dilluns, 24 de desembre de 2012

Nadala 2012

Autor: Agustí Meseguer

La nostra Associació desitja a tothom unes Bones Festes amb salut i alegria.

Que el pressupostos de l’any vinent ens permeti fer moltes més coses: a vosaltres i a nosaltres.

Amb les nostres més sinceres salutacions.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE BIOSPELEOLOGIA -BIOSP-

dilluns, 17 de desembre de 2012

Activitats d'Español, any 1952

Amb aquest són ja cinc els anys estudiats (5 posts per ordre d'aparició): 1934; 1935; 1951; 1962; 1963. I ara el 1952. A mida que es pugui tenir més documentació, s'aniran inserint més post sobre aquest tema de la història de la biospeleologia.

El Dr. Francesc Español al peu del castell de Sant Gervàs, i al costat de la boca de l'avenc de Sant Gervàs, a la serra de Llimiana, Lleida.  Desembre 1964. A la sortida erem: F. Español; Mª Lluïsa Alberich; D. Schiibi i Ll. Auroux. Anàvem a capturar més exemplars d'un coleòpter cavernícola Anillini trobat (un sol exemplar) un mes abans a la mateixa cavitat i que va resultar ser una nova espècie. Vam tenir la sort de trobar-ne tres més.

Títol de l'inici de les pàgines

Entre les persones ateses, amb relació a l'espeleo i bioespeleologia, hi podem trobar en Josep Mª Thomas; Joaquim Montoriol; Ricardo Zariquiey; Àngel Lagar; Joan Vives; Francesc Vicens; Òscar Andrés;Josep Mª Armengou; Boixadera i Termens, molts d'ells del GES, tanmateix que Español

Entre aquests, sense repetir-ne dels d'abans, Enric Balcells; Ramon Margalef i Schütte

Español tenia molta relació d'estudi i intercanvi de material entomològic amb reconeguts biòlegs  del Marroc. Aquests dos: Antoine i Kocher, van fer bones troballes dins les cavitats marroquines: Antoinella (un gènere de coleòpters dedicat a Antoine i Choleva kocheri, dedicada a Kocher

En Jesús Elósegui, de la històrica Sociedad de Ciéncias Aranzadi, enviava regularment al museu el material que trobava en les seves activitats espeleològiques 

A tall de mostra, alguns dels materials que diferents persones entregaven al museu. Entre els donants, veiem a Ramon Margalef; Ricardo Zariquiey; Noel Llopis Lladó (que llavors estava a Oviedo); Jean Nègre (de París) i Òscar Andrés
Moltes col·leccions del museu, van ser comprades, donades o deixades en dipòsit. En aquest cas, del conegut Josep Mª Mas de Xaxars

Seguim veient les entrades de material cavernícola de cavitats clàssiques, portats per Òscar Andrés i Muntan

Un cas destacat: Una noia que recollia fauna cavenícola! La, com escriu Español, Sta. Planas. És de suposar que és tracta d’una noia. Si avui dia es poden comptar amb els dits de mitja ma les del gènere femení que en recullen, pels anys 50 encara menys!

La sortida de camp a la serralada del Boumort, Lleida

En moltes ocasions Español acompanyava eminents biòlegs estrangers, francesos en aquest cas (en Vandel va ser el fundador del Laboratori Subterrani de Moulis i en Coiffait va ser un gran especialista en coleòpters cavernícoles), a cavitats de gran interès biospeleològic

Una altre activitat de camp, també a la zona de Tarragona. En aquest cas acompanyat de tres incondicionals collaboradors d'Español. Tots tres van tenir noves espècies dedicades: Per Schütte, el Speophilus fonti ssp. schuttei. Per I. Fernández Impellitieri, el Troglocharinus hustachei ssp. impelletierii y per M. Acevedo, el  Antrocharidius orcinus ssp. acevedoi

Aquesta sortida també ha estat a Tarragona. En aquells anys, com sigui que es van fer moltes noves trovalles per les cavitats d'aquelles serralades, era una zona de contínua exploració. La fauna endogea, la que viu dins la primera capa de terra (10 a 50 cm de profunditat) de l'exterior, també va ser objecte d'estudi per part d'Español 


El INSTITUTO GENERAL FRANCO, de Tetuàn, també publicava els treballs d'Español. Ell, a més de fer la "mili" al Marroc (Ceuta i Larache), va ser un gran estudiós dels coleòpters d'aquell país

Àngel Lagar va trobar, entre moltes altres, dues novetats del coleòpter cavernícola Troglocharinus españoli. Español va col·laborar amb ell el la el·laboració de les descripcions, que es van publicar a la revista Speleon, nº 3 1952. Les noves subespècies són: T. españoli ssp.roselli i T. españoli ssp. olerdolai


Més col·laboracions amb À. Lagar: Entrades de material i tramesa d'exemplars Paratipus (els exemplars que es tenen quan es fa l'estudi d'una nova espècie, tret d'un exemplar que es denomina Tipus que és sobre el que es fa particularment la descripció) al Professor René Jeannel, un dels "pares" de la biospeleologia com a ciència 

En aquesta ocasió, entre el 8 i el 14 d'octubre del 1952, s'inicien els treballs d'estudi i descripció del nou Speophilus que es va trobar al Forat de les Gralles una nova espècie de coleòpter cavernícola: Speophilus cenarroi, dedicat al Dr. Ricardo Zariquiey Cenarro, i que ara es denomina Troglophyes (Ceretophyes) cenarroi, ja que ha estat canviat de gènere
Aprofitant el post, s'inclou la topografia de l'avenc de les Gralles, feta l'any 1961, dibuixada sobre paper vegetal i amb "rotrings" de tinta xina


Per aquells anys, alguns gèneres de coleòpters cavernícoles, en especial els del nord de la península, com en aquest cas, encara s'enviaven a especialistes francesos per a la seva identificació

dilluns, 10 de desembre de 2012

Un nou coleòpter cavernícola del Marroc

Lobrathium comasi: Una nova espècie de coleòpter cavernícola

El nou coleòpter, un habitant del sota-terra del Marroc. El seu nom científic és Lobrathium comasi 

En un anterior post del 3 de desembre del 2010,  s'adelantava la noticia de la descoberta d'un nou espècimen de coleòpter cavernícola al Marroc. No en donàvem gaires dades pel fet de que encara estava en estudi. Ara el treball ja ha estat publicat i ja podem ampliar la bona nova.
En l'expedició de l'any 2008 al Marroc. Entre tot el material recol.lectat destacaven uns coleòpters estafilínids que prometien tenir molt interès. En l'estudi previ ja es veia que el seu aspecte era el d'un veritable cavernícola. El seu color despigmentat (tot i que per sí sol no és un caràcter determinant); els ulls reduïts, quasi inexistents (tampoc és determinant, doncs hi ha fauna que viu a l'exterior i que no tenen ulls), i altres detalls.


Una ampliació de la part devantera. A la dreta podem observar les seves grans mandíbules ganxudes

La descripció que ha fet el company de l'Associació Catalana de Biospeleologia, en Carles Hernando, ha estat publicada al nº 12 (1) 2012 de la prestigiosa revista Heteropterus Revista de Entomología que edita la Asociación Guipuzkoana de Entomología de Hernani, Guipuzkoa.

La espècie ha estat dedicada al seu recol·lector, el també membre de l'Associació en Jordi Comas, un altre dels especialistes en coleòpters que habitualment col·labora amb nosaltres.

Paisatje dels voltants de la cova

Els estafilínids són un grup amb moltes dificultats per l'estudi, ja que hi ha un gran nombre de gèneres, subgèneres i ja no diguem, d'espècies, moltes d'elles amb caràcters difícils de veure si no si està avesat, pel que es va consultar al nostre especialista habitual en aquests casos, en Carles Hernando que és qui l'ha estudiat i determinat.

 L'estudi va determinar que es tracta d'una nova espècie. Tot un èxit per l'expedició i pel Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc, que des de l'any 2001 ha portat a terme cada any com a mínim, una expedició. I ja en portem 15!
 Al llarg d'aquestes quinze expedicions, només de coleòpters s'han trobat un total de deu noves espècies (i a més un subgènere). D'altres ordres també hi ha novetats, que encara estan en estudi.


La zona del riu

La cavitat a on es va localitzar aquesta espècie és la cova Riviera de Chara o Ifri Azokhage, a la població de Tabhairte, al Mig Atlas, al sud de Taza. La visita a la cova era amb el motiu d'intentar la captura d'exemplars d'un altre coleòpter cavernícola: Trechus gigoni, necessaris per un estudi genètic de l'ADN d'un grup determinat del gènere Trechus, per veure la relació entre el poblament del sud de la Península amb els del nord d'Àfrica, ja que en el decurs d'una era geològica no s'havia format encara l'estret de Gibraltar. L'any 2007 ja s'hi havia estat a la mateixa cova, i en les dues ocasions, de T. gigoni no se'n va trobar ni un, però ves per on, va sortir la sorpresa amb aquesta nova espècie. I és que en això de la biospeleologia, no et pots mai fiar de res...



Topografia de la cavitat

La Riviera de Chara és una cova per anar-hi a passar-s'ho bé: poques complicacions tècniques, àmplies galeries, moltes i boniques formacions, un riu actiu tot l'any, noves espècies... Què volem més?

dilluns, 3 de desembre de 2012

Activitats d’Español, any 1963

Tot un any de la vida laboral d'en Francesc Español.

Cova del Tabac, Camarasa. Foto: desembre de l'any 1964. Va ser la meva primera activitat conjunta amb Español.
A contrallum, Español (amb el casc a la ma) al centre, i Isidre G. Urgellés a la dreta  

Seguint amb els detalls de la vida feinera del Dr. Francesc Español, hem donat a conèixer algunes de les seves principals dedicacions, en particular sobre espeleologia i biospeleologia.
Amb aquest són ja quatre els anys analitzats (per ordre d'aparició): 1934; 1935; 1951; 1962, i ara el 1963. Si podem tenir més documentació, s'aniran inserint més post sobre aquest tema.

Les característiques dels seus escrits d’aquest any : A ma, dues cares i sobre 56 fulls d’entre 215 x 155 i 225 x 165 mm, amb bolígraf negre i en varis casos blau, i els apunts de les despeses de tramesa de correus estan escrits en llapis.

Els 56 fulls contenen: 36 pàgines d'activitats; 3 d'entrades de material entomològic pel museu;  2 de tramesses de paquets i impresos (71); 9 de les entrades de la correspondència rebuda (480 cartes); 6 de la correspondència tramesa (318 cartes).

Els apunts van per setmanes, o sigui, si veiem 12-18-VIII, vol indicar que inclou tots aquests 7 dies entre el 12 i el 18 d'agost. Si es tracta d'activitats de camp, excursions, etc,  com per exemple 28 - VII - 8 - VIII, són la durada de la sortida, 12 dies en aquest cas.

Relació de les persones ateses aquestes tres setmanes al museu

Un tema sempre interessant és el de les visites que rebia. Excepte les que eren d'entomòlegs estrangers o de càrrecs de l'Ajuntament, totes eren meticulosament anotades en els apartats Atender Srs... Hi trobarem els noms de persones molt importants en el camp de la malacologia (Altimira, Bech, Vilella); de l'entomologia (J. Vives; J. Ribes; R. Zariquiey; M. Gonzalez; J. Nègre; J. Mateu Pablos; A. Lagar, Mª Rambla; E. Balcells; R. Margalef); espeleòlegs (F. Porta; I. G. Urgellés; O. Escolà; J. Senent; E. Petit; Subils; O. Andrés; B. Poderós; Borastero; J. Monturiol) i també del camp de l'ornitologia; paleontologia; botànica, etc. Eren amics, col·laboradors, alumnes, gent que anava a fer consultes, espeleòlegs que es volien iniciar en la recol·lecció de fauna, etc.

Una altre selecció de setmanes, amb les persones ateses al museu

També s'anava iniciant de la ma d'Español, l'Oleguer Escolà. Aquesta dedicació va ser molt profitosa, ja que a més dels estudis de Ciències Biològiques, va arribar a ser Conservador del museu fins la seva jubilació.

Les primeres dedicacions serioses de l'Oleguer Escolà dins la biospeleologia, amb l'assessorament d'Español

Per aquella època, en Joan Senent, de l'ERE, que ja era un fidel col.laborador del museu, a més de la recerca de fauna va començar a interessar-se en un grup de fauna: els pseudoescorpins o quernets, uns aràcnids amb una important representació cavernícola. Veiem per les anotacions, que Español l'anava iniciant i fins i tot va iniciar l'organització de la fauna de pseudoescorpins emmagatzemada al museu.

També en Joan Senent col.laborava activament amb el museu

També hi van haver diversos espeleòlegs que s'interessaven en la fauna cavernícola, com per exemple J. Borastero del GES.

Altres espeleòlegs, Borastero del GES en aquest cas, també eren "alumnes" d'Español
Afegeix la llegenda

Afegeix la llegenda

Una clàssica successió cronològica: Captura i entrada al museu; Estudi del material i publicació dels resultats

En ocasions, el material no pot ser estudiat i és tramès a un especialiste francès

En ocasions, Español també col·laborava proporcionant dades

Un cas molt comú: Entrada del material i preparació dels coleòpters sobre etiquetes pel seu estudi i arxiu 

De tant en tant, també hi ha novetats

La nota fa referència a la històrica expedició "Operación Turolensis"

Afegeix la llegenda
També arribava material biospeleològic d'altres llocs:


També des d'altres llocs s'enviava material biològic.

El també sempre recordat Esteve Petit, també hi col·laborava

En Joan Vives era, a més d'amic d'Español, un gran especialista en coleòpters cavernícoles 

L'Isidre G. Urgellés, molt amant de la fotografia, "treballa" pel museu 

La fauna endogea, parenta dels cavernícoles, també s'estudia al museu

Quan Español "no tenia feina", se la buscava. A més de totes les seves coses, que no eren poques, li demanaven que els traduís treballs alemanys, i fins i tot russos!

Abans no hi havien traductors "on line". Español coneixia diversses llengues. La citada Maria Rambla, és una eminent coneixedora dels opilions cavernícoles

Aquest any, en comparació amb d'altres, no ha estat dels que més sortides biospeleològiques hagi portat a terme. En total són quatre: una a Mont-ral i la Febró; dos a Garraf i una a Jaca. 

Una setmana d'expedició per Tarragona

Assaig de paranys dins la cova-avenc del Pla de Comas, a l'Ordal

Una llarga excursió per Osca, visitant les coves de Villanúa. Veiem la quantitat de fauna obtinguda

Aquest any 1963, per mi va ser molt important. Vaig iniciar les meves activitats dins l'espeleo, i també dins la bio. Español va deixar documentada la descoberta del Speonomus urgellesi, nom amb que es va descriure, tot i que actualment està inclòs dins d'un altre gènere, dient-se Parvospeonomus urgellesi. Publicat a Speleon 15 (1-4) 1964 49-59: Una interesante localización de Speonomus en las calizas paleozoicas de la cordillera litoral catalana

Cronologia del descobriment d'una nova espècie: Parvospeonomus urgellesi

El diumenge 1 de desembre de 1963, l'Isidre, amb la seva esposa Nati, va organitzar una sortida a l'avenc de les Aranyes, a Orsavinyà. El vam acompanyar els també membres del GIE, A. Ávalo; M. Arnau i jo. Era la tercera cavitat que jo visitava. L'Isidre va recollir una nombrosa serie de petits escarbatets que van resultar ser una nova espècie. Aquest fet em va despertar l'interès per la fauna cavernícola, afició que encara tinc molt marcada. 

Diverses entrades de material de coleòpters cavernícoles

També hi ha uns curiosos apunts sobre algunes incidències patides al museu: Les clàssiques goteres de la coberta van obligar a canviar de lloc tota una serie d'armaris , i un incendi a la xemeneia de la caldera de calefacció (que per cert, cremava carbó)

No tot són alegríes: filtracions d'aigua i foc

L'escanejat de les notes ha estat dificultós per l'estat dels originals. Moltes pàgines estan escrites amb bolígraf, i la tinta ha travessat el paper, que és molt prim, deixant-se veure per l'altre cara. S'ha fet el possible per deixar-ho llegible.