dilluns, 26 de novembre de 2012

Contribució al coneixement dels coleòpters cavernícoles de Tarragona

El nostre col·laborador habitual Floren Fadrique, va presentar els resultats dels seus treballs de recerca de fauna a a la IV Trobada sobre Invertebrats de Zones Humides, a Deltebre, Tarragona, el 7 de juny del 2008. Ara el reproduïm pel seu coneixement general, ja que en aquells actes no s'editaven les presentacions.

Paranillochlamys velox
Duvalius berthae

Títol: Noves citacions dels coleòpters troglobis Paranillochlamys velox  i Duvalius berthae vilasecai  a la província de Tarragona   Per Floren Fadrique


La fauna subterrània de les cavitats de la província de Tarragona, en especial els coleòpters troglobis, sempre ha estat relativament oblidada, potser per les característiques de les cavitats, poc adequades per la recol-lecció i també per l'escassetat del nombre de tàxons coneguts. Un dels primers coleópters estudiats, Paranillochlamys catalonicus, en el seu moment descrit com Anillochlamys tropicus,  va ser capturat per Jeannel i Racovitza en la Cova Santa del Montsant en l'any 1910, i no es va tornar a capturar fins l´any 1930 per Zariquiey, a la mateixa cavitat, mitjançà trampes.

Àrea de colonització del Paranillochlamys velox

Amb això vull dir que el Sud de Catalunya ha estat poc atès i estudiat, si el comparem amb la zona Nord. Aquest oblid i el meu veïnatge dins la regió, em van impulsar a fer una recerca més exhaustiva de la zona del Baix Camp, concretament, i entre altres, de la sub-unitat Vandellós-Llavería.

Aquesta petita serralada, limitada pel mar, l´Alt Camp i el Baix Ebre, havia estat de l'interès del Dr. Español, que va trobar, al any 1934 el Leiodidae Paranillochlamys velox, a l´avenc de la Fotx, petita cavitat  propera a  Tivissa. Posteriorment, A. Lagar troba i descriu Paranillochlamys velox ssp. montadai a la Cova Llúdriga,  a pocs kilòmetres de l´anterior cavitat. (Actualment, aquesta subespècie ha estat passada a sinonímia per J. M. Salgado / J. Fresneda, al seu treball "Revision of the section Anillochlamys  Jeannel 1909", sent ara vàlida només P. velox.)

Posteriorment, diversos biòlegs i recol-lectors, (Escolà, Auroux, Comas i jo mateix), han recorregut les cavitats d'aquest massís, amb un resultat poc abundós en coleòpters troglobis. Tan sols dues cavitats: Avenc de la Julia i Avenc de les Codinetes, han presentat una recol·lecció generosa.

Seguint la mateixa tècnica del Dr. Zariquiey a la Cova Santa, vaig iniciar un trampeig sistemàtic  en una serie de cavitats, amb l´interès d´esbrinar els límits biogeogràfics del Paranillochlamys velox. I després d´uns anys, he pogut marcar amb una certa precisió els límits de l'espècie.

En una contrada en forma triangular, amb el vèrtex mes o menys cap al nord, podem citar:

-Nord: avenc de la Fotx; avenc de la Cabra
-Est: avenc Domingo Vidal
-Oest: avenc de la Julia

Queden al centre, una serie de cavitats, escadusseres, que mantenen una població d'aquest coleòpter com són: Cova de la Llúdriga; Avenc de les Codinetes; Avenc del Coll de Balaguer; avencs de la Portella, avencs de Jovara, etc. Curiosament, en la cavitat més fonda del massís, l´avenc de Vandellòs, de més de cent metres de fondària, no hi ha sortit cap Paranillochlamys.
Àrea de població del gènere Duvalius a Tarragona
Tanmateix ens trobem amb la molt diversificada família dels trèquids, concretament els Duvalius. Repartits per tot l´arc mediterrani, tenim a Tarragona, el Duvalius berthae, dividit en dues subespècies: Duvalius berthae berthae de la zona del Montsant, i Duvalius berthae vilasecai, molt limitada al voltant de Llaveria i Pratdip. Donat el seu gran interès, van ser molts els biòlegs interessats en aquests coleòpters: Jeannel; Bolivar; Zariquiey; Guimjuan; Vilarrubia; Muntada; Español; Vives; Mateu; Lagar; Escolà, etc.

Com dèiem abans, les condicions de les cavitats de la zona de Llaveria-Pratdip no tenen uns biòtops idonis: tot són caos de blocs; connectades al exterior per mols llocs;corrents d´aire; poques zones isotèrmiques; sequedat ambiental... Tan sols amb el sistema de trampeig i molta perseverança s´han assolit uns resultats, encara minsos però positius de la subespècie de Duvalius berthae vilasecai de la que en parlàvem abans.

Segons les meves notes, la datació més al Sud de D. b. vilasecai, va ser donada per Zariquiey, a la cova d´en Blai o d´en Xoles, al 1918, i per Español, a l´avenc de Pratdip, al 1935.

Àrees sobreposades dels Duvalius (a dalt) i paranillochlamys (a baix)

Estudiant la distribució d´aquestes cavitats de la zona, vaig copsar l´existència d´unes mines de ferro situades a prop de la Mola de Cabrafiga, anomenades Els Meners i abandonades fa molts anys, relativament properes a les anteriors cavitats. El trampeig va donar també resultats positius, localitzant Duvalius.

Posteriorment, i amb motiu d´estudiar la distribució biogeogràfica de Paranillochlamys velox, vaig trobar,  i una vegada més amb el sistema de trampeig, una petita serie de Duvalius en un conjunt de cavitats de tipus tectònic anomenades genèricament avencs de la Portella, oberts a la mola del mateix nom i situades  més enllà del que jo havia suposat com a frontera d´aquests trèquids: el riu Llastres, que és a la vegada, el límit dels Anillochlamys cap al Nord, donant-se el cas de que en aquests avencs de la Portella conviuen els Anillochlamys amb els Duvalius.

Aleshores, tenim la distribució del Duvalius de la següent manera, dintre de la sub-unitat Vandellós -Llavería:

-Nord, cova de Janet i Can Masega. (Hi han referencies de Lagar i Español que es van trobar en dues cavitats més: Cova del Ramer i cova d´en Marcó, encara que actualment estan mol seques i no reuneixen cap condició bioclimàtica per la seva localització).

-Est, l´avenc del Pla o de Pratdip, la cova Xoles i les mines dels Meners.

-Sud-oest, els avencs de la Portella.

Relleus de les serralades de Vandellòs - Llaveria



Avenc de la Portella

Un cau de blocs a la cova de can Masega
És de fer notar la coexistència de diversos gèneres de coleòpters en algunes de les cavitats estudiades.  A la gran majoria de cavitats hi ha el Leptodirini Paranillochlamys convivint amb el curculiònid Troglorrhynchus gridelii, de caràcter edàfic, molt abundant a la zona; en els avencs de la Portella s'afegeix el trèquid Duvalius berthae als anteriors, i en l´avenc de la Cabra i a la cova Masega, a Fatges, trobem l´Anillini Speleotyphlus fadriquei juntament amb Paranillochlamys.
Cova d'en Xoles o d'en Blai, amb el seu retoc d'obra a la boca


Microthyphlus fadriquei, un altre cavernícola de Tarragona


Troglorrhynchus gridellii, també cavernícola de Tarragona

La recerca biospeleològica a les Terres de l'Ebre, tenint compte les característiques geomorfològiques de les cavitats que hi ha, resulta força descoratjadora i ingrata. Tan sols l´aprofitament d´una plujosa climatologia puntual i una recerca pacient i continuada pot donar, i tan sols en ocasions, algun bon resultat. I és que, els que ens dediquem a l'estudi de la fauna cavernícola ja hi estem acostumats als resultats minsos. Sort que de tant en tant, també hi ha grans èxits.