nostres catalans i els de València; Alacant; Madrid; País Basc, etc., que ens poden estudiar gairebé tots els grups representats dins les cavitats, tot i que encara s’ha de demanar col·laboració a alguns estrangers.


Com a conclusió, sempre que sigui possible, en cada sortida algú s'hauria d'encarregar de recollir fauna. Pot semblar que ningú estudiarà el material, però no és així. La tasca sempre tindrà un fruit.