dimecres, 15 d’abril de 2020

Mor un gran biòleg: Ignacio Ribera Galán (1963-2020)



Ignacio Ribera. Foto: internet
Aquest és un mes de males notícies. Fa uns dies ens diuen que dos coneguts espeleòlegs ens han deixat i ahir una altra: l'Ignacio.

Nota: part d'aquesta informació ha estat facilitada per Carles Hernando i javier Fresneda, grans amics de l'Ignacio.

Neix l'any 1963 a Martorell. Va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona i es va doctorar el 1992. Va aprovar les oposicions al CSIC i va a treballar a Madrid, al Museo Nacional de Ciencias Naturales, traslladant-se després al CSIC de Barcelona, a l'Institut de Biologia Evolutiva, a la Barceloneta per treballant com a investigador.

La primera cavitat on va estar va ser, la cueva del Viento a Mendaro, Guipuzcoa, juntament amb Javier Fresneda. En aquell moment l'Ignacio feia un postdoctoral a Londres al Natural History Museum i va començar a extreure i seqüenciar ADN; tenia un projecte financiat per a seqüenciar coleòpters aquàtics i se li va acudir de fer també algun que altre Leptodirini (coleòpters cavernícoles). En poc temps van haver-hi els resultats, obrint-se-li un camp d'investigació immens al davant. D'aquesta manera va començar el projecte de la filogènia. L'interès d'aquesta recerca radica principalment en el fet que aquest grup d'insectes podien donar respostes a qüestions evolutives, més enllà de la simple descripció d'espècies.
L'Ignacio al seu laboratori de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC

Reconegut mundialment, havia fet treballs conjunts amb l'Àngel Lagar; Carles Hernando; Javier Fresneda; Pedro Aguilera; Arnaud Faille; Andrés Millan, etc.

Havia fet nombroses expedicions per tot el món per estudiar els coleòpters aquàtics exteriors. Quan a espeleologia havia visitat cavitats per a cercar coleòpters subterranis per als seus estudis de la filogènia de coleòpters Leptodirini i Trechini a Turquia, Azerbaidjan, Itàlia, Bulgària, Sicília, Mallorca i en moltes ocasions a Astúries, Cantàbria i País Basc.

Ha descobert i descrit nombroses noves espècies, incloent-hi diversos nous gèneres i fins i tot una nova família de coleòpters aquàtics: Aspidytidae, de Sudàfrica i la Xina.
Aspidytes niobe, un coleòpter de la nova família Aspidytidae
Actiu investigador, la seva bibliografia conté més de 250 treballs publicats, a més de diversos llibres i traduccions

Ha dirigit diverses tesis doctorals sobre fauna aquàtica i cavernícola.

La nostra Associació BIOSP tenia una gran relació amb ell i col·laborava en els estudis i seqüenciació de l'ADN de noves espècies que hem descobert.

Sentim el buit que ha deixat el seu traspàs.

diumenge, 12 d’abril de 2020

Dos grans espeleòlegs que ens han deixat

Campanya Escuaín 2014. Foto d'Espeleoblog


Entre tants que no han pogut superar la pandèmia, hi ha alguns companys d'espeleo que han caigut. Una curta nota a tall de reconeixement i record.


En Robert Parera i en Josep Mension ens han deixat. Esteu on esteu, recordeu-vos dels que ens hem quedat. Nosaltres us tindrem sempre presents.


En Robert Parera:


Pocs el coneixien pel seu nom, ja que l'havien posat el sobrenom de Pipis, una abreviatura de Pipistrellus, el ratpenat més petit.


Jo l'havia conegut allà pels anys 1968 quan coincidíem al Comitè Regional d'Espeleologia en les reunions que tenien lloc a la planta de dalt de l'edifici del Liceu, on s'accedia per una estreta escala del seu costat esquerre. En acabar, algunes vegades seguíem amb les converses tot anant pel carrer, tornant a casa. Ens paràvem en un petit bar del carrer Ferran i continuàvem xerra que xerra. 


Tot i que després no ens hem relacionat gaire, vaja, molt poc, sempre li havia tingut molta estima. Era una persona que queia bé a tothom.


NOTA: En Jordi de Mier, íntim amic d’en Robert, ens ha facilitat les següents dades: 

Nascut el 2 d'agost del 1943, a Barcelona.

Va ingressar com a soci del Club Muntanyenc Barcelonès el 1959, i fou membre
actiu del seu Grup d'Exploracions Subterrànies (GES). Realitzà exploracions per tot el territori de Catalunya; Mallorca; Burgos i Cantàbria.. També fou practicant de l'escalada i de l'esquí.
El Robert a l'avenc Carles Selicke. Foto: fons fotogràfic de Montserrat Mateus, vídua d'en Robert

Algunes de les seves actuacions:

-1960, participa en la «Operación Tritón», dirigida per en Quim Montoriol-Pous, i amb equips terrestres, marins, subaquàtics i, fins i tot, aeris, en un exhaustiu estudi
de les surgències marines del massís de Garraf.

-1962, participa en una campanya intensiva de l'AEEF, explorant diverses cavitats
de l'Illa de Mallorca.

-1963, participa en la cinquena expedició del GES a la cova Cullalvera (Cantàbria), totes sota la direcció d'en Quim Montoriol Pous,

-1964, integrant d'una exploració del GES a la, llavors coneguda com a Bòfia de
Torremàs, (avenc Montserrat Ubach) que va arribar als 202 m de profunditat, realitzant el seu estudi morfològic i l’aixecament topogràfic.

1965: A Burgos, exploració al conjunt «Cueva Palomera – Sima Dolencias» - llavors amb 21.550 m de recorregut -, i campament subterrani inclòs. Després, a Cantàbria, nova expedició a la cova Coventosa, en la que varen doblar la longitud de les galeries conegudes i topografiades. A Cantàbria, primera exploració de la «Torca de la Yusa», amb una vertical absoluta de més de 200 m.

1968: Dirigeix i coordina l’aixecament topogràfic de l’Avenc de l’Esquerrà. És
important remarcar l'alt grau de fiabilitat dels seus treballs, segons queda reflectit en
un quadre comparatiu de les desviacions entre diverssos aixecaments que es pot consultar a Espeloíndex.

Torca de La Yusa. Fotografia extreta d'Espeleoblog


En Josep Mension:


NOTA: El Francesc Alfambra, íntim amic d'el Josep, ens ha facilitat algunas de les dades: 


Va iniciar la seva dedicació espeleològica l'any 1970, continuant-la sense parar fins pocs dies, abans del seu traspàs, amb 66 anys, en què va anar a la tuta del Boix de Castellar de n'Hug.

Va ser un component molt important en totes les activitats del GEB a Escuaín, a la Fou de Bor, etc.


La veritat és que hem coincidit poques vegades, però era una persona molt important quan a bioespeleologia es tracta i sempre l'he tingut present. Va descobrir dues noves espècies de coleòpters subterranis de les grans cavitats d'Escuaín:


Aphaenops mensioni, de La Bufona, C-20, descrit per Àngel Lagar l'any 1976. 

Hidraphanops alfambrai, de l'avenc B-15, descrit  per Àngel Lagar l'any 1979. 

Esperem no tenir que donar més notícies d'aquesta mena.