diumenge, 2 d’agost de 2020

L'acte d'investidura de Francesc Español en el seu nomenament com a Doctor


L'any 1982 el professor Francesc Español (Valls 1907-Barcelona 1999) va ser reconegut amb el títol de Doctor. Aquí presentem una sèrie de documents sobre aquest acte.

-Començarem pel sobre i la invitació tramesa de la mà d'Español



-El fulletó de mà en què s'explica tota la parafernàlia i el protocol de l'acte.

NOTA: En aquest acte, a més de la investidura de Francesc Español, també es va fer la del botànic Eugeni Sierra i Ràfols, però no s'hi inclou la seva part.



-El discurs d'acolliment a càrrec del Dr. Andrés de Haro Vera






Abans del discurs d'Español, alguns trets de la seva biografia:

-18 d'agost de l'any 1923 va fer la seva primera activitat bioespeleològica a la cova del Traça, a Fontscaldetes, Cabra del Camp, Alt Camp, on descobreix la seva primera nova espècie de coleòpter cavernícola. Va ser descrita per René Jeannel l'any 1930 amb el nom Speophilus Españoli (sic). Actualment el seu nom científic és Troglocharinus espanoli, per un canvi de gènere i per l'actual normativa gramatical entomològica.

-1924: ja col·labora amb el Departament d'Entomologia del Museu

-Va fer el servei militar a Ceuta i Larache, 3 anys entre 1926 i 1929

-el pare era advocat, a Valls i volia que estudiés per advocat o farmacèutic. El que Español volia era estudiar Biologia, però va acabar renunciant-ne i fer Farmàcia, que va estudiar a la Universitat de Barcelona entre els anys 1931 i 1935. Només va treballar uns dos anys en una farmàcia, però no l'hi agradava i va entrar al Museu l'any 1932 com a Regent d'Entomologia.

-1932: publica el seu primer article entomològic

-1933: publica el seu primer article bioespeleològic

-Mobilitzat l'any 1936, ja que llavors no es reconeixia la mili feta amb els republicans. No va dir que era farmacèutic i el van destinar a intendència i estava encarregat dels serveis d'elaboració de pa.

-1941: és nomenat conservador d'Entomologia del Museu

-1948: membre fundador del GES del Club Muntanyenc Barcelonès, com a grup independent de la Secció de Ciències del Club

-1955: Universitat Central de Barcelona: càrrec d'Ajudant dins la Secció de Zoologia

-Primers dels anys 60: una sèrie de col·laboradors espeleòlegs es van incorporar al Museu: parlem d'Oleguer Escolà; Josep Subils; Isidre G. Urgellés; Armando Ávalo; Joan Senent; Carles Ribera i algun més i van organitzar el Laboratori de Bioespeleologia, sempre sota el consell i formació d'Español. De les activitats d'aquest grup, el primer descobriment d'una nova espècie (de coleòpter) va ser a càrrec de l'Isidre, a finals de l'any 1963: Speonomus urgellesi, descrita l'any 1965 per Español. El nom actual de l'espècie és Parvospeonomus urgellesi.

-1966: És nominat oficialment Director del Museu (En realitat ell ja feia molts anys, des del 1939, que feia aquesta feina de director)

-1966: creació del Departament de Bioespeleologia en un despatx de la planta de la Biblioteca

-1969 Español és nominat Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

-Curs 1970-71 al 75 A la Universitat de BCN es fa carreg de l'assignatura d'artròpodes durant 5 cursos acadèmics als estudiants de tercer curs de Biològiques

-1973-74, Ostenta la Presidència de la Institució Catalana d'Història Natural, constituint-hi el 1977 la Comissió de Bioespeleologia

-1977 es jubila, però continua els seus estudis entomològics al Museu

Al llarg de la seva vida, va publicar 407 treballs



-El discurs d'agraïment d'Español.

I com a cloenda, la publicació original de l'Speophilus Espanoli de l'any 1930, de l'autor R. Jeannel



dissabte, 18 de juliol de 2020

Un nou llibre de bioespeleologia: Tots els coleòpters cavernícoles de Catalunya

La portada del nou llibre

En Joan Pallisé i Clofent (Montblanc, 1951) acaba d'editar un altre llibre. És un actiu espeleòleg molt interessat en bioespeleologia. És un destacat col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de l'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP-, aportant la majoria de les seves captures de fauna hipogea, especialment coleòpters, al fons de col·leccions del Museu , així com a d’altres companys de l’Associació. També col·labora amb l'Institut Català d'Espeleologia i Ciències del Karst -ICEK- i amb Sarawak Exploracions. Esportivament és membre del G. I. E. M del Club Excursionista de Montblanc i de la S. I. S del Centre Excursionista de Terrassa.

Tot seguit, l'índex del llibre.

El Joan es va iniciar en l'especialitat de la bioespeleologia de la mà d’en Isidre González Urgellès, un dels pioners col·laboradors del Museu, l'any 1968, quan en les seves recerques es va posar en contacte amb el grup de Montblanc i fou qui els va adressar al Museu de Zoologia i el grup de bioespeleòlegs a l’entorn del seu director, el Dr. Francesc Espanyol.  Posteriorment també entra en contacte amb el sempre ben recordat, Àngel Lagar. Ha practicat l'activitat per tota Catalunya i l'estat espanyol: Osca; Galícia; Cantàbria; Burgos; Andalusia, etc.


Ja fa molt de temps que el barrinava una idea: editar un llibre que hauria d'incloure totes les famílies, gèneres i espècies dels insectes coleòpters que colonitzen l'ambient subterrani de les nostres serralades catalanes. Hi ha altres publicacions que tracten també d'aquesta fauna, però aquesta és la primera que apareix dedicada exclusivament a Catalunya.

A dia d'avui, a Catalunya tenim representats un total de 5 famílies, 22 gèneres i 74 espècies de coleòpters cavernícoles, sense comptar-hi les subespecies.

Per poder fer aquesta tasca, en Joan ha portat a terme una gran, difícil i callada feina: visitar un gran nombre de cavitats arreu de Catalunya per recollir les dades necessàries per establir límits de poblacions, mostres d'espècimens i retrobament de cavitats oblidades en el temps on hi havia antigues cites de la nostra fauna autòctona quan a coleòpters cavernícoles es tracta.

El seu gran amic Ramon Sendra ha estat un company d'exploracions imprescindible que l'ha acompanyat en moltes de les sortides i ha col·laborat al fet que els resultats del coneixement de la fauna siguin encara més grans i importants. En moltes ocasions han de buscar cavitats ja oblidades que estaven citades en les descripcions originals de les espècies i, que per tractar-se de petites coves o avencs, sense interès per aquells espeleòlegs als quals només els interessa "fer metres", no han tornat a ser visitades. La majoria d'aquestes cites no tenien dades de coordenades ni de referències concretes, pel que s'ha fet molt difícil la seva localització, el que ha obligat a fer més d'una sortida per trobar-les.
A l'esquerra en Joan Pallisé, acompanyat pel seu amic i col·laborador en la recerca de fauna, en Ramón Sendra. Foto: avenc d'en Codó, Montral

De la determinació i posterior estudi de la fauna s'encarrega en Jordi Comas, especialista, entre altres, en coleòpters subterranis. Ell els neteja; si és necessari els extreu l'òrgan genital (imagineu-vos la dificultat d'extirpar una minúscula peça que pot mesurar menys d'una dècima de mm!); els prepara sobre cartolines i observa si mostren diferències en comparar-los amb exemplars d'altres localitats fins a poder determinar de quina espècie es tracta. També hi ha col·laborat el Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, facilitant la consulta de les seves col·leccions

I vés per on aquí el tenim. Ens l'ha portat desprès del confinament, el volum de la col·lecció CET de llibres, del Centre Excursionista Terrassa, editat per OmniaBooks amb el nom “Coleòpters Cavernícoles de Catalunya”, que compta amb les presentacions de Xavier Busom president del Centre Excursionista de Terrassa; Lluís Domingo president de la Federació Catalana d’Espeleologia; Floren Fadrique, president de l’Associació Catalana de Biospeleologia i amb un pròleg de l’entomòleg Eduard Vives, company del Joan i també membre de l’ICEK.

El llibre, de 107 pàgines, conté més de 40 fotografies de coleòpters realitzades, la majoria, per l'Agustí Meseguer, havent-hi també col·laborat en Jordi Comas i l'Eduard Vives; 41 mapes de distribució de les espècies considerades; 6 taules dels gèneres i espècies a Catalunya i la seva distribució per comarques, citant-se més de 40 noves localitzacions (a més de les conegudes en les descripcions originals) de les diverses espècies.


Esquerra: Jordi Comas; al centre l'Agustí Meseguer i a la dreta, l'autor: en Joan Palliser, a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

En Joan ha estat l'autor del llibre, però conjuntament amb el seu company Salvador Vives s'han tingut que preocupar del seu finançament, aspecte tant o més difícil que la feina de recerca o de crear el text original.

El Joan, que va néixer a Montblanc. Va iniciar la seva "carrera" d'espeleo als tretze anys, l'any 1965 a la cova dels Aixeregats o de Nerola, Vimbodí - Poblet i les primeres cavitats que visità foren totes tarragonines. Més endavant, l'any 1970 i per motius d'estudis, va fixar la seva residència a Terrassa.

Dins del llibre, la fitxa del Troglocharinus pallisei


Durant una de les seves moltes activitats per recollir fauna, l’any 1971, a la cova de la Riba (o del Talc), en Joan va capturar una coleòpter troglobi que seria una nova espècie i que fou descrit per Valeria Rizzo i Jordi Comas l'any 2015 i que li van dedicar a ell: Troglocharinus pallisei: un premi merescut al treball i la constància. Per les seves característiques morfològiques i per l'anàlisi de l'ADN, la nova espècie s'integra dins el grup del T. orcinus, tot i que amb característiques molt particulars. Parlant del grup de l'orcinus, abans d'aquest estudi estava situat dins del subgènere Antrocharidius, però a causa de l'observació d'una sèrie d'importants detalls va ser necessari reconsiderar la seva posició, passant-la a Troglocharinus.
Contraportada del nou llibre

A mesura que s'obtenen més localitzacions de fauna, hi ha la possibilitat de descobrir alguna nova espècie. Al llarg del mostreig obtingut pel Joan i Ramon, hi ha material interessant que, molt probablement, ens donarà alguna novetat, però encara és aviat per dir-ho.

Enllaç amb l'editorial del llibre, amb informació complementaria i llocs on poder adquirir el llibre:

https://www.omniabooks.com/index.php/NonFiction/catalog/book/77

Com a cloenda cal dir que encara hi ha dues espècies més de coleòpters que no aparèixen al llibre però que estan a punt de ser publicats; es tracta de dos nous Troglocharinus trobats a l'Alt Urgell, però no es poden donar més dades fins a aparèixer la publicació. Tant de bo surtin més noves espècies, com aquestes dues, que obliguin a fer una segona edició d'aquest llibre tan valuós per a la nostra cultura científica catalana!

La nostra enhorabona al Joan i al Ramon.



dimecres, 8 de juliol de 2020

Una nova família d'opilions en cavitats volcàniques de l’Argentina



Nota d'introducció:
El confinament també ens ha donat algunes coses bones: Els que freqüentem l'ICEK i Sarawak, anteriorment, cada dos mesos, aproximadament, fèiem unes trobades assistencials; Les Nits de SARAWAK. Amb els problemes del covirus, la Montserrat Ubach va tenir la iniciativa d'organitzar videoconferències i d'aquesta manera ens podíem continuar veient, tot i que a distància i xerrar de les nostres aficions. En una primera fase, anàvem provant diferents programes i després, cada setmana, algú presenta un tema de la seva especialitat amb una durada d'una hora i mitja, aprox.
El tema d’aquest dilluns 6 de juliol del 2020, va ser Els tubs de lava de la regió de la Payunia, a la provincia de Mendoza, Argentina, presentat per en Carlos Benedetto, el president de la Federación Argentina de Espeleología.

Un dels apartats va ser el descobriment d'un opilió troglobi que colonitza el tub de la Cueva de doña Otília. Es tracta d'una troballa sensacional, ni més ni menys que d'una nova família: Otilioleptidae.

La veritat és que la descripció es va publicar l'any 2019, però, a mi em va passar desapercebuda fins que ens ho va dir el Carlos.
Els Opilions pertanyen al grup dels Aràcnids (tenen 8 potes).
Els aràcnids estan compostos, pels següents ordres principals, per posició sistemàtica:
-Opilions (Opiliones)
-Palpígrads (Palpigradi)
-Pseudoescorpins (Pseudoscorpiones)
-Escorpins (Scorpiones)
-Araneids (Araneae)
etc.
La nova família; gènere i espècie

Osornogyndes tumifrons, el seu "parent" més proper, a Xile

Resum (traduït i adaptat per a una més fàcil comprensió)
Es descriu l'opilió troglomorf Otilioleptes marcelaegen. nov., sp. nov., ha estat trobat a la cova basàltica Doña Otilia, regió de Payunia, província de Mendoza, Argentina. Les seves afinitats sistemàtiques es van estudiar mitjançant anàlisis cladístiques i bayesianes que incloïen representants de Gonyleptoidea (Gonyleptoidea és una superfamília molt diversificada dels Grassatores. Inclou unes 2.500 espècies distribuïdes als tròpics). Com a resultat, s'ha creat una nova família monotípica, Otilioleptidae fam. nov. Aquesta espècie mostra trets troglomorfs accentuats, típics per a opilions troglobítics: apèndixs allargats, despigmentació, reducció d'ulls. A més, gairebé no té dimorfisme sexual, la porció distal de la coxa IV no es fusiona completament amb el segment estigmàtic i la morfologia del penis és notablement divergent amb altres Laminata; aquestes característiques no es poden atribuir a l'adaptació de les cavernes i poden reflectir una separació molt llunyana del seu llinatge primitiu. Otilioleptes marcelae és el primer gonyleptoide troglobític conegut de tubs de lava. Els ambients eixuts al voltant de la cova (l'ecoregió patagoniana) i la història paleoambiental de la zona suggereixen el caràcter relictual de l'O. marcelae . Les evidències donen una presumible relació amb l'opiliofauna xilena (especialment amb el gènere Osornogyndes). Es proporciona una visió general comparativa de tots els gonyleptoides troglobítics coneguts. Es posa de manifest la imperiosa necessitat de protegir aquesta nova espècie i el seu entorn únic rupestre.

Arbre genètic resultant dels anàlisi ADN. La posició de la nova família, amb Otilioleptes marcelae, està relacionada amb el seu "parent" xilè Osornogyndes tumifrons, però amb prou diferenciacions com per permetre incloure'l en una família nova diferent

A: una galeria de la cova de doña Otília.  B: detall de concrecions i arrels de plantes exteriors.  Fotos de la descripció
S'explica al treball que els seus parents més pròxims viuen a l'exterior, en bosc de muntanya, on disposen d'unes bones condicions de temperatura i humitat, però aquesta novetat, al llarg de milions d’anys s'ha hagut d’anar refugiant sota terra, en els tubs volcànics, ja que no podrien suportar les condicions climatològiques de l'exterior.
Parlant d'opilions cavernícoles, aviat tindrem també una bona notícia publicada: fa alguns anys que en Floren Fadrique va capturar uns opilions troglobiomorfs a un avenc de Terol. Estudiats per l'especialista Carlos Prieto, a més de ser un nou gènere i una nova espècie, també han resultat ser molt diferents de les famílies més pròximes, pel que, gràcies a l'aportació d'aquesta novetat i feta la revisió del grup, s'ha pogut elevar una subfamília ja coneguda, al grau de nova família. També és una troballa molt destacada. Creiem que en un curt termini ja podrem parlar-ne més concretament.

dilluns, 29 de juny de 2020

Nova fauna subterrània de La Gomera

El talús de l'esquerra de la foto, tocant la pista, podria haver estat el lloc de la
 trovalla de la novetat, La foto, del Parc del Garajonay, (Internet), no té res
 a veure amb el treball, només és una indicació de l'autor del post.

El Pere Oromí ens ha comunicat el seu darrer treball, publicat fa pocs dies a la prestigiosa revista Subterranean Biology 35, 2020, editada per la Societat Internacional de Biologia Subterrània.

L'estudi l'ha compartit amb tres altres especialistes, habituals en aquests treballs de fauna cavernícola-endogea-subterrània, però els autors de la descripció només són dos: García, R., i Oromí, P. La primera recol·lecció va tenir lloc l'any 2008, havent necessitat tots aquests anys per obtenir-ne més exemplars i portar a terme l'estudi.



Resum (traduït i adaptat):

Es descriu Oromia orahan, un nou coleòpter curculiònid cec del gènere Oromia, un gènere endèmic de les illes i descrit l'any 1987 per Alonso-Zarazaga. Els exemplars es van recollir en trampes al Medi Subterrani Superficial (SMS) al peu d'un talús tallat en fer una pista, al bosc de llorer (laurisilva) del Parque Nacional del Garajonay, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries), en un substrat superficial meso-cavernós col·luvial, a més d'un exemplar recollit a la capa húmica profunda del sòl. Aquesta nova espècie presenta clares diferències diagnòstiques respecte a les altres tres espècies del gènere Oromia.

El nombre de tàxons d'aquest gènere endèmic canari passa a ser de quatre espècies, fàcilment identificables mitjançant la clau proporcionada en aquest treball. També es proporcionen dades sobre altres coleòpters curculiònids subterranis de les illes Canàries.


Parque Nacional del Garajonay, a l'illa de La Gomera: Aquest tipus de vegetació de la Laurisilva* és un relicte de la flora del sud d'Europa i nord d'Àfrica que es va extingir durant el Terciari a causa dels efectes de les glaciacions i de les desertificacions en aquestes àrees, quedant-ne poblacions a algunes illes de les Canàries. Aquests boscos formen un ecosistema que conté el nombre més elevat de diversitat d'artròpodes de la Macaronèsia**.

*Laurisilva (de Viquipèdia): és un bosc perennifoli que es troba a les latituds temperades càlides, amb un clima subtropical humit, sense estació freda i amb poca oscil·lació tèrmica. Les precipitacions i la humitat hi són abundants al llarg de l'any, i no hi ha mesos secs.
L'hàbitat subterrani entremig de la terra, els provoca que molta brutícia s'adhereixi al seu cos. A dalt, com són en la captura i a baix, una vegada netejat el cos 
A ben segur que no tardarem molt en conèixer més novetats!

dijous, 25 de juny de 2020

Contribució de l'Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP- durant vint expedicions al Marroc: 2001-2019. 24 noves espècies descobertes. Afegitó del dia 24/06/2020


Dins la cova Kef Aziza, a Boudenib. Una de les cavitats amb
més espècies troglobies del Marroc.  Foto: Ayoub Nehili

NOTA: Aquest article ja s'havia editat fa poc temps, però s'acaba de descriure una altra espècie nova de diplòpode (milpeus): Odontostreptus fadriquei en l'expedició de l'any 2003. A la fi de tenir actualitzat el llistat, l'article ha estat modificat i es reedita. 

Des de la primera expedició bioespeleològica al Marroc l'any 1966 per l'ERE a la zona d'Aït Mehammed, Azilal, fins al 2019, s'han portat a terme un total de 36 expedicions catalanes amb finalitats d'estudi de la fauna subterrània, de les quals, vint són autoria de l'Associació Catalana de Bioespeleologia-BIOSP-.

 

En aquest article presentarem els resultats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, quan a noves espècies descobertes es refereix, amb estricte col·laboració i suport econòmic del Museu de Ciències Naturals de Barcelona -Dpt. d'Artròpodes-. Aquest Projecte es va iniciar l'any 2001 i fis el 2019 s'han fet un total de vint expedicions amb el resultat de vint-i-quatre noves espècies descobertes.

Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 23, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una larva de coleòpter que encara no era coneguda i que ha permès la seva descripció.


Relació de les noves espècies descobertes:

 Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 24, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una aranya que encara era poc coneguda i que ha permès la seva descripció completa.


Classe Diplopoda; Ordre Polydesmida;


Família Spirostreptidae

1- Odontostreptus fadriquei Enghoff & Reboleira, 2019

Cavitat típica: Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane. Descoberta en l'expedició de l'any 2003.

Odontostreptus fadriquei

Família Paradoxosomatinae 

2 - Jeekelosoma viginti Enghoff & Reboleira, 2019. Cavitat típica: Kef Touna, Douar Hayant, Ahermoumou. Ribat el Khayr. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 Classe Arachnida: Ordre Araneae: Família Linyphiidae 

3- Lepthyphantes almoravidius Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri Netazarth, Fariata, Tagzirth, Béni-Mellal. Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004 


4- Lepthyphantes bioespeleologorum Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal; Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004

 
Organs reproductors d'algunes aranyes de la família Linyphiidae. 


5 - Lepthyphantes ensiferus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Grotte des Pigeons, Souk elTleta el Akhsass, Guelmim; Descoberta en l'expedició de l'any 2003

 

6- Lepthyphantes imazigheri Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Bab Bou Idir, BabBou Idir, Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2016

 

7- Lepthyphantes leknizii Barrientos, 2019. Cavitat típica: Kef Admam, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2012


 8- Lepthyphantes lamellatus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Nhmamne, Aglefth,Taglefth, Azilal; Descoberta en l'expedició de l'any 2016


 9- Lepthyphantes sasi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Arkan, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 A- Lepthyphantes taza Tanasevitch, 2014. Al moment de la descripció només es coneixien tres exemplars femelles de l'Ifri Tselet, a Ain Teslit, Châra, alsudoest de Taza, desconeixent el mascle. En les nostres expedicions dels anys 2009-2012 i 2016, es van capturar exemplars mascles, fet que ha permès la seva descripció. Cavitat típica del mascle: Grotte du Trou de la Piste, Tabhairte


 10- Palliduphantes megascapus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Puits Cochrisco C.A.8, Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir; Descoberta en l'expedició de l'any 2016


 11- Palliduphantes banderolatus Barrientos, 2019 Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri N'Yzme, Ait Abdallah, Taroudant; Descoberta en l'expedició de l'any 2015 Família Pholcidae


 12 - Holocnemus aurouxi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Lala Jama, Beni Bassia, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001


 13 - Micropholcus tegulifer Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2004


 Classe Insecta; Ordre Coleoptera; Família Carabidae


 14- Laemostenus (Ceutosthenes) aurouxi Casale & Comas, 2012. Cavitat típica: Kef Thaleb, -Açdif. Descoberta en l'expedició de l'any 2006


 15- Trechus djebalica (Comas, & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Lahmar V, Maggou. Bab Taza. Descoberta en la primera de les dues expedició de l'any 2007


 16- Trechus espanyoli (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Ifri Mkhrouga, Ain Leuh, Azrou. Descoberta en l'expedició de l'any 2001


 17- Trechus fadriquei (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Gouffre Friouato, Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


Domene (Spelaeomene) fadriquei i Domene (Spelaeomene) pastori


 18- Trechus iblanensis (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Tlat Izra, Bou Iblane, Merhraoua. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 19- Trechus sendrai (Comas & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Fouk Maggou, Maggou, Bab Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2007


 20- Trechus (Irinea) aurouxi Mateu & Comas, 2006. (nou subgènere, nova espècie). Cavitat típica: Ifri Ousgree, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005


 Família Curculionidae 

21- Torneuma troglodytis Stüben, 2009. Cavitat típica: Kef Aziza, Tazouguert, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001



 Família Leiodidae


 22- Speonemadus comasi Fresneda; Faille; Fery &; Ribera, 2019. Cavitat típica: Iri Adar Nyighil, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005


 Família Staphylinidae


23- Domene (Spelaeomene) fadriquei Hernando, 2007. Cavitat típica: Ifri Tifratin, Fariata, Tagzirth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


24- Domene (Spelaeomene) pastori Hernando & Comas 2014. Cavitat típica: Ifri N'Taouya, Aït Mehammed, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2012



De les 24, número de noves espècies per anys: (als anys 2014 i 2018 no hi va haver expedició)


                -2001: 3       -2002: 5       -2003: 2       -2004 (1ª):  3       -2005: 2

                -2006: 1        -2007 (1ª): 2       -2012:      -2015:      -2016: 3 

Com a conclusió podem dir que han estat uns resultats admirables... tot i que, encara queda molt de material per estudiar!

NOTA posterior a l'edició d'aquest post: A data de juliol del 2020, en J.A. Barrientos ens ha comunicat que, entre el material de les dues últimes expedicions al Marroc hi ha trobat algunes novetats, tot i que haurem d'esperar un cert temps per veure aparèixer els treballs.