dilluns, 27 de maig de 2013

El pare Longí Navàs, entomòleg

L'amic i company d'activitats espeleològiques, en Joan Pallarès, va donar-me a conèixer un seu article que, per tractar-se d'un gran naturalista que havia visitat cavitats, recollit fauna cavernícola i treballat amb altres grans especialistes biospeleòlegs, crec que es mereix la seva inserció en aquest bloc.
En Joan Pallarès en una de les seves primeres activitats espeleològiques. Montsec d'Ares, a prop de la Grallera del Boixaguer. Any 1968

En Joan Pallarès, esquerra, a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, any 2012

L'article, inserit

Longí Navàs

Transcripció literal de l'article: (Referència bibliogràfica: Catalunya Cristiana, 1755, Barcelona diumenge 12 de maig de 2005. pàgina 26)

Fa gairebé cinquanta anys vaig llegir sobre la visita que al segle XIX havia fet Longí Navàs a la Cova Santa del Montsant i em vaig encuriosir pel personatge, un gran entomòleg, sacerdot jesuïta, però prou desconegut per a la majoria de la gent. Longí Navàs i Ferrer havia nascut a Cabacés, just als peus de la serra del Montsant, l'any 1858, quart de tretze germans. Va estudiar als escolapis a Reus i va arribar a Barcelona el 1872 per fer dret i estudiar al Seminari. El 1875 ingressava al noviciat jesuïta al sud de França, perquè llavors la Companyia estava suspesa a l'Estat espanyol. Va acabar els estudis a Tortosa i a Manresa i va ser ordenat el 1890. El 1892 s'ocupava del gabinet d'història natural del Col·legi de Sant Salvador a Saragossa, i es dedicava per complet a la seva passió: l'estudi de la natura i, en especial dels insectes, tot i que la botànica, sobretot els líquens, i les formacions geològiques, també van atraure la seva atenció. El 1904 es va llicenciar en Ciències Naturals i va ser l'únic representant de l'Estat espanyol al Congrés Botànic de Viena el 1905.


El pare Navàs va treballar amb els millors entomòlegs del moment, gent de fama universal, com (2) Ignacio Bolívar, Robert McLaham, Joseph de Joannis..., es va relacionar amb tots els museus del món i va descobrir més de quatre-cents gèneres i dues mil sis-centes noves espècies. Les seves col·leccions avui estan repartides entre Saragossa (Col·legi San Salvador) i Barcelona (Col·legi de Sant Ignasi i Museu de Zoologia) (3), on son consultades amb freqüència pels especialistes. Però fruit de la seva col·laboració amb multitud de centres d'investigació d'arreu, per tot el món hi ha repartits exemplars capturats per ell, perquè també pertanyia a nombroses acadèmies i societats científiques de més d'una dotzena de països.


Fundador de l'Acadèmia de Ciències de Saragossa el 1916 o de la Societat Entomològica d'Espanya el 1918, va pertànyer també a l'lnstitut d'Estudis Catalans i destaquen les seves campanyes, en especial al Moncayo, serra de Guara, o a l'important jaciment de fòssils de Libros, a Terol, així com publicacions en les més prestigioses revistes científiques de tot el món en el seu temps. Longí Navàs també rebé nombroses distincions, des de dignitats acadèmiques a guardons en reconeixement a la seva tasca, però potser el major reconeixement, la condecoració que el rei Leopold III de Bèlgica li concedí pels seus importants treballs científics, no la va poder rebre perquè la mort li ho impedí. Amagat quan esclatà la guerra, morí el 31 de desembre del 1938 entre les penalitats del moment i amb més de vuitanta anys, a l'asil de les Germanetes dels Pobres de Girona, transformat llavors en institució civil, on s'havia acollit. La guerra a Girona encara havia de durar un mes.

Per saber-ne més: a internet http://www.biologia-en-internet.com/fteixido/s-xx/longinos-navas-ferrer-1858-1938/  (4)

Longí Navàs


La cova Santa del Montsant. Foto de Espeleo Índex

Autor de l’article: Joan Pallarès-Personat


 Notes de l’autor d’aquest post:

(1) Les fotos de Longí Navàs están tretes d’Internet. No he trobat altres fotos amb més qualitat

(2) També va treballar amb Ascensi Codina, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

(3) L’actual Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’edifici del Parc de la Ciutadella

(4) A més de l’adressa citada a l’article, podem trobar-ne moltes més, encara que molt reiterades en les dades