divendres, 15 de desembre del 2017

Nº 261: Nadala 2017-2018


El company Agustí Meseguer, gran amant de la fotografia, cada any ens prepara una nadala sobre el tema de la bioespeleologia.

La fotografia, feta pel mateix Agustí, ens mostra un coleòpter de la fauna subterrània del massís de Garraf: Troglocharinus ferreri, de l'avenc de la Pepi.

Des d'aquí desitgem a tots els seguidors del nostre blog, unes BONES FESTES nadalenques d'aquest 2017 que ja s'acaba i un 2018 farcit de noves i interessants troballes bioespeleològiques.

Com a punt final, una opinió del tot particular de l'autor del post:

Aquesta fotografia està feta ja fa un cert temps, en què el color groc no estava "restringit", però posar-la ara ens va la mar de bé. Vagi aquesta composició artística pels que, segurament, no tindran la sort de poder passar aquestes festes amb els seus.

Lluís Auroux

divendres, 10 de novembre del 2017

Nº 260: Jornada per a la conservació de la biodiversitat subterrània


Els companys del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.) ens han fet arribar la notícia de la cel·lebració d'aquest importat esdeveniment:


I Jornada Técnica de Conservación Biodiversidad Subterránea


El próximo día 20, la Consejería de Medio Ambiente y Conservación del Territorio, junto al Parque Natural y Reserva de la Biosfera de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas, organizan las I Jornadas Técnicas de Conservación de la Biodiversidad Subterránea, en el municipio jienense de La Iruela.


Detall ampliat del programa:


Els desitjem un gran èxit.

dimecres, 25 d’octubre del 2017

Nº 259. Ja no cal que patiu més!

Deveu estar amb un gran neguit i no és d'estranyar. Les nits les passeu desvetllats: Moltes grans empreses catalanes estan traslladant la seva seu social fora del país.


També estareu neguitosos per no saber res de la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia, que si ens quedem o ens n'anem a, per exemple, a Melilla. Els diaris no han volgut parlar de nosaltres. Deuen tenir-nos por.


El gran capital que posseïm, en cas de treure-'l restaria molts enters a la borsa de Catalunya, però hem de sospesar els avantatges i inconvenients de bellugar tants diners.


Si ens quedem i som independents, podríem quedar despenjats de les enormes fonts de finançament a què ens acostuma Europa. I no parlem de les importants subvencions que ens beneficien des d'Espanya. No ens podem quedar sense aquestes fonts de subministrament.


Comprar quatre tubs, un litre d'alcohol i un parell d'aspiradors i de pinzells a l'any, és una càrrega molt feixuga que ens obliga a pensar i repensar-nos molt bé les inversions i com distribuïm els actius de caixa per poder arribar sense números vermells i sense problemes fins a l'exercici següent.


Així i tot, la decisió que s'ha pres, per unanimitat, en una Junta Extraordinària, és la de seguir com fins ara, o sigui, quedar-nos a la mateixa seu social de l'Hospitalet de l'Infant (aixó és veritat) i jugar-nos els calés a una sola carta.


-Pot ser que en lloc de quatre tubs només en podrem comprar tres.


-Pot ser que en lloc d'alcohol utilitzem algun vi amb molt de cos.


-Pot ser que en lloc de pinzell hàgim de fer la cacera amb la mà.


-Pot ser...anar a un paradís fiscal...


De poder passar, pot passar tot, fins i tot que hàgim de pagar una tassa als burots per poder enviar, per exemple, uns pseudoescorpins a Alacant per poder-los estudiar. I si ho hem de pagar, doncs ho pagarem i en paus.


En resum: NO CAL PAS QUE PATIU, ens quedem a on sempre hem estat: a casa nostra.


Per cert, al parlar de la possibilitat d’anar-nos a Melilla, heu de saber que ho hem raonat molt. Estaríem més a prop del Marroc. Com hi anem cada any!    

   

dimarts, 26 de setembre del 2017

Nº 258. Val més estar ben previnguts!

Any 2006. Un campament a la serralada del Bou Iblane, dins d'una
 de les expedicions del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc.

Davant dels fets d'aquests dies en què ens estan traient molts drets i moltes iniciatives, ens hem de preguntar si podrem continuar fent les nostres estimades activitats d'espeleo i de bioespeleologia.

A cop d'ull sembla que no han de ficar-se amb nosaltres, però tampoc ho tinc clar. Els nostres clubs, grups i associacions, a ells els poden semblar uns nuclis d'activitats subversives i potser també, ben aviat, ens trobarem intervinguts els nostres arxius, llibres i ordinadors.

També podria ser que els tresorers ens trobéssim els comptes bloquejats i no poguéssim comprar cap material tècnic, i molt menys cintes d'instal·lació de colors vermell i groc, no fos cas que en cosir-les semblessin senyeres.

Per si un cas, sembla que és recomanable guardar alguna copia de seguretat ben lluny de les seus socials i tenir la casa neta, per allò del que diran si troben pols sota el llit.

Els que feu espeleobusseig, obriu bé els ulls, no sigui cas que en sortir a la superfície us trobeu alguna embarcació amb el Piolín.
Els nostres avanpassats també van tenir algun 1-O.    D'El Periódico, 25-09-2017

Que tots estiguem bé a partir del dia 2 de novembre.

dilluns, 17 de juliol del 2017

Nº 257. Pròxima expedició Marroc 2017

El monumental pou de la Gouffre Friouato (170 m), a Taza. Veieu les escales per l'ús turístic
Com ja és habitual l'Associació Catalana de Bioespeleologia està organitzant l'activitat d'aquest any del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. Els participants són dos: en Floren Fadrique i en Jordi Thomas, tots dos membres de la SIE de l'Àliga. Arribats al Marroc ens retrobarem amb en Makram Leknizi, un espeleòleg de Casablanca que ja ens va acompanyar durant tot el recorregut i que enguany vol repetir les activitats amb nosaltres. Per part de la Universitat de Casablanca també hi ha possibilitats que ens acompanyi algun membre.

Les dates de la sortida encara no estan ben determinades, però serà dins d'aquest mes d'agost i als voltants del dia 8. La durada prevista és d'unes tres setmanes i les zones a visitar s'exposen en el següent mapa.

1: Regió de Berkane: Takerboust
2-Regió de Taza: poblacions de Merhraoua i Bab Bouidir
3-Serralada del Bou Iblane
4-Regió de Azrou; Aïn Khala
5-Regió de Beni Mellal: Fariata; Tagzirth; Taglefth i Aglefth
6-Regió de Agadir:Tizgui n´Chorfa i Tarhazoute

Per diversos problemes no hem estat a temps de demanar els permisos regionals corresponents i no sabem què ens trobarem. És possible que d'aquestes previsions tan àmplies, algunes destinacions no es puguin complir, tot dependrà de les postures dels caids. En l'expedició de l'any passat ja vam tenir aquests problemes i ens van fer marxar d'alguns llocs amb excuses o per no tenir permís.
Al Marroc també hi fa fred. En Francesc Sas la boca de l'Iri Bouglemane,
Aït Mehammed, desembre 1968
 Un dels principals objectius és recol·lectar diversos espècimens d'aranyes que falten per poder acabar un gran estudi que està portant a terme el Dr. Barrientos de la Universitat Autònoma de Barcelona i que consisteix a determinar totes les aranyes que s'han obtingut al llarg de les 18 expedicions des de l'any 2001 fins ara. Segons el professor, hi ha més de dotze noves espècies per descriure, el que mostra la importància i complexitat de l'estudi.
Les estructures metàl·liques dins la Grotte Chicker, Taza, en previsió del turisme
Us tindrem informats de les notícies que ens vagin enviant durant les activitats al Marroc.

Que els expedicionaris tinguin bona sort i moltes captures!

dilluns, 3 d’abril del 2017

Nº 256. Important treball sobre els nostres pseudoescorpins

Troglobisium racovitzai. Colonitza les cavitats del Garraf; Tarragona i Castelló.
Foto: Agustí Meseguer, cova d'en Merla
El company J. A. Zaragoza, d'Alacant, ha fet un gran treball d'estudi d'una gran part dels pseudoescorpins cavernícoles de la Península Ibèrica; Canàries i Balears.

Tres subgèneres del gènere Chthonius: Ephippiochthonius; Globochthonius i Hesperochthonius, han estat passats a gèneres. Descriu dos nous gèneres: Cantabrochthonius i Occidenchthonius. Però no acaba aquí la cosa, a més, descriu 35 noves espècies com a conseqüència de la revisió feta. Total, un treball de 221 pàgines que ha estat publicat, en anglès, com a monografia a la important revista ZOOTAXA.


Com sigui que el treball complet no es pot reproduir pels drets de la revista (a més que seria dificultós posar totes les pàgines), hem inclòs algunes parts representatives.

Resumen (s'ha deixat la versió en castellà):

Se presenta la revisión taxonómica del subgénero Chthonius (Ephippiochthonius) en la Península Ibérica, las Islas Baleares y Macaronesia. Nuevas características no publicadas previamente, junto a otras insuficientemente estudiadas, prueban aquí su utilidad taxonómica, tales como los patrones de las lirifisuras de la quela, la quetotaxia de la mano de la quela y el complejo condilar de la quela.

Tres taxa previamente considerados como subgéneros de Chthonius son aquí elevados a rango genérico:

Ephippiochthonius n. stat.
Globochthonius n. stat.
Hesperochthonius n. stat.

Se describen dos nuevos géneros:

Cantabrochthonius n. gen.
Occidenchthonius n. gen.

Treinta y cinco nuevas especies son descritas:

Ephippiochthonius aini n. sp.                        E. andalucia n. sp.

E. aurouxi n. sp.                                            E. benimaquia n. sp.

E. caceresi n. sp.                                           E. caste-llonensis n. sp.

E. comasi n. sp.                                             E. fadriquei n. sp.

E. galcerani n. sp.                                          E. gonzalezi n. sp.

E. henderickxi n. sp.                                      E. ibiza n. sp.

E. masoae n. sp.                                             E. portugalensis n. sp.

E. riberai n. sp.                                              E. serengei n. sp.

E. sevai n. sp.                                                 E. tarraconensis n. sp.

E. vicenae n. sp.                                             E. zaballosi n. sp.


Occidenchthonius anae n. sp.                        O. beieri n. sp.

O. ebo n. sp.                                                   O. felgueraorum n. sp.

O. gardinii n. sp.                                            O. hoerwegi n. sp.

O. lencinai n. sp.                                            O. mahnerti n. sp.

O. mateui n. sp.                                              O. montagudi n. sp.

O. murcia n. sp.                                              O. oromii n. sp.

O. ortunoi n. sp.                                              O. riopar n. sp.

O. serranoi n. sp.

Se designa un neotipo para Ephippiochthonius catalonicus (Beier, 1939), n. comb. Como resultado de los cambios genéricos, se proponen 45 nuevas combinaciones para especies.

Nota de l'autor del post:

Quan parla de n. stat. (nou estatus, nova categoria), es refereix al fet que una determinada espècie ha passat, per exemple, de subgènere a gènere (ha pujat de categoria). També pot ser a l'inrevés, que baixi de categoria. Quan escriu n. comb. i també nuevas combinaciones para especies, es refereix al fet que una determinada espècie hagi estat canviada de gènere, però sense haver pujat ni baixat de categoria.

Per a la separació entre espècies, els principals òrgans que es comparen són els apèndixs en forma de pinces (que són les de mida més gran i serveixen per capturar altra fauna) i els quelícers (que també són unes pinces però molt més petites i que són les que roseguen la captura). També es comparen els òrgans sensorials i l’escut prosòmic o cefalotòrax, que és el cap i el tòrax que el tenen fusionat en una sola peça.

Detall de la part de Catalunya del mapa anterior nº 322

Observacions: (Text del treball, simplificat, modificat i traduït al català)

Chthonius (Ephippiochthonius) catalonicus va ser descrit per Beier l'any 1939, com a una subespècie de C. (E.) hispanus Beier, 1930, basant-se en un únic exemplar mascle recollit per Ventalló i dipositat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Resulta que el material estudiat, avui no es troba, sembla que durant la guerra civil espanyola es va perdre. L'autor d'aquest treball, en J.A. Zaragoza, va demanar a la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia que intentessim aconseguir algun exemplar de C. (E) catalonicus de l'avenc de Sant Roc, a Begues, d'on era el material original amb el qual es va descriure. En Floren Fadrique i el Josep Pastor ho van aconseguir. Aquest nou material ha servit per poder aclarir l'estatus taxonòmic d'aquesta espècie i la seva redescripció segons les pautes actuals. Tot seguit podem veure els dibuixos de la seva descripció. 
Fotos amb el microscopi electrònic. Detalls de les articulacions; pinces i elements sensorials diversos

El nostre reconeixement al gran treball d'en Zaragoza, que no és més que una altra mostra de la seva gran dedicació a l'estudi d'aquests aràcnids: els quernets, també dits pseudoescorpins.



dilluns, 20 de març del 2017

Nº 255. V Encuentro Ibérico de Biología Subterránea

Ja s'han iniciat les informacions públiques de la pròxima Trobada.

Com a recordatori:

-I Trobada: València, juliol 2009

-II Trobada: Aveiro, Portugal, setembre 2011

-III Trobada: Barcelona, octubre 2013

-IV Trobada: Illa de Mallorca, setembre 2015

La cinquena Trobada està convocada del 21 al 23 de setembre del 2017 a Sevilla.


Els impulsors d'aquest acte, són els companys del Grupo de Espeleología de Villacarrillo, que han aconseguit interessar al Laboratorio de Entomología Aplicada; al Grupo de Edafología Ambiental de la Universidad de Sevilla i la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.

Se'ns ha fet arribar un primer escrit en què es dóna a conèixer la futura realització d'aquest important "congrés" que es van iniciar l'any 2009 gràcies al company Alberto Sendra de València i que tenen un caire biennal.

En un curt termini crearan una pàgina Web, així com la tramesa d'una primera circular.

Contactes: Lab. Entomología Aplicada. Dpto. de Zoología. Fac. de Biología. Universidad de Sevilla. C/ Profesor García González s/n. 41012-Sevilla.

E-mail: 5encuentrobssevilla@gmail.com

dilluns, 13 de març del 2017

Nº 254. Nou llibre dels coleòpters cavernícoles

S'acaba d'editar el catàleg de coleòpters leiodids de la península Ibèrica, incloent-hi també els de les illes Balears.


Els Leiodidae són una família de coleòpters. Els Cholevinae són una subfamília dels anteriors i a ella pertanyen moltes de les espècies que colonitzen els ambients subterranis, entre ells, quasi tots els de Catalunya. Els més coneguts per nosaltres són els Speonomus; Speophylus i Troglocharinus, dels que tantes vegades n'hem anat parlant en diferents articles.


Entre les publicacions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, hi ha les Monografies. Aquest catàleg s'ha editat com a:


Monografies nº 7 del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.


Els autors són J. Fresneda i J.M. Salgado, grans especialistes en els coleòpters que colonitzen el sota terra.


El treball omple un llibre de 308 pàgines de mida 297 x 210 mm, en què hi ha cabuda per a les 275 espècies que s'han descrit al llarg de 182 anys. Una feina descomunal! També es mostren 217 mapes de distribució d'espècies, etc.


Aquest treball es pot descarregar per internet, cercant al Google: Catálogo de los Coleópteros Leiodidae Cholevinae Kirby, 1837 de la península Ibérica e islas Baleares, dins de les pàgines del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.


Tot seguit es mostren algunes pàgines del llibre i uns quants apartats, per donar-nos una certa idea del contingut.


Per cert, el nostre amic i company  d’aventures, l’Agustí Meseguer, és l’autor de la foto de la portada.






La nostra enhorabona als autors.

dilluns, 27 de febrer del 2017

Nº 253. Ja tornem a ser-hi: Biospeleologia o Bioespeleologia?

Nota: Aquest mateix article es va publicar amb el títol Vinga, tornem-hi: Biospeleologia o Bioespeleologia?, al blog espeleoblog.com.es, en data 23-02-2017. Com sigui que té interès per a la normalització lingüística de la nostra principal especialitat, l'estudi dels éssers vius del subsòl, s'ha cregut convenient la seva repetició en el present blog a fi de donar més a conèixer aquests canvis en la terminologia científica. El canvi del títol servirà per poder diferenciar el medi de la publicació en cas de cita.

Orígens del terme bioespeleologia:

Armand Viré (1869-1951. La seva mort va ser consequència de les complicacions mèdiques d'un accident en un avenc), va crear el terme francès Biospéléologie poc abans de l'any 1900. Amb aquest mot es designa la ciència que estudia els éssers vivents que colonitzen l'àmbit subterrani.
Armand Viré.      Foto d'internet

A partir de l'any 1904, Émile G. Racovitza modifica el terme, passant a dir-se Biospéologie. Avui dia, a França, hi conviuen els dos termes.
Émile Racovitza.    Foto d'internet
Des que vaig iniciar-me en la biologia subterrània, d'això ja en fa més de cinquanta anys, ho he vist escrit de les dues formes: biospeleologia i bioespeleologia, sense saber ben bé en quines ocasions s'emprava una o altre. I això tant en català com en castellà.

L'any 2011, iniciant les col·laboracions amb el bloc Sarawak i Qui és Qui, es va plantejar quina era la forma correcta d'escriure-ho, per seguir tots una mateixa norma.

El 28 de maig de l'any 2011 es va editar en aquest blog un post que parlava del canvi del terme bioespeleologia per biospeleologia. No repetirem tot l'escrit, només el més important:

-Es va consultar la Gran Enciclopèdia Catalana i el Diccionari Llengua Catalana, Enciclopèdia: El terme era Biospeleologia.

-Es va consultar el Cercaterm del Consorci de Normalització Lingüística: El terme era Bioespeleologia.

Es va fer una consulta a la Gran Enciclopèdia Catalana, rebent la següent resposta:
Efectivament, el nostre diccionari i l'Enciclopèdia entren biospeleologia. La forma bioespeleologia proposada, creiem que prové del Termcat, el centre oficial que s'encarrega de fixar la terminologia en llengua catalana (www.termcat.cat). En el seu servei de consultes en línia Cercaterm, té entrada aquesta forma, amb 'e'. Tenint en compte aquesta divergència, els hem adreçat la següent consulta:

Consulta de la GEC al TERMCAT:

Data de la consulta: 2011-04-04 09:49:31 Terme: bioespeleologia Llengua: Català Àrea temàtica: Esports.

Per quin motiu s'ha adoptat aquesta forma, amb 'e' protètica, al Diccionari general de l'esport? Al document normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans sobre la grafia dels mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimològica seguida de consonant, apareix, com a exemple, 'biospeleologia'. També entra amb aquesta forma a la Gran Enciclopèdia Catalana i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

Resposta rebuda del TERMCAT A LA GEC: Data de la resolució: 2011-04-05 12:07:17.

Resolució:

Efectivament, la forma normativa en català és biospeleologia. Esmenarem tan aviat com sigui possible les dues fitxes que consulta el Cercaterm amb la forma bioespeleologia.

Llavors sí que ja ho vam tenir tots ben clar: En català havíem de dir-ne BIOSPELEOLOGIA- BIOSPELEÒLEG. Però...

Fa pocs dies estava escrivint un nou post i, com sempre, el vaig passar pel corrector ortogràfic català softcatala.org. Volia corregir-me el terme "biospeleologia", dient-me que el correcte era "bioespeleologia". Vaig creure que era un error del programa i com sigui que estava veient una finestra que deia:

Ajudeu-nos a millorar
Heu trobat un error? Aviseu-nos si veieu cap problema.

No ho vaig pensar més, vaig enviar-los el següent mail:

Comentari: Corregint escrits biològics, faig servir sovint el terme BIOSPELEOLOGIA. El corrector em diu que ha de ser BIOESPELEOLOGIA. Tinc bones referències que el correcte és el primer. Salutacions. Lluís.

Al cap de pocs minuts ja rebo la resposta (cosa digna d'elogi!):

Bon dia, Lluís.
Gràcies pel comentari. Efectivament, pots trobar la forma biospeleologia en el Termcat, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (diccionari.cat) o en Diccionari Normatiu Valencià (www.avl.gva.es/lexicval/).

De totes maneres, amb la nova ortografia de l'IEC la preferència en el cas de la "e" protètica ha canviat de manera prou notable. En la nova ortografia fins i tot apareix explícitament la paraula bioespeleologia (pàgina 6):

http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf

No ens agrada tot el que ha decidit l'IEC, però en aquesta qüestió concreta pensem que l'encerten, i que de fet és l'únic criteri raonable. Per això ho mantindrem així en el diccionari del nostre corrector.

Atentament,
J. O.

Transcripció literal de la part de la pàgina 6 que inclou bioespeleologia:

... Hi ha un altre canvi a destacar pel que fa a l'ortografia dels compostos, que ve a modificar l'acord aprovat el 19 de gener de 1996: s'ha afegit una "e" epentètica als compostos el segon component dels quals comença per "s" seguida de consonant quan aquest component coincideix amb un mot de la llengua que comença per "e" (per exemple, angioespasme, arterioesclerosi, bioespeleologia, corticoesteroide, cronoestratigrafia, endoesquelet, feldespat, geoestacionari, hidroestàtic, termoestable, en comptes de angiospasme, arteriosclerosi, biospeleologia, corticosteroide, cronostratigrafia, endosquelet, feldspat, geostacionari, hidrostàtic, termostable). Amb això es facilita la coneixença de l'ortografia d'aquests compostos perquè els assimila a la resta de compostos i prefixats (autoescola, infraestructura, poliesportiu, preescolar, etc.).

Fins aquí el darrer capítol de la qüestió BIOS o BIOES. Ara torna a guanyar la més llarga: bioespeleologia.

Ens haurem d'acostumar a parlar i escriure correctament el terme.

Lo saben aquell que diu (més o menys)?: Ara que ja sabia dir fragoneta, resulta que s'ha de dir mamovolumen.

Veurem d'aquí a uns anys si en tornem a parlar...

dilluns, 20 de febrer del 2017

Nº 252. Recerca biològica al Medi Subterrani Superficial


Introducció al Medi Subterrani Superficial:

Si anem penetrant en profunditat dins del sòl, ens trobarem diverses capes amb característiques ben particulars:

-Primer, la capa de fullaraca, molses i herba seca. Hi viuen una sèrie d'animalons que busquen una mitja foscor i humitat (encara no hi ha terra ni pedres). Són els muscícoles

-Tot seguit, la primera capa de terra on hi ha el medi endogeu, en el que la fauna viu entremig de la terra, de les arrels de les plantes i les galeries d'animals en un medi completament fosc (encara no hi ha la pedra base). Són els endogeus

-El següent nivell en profunditat és l'MSS: Medi Subterrani Superficial, on la fauna colonitza les esquerdes i els buits entre el pedruscall origen de la descomposició de la primera capa de roca.

A partir d'aquí ja tenim el MSP, Medi Subterrani Profund. És el que ocupa les cavitats on ens introduïm, però també esquerdes i zones no accessibles per a nosaltres a causa de la seva estretor que ens impedeix l'accés físic.


Ja fa molts anys que es coneix la fauna de la primera capa i dels ambients subterranis de les coves i avencs, però la del medi subterrani superficial, MSS, no tants; va ser el Dr. Christian Juberthie a principis dels anys 80' el qui va donar el nom i un dels primers estudiosos i, des de llavors, s'han trobat quasi tots els artròpodes de la fauna que en diem "cavernícola" i encara moltes més espècies que només es coneixen d'aquest medi. Per ser una recerca "moderna",
 
El Dr. Christian Juberthie a la mesa del VI Simposium 
d'Espeleologia-Biospeleologia, a Terrassa, XII-1977 
Els companys Jordi Comas i Agustí Meseguer, de la nostra Associació Catalana de Biospeleologia, des de ja uns tres anys, han iniciat a Catalunya la recol·lecció d'aquesta fauna. En alguna ocasió, jo també he col·laborat amb ells.

Amb motiu de la VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español que es celebra cada dos anys al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el 19 de novembre de l'any 2016, l'Agustí i el Jordi van presentar els primers treballs portats a terme. Es mostren les diapositives de la sessió, acompanyades d'unes breus explicacions de cadascuna d'elles.
Tall vertical en què s'aprecien les capes d'herba-terra i el pedruscall del MSS, al que segueix la roca base amb unes grans fissuracions que comuniquen amb el Medi Subterrani Profund.
Per a la recerca d'aquesta fauna, els llocs ideals són les vores de camins i pistes que s'han menjat les primeres capes i deixen a veure la capa de pedruscall típica del MSS.
Les tarteres també són llocs ideals. A dalt-dreta, localització de tres llocs on s'han deixat trampes de cacera.

 Les trampes s'han de col·locar sota terra. Per això es practiquen excavacions (que poden ser verticals o horitzontals) entremig de la capa de pedruscall. La feina es pot fer amb eines convencionals, però per no fer un gran enrenou al terreny, s'ha de procurar fer uns "túnels" d'un pam de diàmetre i una profunditat mínima de mig metre. També s'ha de procurar no alterar massa el lloc, només treure les pedres que siguin imprescindibles. A l'esquerra veiem una eina feta especialment per aquesta feina. Permet anar extraient les pedres sense ensorrar la cavitat.
Perforació en vertical. L'esquer es col·loca dins un recipient que incorpora un líquid conservant (les trampes es deixen un mínim de tres mesos i la fauna que hi cau no s'ha de podrir. La trampa va lligada amb un fil per poder-la extreure en tornar-hi. Després, el forat es tapa amb les mateixes pedres extretes.
El Jordi enfeinat en una perforació. Vistes d'altres llocs de recerca.
Dalt, esquerra: Un altre sistema consisteix a clavar directament a terra uns tubs perforats. Al seu interior es col·loca la trampa i l'esquer. Les perforacions als tubs permeten l'entrada de la fauna. Dalt dreta: Si la perforació és horitzontal, la trampa es col·loca amb un bastó. Baix esquerra: La trampa a punt de tapar-la amb pedres. Baix dreta: Amb el braç dins el forat, acabant de treure pedres.
Vista dels tubs per clavar. Poden ser rodons o quadrats.
Preparació de l'esquer: esquerra i baix: per tubs clavats verticalment. Dalt: per perforació horitzontal.
Diferents tipus de trampes i d'esquers.
Llocs a Catalunya on s'hi han col·locat trampes.
-Recerca de fauna subterrània en noves zones on encara no es coneix, o es coneix molt poc.

-Fronteres entre espècies. Si en dues cavitats distanciades uns quants km hi viuen espècies diferents i no hi ha cap altra cavitat intermèdia, amb aquest sistema podem arribar a conèixer el que hi viu entremig.

-Completar el Banc de Teixits. Com sigui que avui dia es treballa amb l'ADN per ajudar a separar espècies, hi ha estaments (Museu de Ciències naturals de Barcelona i Institut de Biologia Evolutiva del CSIC) que conserven fauna en congeladors per poder ser extret l'ADN en un moment determinat. Com més espècies es puguin emmagatzemar, més es podrà estudiar al llarg dels anys.