divendres, 27 de desembre de 2019

La Thyphlocirolana moraguesi

Thyphlocirolana moraguesi ovígera (es transparenten els ous).   Foto: Mateo Vadell, d'internet

L'Emile Georges Racovitza (Iasi 1868 - Cluj 1967), l'any 1904 fa la troballa d'un crustaci isòpode aquàtic troglobi en el decurs de la visita a la cova del Drac, Porto Cristo, Mallorca. Aquell fet el va fascinar tant que va deixar la seva dedicació oceanogràfica per dedicar-se amb cos i ànima a l'estudi de la fauna subterrània. En aquells moments era el subdirector del Laboratori Oceanogràfic Arago a la població de Banyuls de la Marenda, a la Catalunya nord.

Aquell isòpode, a més de nova espècie va resultar ser un nou gènere al qual es va posar el nom de Thyplocirolana, fent menció a Thyphlos que en grec vol dir cec i Cirolana, un gènere al que hi té moltes semblances. O sigui, una Cirolana cega. Quan a l'espècie, moraguesi, està dedicada a Fernando Moragues, fill del propietari del lloc de la cova, que va acompanyar els expedicionaris i també va col·laborar en la logística durant les visites a la cavitat.
Llac Negre, on va capturar la primera Thyplocirolana (X)





El Llac Negre.   Foto: M. A. Perelló,  dins la tesi doctoral d'en Francesc Gràcia Lladó del 2015
Van participar en l'expedició: Georges Pruvot; E. Racovitza; F. Moragues i Odón de Buen.

Aquella nova espècie li va despertar l'interès: els antecessors d'aquell cirolànid provenien del mar, però l'adaptació al medi subterrani hi havia produït una sèrie de canvis morfològics que, segons ell, eren cosa extraordinària. Pèrdua de la visió, allargament dels apèndixs, pèrdua de la coloració, desenvolupament dels òrgans sensitius tàctils, etc.

A la sessió de la Société zoologique de France del 26 d'abril de l'any 1905, exposa personalment la descoberta sota el títol: Typhlocirolana moraguesi n. g., n. sp. Isòpode aquàtic cavernícola de les Coves del Drac (Balears). Es va publicar el mateix any al Bulletin de la Société zoologique de France nº 30, pp. 72-80.




















 Dins la descripció que va presentar no hi ha cap dibuix, però diu que es reserva exposar una descripció més detallada i els dibuixos, dins d'un futur treball de conjunt de la fauna subterrània de Mallorca,

La publicació en què apareixen els dibuixos de la Thyphlocirolana ha estat una d'en Racovitza del 10 de setembre del 1912: Cirolanides (premiére série), dins de Biospeologica, Archives de Zoologie Expérimentale et Générale. V Série, Tome X, 203:329. Ell mateix diu en la pàgina 272: La meva descripció preliminar (1905) no estava acompanyada de figures... A més d'altra fauna, dins del capítol del gènere Thyphlocirolana, descriu dues noves espècies, amb el que, en aquell moment ja n'hi havia quatre:

-T. moraguesi

-T. fontis

-T. buxtoni (nova espècie)

-T. gurneyi (nova espècie)

Les tres últimes són de localitats algerines.

Hi ha el cas de T. lulli, descrita per Pijiula l'any 1911 de la cova dels Hams, però que Racovitza la passa a sinonímia de T. moraguesi. A la pàgina 272 diu que ... Pot ser que la Thyphlocirolana de la cova dels Hams sigui lleugerament diferent, i que pugui ser considerada com una subespècie quan sigui estudiada més a fons. Si les conques hidrogeogràfiques estan aïllades des de fa milers d'anys, el fet d'una diferenciació no ens hi hauria de sorprendre tot i la proximitat entre les dues cavitats (1); nosaltres hem pogut constatar situacions semblants en altres casos.

(1) Nota de l'autor del post: la distància entre les dues cavitats no arriba als 2 km.

La descripció es presenta en la seva versió original en francès, a la que precedeix la portada del Bulletin i una primera pàgina de la presentació de la sessió. A la part final s'hi afegeixen els dibuixos, havent fet un "collage" amb les figures corresponents només a la T. moraguesi.



I aquest és un compendi de la descoberta, estudi i publicació d'aquest sorprenent crustàci que va donar peu a l'inici de la Bioespeleologia.

divendres, 13 de desembre de 2019

Nadala 2019


Com ens té ben acostumats l'Agustí Meseguer, enguany també ens ha preparat una nadala.

El tema va de fauna aquàtica. Es tracta d'un crustaci; un isòpode, l'Stenasellus virei, descrit per Dollfus l'any 1897 de l'avenc de Padirac, a França. Despigmentat, anoftalm i d'una mida que pot anar dels 7 fins als 12 mm aprox.

A Catalunya és conegut d'unes vint cavitats i el trobarem dins de cursos d'aigua; gurs i tolls.

De Stenasellus virei n'hi ha diferents subespècies. La que es mostra és Stenasellus virei angelieri Magniez, 1968, determinada de diferents cavitats de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.

L'exemplar de la fotografia és de les coves d'en Carner, a Sant Llorenç del Munt.

dilluns, 9 de desembre de 2019

Llibre-homenatge a Francesc Español. 1981


L'any 1981 es va publicar un llibre amb tot el contingut dels treballs bioespeleològics del Dr. i Professor, Francesc Español i Coll:


FRANCESC ESPAÑOL, 50 ANYS D'OBRA BIOSPELEOLÒGICA(1981). 680 p., 4 fotos b/n., 273 fig., 11 map., 1 topo.; 212x155 mm


Editora: Escola Catalana d'Espeleologia de la Federació Catalana d'Espeleologia amb el concurs de la Diputació de Barcelona.
Pàgina de la Presentació del llibre

Pàgina annexe al Proleg


Els 77 treballs que conté corresponen exclusivament a una de les seves grans dedicacions: la Bioespeleologia, ja que, entre totes les seves especialitats ja en portava 334 fins al 1980.

L'autor de l'extens proleg fou en Ramon Margalef







77 treballs de Bioespeleologia de Francesc Español, inclosos en el llibre (1934 a 1980):


El primer treball de bio d'Español fou de l'any 1934: Contribució al coneixement dels coleòpters cavernícoles del massís de Sant Llorenç del Munt (I) Arxiu Centre Excursionista Terrassa. 90 (1934), 54-58.


El darrer, de l'any 1980: Coleoptera Bathysciinae. En: Contribución al conocimiento de la fauna cavernícola del País Vasco. Kobie. 10 (1980), 557-561.


Treballs d'entomologia en general:


El nombre total de treballs de la bibliografia del Dr. Francesc Español va ser de 400 entre:


El primer: Sobre biogeografía de Pogonus (Col. Carabidae) de Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. 32 (1932), 48.


El darrer: Descripción de Speleotyphlus fadriquei sp n., con revisión del género (Coleoptera, Carabidae). Miscel·lània zoològica. 22, 1 (1999), 53-57.


Fins al 1999, any de la seva mort, referent a bioespeleologia, el nombre total dels seus treballs fou de 87:


El primer, ja esmentat: Contribució al coneixement dels coleòpters cavernícoles del massís del Sant Llorenç del Munt (I). Arxiu Centre Excursionista Terrassa. 90 (1934), 54-58.


El darrer coincideix amb el de la descripció de Speleotyphlus fadriquei abans esmentat, ja que va ser el seu darrer treball i a més, tractant sobre bioespeleologia.


De les feines per a l'edició del llibre, se'n carregà la Federació i l'Escola Catalana d'Espeleologia, que llavors tenien la seva seu en un primer pis, molt antic però molt gran, del carrer Comtal nº 9. El president de la "fede" era en Pau Pérez.


La impremta estava al Poble Nou, en un pis alt d'un gran edifici on tot eren fabriques i tallers. Jo hi vaig col·laborar fent diferents gestions i visites de seguiment durant els treballs d'impressió.


Pels que hi vàrem col·laborar, a través de la Federació es van fer enquadernar uns quinze exemplars amb tapes de cartó i el títol imprès sobre el llom. La feina es va donar a fer a una associació on hi treballaven monges, crec recordar.


Español fou homenatjat (1981) per la Diputació Provincial de Barcelona i amb aquest motiu es publicaren els seus treballs bioespeleològics: Francesc Español: 50 anys d'obra biospeleològica*.


*Per aquells anys (i abans i després) tant s'escrivia Biospeleologia com Bioespeleologia. El fet que a Romania i a França, llocs d'origen d'aquesta ciència, s'escrivís Biospeologia i Biospeologie (també amb algunes variants), ha incentivat la procreació de formes diferents. Recordem que, en català, la paraula oficial és Bioespeleologia i devem evitar escriure Biospeleologia o qualsevol altra.

La sol·licitud tramesa pel Xavier

Una de les cartes rebudes

En Xavier Bellés s'encarregà d'enviar una nota a tots els amics i col·laboradors del Museu, tot demanant que féssim una carta d'adhesió a la seva persona i a la seva obra, cartes que es van entregar a Español el dia de l'homenatge.


Es diu que el que no s'escriu s'oblida amb el pas del temps. Sobre el tema de les cartes, vaig demanar a Xavier Bellés que m'expliqués com s'havia organitzat.


En Xavier em diu: -Efectivament, les cartes les havia de rebre jo, i enquadernar-les totes juntes i donar-li el conjunt en format de llibre el dia de l'acte d'homenatge, com a sorpresa. Un parell de corresponsals, però, les van enviar directament a Español. Tanmateix, com sigui que Español no va acabar d'entendre ben bé la rebuda d'aquelles dues cartes, no es va espatllar del tot la sorpresa. L'homenatge es va fer el 8 de maig del 1981 al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, Palau que en aquella època era la seu de la Diputació de Barcelona. Es va fer allà, perquè vam recórrer a Francesc Martí Jusmet**, president de la Diputació, que va accedir immediatament a fer-ho al saló de Sant Jordi, lliurant-li a Español una bellíssima estàtua del sant com a record-.


**En Martí Jusmet, arqueòleg i polític català, en una de les seves visites a la cova del Mas d'Abad, a Coves de Vinromà, Castelló, l'any 1971 i juntament amb Ramon Viñas van trobar una nova espècie de coleòpter hipogeu que Español li va descriure amb el nom de Catalanothyphlus jusmeti, que després va canviar de gènere per dir-se actualment Speleothyplus jusmeti.
A la dreta, en Martí Jusmet. Foto: Wikipedia

I aquesta és la història del llibre...


divendres, 8 de novembre de 2019

Resultats de l’expedició ATLAS 2019 al Marroc

El mal estat de les pistes, no perdona! Una punxada

L'expedició núm. 20 del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc ja va tornar a casa, havent complert el programa previst. (Sortida el 18 de setembre i tornada el 4 d'octubre del 2019).

Enguany eren quatre els que varen afrontar el repte:

-Floren Fadrique (Associació Catalana de Bioespeleologia; Museu de Ciències Naturals de Barcelona; SIE de l'Àliga; Institut Català d'Espeleologia i ciències del Karst, ICEK)

-Francisco Fernández, de Segorb, Castelló de la Plana (GESP, Grup Exploracions Subterrànies Alt Palància, Castelló)

-Soumia Moutaouakil, biòloga de la Universitat Cady Ayyat de Marrakech

- Younnes el Kassmi, Director Tècnic de l'Association A. Friouato S.T.M.
Al vespre en tornar a la "Gitte d'etape", la Soumia revisa i acondiciona la caçera del dia

Les zones visitades han estat:

-Taza: Bab bou Idir i Merhaoua
-Cefchaouen-Bab Taza
-Berkane-Takerboust.

Els objectius de l'activitat eren:

-Continuar amb el projecte d'estudi de les aranyes que viuen dins les cavitats del Marroc, tasca dirigida pel Dr. J. A. Barrientos, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra

-Visitar determinades cavitats en què la Soumia havia localitzat fauna cavernícola d'un gran interès i de la que es necessiten més exemplars

-Conèixer amb més detall la serralada de Beni Snassen, al nord-est del Marroc, a tocar de la frontera amb Algèria. De fet ja s'hi havia estat en expedicions anteriors, però no s'havia pogut dedicar el temps necessari a la recerca de la fauna hipogea.

Resultats:

Gairebé tots els objectius s'han aconseguit. Una pre-avaluació de les mostres de fauna aconseguides, semblen indicar la possibilitat d'alguna nova espècie, cosa que seria un gran èxit.

Cavitats visitades:

Nº MAPA
ZONA
LOCALITAT
NOM CAVITAT
1
Taza
Bab Bou Idir
Grotte-aven de Bab Bou Idir
2
Taza
Merhraoua
Kef Admam
2
Taza
Merhraoua, Douar Ansar
Kef Nahal Tikhoubai
1
Taza
Bab Bou Idir
Kef Izoura
1
Taza
Bab Bou Idir
Ghar Bied
1
Taza
Bab Bou Idir
Kef el Maa
1
Taza
Bab Bou Idir
Ghar Chiker
1
Taza
Bab Bou Idir
Sta Kerien
3
Chefchaouen
Maggou
Saf Lahmar V
3
Chefchaouen
Maggou
Fouk Magou
3
Chefchaouen
Scherafat
Kef Moulay Abdelkader
3
Chefchaouen
Azilan
Kef Tinioune
3
Chefchaouen
Azilan
Ghar n’Ati Oued n’Kir
3
Chefchaouen
Tidja
Ain el Anou
3
Chefchaouen
Maggou
Hauta El Gazdir
4
Berkane
Takerboust
Grotte de Takerboust
4
Berkane
Takerboust
Ghar Jlida
1
Taza
Bab bou Idir
Ghar Bied

Quan tinguem més notícies dels estudis de la fauna, ho exposarem.

dilluns, 7 d’octubre de 2019

L'Emili Reyes ens ha deixat

L'Emili al Solencio de Bastaras, any 1967


Ahir a la nit ens va deixar l’Emili Reyes.

Feia molts anys que estava en condicions de vida molt dolentes.

Les seves activitats espeleològiques, a vegades amb moltes controvèrsies, s’inicien l’any 1966.

Un bon amic i un company d’exploracions.

Descansa en pau, Emili.