dilluns, 12 de gener de 2015

Descoberta del mascle d’Aphaenops mensioni

Dibuix de la descripció de l'Aphaenops mensioni, l'any 1976. Escala afegida


El motiu d’aquest post, és donar a conèixer als nostres lectors la troballa del mascle d’una espèciede coleòpter subterrani Carabidae Trechinae que es va descriure partint d’una sola femella l’any 1976: Aphaenops mensioni, descrit per l’Àngel Lagar l’any 1976. Des de llavors mai se n’havia trobat cap exemplar mascle, tot i fer activitats cada any al mateix sistema càrstic.


En les exploracions de l’any 2012, després de 36 anys de la primera captura, l’equip de punta, del GEB va trobar al Forat d’a Bufona (C-20) un total de sis exemplars al sifó de la galeria del meandre Melix, amb dos mascles entre la serie, fet que ha permès la seva descripció completa.

Un exemplar mascle de la nova espècie. Foto: Arnaud Faille
Podem comparar el dibuix de la descripció amb la fotografia d'un dels exemplars


La descripció d’una nova espècie d’insecte es fonamenta, generalment, en exemplars mascles, ja que disposen de més detalls característics per a la seva diferenciació. Tot i així es donen casos, com el que en parlarem tot seguit, en què només es coneix un exemplar femella, i que mercès a les diferències de la seva morfologia externa amb les altres espècies properes, es pot arribar a diferenciar i donar-li la categoria de nova espècie.


No sempre es pot descriure una nova espècie partint d’una femella. Per exemple, els coleòpters pselàfids són de molt difícil estudi. Al llarg dels anys, al museu s’han donat alguns casos de trobar una sola femella i l’especialista no ha pogut determinar a quina espècie pertany, i encara que hi hagi indicis que pot ser nova, no s’ha atrevit a descriure-la.

Alguns dels exemplars objecte de l'estudi de la descripció, vistos sota la lupa binocular
del Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Un dels exemplars, fotografiat en viu.   Foto: F. Alfambra


Aquesta espècie pertany als Trechini pirinencs, dels que hi ha tres gèneres, tots ells endèmics dels Pirineus i amb un alt grau d’adaptació al medi subterrani profund:


-Aphaenops, amb 42 espècies


-Geotrechus,amb 24 espècies


-Hydraphaenops, amb18 especies.


Hi ha dos treballs que expliquen les particularitats i la història de les diferents captures d’A. mensioni:


-Informe de la 45 Campaña Espeleológica Escuaín 2012, editat pel Grup d’Espeleologia de Badalona. En Francesc Alfambra és l'autor de l’apartat 7: Informe bioespeleològico. Colaboración con el Instituto de Biología Evolutiva del CSIC-UPF de Barcelona


-Nuevas capturas de Aphaenops mensioni Lagar, 1976, con un inventario de la fauna hipogea terrestre del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, dels autors: Javier Fresneda; Francesc Alfambra; Charles Bourdeau; Arnaud Faille e Ignacio Ribera. Article en prensa.


Entre els dos articles, comenten que…els Pirineus és una de les regions del món amb més elevada diversitat de fauna hipogea. Per aquest motiu, tot i haver estat molt estudiats, pels continuats descobriments que es van portant a terme, es pot assegurar que encara en resta molt per trobar.


A més de la trobada de noves espècies, també és molt important la captura d’espècies de les quals només se’n coneixien uns pocs exemplars, alguns només amb un exemplar, el que permet ampliar el coneixement tan morfològic com per ampliar la seva àrea de distribució.


Una d’aquestes espècies és l’Aphaenops mensioni, descrit per A. Lagar l’any 1976 sobre un sol exemplar femella capturat a la Bufona, o sistema C-20 per J. Mensión del Grup d’Espeleologia de Badalona el 2-08-1976. Tot i la seva gran mida, 7,5 mm i a les moltes expedicions del GEB durant els 45 anys que porten explorant Escuaín, des de la seva descripció nomé hi ha publicada la captura d’una femella en dues ocasions, i diversos restes.


Total: seguíem sense poder conèixer el mascle en condicions de poder-lo estudiar.

Topografia del sector de la xarxa on es van capturar els Aphaenops (x)

La zona de la captura dels quatre exemplars, tocant el sifó.    Foto: F. Alfambra


La xarxa completa del Sistema Badalona, a hores d’ara, la constitueixen 33 km de galeries i un desnivell de -1150 m. Les cavitats d’alta muntanya també estan colonitzades per la fauna subterrània, però el nombre d’individus sempre és molt reduït. Les condicions de pocs recursos alimentaris i les baixes temperatures no afavoreixen el desenvolupament d’una gran població. Si hi afegim les difícils condicions d’exploració que no deixen gaire temps a la recerca visual de fauna, comprendrem que tot és negatiu per assolir fauna. L’únic sistema fiable és la col·locació de trampes, dificultat també per les inundacions o cascades d’aigua, ja que s’hauran de mantenir instal·lades com a mínim tot l’hivern fins a poder-les recollir en la propera expedició.

Un dels equips d'exploració a la mateixa boca de La Bufona (C-20) a punt d'entrar el 2-8-12.
Foto facilitada per F. Alfambra

Galeria previa a la sala del sifó, lloc de les captures.    Foto facilitada per F. Alfambra

          En Francesc Alfambra durant les captures, entre els còdols del mateix sifó.                          Foto facilitada per F. Alfambra 

La protecció d’espècies i dels territoris dels Parcs, no permeten les captures tret de concessió dels corresponents permisos. En aquest cas, aquesta llicència es va obtenir previament del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut.