divendres, 21 de setembre de 2018

XXXI Reunió Científica del SEDECK



De nou el nostre actiu col·laborador i "corresponsal al País Valencià" Alberto Sendra, ens informa de la pròxima XXXI reunió científica del SEDECK - Sociedad Española de Espeleología y Ciencias del Karst-.

Recentment, al juliol d'enguany va tenir lloc la reunió nº 30 que es va celebrar a Riópar, Albacete, en el Calar del río Mundo. En aquesta ocasió s'anirà més lluny, a les Illes Canàries, on es podrà gaudir de la seva particular geologia i d'una extraordinària biologia subterrània, entre altres.

L'Alberto ens ha fet arribar el tríptic informatiu d'aquest esdeveniment, que inserim en grups fraccionats.








A mesura que rebem més informació, us la farem saber.

dilluns, 10 de setembre de 2018

Conferències Internacionals de Biologia Subterrània. Aveiro, Portugal


La Universitat d’Aveiro és un referent pels estudis i per les trobades i congresos sobre la Biologia Subterrània. En aquesta ocasió van organitzar, l’agost passat, una important trobada d’un centenar d’especialistes en el món subterrani, principalment en la fauna.
El centenar d'assistents a les conferències

El nostre habitual company, Alberto Sendra, de Valencia (treballa amb la Universidad de Alcalá de Henares), hi va assistir. Ens ha tramès un escrit en que resumeix el què ha estat l’esdeveniment. Tot seguit l’inserim tal i com l’hem rebut.

La Universitat d'Aveiro

24ª Conferencias Internacionales de Biología Subterránea, Aveiro (Portugal) celebrada del 20-24 Agosto, 2018

El pasado mes de agosto tuvo lugar la Vigésima cuarta edición de las Conferencias de Biología Subterránea (= Bioespeleologia) en Aveiro, Portugal. Un evento que reunió a más de un centenar de biólogos, zoólogos y técnicos especialistas de los ecosistemas subterráneos. Unos ecosistemas bajo la superficie del suelo que, pese a ser los grandes desconocidos, albergan la mitad de la biodiversidad de nuestro Planeta y es allí, donde se almacena más del 96 por cien del agua dulce líquida de la Tierra.
El 20 de agosto tras la presentación de apertura a cargo de Ana Sofia Rebolerira de la Universidad de Copenhague tuvieron lugar, entre el mismo 20 al 24, un total de 69 conferencias, incluyendo 13 plenarias.  Se trataron aspectos relacionados con el agua subterránea, los ecosistemas hiporréicos que ocupan los márgenes de los ríos superficiales, los hábitats hipotelminorreicos o los coluviales que cubren las laderas de montañas o cursos de agua temporales, pero también la fauna que allí se encuentra, los vertebrados e invertebrados o simplemente los microorganismos que prosperan en los espacios subterráneos.
Durante estos excitantes días, asistimos a interesantes y fecundas discusiones en los avances de un Biología Subterránea. Una Ciencia cada vez más puesta en valor debido a la importancia que están adquiriendo los recursos del subsuelo, en especial sus aguas, además de suponer un importante hábitat que alberga una peculiar y endémica biodiversidad de gran interés biogeográfico y paleobiogeográfico.
A lo largo de las conferencias, el comité organizador y científico, formado en su mayor parte por miembros de la Universidad de Aveiro, así como de la propia Sociedad Internacional de Biología Subterránea (SIBIOS) estuvieron en todo momento facilitando y haciendo posible la buena marcha de estas excelentes conferencias internacionales de Biología Subterránea.
Queremos aprovechar esta breve noticia para animar y fomentar en la participación e inscripción en la SIBIOS (http://1373.gvs.arnes.si/newwp/), una sociedad internacional que vincula y hace posible el intercambio de conocimientos e ideas en esta Biología Subterránea que apenas cuenta con un siglo de recorrido científico.

La Presidenta del Comité Organitzador és la portuguesa Ana Sofia Reboleira, que la trobarem en tots els esdeveniments de biología subterrània 
Ana Sofia Reboleira, una gran investigadora portuguesa que treballa amb la fauna cavernícola
Entre els membres del comité organitzador hi figuren dos companys ben coneguts per les seves habituals collaboracions en aquest blog de l’Associació Catalana de Bioespeleologia: l’Alberto Sendra, especialista en insectes cavernícoles del grup dels iapígids i diplurs i en Pere Oromí, de la Universitat de la Laguna, especialiste en fauna de cavitats volcànicas.

Committee Members: Organizing Committee:

Alberto Sendra, University of Alcalá, Spain; Paulo Borges, University of Azores; Pedro Oromí, University of La Laguna, Spain; Rosalina Gabriel, University of Azores.


Scientific Committee:
David Culver (USA) (President)
Ana Sofia Reboleira (Portugal)
Annette Summers Engel (USA)
Daniel Fong (USA)
Fernando Gonçalves (Portugal)
Florian Malard (France)
Henrik Enghoff (Denmark)
Ignacio Ribera (Spain)
Lubomir Kováč (Slovakia)
Markus Friedrich (USA)
Megan L. Porter (USA)
Stefano Taiti (Italy)
Oana Moldovan (Romania)
Peter Trontelj (Slovenia)
Steven Cooper (Australia)
Steve Taylor (USA)
Tanja Pipan (Slovenia)
Tiziana Di Lorenzo (Italy)
William Humphreys (Australia)
William Jeffery (USA)

Dins del Comité Científic també hi trobem una persona amb la que també hi tenim molts contactes i colaboracions: L’Ignacio Ribera de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC) de Barcelona.
Alberto Sendra recollint diplurs d'entre terra garbellada. Boca de la cova Ghar Knadel, Marroc 2007


Dels assistents que coneixem pels motius que ja hem comentat, han presentat ponències:

-Alberto Sendra, University of Alcalá
 Troglobitic Diplura

-Pedro Oromí, University of La Laguna (Tenerife)
 Pyroclast fields: a subsurface subterranean habitat suitable for troglobionts
 (Zones de piroclasts, un habitat adecuat pels troglobionts)

-Arnaud Faille, CSIC-University Pompeu Fabra
 The Pyrenean radiation of Trechini subterranean beetles
 (Radiació als Pirineus dels coleòpters subterranis Trechinae)

Amb l’Arnaud hi col·laborem en diversos projectes, entre els que fem menció a les expedicions al Marroc i l’estudi de coleòpters cavernícoles.

-Susana Pallarés, University of Castilla-La Mancha
 Limited thermal acclimation capacity in cave beetles
 Amb la Susana hi col·laborem en el projecte de resistència térmica dels coleòpters Leiodidae.

Amb el nostre reconeixement pel gran èxit de l'esdeveniment.


dimarts, 4 de setembre de 2018

L’Expedició Tarraco a l’Anti Atlas marroquí de l’any1968. Grup d’espeleologia 2(2)


L'autocar que portava una gran part dels expedicionaris. Foto: F. Sas

Segona i darrera part:

Notes:

1-Algunes de les fotos inserides són de diapositives de l'arxiu d'en Francesc Sas, fetes durant l'expedició. Els cinquanta anys que ja tenen ha provocat importants deterioraments en moltes d'elles, com enfosquir-se, virar a color vermell, etc. Sort que, només en part, es poden corregir amb el Photoshop.

2-  Cal aclarir que el nom de l’expedició era …a l’Anti Atlas…, quan el grup d’espeleo va anar al Gran Atlas. La resta d’expedicionaris sí que van fer tasques, arqueològiques, a l’Anti Atlas, una serralada més cap al sud-oest del Gran Atlas.
Entrada a la població d'Ait Mehammed

A l'arribada a Aït Mehammed, vam contactar amb Brahim Merzoug, un noi jove del poble, que ja havia acompanyat els expedicionaris de l'ERE i que també ens va fer molt de servei per bellugar-nos entre les autoritats locals.
Brahim Merzoug, al centre de la foto, amb els seu germà i germanes

S'ha de veure com treballem!
Ens van deixar acampar dins el poble i al mateix costat de les oficines del Caid, el que ens servia, en part, per controlar la gent i en especial la canalla encuriosida de la qual sempre estàvem envoltats. De vigilància i seguretat hi havia tres o quatre guardes, que eren soldats, però es passaven el dia jugant a les dames i ajaguts a la porta.
El Francesc Sas en plena cerimònia de rentar-se les mans abans de sopar a casa del Caid
El Caid ens va deixar una habitació per si volíem dormir-hi o guardar-hi estris. Per cert, el traspàs de l'any 1968 al 1969 el vam fer en aquest lloc, ja que el fred era molt intens. A les 12 de la nit, en lloc de raïms van ser olives, ves que havíem de fer... A Aït Mehammed, pel desembre hi feia molt de fred, tant al campament com a l'habitació, clar que està al Gran Atlas i a una altura de 1.600 m snm; sobretot a partir del migdia ja necessitàvem anoracs.

El poble era molt "primitiu". Els carrers de terra, brutícia arreu on miressis, tothom demanar-nos menjar, les llaunes buides i qualsevol cosa que per nosaltres eren deixalles. Però se l's veia feliços! Eren altres temps!
Esquerra: Lluís Auroux. Dreta: Agustí Meseguer. Vestimenta "oficial" de l'expedició: Pantalons "Rochetores" i jersei de llana amb l'anagrama al pit

"Lo fato", que diuen a Tarragona i el material d'exploració

Aquesta tarja de presentació era una ajuda moral

La preparació de l'activitat va ser molt acurada. Per exemple, el Francesc va fer un llistat de tot el que ens havíem d'endur de menjar, previsions de material i roba, uns brodats per a la roba, etc. A través d'un amic meu, el Jordi Peig, portàvem algunes referències de radioaficionats, perquè, en cas de necessitat, poguéssim establir un contacte ràpid amb Catalunya. Llavors no hi havia mòbils!
El mapa del Marroc amb el llistat i situació de les cavitats. Publicació del 1953, llavors la ùnica documentació disponible

El coleòpter Subilsia senenti

Els resultats bioespeleològics van ser molt destacats: Vam tenir la sort de trobar una nova espècie de coleòpter estafilínid cavernícola a la cova Ifri Caid. Així mateix vam trobar un exemplar mascle del també coleòpter cavernícola Subilsia senenti, del que només se'n coneixia una sola femella amb la qual Francesc Español n'havia fet la descripció d'un nou gènere i nova espècie de la troballa feta en el decurs de l'expedició de l'ERE de l'any 1966. Amb aquest mascle Español va poder completar la descripció i donar a conèixer la genitàlia masculina.

Les tres cavitats més importants visitades, van ser:
Zona de llargs llacs de la Ifri N'Taouya

Zona navegable de la Ifri N'Taouya

Ifri N'Taouya, llacs de poca fondària

-La cova Ifri N'Taouya, que actualment sembla tenir uns 3 km de recorregut, la majoria amb llacs de poca fondària. Tot són galeries actives i s'inunden segons el règim de pluges-desglaç, sortint-ne un gran cabal per la boca. Es tracta d'una cova sagrada on, encara avui dia, s'hi practiquen veneracions i sacrificis d'animals.
Imponent construcció situada al costat de la cova Ifri Caid
Boca de la cova Ifri Caid


Galeria activa, ara seca, de l'Ifri Caid
Una típica parada del mercat d'Ait Mehammed
-La cova Ifri Caid, amb uns 2.000 m de galeries, part fòssils i part inundades amb algun llac fondo. La part activa s'inunda en època de pluges i desglaç, sortint un gran cabal per la boca.

L'avenc Iri Bouglemane (rebatejat pels de l'ERE com a Iri Subils-Godoy), amb un riu sempre actiu al seu interior que es pot seguir al llarg d'uns 300 m. És un punt d'abastiment d'aigua pels habitants de l'entorn, que l'han de pujar a galledes i corriola pel pou d'entrada de 30 m.
Instalació sobre una plataforma de troncs de fusta que suporta la politja per on pouen l'aigua, a la boca de l'avenc Ifri Bouglemane


En una prospecció per una pista que porta a Tamda, varem trobar infinitat de gravats a l’aire lliure sobre grans lloses de pedra. Desconeixem de quina època són.

Gravats a l'aire lliure pujant per la pista d'Ait Mehammed a Tamda

La premsa de Tarragona es va fer ressó de l'expedició Aquest diari era del "Movimiento"!

Tot allò ens va agradar tant, que l'estiu del 1970 hi vàrem tornar... però això ja serà motiu per a un altre post.

dijous, 26 de juliol de 2018

L’Expedició Tarraco a l’Antiatles marroquí de l’any1968. Grup d’espeleologia 1(2)

Banderí commemoratiu de l'expedició
Primera part:

Dedico aquest post a l’amic Francesc Sas. Gràcies a ell he pogut fer moltes de les activitats d’espeleo.


Aquest any 2018 és, exactament, el cinquantè aniversari de l'Expedició Antiatles 1968 al Marroc.

La Delegació a Tarragona de la Federació Catalana de Muntanyisme va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc. Hi havia membres dedicats a alta muntanya, altres a l'arqueologia i també hi havia el grup d'espeleologia en el que hi havia membres de diferents entitats (en aquest post només parlarem de les activitats d'espeleologia)

-Per part del Comitè Regional Catalano-Balear d'Espeleologia a Tarragona i cap del grup d'espeleo: Francesc Sas

-Per l'Agrupació Excursionista de l'Escola de Maestria Industrial de Valls: Josep. Mª. Agustench i Alfredo Tudela

-Per l'Agrupació Excursionista Ginesta de Tarragona: Antonio Achón

-Per la Secció d'Activitats Subterrànies del Centre Gimnàstic Barcelonès: Agustí Meseguer i un servidor, en Lluís Auroux. S'ha d'aclarir que l'Agustí i el Lluís hi van anar com agregats, ja que eren de Barcelona i no entraven en l'organització oficial de l'expedició, tot i que se'n van poder beneficiar en molts aspectes. També cal dir que el Francesc també era membre de la SAS del CGB, d'aquí que ens ho proposés als membres del grup. Per raons de treball, només hi van poder anar l'Agustí i el Lluís.

El viatge es va fer amb un autobús en què hi anaven tots els expedicionaris, tret del grup d'espeleo, que anaven independents amb els seus mitjans: dos vehicles. Així mateix, els de l'autobús hi van anar en dates pròximes i van estar-hi més dies.

Teníem els referents de dues expedicions anteriors de l'ERE: el juliol del 1966 i l'agost del 1968, així com la publicació de l'any 1953 Cinc années d'explorations souterraines au Maroc, de la Société Speléologique du Maroc, un llibre (fotocopies) d'una cinquantena de pàgines que mostrava unes setanta cavitats, de les que només una vintena hi havia la topografia (croquis en la majoria).
    
Nosaltres vam decidir visitar la zona d'Aït Mehammed, a la província d'Azilal, amb coves sagrades, grans rius hipogeus i amb grans descobertes bioespeleològiques per part de l'ERE l'any 1966. Tot un repte!

La durada va ser curta, del 26 de setembre del 1968 al 6 de gener del 1969, però per ser el primer contacte amb aquelles exòtiques cavitats, ja estava més que bé.

Per part nostra va ser el primer contacte amb el Marroc, ningú de nosaltres havíem fet la "mili" a Ceuta, Tetuan o a Sidi Ifni. El pas de l'estret amb transbordador; la caòtica frontera de Ceuta; les perilloses carreteres; la gent gran; la canalla; les botigues; els mercats..., tot era nou i molt interessant.

Diari de les activitats del grup d'espeleologia:

Dia 26 de desembre del 1968: Sortida des de Tarragona

Dia 27: Pas de l'estret per Algesires-Ceuta, carregant els cotxes en el transbordador. Dormir a Casablanca
El ferry Ceuta-Algesires.    Foto: F. Sas
Dia 28: Arribada a Aït Mehammed

Dia 29: Prospecció per la zona de Tamda i visita a la cova sagrada Ifri N'Taouya

Dia 30: (no en queda constància)

Dia 31: visita a l'avenc Ifri Subils-Godoy
Iri Bouglemane (Avenc Subils-Godoy).   Foto: F. Sas
Iri Bouglemana. Instalació d'un torn lleuger a la boca del pou.  Foto: F. Sas
L'Iri Bouglemane en l'actualitat

Dia 1 de gener de l'any 1969: descans. Mercat Azilal

Dia 2: Visita a la cova Ifri Caïd i unes petites coves a prop del riu

Dia 3: Un grup torna a la cova del Caid i l'altra va a l'avenc Iri Tarraco*

Dia 4: Sortida d'Aït Mehammed, de tornada

Dia 5: Dormir a Ceuta

Dia 6 de gener del 1969: pas de l'estret Ceuta-Algesires. Arribada a Tarragona, tots sans i estalvis.


*Nota: A propòsit d'aquesta cavitat, tot i que ens havien dit que no tenia nom, en l'expedició de l'any 2011 del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, es va visitar un avenc, la Kef Hmam, que per les seves característiques semblaria que es tracta de la mateixa cavitat i que sí tenia nom. El croquis que apareix al catàleg del 1953 té una certa similitud amb la topografia de l'any que vam fer l'any 1968, el problema és que el pou estava inundat i no es reconeixia la rampa del fons ni la continuació.
La kef Hmann, a la dreta, támbé és coneguda com a Gouffre des Pigeons
Boca del pou de la Kef Hmann.  Foto: Pere Cantons, 2011
Iniciant la devallada.   Foto: Pere Cantons, 2011

Final de la primera part.

dijous, 19 de juliol de 2018

50 anys d'expedicions espeleològiques catalanes al Marroc

En Casteret a la zona de Taza, en la visita de l'any 1934

Introducció:

Al Marroc l'espeleologia es va iniciar "oficialment" l'any 1934 en què Norbert i Elisabeth Casteret viatgen al Marroc invitats per estaments oficials de la ciutat de Taza, per explorar el Djebel Messaoud i la Daïa Chiker, activitats que es van perllongar durant quaranta-cinc dies en què havien de veure les possibilitats de cercar cavitats factibles de ser turístiques i també de trobar un subministrament d'aigua per a la ciutat de Taza. Les principals cavitats explorades foren: Kef Friouato (- 125 m), Kef el Sao (- 144 m), Ouled Ayad (- 117 m) i la Grotte du Chiker (3.000 m). Casteret va tornar-hi l'any 1947. Entre 1934 i 1947 hi va haver algunes activitats esporàdiques, la majoría, de militars francesos.

Cinquantenari:

L'any 2016 es va complir el 50 aniversari de la primera expedició espeleològica catalana al Marroc. Va ser l'any 1966 en què l'ERE del CEC van fer l'expedició Atlas 66 a l'Alt Atlas, regió d'Aït Mehammed.
Notícia del diari Manresa.   Arxiu: Montserrat Ubach

Rabat.1966.  L'equip d'espeleòlegs: Josep Mª Camarasa, M. Ubach, Joan Senent,
Esteve Petit i Carles Ribera.  Arxiu Montserrat Ubach
Mercat d'Aït Mehammed 1966. Al centre la Montserrat Ubach.   Foto arxiu M. Ubach

Per què anar al Marroc? Quines motivacions hi havia?

-L'inici de les visites va ser motivat per les notícies d'una sèrie de grans cavitats, principalment coves amb rius subterranis, que no s'havien acabat d'explorar

-Espeleològicament poc visitat, poc conegut i per tant amb grans possibilitats de trobar coses importants dins d'uns relleus karstificables amb un desenvolupament d'uns cent mil Km²

-Un país relativament proper, fàcil d'anar-hi i amb un interessant grau d'exotisme

-Una expedició pot sortir a un cost relativament baix

-A més de treballar al nostre país, illes i península, fer alguna activitat a l'estranger té sempre un cert al·licient

-Amb grans possibilitats pels interessats en la bioespeleologia, com així ho és, vistos els resultats. Fins llavors, molt poc coneixement de la fauna hipogea que hi viu.
Les úniques dades de les quals es partia, al principi, eren les que es citaven al catàleg Cinc années d'explorations souterraines au Maroc, de la Société Speléologique du Maroc, 1953. Una recopilació de 51 pàgines amb localització i descripció d'una setantena de cavitats, de les que només una vintena estaven topografiades (croquis en la majoria). Aquesta va ser la publicació que va servir de guia per a les primeres expedicions catalanes.
Amb aquest mapa (any 1953) de localització de cavitats,
es preparaven les primeres expedicions

Posteriorment, l'any 1981, es va editar l'Inventaire Speleologique du Maroc1981, Ministere de l'Equipement, Direction de l'Hydraulique, que amb les seves 245 pp., i 550 cavitats referenciades, anava completant els coneixements de moltes cavitats més. 
Aquest és el referent actual per a la preparació de campanyes.

-La revista IFRI nº 1, 1981 Association pour la recherche speleologique au Maroc, ARESMA, 38 pp., editada a França, també mostrava diferents catalogacions i algunes noves cavitats

-Bulletin Spécial Spéléo Maroc'87, editat pel Club Alpin Française de Casablanca, amb 180 pp., amb activitats, diversos estudis i catalogació de noves cavitats.
Zones de les primeres activitats catalanes al Marroc (1966 al 1970)

Cronologia de les activitats catalanes al Marroc:

• 1966 1ª expedició: Atlas 66. E.R.E. del C.E.C. El C.E.C. va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc amb motiu de la celebració dels 90 anys del centre. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. La destinació espeleològica va ser la població d'Aït Mehamed, al Gran Atlas. Els desplaçaments els van fer amb autocar i la durada de l'expedició va ser de vint dies al mes de juliol. Van ser cinc els membres de les activitats espeleològiques: Montserrat Ubach; Joan Senent, Esteve Petit; Carles Ribera i Enric Oltra.
En l'expedició Atlas-66 de l'ERE, es va descobrir el coleòpter cavernícola Subilsia senenti,
 un nou gènere i nova espècie

• 1968 segona de l'ERE del CEC: Atlas 68. Arqueologia i Bioespeleologia, a uns llocs ben diferenciats dels de dos anys abans: Zones d'Agoudal i Bou Denib, durant el mes d'agost.-1968: Expedició Tarraco a l'Antiatlas marroquí. La delegació a Tarragona de la Federació Catalana de Muntanyisme, tanmateix que el CEC el 1966, va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. Hi van participar grups d'espeleologia de Tarragona i Reus, als que s'hi va afegir un grup de Barcelona: la SAS del CGB. Les activitats d'espeleo van tenir lloc al Gran Atlas, a la població d'Aït Mehammed.

• 1968: MARROC-68, SAS del CGB: Zona d'Aït Mehammed
Marroc-68 SAS del CGB: El campament al costat de les oficines del Caid

• 1968: MARRUECOS-68, GES del CMB a la zona de Taza

• 1970: MARROC-70, SAS del CGB: Zones de Aït Mehammed, Bou Denib i Taza

• 1970: GEB. Zones de Taza i Aït Mehammed
GEB 1970. Cotxe del Badalona. Al darrera, el del Francesc Sas. Campament a Ait Mehammed

• 1971: ATLAS-71, ERE del CEC. Zona d'Agadir

• 1972: MARROC-72, Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ERE del CEC. El Museu organitza una expedició per procurar aconseguir diverses espècies de fauna cavernícola de gran interès per a la seva col·lecció. Visitades les zones de Xaouen, Aït Mehammed i Cap Cantin

• 1973: ATLAS-73, ERE del CEC. Zona d'Agadir, cova de Win Tindouin, topografia parcial de la cavitat.

• 1977: ATLAS-77, Grup Mediterrania de Barcelona i SIRE-UEC. Espeleo-Arqueologia. Bou Denib

• 1980. MARROC-80, ERE del CEC i SECEM. Zona d'Agadir

• 1984: ATLAS-84, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: MARROC-85, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: Marroc 85 Espeleo Club de Gràcia: regions de Khenifra, Oumer Rbia, Mgoum i Taza

• 2001-2017: Dinou expedicions organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i la SIE del CE Àliga. A partir de l'any 2001, en Floren Fadrique engega l'ambiciós Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, consistent en visitar, un cop a l'any, les zones calcàries (Marroc compta amb una superfície de cent mil km² de materials karstificables), per recollir i estudiar la fauna subterrània d'aquell país, activitat que, entre els anys 2001 i el 2017, ha portat a terme un total de dinou campanyes. Aquestes activitats estan organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i compten amb subvencions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Expedició de l'any 2013 de l'Associació Catalana de Bioespeleologia.
 Entrada al pou de l'avenc Iri Bouglemane, a Aït Mehammed
Amb el nostre agraïment a Montserrat Ubach per facilitar-nos les fotografies de la primera expedició del 1966.