dimarts, 4 de setembre de 2018

L’Expedició Tarraco a l’Anti Atlas marroquí de l’any1968. Grup d’espeleologia 2(2)


L'autocar que portava una gran part dels expedicionaris. Foto: F. Sas

Segona i darrera part:

Notes:

1-Algunes de les fotos inserides són de diapositives de l'arxiu d'en Francesc Sas, fetes durant l'expedició. Els cinquanta anys que ja tenen ha provocat importants deterioraments en moltes d'elles, com enfosquir-se, virar a color vermell, etc. Sort que, només en part, es poden corregir amb el Photoshop.

2-  Cal aclarir que el nom de l’expedició era …a l’Anti Atlas…, quan el grup d’espeleo va anar al Gran Atlas. La resta d’expedicionaris sí que van fer tasques, arqueològiques, a l’Anti Atlas, una serralada més cap al sud-oest del Gran Atlas.
Entrada a la població d'Ait Mehammed

A l'arribada a Aït Mehammed, vam contactar amb Brahim Merzoug, un noi jove del poble, que ja havia acompanyat els expedicionaris de l'ERE i que també ens va fer molt de servei per bellugar-nos entre les autoritats locals.
Brahim Merzoug, al centre de la foto, amb els seu germà i germanes

S'ha de veure com treballem!
Ens van deixar acampar dins el poble i al mateix costat de les oficines del Caid, el que ens servia, en part, per controlar la gent i en especial la canalla encuriosida de la qual sempre estàvem envoltats. De vigilància i seguretat hi havia tres o quatre guardes, que eren soldats, però es passaven el dia jugant a les dames i ajaguts a la porta.
El Francesc Sas en plena cerimònia de rentar-se les mans abans de sopar a casa del Caid
El Caid ens va deixar una habitació per si volíem dormir-hi o guardar-hi estris. Per cert, el traspàs de l'any 1968 al 1969 el vam fer en aquest lloc, ja que el fred era molt intens. A les 12 de la nit, en lloc de raïms van ser olives, ves que havíem de fer... A Aït Mehammed, pel desembre hi feia molt de fred, tant al campament com a l'habitació, clar que està al Gran Atlas i a una altura de 1.600 m snm; sobretot a partir del migdia ja necessitàvem anoracs.

El poble era molt "primitiu". Els carrers de terra, brutícia arreu on miressis, tothom demanar-nos menjar, les llaunes buides i qualsevol cosa que per nosaltres eren deixalles. Però se l's veia feliços! Eren altres temps!
Esquerra: Lluís Auroux. Dreta: Agustí Meseguer. Vestimenta "oficial" de l'expedició: Pantalons "Rochetores" i jersei de llana amb l'anagrama al pit

"Lo fato", que diuen a Tarragona i el material d'exploració

Aquesta tarja de presentació era una ajuda moral

La preparació de l'activitat va ser molt acurada. Per exemple, el Francesc va fer un llistat de tot el que ens havíem d'endur de menjar, previsions de material i roba, uns brodats per a la roba, etc. A través d'un amic meu, el Jordi Peig, portàvem algunes referències de radioaficionats, perquè, en cas de necessitat, poguéssim establir un contacte ràpid amb Catalunya. Llavors no hi havia mòbils!
El mapa del Marroc amb el llistat i situació de les cavitats. Publicació del 1953, llavors la ùnica documentació disponible

El coleòpter Subilsia senenti

Els resultats bioespeleològics van ser molt destacats: Vam tenir la sort de trobar una nova espècie de coleòpter estafilínid cavernícola a la cova Ifri Caid. Així mateix vam trobar un exemplar mascle del també coleòpter cavernícola Subilsia senenti, del que només se'n coneixia una sola femella amb la qual Francesc Español n'havia fet la descripció d'un nou gènere i nova espècie de la troballa feta en el decurs de l'expedició de l'ERE de l'any 1966. Amb aquest mascle Español va poder completar la descripció i donar a conèixer la genitàlia masculina.

Les tres cavitats més importants visitades, van ser:
Zona de llargs llacs de la Ifri N'Taouya

Zona navegable de la Ifri N'Taouya

Ifri N'Taouya, llacs de poca fondària

-La cova Ifri N'Taouya, que actualment sembla tenir uns 3 km de recorregut, la majoria amb llacs de poca fondària. Tot són galeries actives i s'inunden segons el règim de pluges-desglaç, sortint-ne un gran cabal per la boca. Es tracta d'una cova sagrada on, encara avui dia, s'hi practiquen veneracions i sacrificis d'animals.
Imponent construcció situada al costat de la cova Ifri Caid
Boca de la cova Ifri Caid


Galeria activa, ara seca, de l'Ifri Caid
Una típica parada del mercat d'Ait Mehammed
-La cova Ifri Caid, amb uns 2.000 m de galeries, part fòssils i part inundades amb algun llac fondo. La part activa s'inunda en època de pluges i desglaç, sortint un gran cabal per la boca.

L'avenc Iri Bouglemane (rebatejat pels de l'ERE com a Iri Subils-Godoy), amb un riu sempre actiu al seu interior que es pot seguir al llarg d'uns 300 m. És un punt d'abastiment d'aigua pels habitants de l'entorn, que l'han de pujar a galledes i corriola pel pou d'entrada de 30 m.
Instalació sobre una plataforma de troncs de fusta que suporta la politja per on pouen l'aigua, a la boca de l'avenc Ifri Bouglemane


En una prospecció per una pista que porta a Tamda, varem trobar infinitat de gravats a l’aire lliure sobre grans lloses de pedra. Desconeixem de quina època són.

Gravats a l'aire lliure pujant per la pista d'Ait Mehammed a Tamda

La premsa de Tarragona es va fer ressó de l'expedició Aquest diari era del "Movimiento"!

Tot allò ens va agradar tant, que l'estiu del 1970 hi vàrem tornar... però això ja serà motiu per a un altre post.