divendres, 13 de desembre de 2019

Nadala 2019


Com ens té ben acostumats l'Agustí Meseguer, enguany també ens ha preparat una nadala.

El tema va de fauna aquàtica. Es tracta d'un crustaci; un isòpode, l'Stenasellus virei, descrit per Dollfus l'any 1897 de l'avenc de Padirac, a França. Despigmentat, anoftalm i d'una mida que pot anar dels 7 fins als 12 mm aprox.

A Catalunya és conegut d'unes vint cavitats i el trobarem dins de cursos d'aigua; gurs i tolls.

De Stenasellus virei n'hi ha diferents subespècies. La que es mostra és Stenasellus virei angelieri Magniez, 1968, determinada de diferents cavitats de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.

L'exemplar de la fotografia és de les coves d'en Carner, a Sant Llorenç del Munt.

dilluns, 9 de desembre de 2019

Llibre-homenatge a Francesc Español. 1981


L'any 1981 es va publicar un llibre amb tot el contingut dels treballs bioespeleològics del Dr. i Professor, Francesc Español i Coll:


FRANCESC ESPAÑOL, 50 ANYS D'OBRA BIOSPELEOLÒGICA(1981). 680 p., 4 fotos b/n., 273 fig., 11 map., 1 topo.; 212x155 mm


Editora: Escola Catalana d'Espeleologia de la Federació Catalana d'Espeleologia amb el concurs de la Diputació de Barcelona.
Pàgina de la Presentació del llibre

Pàgina annexe al Proleg


Els 77 treballs que conté corresponen exclusivament a una de les seves grans dedicacions: la Bioespeleologia, ja que, entre totes les seves especialitats ja en portava 334 fins al 1980.

L'autor de l'extens proleg fou en Ramon Margalef







77 treballs de Bioespeleologia de Francesc Español, inclosos en el llibre (1934 a 1980):


El primer treball de bio d'Español fou de l'any 1934: Contribució al coneixement dels coleòpters cavernícoles del massís de Sant Llorenç del Munt (I) Arxiu Centre Excursionista Terrassa. 90 (1934), 54-58.


El darrer, de l'any 1980: Coleoptera Bathysciinae. En: Contribución al conocimiento de la fauna cavernícola del País Vasco. Kobie. 10 (1980), 557-561.


Treballs d'entomologia en general:


El nombre total de treballs de la bibliografia del Dr. Francesc Español va ser de 400 entre:


El primer: Sobre biogeografía de Pogonus (Col. Carabidae) de Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. 32 (1932), 48.


El darrer: Descripción de Speleotyphlus fadriquei sp n., con revisión del género (Coleoptera, Carabidae). Miscel·lània zoològica. 22, 1 (1999), 53-57.


Fins al 1999, any de la seva mort, referent a bioespeleologia, el nombre total dels seus treballs fou de 87:


El primer, ja esmentat: Contribució al coneixement dels coleòpters cavernícoles del massís del Sant Llorenç del Munt (I). Arxiu Centre Excursionista Terrassa. 90 (1934), 54-58.


El darrer coincideix amb el de la descripció de Speleotyphlus fadriquei abans esmentat, ja que va ser el seu darrer treball i a més, tractant sobre bioespeleologia.


De les feines per a l'edició del llibre, se'n carregà la Federació i l'Escola Catalana d'Espeleologia, que llavors tenien la seva seu en un primer pis, molt antic però molt gran, del carrer Comtal nº 9. El president de la "fede" era en Pau Pérez.


La impremta estava al Poble Nou, en un pis alt d'un gran edifici on tot eren fabriques i tallers. Jo hi vaig col·laborar fent diferents gestions i visites de seguiment durant els treballs d'impressió.


Pels que hi vàrem col·laborar, a través de la Federació es van fer enquadernar uns quinze exemplars amb tapes de cartó i el títol imprès sobre el llom. La feina es va donar a fer a una associació on hi treballaven monges, crec recordar.


Español fou homenatjat (1981) per la Diputació Provincial de Barcelona i amb aquest motiu es publicaren els seus treballs bioespeleològics: Francesc Español: 50 anys d'obra biospeleològica*.


*Per aquells anys (i abans i després) tant s'escrivia Biospeleologia com Bioespeleologia. El fet que a Romania i a França, llocs d'origen d'aquesta ciència, s'escrivís Biospeologia i Biospeologie (també amb algunes variants), ha incentivat la procreació de formes diferents. Recordem que, en català, la paraula oficial és Bioespeleologia i devem evitar escriure Biospeleologia o qualsevol altra.

La sol·licitud tramesa pel Xavier

Una de les cartes rebudes

En Xavier Bellés s'encarregà d'enviar una nota a tots els amics i col·laboradors del Museu, tot demanant que féssim una carta d'adhesió a la seva persona i a la seva obra, cartes que es van entregar a Español el dia de l'homenatge.


Es diu que el que no s'escriu s'oblida amb el pas del temps. Sobre el tema de les cartes, vaig demanar a Xavier Bellés que m'expliqués com s'havia organitzat.


En Xavier em diu: -Efectivament, les cartes les havia de rebre jo, i enquadernar-les totes juntes i donar-li el conjunt en format de llibre el dia de l'acte d'homenatge, com a sorpresa. Un parell de corresponsals, però, les van enviar directament a Español. Tanmateix, com sigui que Español no va acabar d'entendre ben bé la rebuda d'aquelles dues cartes, no es va espatllar del tot la sorpresa. L'homenatge es va fer el 8 de maig del 1981 al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, Palau que en aquella època era la seu de la Diputació de Barcelona. Es va fer allà, perquè vam recórrer a Francesc Martí Jusmet**, president de la Diputació, que va accedir immediatament a fer-ho al saló de Sant Jordi, lliurant-li a Español una bellíssima estàtua del sant com a record-.


**En Martí Jusmet, arqueòleg i polític català, en una de les seves visites a la cova del Mas d'Abad, a Coves de Vinromà, Castelló, l'any 1971 i juntament amb Ramon Viñas van trobar una nova espècie de coleòpter hipogeu que Español li va descriure amb el nom de Catalanothyphlus jusmeti, que després va canviar de gènere per dir-se actualment Speleothyplus jusmeti.
A la dreta, en Martí Jusmet. Foto: Wikipedia

I aquesta és la història del llibre...