dijous, 25 de juny del 2020

Nº 326. Contribució de l'Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP- durant vint expedicions al Marroc: 2001-2019. 24 noves espècies descobertes. Afegitó del dia 24/06/2020


Dins la cova Kef Aziza, a Boudenib. Una de les cavitats amb
més espècies troglobies del Marroc.  Foto: Ayoub Nehili

NOTA: Aquest article ja s'havia editat fa poc temps, però s'acaba de descriure una altra espècie nova de diplòpode (milpeus): Odontostreptus fadriquei en l'expedició de l'any 2003. A la fi de tenir actualitzat el llistat, l'article ha estat modificat i es reedita. 

Des de la primera expedició bioespeleològica al Marroc l'any 1966 per l'ERE a la zona d'Aït Mehammed, Azilal, fins al 2019, s'han portat a terme un total de 36 expedicions catalanes amb finalitats d'estudi de la fauna subterrània, de les quals, vint són autoria de l'Associació Catalana de Bioespeleologia-BIOSP-.

 

En aquest article presentarem els resultats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, quan a noves espècies descobertes es refereix, amb estricte col·laboració i suport econòmic del Museu de Ciències Naturals de Barcelona -Dpt. d'Artròpodes-. Aquest Projecte es va iniciar l'any 2001 i fis el 2019 s'han fet un total de vint expedicions amb el resultat de vint-i-quatre noves espècies descobertes.

Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 23, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una larva de coleòpter que encara no era coneguda i que ha permès la seva descripció.


Relació de les noves espècies descobertes:

 Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 24, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una aranya que encara era poc coneguda i que ha permès la seva descripció completa.


Classe Diplopoda; Ordre Polydesmida;


Família Spirostreptidae

1- Odontostreptus fadriquei Enghoff & Reboleira, 2019

Cavitat típica: Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane. Descoberta en l'expedició de l'any 2003.

Odontostreptus fadriquei

Família Paradoxosomatinae 

2 - Jeekelosoma viginti Enghoff & Reboleira, 2019. Cavitat típica: Kef Touna, Douar Hayant, Ahermoumou. Ribat el Khayr. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 Classe Arachnida: Ordre Araneae: Família Linyphiidae 

3- Lepthyphantes almoravidius Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri Netazarth, Fariata, Tagzirth, Béni-Mellal. Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004 


4- Lepthyphantes bioespeleologorum Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal; Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004

 
Organs reproductors d'algunes aranyes de la família Linyphiidae. 


5 - Lepthyphantes ensiferus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Grotte des Pigeons, Souk elTleta el Akhsass, Guelmim; Descoberta en l'expedició de l'any 2003

 

6- Lepthyphantes imazigheri Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Bab Bou Idir, BabBou Idir, Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2016

 

7- Lepthyphantes leknizii Barrientos, 2019. Cavitat típica: Kef Admam, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2012


 8- Lepthyphantes lamellatus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Nhmamne, Aglefth,Taglefth, Azilal; Descoberta en l'expedició de l'any 2016


 9- Lepthyphantes sasi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Arkan, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 A- Lepthyphantes taza Tanasevitch, 2014. Al moment de la descripció només es coneixien tres exemplars femelles de l'Ifri Tselet, a Ain Teslit, Châra, alsudoest de Taza, desconeixent el mascle. En les nostres expedicions dels anys 2009-2012 i 2016, es van capturar exemplars mascles, fet que ha permès la seva descripció. Cavitat típica del mascle: Grotte du Trou de la Piste, Tabhairte


 10- Palliduphantes megascapus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Puits Cochrisco C.A.8, Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir; Descoberta en l'expedició de l'any 2016


 11- Palliduphantes banderolatus Barrientos, 2019 Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri N'Yzme, Ait Abdallah, Taroudant; Descoberta en l'expedició de l'any 2015 Família Pholcidae


 12 - Holocnemus aurouxi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Lala Jama, Beni Bassia, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001


 13 - Micropholcus tegulifer Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2004


 Classe Insecta; Ordre Coleoptera; Família Carabidae


 14- Laemostenus (Ceutosthenes) aurouxi Casale & Comas, 2012. Cavitat típica: Kef Thaleb, -Açdif. Descoberta en l'expedició de l'any 2006


 15- Trechus djebalica (Comas, & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Lahmar V, Maggou. Bab Taza. Descoberta en la primera de les dues expedició de l'any 2007


 16- Trechus espanyoli (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Ifri Mkhrouga, Ain Leuh, Azrou. Descoberta en l'expedició de l'any 2001


 17- Trechus fadriquei (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Gouffre Friouato, Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


Domene (Spelaeomene) fadriquei i Domene (Spelaeomene) pastori


 18- Trechus iblanensis (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Tlat Izra, Bou Iblane, Merhraoua. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 19- Trechus sendrai (Comas & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Fouk Maggou, Maggou, Bab Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2007


 20- Trechus (Irinea) aurouxi Mateu & Comas, 2006. (nou subgènere, nova espècie). Cavitat típica: Ifri Ousgree, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005


 Família Curculionidae 

21- Torneuma troglodytis Stüben, 2009. Cavitat típica: Kef Aziza, Tazouguert, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001



 Família Leiodidae


 22- Speonemadus comasi Fresneda; Faille; Fery &; Ribera, 2019. Cavitat típica: Iri Adar Nyighil, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005


 Família Staphylinidae


23- Domene (Spelaeomene) fadriquei Hernando, 2007. Cavitat típica: Ifri Tifratin, Fariata, Tagzirth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


24- Domene (Spelaeomene) pastori Hernando & Comas 2014. Cavitat típica: Ifri N'Taouya, Aït Mehammed, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2012



De les 24, número de noves espècies per anys: (als anys 2014 i 2018 no hi va haver expedició)


                -2001: 3       -2002: 5       -2003: 2       -2004 (1ª):  3       -2005: 2

                -2006: 1        -2007 (1ª): 2       -2012:      -2015:      -2016: 3 

Com a conclusió podem dir que han estat uns resultats admirables... tot i que, encara queda molt de material per estudiar!

NOTA posterior a l'edició d'aquest post: A data de juliol del 2020, en J.A. Barrientos ens ha comunicat que, entre el material de les dues últimes expedicions al Marroc hi ha trobat algunes novetats, tot i que haurem d'esperar un cert temps per veure aparèixer els treballs.

dilluns, 22 de juny del 2020

Nº 325. Un nou "milpeus" cavernícola del Marroc

Odontostreptus fadriquei, la nova espècie. Foto (modificada) de la descripció


Recollir fauna de les cavitats que es visiten, sempre dona bons resultats. A vegades poden passar molts anys fins que l'estudiï algun especialista, però pot donar novetats com en el cas que ara en parlarem.

L'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP- va iniciar,l'any 2001, expedicions metòdiques al Marroc amb la finalitat d'estudiar la fauna localitzada i confinada al món subterrani de les coves, mines i avencs. Els resultats són dignes d'elogi: un total de 42 noves espècies han estat descobertes al llarg de vint expedicions.

Inici de la descripció

L'expedició de l'any 2003, formada per Floren Fadrique; Judith Esquius, Lahoucin Faouzi; Aziz Higuious; Mohamed Mejjout i Miguel Ulpiano, va tenir com a zona de destí el sud-oest del Marroc, pels voltants i sud d'Agadir. En una de les cavitats visitades es van recollir exemplars d'un diplòpode (els que anomenem milpeus) que han estat estudiats ara, passats uns 12 anys, resultant-ne una nova espècie. Destaca l'absència d'ulls i de pigments.
Zones visitades l'any 2003. Indicada la de la novetat

Ana Sofia Reboleira, una biòloga portuguesa que treballa al Natural History Museum of Denmark, University de Copenhagen, ha estudiat part del material dels fons del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on es diposita la fauna recollida en les expedicions, havent trobat, fins ara, aquesta novetat.

Material d'estudi: Cavitat. Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane; Agadir 30 Jul. 2003.

Introducció: (traduïda del treball original i adaptada per a una millor comprensió general)

Els diplòpodes (milpeus) de la família Spirostreptidae es troben freqüentment dins de cavitats, però, amb una sola excepció, no presenten signes de troglomorfisme. L'excepció és Orthoporus kiemi Loomis, 1962, descrit de la Península del Yucatán, a Mèxic.

La família Spirostreptidae està formada per unes 275 espècies descrites de diplòpodes que van de mida mitjana a molt grans.

La seva distribució és Afro tropical (incloent-hi Madagascar) i regions Neotropicals, amb alguna presència al sud de Nord-amèrica, Nord d'Àfrica i el Mitjà Est.
Dos gèneres de Spirostreptidae es troben a la vora més meridional de la subregió paleàrtica: Archispirostreptus, un gènere principalment afro tropical que està representat per A. syriacus (Saussure, 1859) a Israel, Síria i la península Aràbiga i (allargant la delimitació de la zona Paleàrtica); per A. lugubris (Brölemann, 1901) ssp. villiersi (Schubart, 1951) a l'Aïr Mts., al Sàhara; a més, s'han trobat fragments d'una espècie no identificada d'Archispirostreptus a Líbia. A la part occidental del nord d'Àfrica, al Marroc, els espirostreptids del gènere Odontostreptus, són freqüents. L'Odontostreptus inclou actualment 13 espècies, la majoria de les quals es troben a l'Àfrica central i occidental, però O. maroccanus (Attems, 1914) i O. lepineyi (Verhoeff, 1938) estan restringides al Marroc, aïllades dels seus congèneres pel desert del Sàhara.

Aquí, descrivim una nova espècie marroquina Odontostreptus fadriquei, dedicada a Floren Fadrique, l'organitzador de les expedicions, recollida en una cova i clarament troglomorfa. Molt poques espècies de milpeus troglobis es coneixen del Marroc, entre les quals hi ha tres espècies de Paradoxosomatidae:

-Jeekelosoma abadi (Mauriès, 1985)
-J. heptarachne Enghoff i Reboleira, 2019
-J. viginti Enghoff i Reboleira, 2019.

Una espècie de Chamaesomatidae:

-Origmatogona strinatii Manfredi, 1956.

I una espècie d'Opisthocheiridae:

Ceratosphys maroccana Mauriès, 1985.

Esperem més novetats a la fi de l'estudi de tota la fauna.