dilluns, 7 d’octubre de 2013

III EIBS: Tercera Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània 2 (2)

El dia 5 d’octubre ha estat la darrera jornada de la Tercera Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània en el Museu Blau de Barcelona, al Fòrum.

Enric Gràcia durant la seva exposició
Una ponència d'en Enric Gràcia dedicada a flora subterrània, ens va introduir al nivell de per sota de Barcelona: El clavegueram. Ho podríem considerar “biospeleologia urbana”. Resulta que a la xarxa hi van trobar uns fongs amb la forma de teranyines i es van proposar estudiar-les. El resultat és que aprofitant com a base de creixement les teranyines existents, hi ha fongs que les envaeixen i les van recobrint fins a semblar draps blancs estesos a assecar. Tenen el projecte d’estudiar el seu sistema d’alimentació (pot ser d’aranyes i mosques que hi queden enganxades), però també de substàncies digeribles contingudes en l’ambient. També estan determinant de quines espècies de fongs es tracta, labor que sembla molt complicada.

Toni Pérez presentant el llibre 
El participant de Villacarrillo, Jaén, en Toni Pérez, va informar de la publicació del llibre Los Invertebrados de hábitats subterráneos de Jaén, un llibre amb una acurada edició de 188 pàgines, que ens presenta l’estat actual d’aquesta particular fauna en aquesta localitat andalusa. En Toni és una de les persones que actualment, amb més activitat viu la biospeleologia en tot l’estat espanyol. La nostra enhorabona.

Floren Fadrique, un gran coneixedor de Terol 
El nostre amic Floren Fadrique va presentar els resultats del Projecte Maestrat: l’estudi durant uns quants anys de la fauna subterrània al Maestrat turolenc, per membres de l’Associació Catalana de Biospeleologia; de la SIE i del SES del GER. També va sortir el tema de cavitats fredes i a més de 1.500 m snm, en què sembla que la fauna és més escassa, tot i que potser per la gran quantitat de cobertura vegetal, però que això no succeeix a Terol. En Floren és un gran coneixedor d’aquesta zona, porta més de 25 anys treballant-hi i ha aconseguit moltes novetats en quant la fauna.

J. A- Zaragoza iniciant la seva ponència
L’especialista alacantí en quernets (pseudoescorpins), J.A. Zaragoza, ens exposà l’actual coneixement dels “escorpins sense cua” de tota la conca mediterrània. Cal destacar la gran proliferació de trobades d’aquest grup de fauna dins les cavitats portugueses en els darrers anys. Cal dir que la important tasca de recerca i estudi que estan fent en aquell país tant en Zaragoza com Ana Sofia Reboleira, està donant aquests extraordinaris resultats.
Alberto Sendra explicant els límits de l'ambient subterrani
Alberto Sendra, un especialista valencià en Campodeas cavernícoles (diplurs campodeids) va parlar dels límits de l’ecosistema subterrani: a on comença i a on acaba i la intercomunicació de la fauna entre relleus veïns, aspecte que moltes vegades no està clar del tot. El tema també inclou dos casos ben estudiats de colonització de cavitats especials: La Krubera-Voronya i la cova de l’Autopista. La primera, té l’interès dels seus -2191 m de profunditat i a on si ha trobat fauna al llarg de tot el seu recorregut. La segona és un cas invers: No té fauna, tret d’uns pocs colonitzadors trogloxens molt recents a partir que es va obrir a l’exterior durant les obres de construcció. Aquesta cavitat s’ha format aïllada de l’exterior per materials no carstificables, per tant, la fauna no l’havia pogut colonitzar.

A l'esquerra, en Lukic. Al centre J. D. Gilgado. A la dreta, F. Fadrique
Els participants de Croàcia, especialment en M. Lukic, van projectar una extraordinària filmació de fauna cavernícola subterrània del seu país. Poques vegades, per no dir mai, jo havia vist una filmació de tanta qualitat. La filmació de la fauna de petits invertebrats, ja de per si és difícil. La petita mida dels individus i els seus moviments constitueixen pel cineasta un repte de l'enfoc. Si a més hi afegim les necessitats de llum i, en moltes ocasions el color del tot blanc de la fauna que sovint “crema” la imatge, converteix la tasca en poc menys que impossible. Hem pogut veure diverses espècies d’isòpodes, amfípodes, pseudoescorpins i miriàpodes en el seu veritable medi. També col·lèmbols, que per la seva petita mida, un parell de mil·límetres, encara puja més amunt el llistó de la qualitat de la filmació.

No es va definir la seu de la propera Trobada. Hi ha la possibilitat que s’organitzi a les portugueses illes Açores, segons havia dit temps enrere en Paulo A. Vieira Borges (universitat d’Açores), però haurem d’esperar la confirmació.
Debat durant una de les presentacions

Un descans entre les conferències
Aquesta trobada ha estat tot un èxit. L'organització, perfecte. Els assistents, el mínim necessari. El local, perfecte. L’ambient molt amistós. Els temes a tocar, podrien ser quelcom més, però suficients. En resum un 9 sobre 10.

La III Trobada s'ha acabat. Tots a casa!
Enhorabona al comitè organitzador!