dilluns, 28 de maig de 2018

Un nou gènere i espècie de milpeus del MSS


Un milpeus (quilòpode) de la Mina dels Ports, Ports

NOTES DE L’AUTOR DEL POST:


L'any 1980, C. Juberthie va descriure un nou medi al sota terra: el MSS, Medi Subterrani Superficial. Des d'un principi els resultats van ser extraordinaris, però a mesura que han anat passant els anys i s'han fet moltíssims estudis, no hi ha dia que no ens deixi meravellats.


Nosaltres, els espeleòlegs, veiem la fauna cavernícola com a uns éssers que ens acompanyaven al llarg de les nostres visites a les cavitats. Hi havia espècies de les quals només se'n trobaven alguns exemplars morts i en raríssimes ocasions algun de viu. La nostra explicació era d'allò més senzill: que es tractava d'una fauna molt rara, pot ser que estava en fase d'extinció i per això no els trobàvem.


A partir del 1980 la teoria canvia radicalment. No és que siguin una espècie rara o que en queden pocs individus. És que el seu hàbitat natural no són les galeries o pous als quals podem accedir, el seu hàbitat és el MSS i xarxes de fissures. Aquestes espècies "rares" es troben amb abundància en el MSS i cauen accidentalment en els buits de pous i galeries, que és on trobem algun exemplar viu o, en la majoria d'ocassions, les seves despulles.




Dos dels autors, Gilgado i Ortuño, han treballat molt en aquest camp i des de fa anys ens han anat delectant amb les seves troballes d'entremig de la fauna de l'exterior i la del, ara en diem, Medi Subterrani Profund, per separar-ho del MSS. També n'és autor en Mauries, un gran especialista que pels anys 60 i 70 va descriure molts dels diplòpodes cavernícoles de Catalunya, molts d'ells en treballs conjunts amb la nostra mai oblidada Cristina Vicente.


El fet que científics d'Espanya; França; Dinamarca i Suïssa treballin conjuntament en la recerca bioespeleològica (permeteu-me que inclogui el MSS en aquesta ciència), ens fa adonar de la gran importància que té aquesta disciplina que, en aquest cas, agrupa especialistes de mitja Europa per un treball de la Serra de Guadarrama.



Resum (del treball publicat):


La fauna Chordeumatida (ordre dels milpeus) de la península Ibèrica està molt lluny de ser coneguda, però els esforços recents són millorar-ne el coneixement. Les mostres realitzades al Medi Subterrani Superficial (també conegut com el substrat de Mesovoid Shallow) en diverses zones del Parc Nacional de la Sierra de Guadarrama (Espanya central) han conduït al descobriment d'una nova espècie de centpeus diplòpode chordeumatidan. Aquesta nova espècie pertany a la família Haplobainosomatidae, que se la coneix principalment de la península Ibèrica septentrional, i per tant aquest és el primer registre de la família a l'estat central d'Espanya. No obstant això, els gonòpodes (apèndixs copuladors) d'aquesta espècie són tan diferents de totes les altres espècies conegudes de la família que s'ha de col·locar en un nou gènere.



En aquest treball es fa una descripció completa de l'espècie, nomenada com Guadarramasoma ramosae gen., i  sp. nov., i es proporciona una iconografia detallada basada en imatges de microscòpia electrònica d'escaneig juntament amb un mapa de distribució i una breu discussió sobre les implicacions d'aquesta nova troballa.

Les fotografies amb microscopi electronic, ens mostren la meravella dels organs externs d'aquesta novetat

Un dels paràgrafs (del treball publicat):


La Serra de Guadarrama està formada per roques d'origen variable, però està dominada principalment pel granit (roques plutòniques) i gneis (roques metamòrfiques quars-feldespàtiques). Al Parc Nacional de Guadarrama, els granits es limiten exclusivament a una part de Siete Picos i a gairebé tota la Pedriza. A causa del caràcter massiu d'aquests materials i la seva erosió per desintegració, aquests substrats han estat exclosos de la prospecció subterrània perquè no formen graveres ni tarteres. Per contra, el gneis, més específicament ortosa, que estan presents en abundància en els tres intervals, són un substrat adequat per a la formació de MSS a causa de la seva facilitat de fractura, donant lloc a dipòsits de morrenes i col·luvials provocats pel gel i esdeveniments periglacials. La major part de les muntanyes de la serra de Guadarrama, on es van ubicar els punts de mostreig es troben constituïts per gneis.


Tècnica de mostreig (del treball publicat)


Es van establir 33 punts de mostreig. Per recollir la fauna del MSS, es van utilitzar "dispositius de mostreig subterrani" (SSD). El disseny de les unitats SSD es va basar en el model descrit per López i Oromí (2010), utilitzat per Barranco et al. (2013) i Ortuño et al. (2013, 2014a), amb algunes petites modificacions.


Les unitats SSD estaven compostes d'un cilindre de PVC d'1 m de llarg i 11 cm de diàmetre amb nombroses perforacions (8 mm de diàmetre) des del centre del cilindre fins a la base. A més, es van utilitzar quatre SSD d'un segon model (Figures 3A, C). Aquest segon model va mesurar només 50 cm i va ser perforat al llarg de la seva longitud excepte una zona superior de 20 cm. El model SSD més curt va ser dissenyat per capturar la fauna del MSS més superficial (Fig. 3). Els tubs van ser enterrats verticalment, deixant la part superior al nivell de la superfície. S'ha introduït i s'ha recuperat la trampa des del fons del cilindre usant un cordó de niló. La trampa contenia un líquid conservant i un esquer o atraient olorós, en un vial. En aquest cas, es va utilitzar formatge d'olor intens.


S'ha instal·lat un sol SSD a cada ubicació, excepte en quatre punts en què es trobava un SSD del model més curt instal·lat juntament amb un dels models estàndard (figura 3C) per discriminar la fauna més superficial de la més profunda. Les unitats SSD es van instal·lar del 20/05/2015 al 07/09/2015 i van ser recollides i renovades dues vegades; el primer període de recuperació va ser del 17/09/2015 al 06/11/2015 (trampes que funcionen durant quatre mesos), el segon del 24/05/2016 al 13/07/2016 (trampes que funcionen durant vuit mesos).


Amb la nostra enhorabona als autors.