dijous, 8 de desembre de 2016

Resultats de la VIII Trobada Francesc Español

Durant un descans entre les ponències

El dissabte dia 18 de novembre d'enguany, va tenir lloc una nova reunió dels Col·laboradors dels Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que se celebra cada dos anys.


Des de les nou del matí fins a dos quarts de tres de la tarda es van presentar un total de catorze comunicacions de temes botànics, entomològics, biogràfics, d'arxius i bases de dades, de col·leccions del Museu i de paleontologia.


De temàtica biospeleològica hi va haver dues sessions:

Montserrat Ubach presentant el blog


-La vida de Francesc Español dins el blog Qui és Qui, presentada en dues parts: Una primera dedicada a la presentació general del blog Qui és Qui, a càrrec de Montserrat Ubach i una segona part que va particularitzar sobre les set pàgines del blog destinades a la vida del Dr. Español i que va ser presentada per l'autor d'aquest escrit.

Jordi Comas, esquerra, parlant del MSS


-Recerca del Medi Subterrani Superficial, a càrrec de Jordi Comas i Agustí Meseguer, exposant els seus treballs de recerca d'aquest particular medi que encara ens és molt desconegut i que està donant moltes sorpreses per la gran quantitat i varietat de fauna que el colonitza.

J. A. Barrientos (x) presentant el seu treball


El Dr. José Antonio Barrientos, de la Universitat Autònoma de Barcelona va presentar els resultats de la seva important labor de classificació del material aracnològic del museu, amb gran part del seu contingut, recol·lectat dins de cavitats. A part de la classificació del material, Barrientos està treballant amb el material d'araneids que s'ha anat obtenint al llarg de les moltes campanyes biospeleològiques al Marroc. Segons ell, a mitjà termini es podran tenir els resultats que, pel que ens ha avançat, prometen ser molt interessants i importants.


Ja falten menys de dos anys per la novena Trobada!

divendres, 18 de novembre de 2016

VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español

Treballs de conservació de les col·leccions
   Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

  
 VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español       


Demà dissabte 19 de novembre de 2016 a la Sala d’Actes, Laboratori de Natura, Parc de la Ciutadella

Editem el programa i els resums de les presentacions.


Programa

08:45    Obertura de la sala

09:00          Presentació
Cristòfol Jordà, president de l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Josep Montserrat, director del Jardí Botànic de Barcelona, MCNB

09:15 Primera sessió de comunicacions: modera Jordi Serrallonga

Francesc Uribe i Marc Folia
Els protagonistes del museu: una base de dades per a l’estudi històric i de suport a la gestió patrimonial del museu
Una institució com el MCNB forma part activa de la història de les ciències naturals a Catalunya. Des d’aquest punt de vista és objecte d’estudi acadèmic. La missió patrimonial del museu s’ha construït gràcies a l’esforç de moltes persones i entitats. Poder conèixer el perfil d’aquests agents permet datar i documentar millor el fons de col·leccions del museu. Per aquestes dues raons, històrica i patrimonial, s’ha creat un espai web on poder alimentar la publicació de les dades de Protagonistes del museu. La publicació a Internet preveu tots els requeriments per facilitar l’edició externa de continguts i l’admissió de col·laboracions per part de qui vulgui ajudar a completar la història del centre.

Cristòfol Jordà
Apunts biogràfics sobre el Dr. Werner Marten (1906-1974). Un savi alemany a Blanes
Es dóna a conèixer una primera aproximació a la vida i als treballs d’aquet gran entomòleg –deixeble d’Adalbert Seitz–, que, tot i haver nascut i viscut aquí, és molt poc conegut a casa nostra pel fet de tenir origen familiar i formació germànics, i d’haver publicat sempre en llengua alemanya. Malgrat haver viscut un període molt convuls de la història contemporània, amb tres guerres i postguerres gairebé seguides, va fer diverses expedicions per l’Amazones, les terres altes del Rif marroquí i la península Ibèrica. Va descobrir i descriure un bon nombre de tàxons i va treballar infatigablement el grup de les zigenes, amb una aproximació metodològica avançada al seu temps. Es va interessar per altres temes, com les biologies, amb importants aportacions –per exemple, en el cas de Graellsia isabelae–, o l’ecologia, amb la publicació, l’any 1958, d’un treball sobre el que llavors era la teoria de la deriva continental des de la visió del lepidopteròleg. Les col·leccions que va reunir al llarg de la seva vida es conserven en dues institucions, a Schiffweiler i a Munic, i encara fan servei a la comunitat científica

Montserrat Ubach i Lluís Auroux
La vida de Francesc Español dins el blog Qui és Qui
El blog Qui és Qui, de Sarawak Exploracions, edita els fets més destacats de persones que s'han dedicat a l'espeleologia. Tant poden ser científics; fotògrafs; geòlegs, ecòlegs, etc. El Dr. Francesc Español també hi està representat. En aquesta Trobada, reproduïm el contingut que es va editar referent a un resum de la seva interessant vida.

Ramon Macià & Dept. Artròpodes MCNB
Revisió i documentació dels lepidòpters tipus dipositats a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
S’ha revisat i documentat la col·lecció d’espècimens dipositats al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. La col·lecció està constituïda per 1.113 exemplars tipus, amb un total de 164 tàxons. Es de destacar que la gran majoria d´exemplars revisats i documentats pertanyen a la col·lecció d´Ignasi de Sagarra. En aquest treball es facilita tota la informació disponible relacionada amb els espècimens revisats, incloent-hi per a cada taxó: espècie o subespècie la situació taxonòmica actual i la original, sols si ha sigut canviada, la citació original del material tipus, la transcripció exacta de les etiquetes originals i l’estat de conservació dels exemplars. A més es comenten les diferències existents entre la descripció original i l’etiqueta i els canvis taxonòmics que s´han produït en l’espècie. S’inclou la bibliografia corresponent a l’apartat de referències. Properament publicat a Arxius de Miscel·lània Zoològica

Amador Viñolas i Departament d’Artròpodes MCNB
La col·lecció de tipus de coleòpters del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ordenació, catalogació i fotografia
L'any 2013 es va acabar de revisar, ordenar i documentar la col·lecció de anòbids del Dr. Francesc Español, amb un total 8854 exemplars. Efectuant la primera publicació de tipus de coleòpters de la col·lecció del Museu. Durant els anys 2014-2015 s'ha acabat de revisar, ordenar i documentar la resta de famílies de l'ordre, excepte els tenebriònids, amb un contingut molt nombrós de tipus i que es dividirà en tres grups. En aquests anys s'han publicat 3 notes més, totes elles publicades a Arxius de Miscel·lània Zoològica, i que inclouen un total de 31 famílies, 472 taxons i 1591 exemplars. Actualment s'està treballant amb la primera subfamília dels tenebriònids (Pimeliinae). En aquests treballs es facilita tota la informació disponible relacionada amb els espècimens tipus. També durant aquests anys s'ha anat realitzant les fotografies dels holotips, amb les seves etiquetes, de la col·lecció dels Leiodidae

Carles Curto
Catàleg de localitats tipus (col·lecció Masoliver de mineralogia)
La col·lecció Masoliver de Micromuntatges és una donació, una col·lecció mineralògica  que va arribar al Museu el novembre de 2014. Per les seves característiques específiques com a col·lecció de micromuntatges conté una nodrida representació d'exemplars de les localitats tipus. El catàleg està en fase de revisió i localització, espècie a espècie, de les localitats tipus referenciades a la base de dades

José Antonio Barrientos i Departament d’Artròpodes MCNB
La Colección de Arañas del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
La colección de arañas del MCNB es de ámbito Paleártico aunque destacan las muestras de la Península Ibérica y Marruecos. El número de ejemplares contabilizados, fruto de la actual revisión taxonómica, ronda los 5.000 y representa el 60% del total de la colección general. El estudio y revisión taxonómica de estas muestras empezó en el 2008, y para ello todas las muestras fueron registradas, etiquetadas y documentadas. Hasta la fecha se han revisado 511 machos, 1564 hembras y 2851 juveniles que pertenecen a 326 especies y 182 géneros, distribuidas en 47 familias. La colección una vez revisada se ordena a nivel de género, lo que permitirá una fácil localización de las especies para posteriores consultas y revisión de especialistas. La información resultante de dicha revisión, se migrará a Portales de Biodiversidad de ámbito internacional como es GBIF, dando así un sentido más amplio a nuestra tarea museística


11:00 Descans - refrigeri

11:30 Conferència convidada
Maduresa dels boscos a Catalunya
Lluís Comas, CREAF
Els boscos de la conca mediterrània són ecosistemes altament intervinguts des de temps immemorial i, per tant, sovint molt allunyats del seu estat natural en termes de funcionament, dinàmica, composició i estructura. Catalunya no n’és una excepció, de manera que tot i que avui els boscos són un hàbitat en creixement, aquests són generalment joves, molt pocs els que tenen un alt valor natural i excepcionals els que són madurs. Però què és un bosc madur? Quina importància tenen en la conservació de funcions i processos naturals, i de la biodiversitat?


12:15 Segona sessió de comunicacions: modera Jaume Gallemí

Joaquín López-Soriano i Sergio Quiñonero
El projecte MINVACAT: Mol·luscs Invasora de CATalunya
La problemàtica de les espècies invasores es postula com una de les principals amenaces per a la biodiversitat mundial, i ja és la principal causa d’extincions a escala local en molts ambients insulars i d’aigua dolça. Aquesta problemàtica creix dia a dia, malgrat les nombroses agències i organismes que se n’encarreguen. Els invertebrats, i entre aquests els mol·luscs, poden ser excel·lents indicadors biològics per monitoritzar processos d’invasions biològiques i conèixer el seu abast i impacte, però rarament es fan estudis exhaustius sobre aquest grup i sovint passen desapercebuts si no tenen impactes econòmics evidents. Presentem el projecte “MINVACAT: Mol·luscs Invasors de Catalunya”, encetat aquest any a l’ACM i que té per objectiu catalogar en detall la malacofauna exòtica invasora a Catalunya, que està en progressiu creixement.

Jorge Mederos
El orden de las moscas: una aproximación a los dípteros depositados en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Al hablar de la evolución y el desarrollo de la Entomología en el museo, destaca la histórica y marcada atención que se ha prestado al estudio del orden Coleoptera, un hecho que se ve reflejado en las extensas colecciones depositadas en la institución y en el número de especialistas de este grupo que han trabajado con este material durante el último siglo. Este hecho, no obstante, ha actuado en detrimento del conocimiento sobre otros grupos megadiversos como es el caso de Diptera, el orden que agrupa moscas, mosquitos y una larga lista de insectos que comparten la característica de poseer solo un par de alas. En el presente trabajo se aborda de forma muy sintética el pasado, el presente y futuro del estado del conocimiento de este último grupo de insectos en el museo, la necesidad de continuar abordando su estudio y de dar un nuevo orden a las colecciones existentes que permitan asimilar el crecimiento futuro en las mismas de este grupo tan diverso.

Àlex Ossó
Eogeryon elegius, un dels crancs moderns més antic del món 
Troballa d’Eogeryon elegius en nivells del Cenomanià superior de Condemios de Arriba (província de Guadalajara) és excepcional. Malgrat la seva edat, Eogeryon elegius és sense cap dubte un Heterotremata (Eubrachyura) molt avançat.  Les comparacions amb tots els Heterotremata coneguts del Cretaci i amb formes terciàries i actuals, ens indiquen que tot i les afinitats, especialment amb els portunoids,  les diferències existents entre ells, tant morfològiques com temporals, justifiquen la creació d’una nova família, Eogeryonidae, dins de Portunoidea, per tal d’encabir el nou taxó.  L’avançat grau de carcinització que, malgrat la seva antigor, presenta Eogeryon elegius, ens indica que els seus ancestres ja eren tàxons prou avançats, i que els seus orígens s’haurien de situar, si més no,  a la part baixa del Cretaci Inferior, molt més enrere que lo que l’actual registre fòssil ens mostra.

Josep Joaquim Pérez De-Gregorio, Martí Rondós i Ignasi Romañá
Distribució a Catalunya de Libelloides coccajus (Denis & Schiffermüller, 1769) i Libelloides hispanicus  (Rambur, 1842) (Neuroptera, Ascalaphidae)
La revisió del material de Libelloides Tjeder, 1972 de les col·leccions del Museu de Ciències Naturals (Zoología) de Barcelona, d´altres col·leccions públiques (MNCN de Madrid) i privades i de la bibliografia especialitzada, ens permeten fitxar la distribució actualmente coneguda a Catalunya de Libelloides coccajus (Denis & Schiffermüller, 1769) i Libelloides hispanicus (Rambur, 1842) (Neuroptera, Ascalaphidae).

Jordi Comas, Agustí Messeguer i Lluís Auroux
Recerca del medi subterrani superficial
A fi d’analitzar i estudiar la fauna subterrània que viu en el Medi Subterrani Superficial (MSS), actualment s’ha està prospectant mitjançant diversos mètodes de captura en diferents zones de Catalunya. Es presenten els resultats inicials aconseguits de recerca a: Turó Montcada (Montcada- Vallès Occidental), Serra Carbonera (Alòs de Balaguer- Noguera), Serra de l'Avetar (Hortsavinyà- Maresme), Riera de Jafra (Sant Pere de Ribas- Garraf), Baga del Castellar (Tagamanent- Vallès Occidental) i el Farell (Caldes de Montbui- Vallès Oriental).

Cristian R. Altaba
El que fou una terra de grans rius salvatges, o viatge des de cargols diminuts fins a la geopolítica planetària
Les espècies especialistes es caracteritzen pels seus estrictes requisits ecològics. Dins del gènere Vallonia (Gastropoda Pulmonata: Valloniidae) hi ha espècies generalistes d’àmplia distribució, i també dues especialistes endèmiques de l’Europa Central: Vallonia suevica, restringida a pradells riparis que siguin humits, càlids i inundables estacionalment, i Vallonia declivis, que viu només en bogars i herbassars riparis molt humits. Totes dues han sofert una regressió catastròfica; tal i com s’esdevé amb molts gasteròpodes terrestres, se n’ha subestimat l’estatus de conservació i actualment estan en perill crític. D’altres congèneres són probablement dispersats per ocells, però aquestes sembla que ho són per peixos. La destrucció dels ecosistemes fluvials europeus ha dut tots els especialistes de rius grans al límit de l’extinció. Aquest cas mostra com la noció d’especialisme, central en la teoria ecològica, depèn del context ecològic i evolutiu; i també permet traçar els motius de la predominança geopolítica d'Europa.


13:45 Cloenda


14:00 Dinar (prèvia inscripció)

dilluns, 14 de novembre de 2016

Nous Paraphaenops a Ports i Terol

Una de les noves espècies: Paraphaenops fadriquei, del Maestrat Turolenc    
Foto en viu: Agustí Meseguer

L'any 2009, en Floren Fadrique va trobar un extraordinari coleòpter a l'avenc La Cija de Fortanete, Terol, que ha resultat ser una nova espècie. Han passat molts anys i moltes situacions problemàtiques abans que l'estudi fos publicat. Bé, de moment s'ha editat oficialment el resum a la prestigiosa revista digital alamana Zoologischer Anzeigerhttp://authors.elsevier.com/sd/article/S0044523116301255 a l'espera d'assignar-li el nº del volum a on ho publicaran sencer. Esperem que en un curt termini ja podrem donar a conèixer el treball complet.


Els autors del treball són: Vicente M. Ortuño; Alberto Sendra; Ana Sofia Reboleira; Floren Fadrique i Arnaud Faille. 


Traducció de la publicació del resum (traduït al català, amb algun arranjament):


L'espècie Paraphaenops breuilianus (Jeannel de 1916) és un escarabat cavernícola que és una icona (1) de la fauna ibèrica. Té una fàcies "aphaenopsiana" (2) i fins ara era un gènere monoespecífic (3). Un extens treball de camp en els últims anys va permetre la revisió d'aquest peculiar gènere utilitzant les combinacions de mètodes morfològics, moleculars i ecològics i ha donat lloc a la descripció de dos nous tàxons; Paraphaenops fadriquei Ortuño i Faille sp. nov., i Paraphaenops breuilianus espanoli Ortuño i Faille ssp. nov., així com la descripció del tercer estadi larval (4) de l'espècie tipus (P. fadriquei). La seqüenciació de dos segments dels gens mitocondrials (cox1, rrnl + tRNA-Leu + nad1) i un nuclear (LSU) (5) ha evidenciat una forta divergència per a tots els marcadors considerats entre P. breuilianus i la nova espècie P. fadriquei sp. nov. Les fortes diferències genètiques entre els dos taxons contrasta amb la gran homogeneïtat morfològica (6) del gènere. Les dades ecològiques registrades del Paraphaenops Jeannel, 1916 mostren que són espècies "stenotherms" i "stenohygrobionts" (7), perfectament adaptades al medi subterrani, que viuen a temperatures entre 4,4 i 10 ° C i amb una humitat relativa molt alta. Les noves localitats han permès engrandir l'antiga àrea de distribució dels 72 als 5.091 km², colonitzant un total de dotze cavitats: sis a la Mola de Catí (P. breuilianus breuilianus); tres a la regió càrstica més cap al sud, creuant la barrera geogràfica "Barranc de Regatxol" (P. breuilianus espanoli ssp nov.)., i 3 a 60 km cap a l'oest, en una regió de diferent carst: la "Serra de la Deveses" (P. fadriquei sp. nov.). Aquesta zona geogràfica es superposa a una àrea geoestructural citada com a "zona d'unió" entre el Sistema Ibèric i la serralada costanera catalana, una àrea de fins a 1000 m d'altura sobre el nivell del mar. 

1: P. breuilianus breuilianus; 2: P. breuilianus espanoli; 3:P. fadriquei de la localitat castellonenca;

4: P. fadriquei de les dues localitats del Maestrat Turolenc

Comentaris de l'autor d'aquest article:


1: Es refereix a què l'espècie inicial, P. breuilianus, és una icona dins la fauna subterrània peninsular. Trobada per l'abat H. Breuil l'any 1914 a la cova Cambra, al Parc Natural dels Ports, Tarragona i descrita per R. Jeannel l'any 1916. Emparentat amb el gènere Sardaphaenops, confinat a l'illa de Cerdenya i, tot i la semblança, separat dels Aphaenops pirinencs.


2: Aspecte aphaenopsià significa que la morfologia externa s'assembla a la del gènere Aphaenops, caracteritzat per un cos llarg i estret; un tòrax extremadament estret; un abdomen el·líptic; unes potes molt allargades i unes antenes que, solen ser més llargues que tot el cos.


3: Monoespecífic es refereix a què un gènere només té una espècie.


4: Els coleòpters (així com tots els insectes), abans de presentar el seu aspecte tal com els recordem, a partir de l'ou passen per diversos estats de larves, canviant de forma en cada una d'elles.


5: L'anàlisi de l'ADN es pot portar a terme partint de diferent material genètic i seqüenciant diferents porcions de les llargues cadenes. En aquest cas ens concreten quins segments han analitzat.


6: Es refereix a què les dues espècies, més una subespècie de Paraphaenops conegudes, presenten una morfologia externa molt semblant entre ells, tret de petits detalls que també han ajudat a independitzar-los. En canvi, el que sí que ha resultat ben diferenciat ha estat cada ADN.


7: Stenotherms es refereix a què es tracta d'espècies que només toleren petites variacions de temperatura. Stenohygrobionts es refereix a què les condicions d'humitat del seu hàbitat han de ser molt constants i amb alta humitat ambient propera a la saturació (100% d'humitat relativa).


Fins que tinguem el treball complet!

divendres, 4 de novembre de 2016

La V Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània, a Sevilla

Ja s’han iniciat les informacions públiques de la nova Trobada.

Com a recordatori:

I Trobada: València, juliol 2009

II Trobada: Aveiro, Portugal, setembre 2011

III Trobada: Barcelona, octubre 2013

IV Trobada: Illa de Mallorca, setembre 2015

La cinquena Trobada està convocada del 21 al 23 de setembre a Sevilla.

Els impulsors d’aquest esdeveniment, són els companys del Grupo de Espeleología de Villacarrillo, que han aconseguit interessar al Laboratorio de Entomología Aplicada; al Grupo de Edafología Ambiental de la Universidad de Sevilla; al  Grupo de Espeleología Villacarrillo (Jaén) y a la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.

Sen’s ha fet arribar un primer escrit en què es dona a conèixer la futura realització d’aquest important “congrés” que es van iniciar l’any 2009 gràcies al Company Alberto Sendra de València i que tenen un caire bianual.

En un curt termini crearan una pàgina Web, així com la tramesa d’una primera circular.

Aquest és el document rebut i que inserim en la versió original



Seguirem informant.

dimecres, 28 de setembre de 2016

Noícies recents del Marroc

La cova Akhiam Ims Rebi. La boca té uns 30 m d'alçada

El Floren; el Carles i el Leknizi Makram continuen informant-nos de les seves aventures pel nord d'Àfrica.


El 24 de setembre, es reb un mail en què escotament diuen que han estat a la cova Akhiam Ims Rebi, a Agoudal. Es tracta d'una gran cavitat d'alta muntanya, a 2450 m snm, entremig d'uns paratges desèrtics quasi deshabitats. La falta de cobertura vegetal limita molt les possibilitats de matèria orgànica a la fauna subterrània, la qual cosa fa que el nombre d'individus i la varietat faunística sigui escassa, cosa que també succeeix en moltes de les nostres cavitats de Prepirineu i Pirineu. També diuen que la pròxima destinació serà Agadir.

Pels voltants de la cova Akhiam, tot és desertic

Ahir, dia 27, em truca el Floren des d'Agadir: Ahir vam tenir una reunió a Agadir amb el Lahoucine Faouzi i l'Aziz Higuious, de la Association Sportive de Spéléologie « ASS » d'Agadir. Intentem que ens facilitin alguna mena d'autorització o un suport, per poder anar a la zona a on hem d'anar: al nord d'Agadir, a uns 60 km de la capital, per fer recol·leccions a les cavitats dels Puits Cochrisco i dels voltants de la cova Win Timdouin (La Win i l'Ifri Tagadart). Pel que sembla, l'han obtingut.


Per aconseguir, en un futur, poder estar a les zones càrstiques sense haver de patir per la reacció de les autoritats de cada població, siguin aquestes grans o petites, els de l'Association ens proposen fer un conveni entre algunes entitats marroquines i altres catalanes, com ara podrien ser l'Association Sportive de Speleologie Agadir; la Universitat d'Agadir: el Museu de Ciències Naturals; alguna universitat de Barcelona i la nostra Associació Catalana de Biospeleologia –Biosp-. Quan tornin ens posarem a treballar-hi.

Aques és l'itinerari fet (1: Daya Chicker, Taza; 2: Bou Iblane; 3: Agoudal; 4: Agadir) i la nova previsió (5: Aït Mehammed; 6: Casablanca; 7: Daya Chicker, Taza)

A partir d'aquí, la previsió és que després d'Agadir, anirien a Ahit Mehammed per recol·lectar a la Ifri Caid; Ifri N'Taouya, etc., i més tard passar per Casablanca per deixar en Makram, que ens ha acompanyat durant tota l'expedició.


El retorn serà per Melilla, parant a la zona de la Daya Chicker per treballar dins la gran cavitat Ifri Ouato, abans de tornar a la península i a casa.


Bona cacera tinguin!

dimarts, 20 de setembre de 2016

Notícies de l'Expedició 2016 al Marroc

La gran cavitat Win Timdouin, objectiu de l'expedició de l'any 2015
El dimarts 12 de setembre s'ha iniciat la 222 expedició del Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc.

Si bé les dates de previsió inicial eren per a la segona quinzena d'agost, per diferents raons, l'activitat s'ha endarrerit fins aquest setembre. També s'ha modificat els objectius ajustant-los a les característiques de personal i temps disponible.

En aquesta ocasió els participants sortits de la península són dos: Floren Fadrique i Carles Fontgivell. Sempre es procura col·laborar amb espeleòlegs marroquins. Aquest any està previst que els acompanyi durant tota l'expedició en Makram Leknizien, de Casablanca. Per aquesta finalitat, en Makram es retrobarà amb el Floren i el Carles a la primera destinació: la zona de Taza, al nord-est del país, per seguir amb ells durant totes les activitats. De tornada, se'l deixarà a Casablanca.

Zones a visitar: (Veure referències al mapa general)

- 1: El sud de Taza, la zona de la Daya Chicker

- 2: El massís del Bou-Iblane, al sud-oest de la zona anterior

- 3: Els voltants de Beni-Mellal I Aït Mehammed

- 4: El sud-oest marroquí (el nord proper d'Agadir)

El Floren Fadrique ha enviat dos missatges que, amb alguna correcció i ampliació inserim:

Hem sortit el dimarts 13 d'aquest setembre, vam arribar a Melilla al matí del dimecres 14. Ens retrobem a Taza amb en Makram, que havia viatjat en autobús des de Casablanca. Ja som tres.

Primera destinació: Ja fem la primera activitat: l'Ifri Bouslana, a Taza, per anar després a la zona de la Daya Chiker. Just abans d'arribar-hi, baixem a l'Ifri Sidi Mejbeur. Més endavant entrem a la Grotte de Chara i al Trou de la Piste

Segona destinació: Deixem la zona de la Chicker i anem a la serralada del Bou Iblane amb cap resultat destacable. Volíem estar-hi un dia més però ens van dir que havíem de marxar, ja que s'acostava una gran tempesta. La veritat és que tenim dubtes que aquest fos el motiu real ...

Ara, anem cap a la tercera part de l'expedició: Beni-Mellal i Taglefth, dues zones que també ja coneixem, però que ens interessa recol·lectar, sobretot, aranyes. A partir d'aquí, anirem cap a Agadir.

De moment, els resultats biospeleològics són bons. A veure què ens trobaren a la resta.

Seguirem informant a mida que rebem més notícies

dilluns, 11 de juliol de 2016

Una nova espècie de col·lèmbol troglobi del sud de Catalunya

Heteromurus (Verhoeffiella) absoloni, una espècie propera a la nova espècie descrita


L’any 1976, al Forat del Rastre (Mola de Catí), Tarragona, en Jordi Comas va recollir 15 exemplars de col·lèmbols que van ser enviats i estudiats per M. M. Gama de la Universitat de Coimbra, Portugal. L’any 1984 en un treball publicat a la revista Miscelanea Zoológica, els determina com Heteromurus absoloni Kseneman 1938, una espècie que es va descriure de, llavors Iugoslàvia i que és un gènere de col·lèmbols de la família Entomobryidae. Ara, després d’un altre estudi amb moderns mètodes, ha resultat ser una espècie diferent i nova per a la ciència.
Fragment del treball de M. M. Gamma 1984
Forat del Rastre, Mola de Catí. Baix Ebre.    Foto: Espeleoíndex

El primer autor del treball, Marko Lukić, a la nostra esquerra. Al centre José Domingo Gilgado i a la dreta en Floren Fadrique, al Museu Blau de Barcelona, durant els actes de la III Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània el 2013

La nostra Associació Catalana de Biospeleologia ha tingut diversos contactes amb el primer autor del treball, en Marko Lukić, de la Croatian Biospeleological Society de Zagreb, Croatia. En Marko va assistir a la III Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània que va organitzar l’any 2013 el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i aprofitant el viatge, va demanar al Floren Fadrique si el podia acompanyar al Forat del Rastre, però per motius familiars no va poder quedar-se més temps a Barcelona. Més endavant li va tornar a demanar si podía anar a la cova i recollir els col·lèmbols allí citats: l’Heteromurus absoloni, dons segons el Marko podria haver-se determinat erròniament i tractar-se d’una nova espècie, però que necessitava material recent per a l’estudi i l’anàlisi de l’ADN.


El Floren, acompanyat del Carles Fontgivell, van col·locar trampes i també en van recollir cercant per rastreig, material que es va enviar al Marko i que ara, amb altres coautors, ha descrit com a la nova espècie Heteromurus (Verhoeffiella) gamae.

Títols i resum del treball

Dibuixos de la descripció de la nova espècie. A dalt: H. (V.) gamae. A baix: H. (V.) absoloni. El contorn del cos (vist per sobre), és quasi idèntic. Els caracters que distingeixen les espècies són el nombre i la disposició d'una serie d'òrgans dibuixats com a punts. Les "circumferències" dibuixades, no hi són sobre els exemplars, només volen remarcar agrupacions d'òrgans

Arbre dels ADN de tres espècies dels mateixos gènere i subgènere. Es veu amb claretat que la nova espècie gamae, està allunyada de les altres


En el treball fan la redescripció de H. (V.) absoloni, ja que la descripció original, Kseneman 1938, era molt simple, de quan encara no es coneixien els caràcters que actualment s’utilitzen en l’estudi de la taxonomia de la família Entomobryidae.


Verhoeffiella Absolon, 1900 és un subgènere de Heteromurus Wankel, 1860, que inclou 9 espècies troglòbies. Estan presents en diverses zones càrstiques europees: els Balcans (Dinàrids, Macedònia) amb 7 espècies; el sud-est dels Alps italians amb una espècie; el sud de Catalunya amb una sola espècie; la Serralada Cantàbrica amb dues espècies i al nord-est de França amb una sola espècie. En algunes àrees (per exemple els Alps Dinàrids) compten aquestes espècies entre els invertebrats dominants en comunitats subterrànies, mentre que a la península Ibèrica només es coneixen a partir d'unes poques coves. Mai han estat trobats en les regions intermèdies d’aquests 1.500 km, un aspecte molt interessant des del punt de vista d’aïllament biogeogràfic i evolutiu.


El Forat del Rastre, al sud de Catalunya, és la segona localitat on H. (V.) absoloni havia estat citat i està distanciada 1500 km de la localitat típica, als Alps Dinàrics. Aquesta gran separació geogràfica és un cas inusual entre els artròpodes troglobis, el que planteja la qüestió de l'exactitud de la identificació feta per Gama l’any 1984.

dilluns, 4 de juliol de 2016

Preparatius per l'expedició 2016 al Marroc

En Jean Isbecque a la Grotte des Pigeons, Akhsas. Expedició del 2015.   Foto: Elmoukhtar Chedaf

Com cada any, es preveu anar al Marroc amb finalitats biospeleològiques.


Els objectius són:


ZONES A VISITAR:


(Veure referències al mapa general)


- 1: Al nord-oest, la regió d'Oujda, pel massís de Beni-Snasen


- 2: Al sud de Taza, la zona de la Daya Chicker


- 3: Al sud-est, a Akhsas (al sud d'Agadir)


- 4: No es descarta visitar algun altre lloc que pugui venir de pas (encara queda feina a fer a les cavitats dels voltants de Aït Mehammed, a prop de Beni-Mellal)


- 5: Al Rif, nord del Marroc, a cavitats de Cherafat


Fins ara, ens hem dedicat particularment als coleòpters. Ara, sense oblidar-los, estem iniciant un nou projecte: La recol·lecció i estudi dels araneids. Ja fa cert temps, contactarem amb José Antonio Barrientos, un professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en araneids (aranyes). En veure el material existent al Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, recol·lectat al llarg de les nostres expedicions al Marroc, se'l va despertar l'interès per al seu estudi, però, com passa quasi sempre, hi ha manca de material: Que si d'una espècie només hi ha mascles: que si d'una altra falten mascles; que si només hi ha un exemplar... i totes les combinacions que us podeu imaginar. Ens va proposar, que si podíem obtenir el material necessari, les estudiaria, si no totes, sí una gran part.


L'expedició del 2015, ja es va fer amb un doble objectiu:


- Obtenir uns certs coleòpters estafilínids, necessaris per als estudis de l'ADN


- Revisitar algunes de les cavitats en què ja s'havien trobat certes aranyes que podien ser noves espècies, però per falta de material no es podien acabar de determinar amb exactitud


La d'enguany, serà semblant pel que fa als objectius:


-Com a prioritari, la recol·lecció d'aranyes


-Naturalment, no deixarem de recol·lectar tots els artròpodes que sabem poden tenir interès (quasi tots!).


Podríem fer-nos una pregunta: Si ho recollim tot, per què diem que les aranyes són prioritàries? És que no les recollíem? Hem pogut comprovar al llarg dels molts anys que portem arrossegant-nos i escorcollant cavitats, en el cas que tinguis un objectiu prioritari, per exemple, caçar col·lèmbols, sempre veuràs més col·lèmbols que no pas, per dir quelcom, aranyes, cent-peus, etc. Pot semblar estrany, però és veritat. No sé si, en el cas d'un caçador amb escopeta, també passa el mateix; si va a la perdiu, no veurà, o no tirarà als conills. A nosaltres, ens passa.

En aixecar una pedra, tanmateix que si trobes fusta en descomposició, si anem pels col·lèmbols, el cervell t'avança que has de veure la petita forma blanca del col·lèmbol i, només en cas de no veure'n, llavors pots veure el reflex marronós d'un coleòpter; la quasi transparència d'una aranyeta, etc., però donant sempre una preferència.

El remolc del Floren és gran i permet carregar tot el necessari. Expedició de l'any 2006

Paisatje típic de les zones àrides del Marroc, Akhsas, 2015


La previsió és de viatjar, aproximadament, la segona quinzena d'aquest agost. Per cert, encara hi ha una plaça per ocupar. Qui pugui estar interessat en aquesta activitat, ens ho pot dir amb un comentari dins d'aquest post.

dilluns, 20 de juny de 2016

Una postal del Dr. Francesc Español

Francesc Español, amb la seva filla, Josefina. X-1967.
Anant a la cova del Mamuth, Vallbona, Anoia. Foto Ll. Auroux

De tant en tant s'han de mirar les coses que guardem. Tornen a sortir cartes, fotografies, programes, postals, etc., que ens permeten reviure fets i persones.


Tafanejant un àlbum de postals de tema espeleològic, n'he trobat una que em va enviar el Dr. Español, ni més ni menys que l'any 1968.

Anvers de la postal (en B/N). Sala Alacant
Revers de la postal.  Español cita com "Sala de las Columnas", tot i que sembla ser que també es coneix com Sala Alacant
Fotos del mateix enquadre: a l'esquerra, un detall de la postal i, la dreta, una toto extreta del blog http://raulvicedo.blogspot.com.es/2012/12/cueva-del-somo-castell-de-castells.html

Pel que diu a l'escrit, estaven (eren Español i Jordi Ribes) fent una campanya biospeleològica per terres d'Alacant, havent ja visitat tres cavitats; dues a Pego i una a la Vall d'Ebo. El seu proper destí era la popular cova d'en Somo, a la localitat de Castell de Castells.


No he trobat cap descripció d'aquesta sortida, però sí dels resultats de la visita a la cova del Somo, en què es va descobrir una nova espècie de coleòpter: Trechus alicantinus, que va descriure Español l'any 1971.

Que Español i Ribes volguessin visitar la cova del Somo, tenia un motiu ben justificat. Oleguer Escolà, l'abril del 1968 va estar-hi i va recollir unes restes d'un coleòpter de la família Curculionidae. Les restes eren prou complertes per a poder-les estudiar i, l'especialista d'aquest grup, en Manuel González, va crear un nou gènere per encabir-lo, descrivint-lo l'any 1970 com Somodytes escolai. Actualment ha estat integrat dins del gènere Torneuma, deixant Somodytes com a subgènere. Nom actual: Torneuma (Somodytes) escolai.
Fotografia de les restes de Torneuma (Somodytes) escolai, depositades al
 Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Foto: Stüben, Curculio Institute
 
 
Banderí de les II Jornadas Espeleológicas CRE Región Valenciana. 1968

La visita de l'Oleguer a la cova d'en Somo va ser, com tantes altres coses, fruit d'una serie de casualitats: Ell estava fent el servei militar (Milícies) a Alacant i, va assabentar-se que hi havia les II Jornadas Espeleológicas C.R.E. Región Valenciana, a Tarbena, Alacant. S'hi va inscriure i, una de les sortide va ser precisament al Somo.

Els quatre coleòpters Curculionidae que colonitzen les cavitats de les tres províncies valencianes. Aquests coleòpters no es poden considerar com el que anomenem troglobis-cavernícoles, ja que, tot i trobar-los dins aquest ambient, provenen del món endogeu

I aquesta visita ha estat el motiu dels primers esdeveniments biospeleològics a la cova del Somo, així com, de la presentació de la postal.


Aprofito per informar-vos que el conegut company Jordi de Valles, que edita el blog espeleologíacartofilia blogspot.com i té més de 3.000 postals de cavitats de tot el món a la seva col·lecció. Si en teniu i els hi voleu donar, us estarà molt agraït.

dijous, 9 de juny de 2016

Decés d'en Jordi Ribes Rius


El Jordi amb la seva esposa Josefina. Any 2008
El dia 3 d’aquest juny ha mort en Jordi Ribes Rius. Els que hem sovintejat el Museu de Ciències Naturals de Barcelona des de fa molts anys, hem tingut el plaer de gaudir amb la seva presencia, coneixements, animada conversa, i un llarg etc., etc.

A més d'ell com a persona, el fet de ser el gendre del Dr. Francesc Español feia que la relació fos encara més intensa, veient-nos molt sovint. A les campanyes biospeleològiques del Museu que organitzava Español, també hi participava activament el Jordi.

Jordi Ribes Rius: Barcelona (1930-2016)

Estudia Medecina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona
Llicenciat l'any 1956, es doctora en Estomatologia a Madrid l'any 1958.

La seva afició pels insectes es va iniciar al poble de Torms, Lleida, d'on era la mare i ell hi passava temporades i vacances.

El seu interès, primer pels coleòpters, el van portar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona on va conèixer Francesc Español, amb qui de seguida va sorgir una gran amistat. Llavors es va dedicar als hemípters heteròpters.

L'any 1969 es casa amb Josefina Español, la filla de Francesc Español, biòloga i també gran amant de l'entomologia.

Va ser membre de la Institució Catalana d'Història Natural (Membre d'Honor, 2015); de la Asociación Española de Entomología; de la Sociedad Entomológica Aragonesa; dels Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Sòci d'Honorífic, 2013); de la Société Entomologique de France; de la Guipuzkoako Entomologia Elkartea i de la International Heteropterists Society.
A la boca de l'avenc d'en Serenge, Cabanes, Castelló.
A la dreta, el Jordi. A l'esquerra, Lluís Auroux. Any 1970

Collartida anophtalma, un hemípter redúvid troglobi de l'Illa del Hierro, Canàries

Al nostre món espeleològic també hi va participar intensament. A moltes de les campanyes biospeleològiques que Español feia, el Jordi l'acompanyava i el seguia per dins les cavitats recollint fauna subterrània. Va ser coautor de la descripció de dos hemípters subterranis de Canàries: Collartida anophthalma Español & Ribes, 1983, de l'Illa d'El Hierro i Collartida tanausu J. Ribes, P. Oromí y E. Ribes, 1997 l'Illa de La Palma.

La seva bibliografia conté un total de 175 treballs, dels que 156 corresponen als seus estimats heteròptersDestaquen dos llibres: Catàleg dels heteròpters de Catalunya (2004) i el volum II sobre els Pentatomoidea Euromediterranis (2013).
El número d'Heteropterus dedicat al Jordi

Pel seu 80 aniversari, la prestigiosa revista Heteropterus Revista de Entomología va dedicar-li el seu número 11 (2) 2011 (consultable per internet) en què hi ha articles seus, així com tota la resta dedicada dels principals especialistes mundials en la matèria d'hemípters. Tota una dedicació a la seva dilatada obra.


Amb el nostre més gran reconeixement al Jordi i el nostre condol a la seva vídua Josefina i la seva filla Eva.