dijous, 22 de gener de 2009

Expedició bioespeleològica Atlas 2008

Una tradicional expedició. Ja la 10ª!

Un any més, s'ha fet la ja tradicional "Expe" bioespeleològica al Marroc del Projecte Atlas. Enguany, composta pels membres de la S.I.E. Jordi Comas i F. Fadrique, a més del company Francesc Alfambra del G.E.B. Hem comptat també amb la inestimable col·laboració de Houcine el Mansouri, espeleòleg de l'Association Marocaine de Spéléologie a Taza que, tanmateix que l’any passat, ens ha acompanyat tots els dies i que amb el seu coneixement dels fenòmens espeleològics dels voltants d'aquesta ciutat i sobre tot, la seva tasca com a traductor, ens ha resultat una persona imprescindible. Des d'aquí, el nostre agraïment.


Del dia 3 al dia 17 de Novembre del 2008 s'ha fet una recol·lecció biològica en una serie de cavitats a Taza i a Zaouia Ahanesal, tot intentant capturar algunes espècies del famós coleòpter del gènere Antoinella per poder resoldre els problemes plantejats amb la seva distribució biogeogràfica i visitar alguna zona no coneguda en anteriors expedicions nostres. El Marroc va patir grans inundacions el passat mes d'octubre que van arrabassar carreteres i ponts. Les pistes de muntanya, van ser un problema apart i bastant més complicat. La pluja, la neu, el fang i el fred van ser la constant de tots els dies, agreujat per l'alçada que vam arribar a assolir, fregant els 3.000 m. Malgrat que les condicions climàtiques no van acompanyar en absolut el desenvolupament de la expedició, tots hem tornat sans i estalvis.


D'arribada al Marroc la intenció era visitar l'Ifri Ouled Ayach i la Grotte Riviera de Chara, però ens vam trobar aquestes cavitats i altres del tot impracticables, inundades del tot. Vam decidir canviar de zona i anar més al sud-oest, prospectant la zona de Zaouia Ahanesal petita població situada al bell mig de l'Atlas, a uns 1.600 m i a prop de Beni-Mellal. Tant sols es va poder localitzar una cavitat, l'Ifri Bouygholasn, una cova que està als 2.500 m. i que no arriba als cent metres de longitud. Es va intentar trobar una cavitat situada en les rodalies de la pista entre Zaouia Ahanesal i Ait Mehamed, però degut a la neu i el fang que dificultaven el pas del cotxe, vam tenir que desistir quan ens trobàvem en un coll situat a 2.700 m ...i vam retornar cap a Taza amb l'esperança que els nivells d'aigua ja haguessin baixat prou.



A la zona de Taza el temps ja s'havia estabilitzat i vam poder fer sis cavitats, unes ja conegudes, (Kef Sidi Majebare, Trou de la Piste i Riviere de Chara) i altres noves per a nosaltres, com l'fri Bouiame, la Kaf Boyeme o l'Ifri Ouled Ayach que era un dels principals objectius d'aquesta expedició. L'Ifri Ouled Ayach (-150 m), és una cavitat "vertical" que, segons el catàleg té un pou d'entrada de 102 m a més d'altres pous i galeries al seu interior. Es va comprovar que la vertical és de 120 metres, tot i que amb diversos fraccionaments... I res més, perquè la cavitat estava inundada des de la base d'aquest primer pou. Igualment, la Grotte Riviere de Chara, cavitat de més de sis kilòmetres, encara presentava uns nivells de agua molt alts que ens va limitar en gran manera el recorregut.

Molt a prop de la Grotte Riviera de Chara, es va explorar l'avenc Trou de la Piste (-40m), una cavitat que l'any anterior ja havíem vist però no es va explorar.


Resultats bioespeleològics: (només amb una primera observació del material obtingut, abans del seu estudi):


-Una troballa que era un dels objectius de l'expedició ha estat el coleòpter Antoinella gigoni, una espècie que encara faltava a les col.leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i que era molt necessària per l'estudi d'aquest gènere cavernícola.


-Un coleòpter (Leptinus sp.) que podria ampliar considerablement la distribució biogeogràfica del gènere i que fins ara no ha estat citada del Marroc.


-Un coleòpter estafilinid del gènere Domene que podria resultar ser una nova espècie.


-Restes de coleòpters que "recorden" el gènere Troglorrynchus i que podrien ser molt interessants ja que al Marroc se'n coneixen poques cites.
Alguns dels exemplars capturats, s'han introduït en liquid conservador amb la finalitat de que el nostre col.laborador Dr Arnaud Faille pugui fer els estudis genètics dels ADN a l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona.


Resumint, es pot dir que l'expedició d'enguany ha estat condicionada per una climatologia molt adversa que no ha permès fer totes les activitats previstes, però els resultats biològics, tot i que encara per definir, sembla que, tanmateix que en anteriors anys, també podrien ser molt positius. Haurem d'esperar els estudis…

Floren Fadrique.

Bioespeleologia a la Peña de Mediodia

Resultats de la campanya d’estiu 2008

Els resultats bioespeleològics de la campanya d'aquest estiu a Peña de Mediodia, Vernera, Osca, han sigut, com de costum, una mica migrats, degut en part per les dificultats de recol·lecció, en part per l'escassetat de fauna que solen tenir les cavitats situades en alta muntanya, o bé per ser surgències que, en època de crescuda, l'aigua arrabassa amb tot lo que troba pel davant.

A més, el fet que a les muntanyes quasi no hi ha cobertura vegetal, condiciona que hi hagi poca transferència de matèria orgànica al domini subterrani, amb el que la fauna, a més d'escassa, deu estar localitzada en indrets no accessibles per nosaltres, generalment la xarxa de fisures.

De totes maneres hi va haver una important troballa d’un coleòpter leptodirini descobert a la campanya de l'any 2006. En el recent estudi d'aquesta espècie, J. Comas i J. Fresneda fan una exhaustiva descripció tant del mascle com de la femella de la Bathysciola fadriquei, tot publicat a la prestigiosa revista d'entomologia Graellsia. (63-2. Dec. 2007).

Aquesta espècie es va capturar a les espelungas de Mediodia i de Lizara, encara que de forma molt irregular, ja que a la primera cavitat, malgrat el molt de temps de recerca invertit, tan sols se'n va trobar un i en canvi a la segona cavitat hi ha sortit una important sèrie d'exemplars.

La recerca efectuada a la espelunga de Izagra, surgència ascendent d'uns 80 metres, situada al Sud-Est del conjunt Peña de Mediodia -massís de Visaurin, ha permès recollir el coleòpter caràbid exterior de costums nivícoles Nebria olivieri: dos exemplars capturats molt a prop de l'entrada, i que en el moment de l'estudi per part del nostre company Jordi Comas, es va trobar amb la sorpresa que una d'aquestes Nebria, portava una presa que havia caçat, el petit coleòpter Bathysciola fadriquei, que pel seu mal estat que presentava, (estava molt malmès), s'ha deduït que se l'estava cruspint. Gràcies a aquesta circumstància, s'ha pogut ampliar la distribució biogeogràfica del leptodirine Bathysciola fadriquei a aquesta tercera cavitat de la zona

Aquest gènere Bathysciola s'exten des d'el Caucas fins els Pirineus i, segons Fresneda i Salgado, es coneixen nou espècies, tot i que altres autors en citen dotze i de las que cinc es troben a la vessant sud pirinenca, quedant de la següent manera:


-Bathysciola breuili. País Basc i part de Nafarroa.

-Bathysciola diegoi. Nafarroa.

-Bathysciola fadriquei. Osca

-Bathysciola obermaieri. Osca

-Bathysciola rugosa. Nafarroa

També a l'espelunga de Napazal, es va capturar un quernet o pseudoescorpí, un aràcnid que es va remetre a l´Universitat d'Alacant, on J. A. Zaragoza, especialista en aquest grup, l'ha classificat com Neobisium (Blothrus) cervelloi Mahnert 1977, ja conegut en el Sistema Arañonera (avenc T-1) i la vall d'Hecho (cueva de Allará).

Una altre cavitat, l'espelunga de Ordelca, entre Lizara i Estanés, ha estat visitada en varies ocasions, però sense cap bon resultat a destacar.

I tot plegat, continuem amb il·lusió de trobar i estendre la distribució biogeogràfica del coleòpter troglobi insígnia d'aquesta zona: l'extraordinari Aphaenops, del que únicament s'ha trobat, en les cavitats del massís de Vernera, un exemplar, (Aphaenops ochsi cabidochei, capturat pel J.M. Victoria en l'espelunga de la Chorrota). Es molt estrany, que fins ara, no se l'hagi trobat en cap cavitat més, malgrat la gran recerca efectuada, però insistim en que la nostra zona sembla ser de poca biodiversitat subterrània. Com detall curiós, es té que dir que molt a prop, en la zona de Larra i concretament a la Piedra de San Martín i cavitats properes, es troben i conviuen fins a quatre espècies del mateix gènere d'aquest caràbid que, de fet és tan escadusser a la zona de Vernera-Peña de Mediodia.

Tot i així, s’intentaran optimitzar les activitats i dedicar sempre un cert temps al rastreig dins les cavitats, ja que fins ara només s’ha dedicat especial atenció a les coves que estan més properes al refugi de Lizara i no ens hem dedicat gaire a la recerca de fauna dins de les importants cavitats verticals.

A ben segur que encara ens esperen moltes i agradables sorpreses!

Floren Fadrique

dimecres, 21 de gener de 2009

Exploració d’en Martel a les Coves del Drac

Exploració d’en Martel a les Coves del Drac de Mallorca, setembre 1896


E. A. Martel

Examinant dos llibrets d'una certa antiguitat sobre les coves del Drac de Porto Cristo, Manacor, Mallorca, crec d´interès la seva divulgació.

El setembre del 1896, en Martel explora les coves del Drac i publica els resultats a l´Anuari del Club Alpin Français (vol. XXIII-1896). Aquesta memòria és utilitzada com a base per dos llibrets publicats a Palma de Mallorca. Un d´ells, l´any 1923, en francés, per Ateliers Grafiques de l´Empresa Soler, mides 120 x 170 mm i 48 pàgines. L´altre, l´any 1933, en català, per Impremta de Ferran Soler Queralt, mides 139 x 212 mm i 32 pàgines. En aquest darrer cas, hi ha una introducció, en castellà, del mateix Presidente de la República Española, Niceto Alcalá Zamora.

La versió francesa

El text dels dos llibrets es pot dir que és el mateix, però amb lleugers canvis. Tot i no haver consultat l´Anuari del C.A.F., la versió francesa sembla la més original. La catalana està lleugerament adaptada a les coves i, per exemple, no inclou una part final en que Martel comenta una visita a Catalunya els dies 16 al 20 de setembre del 1896, una vegada acabada la campanya a Mallorca i que va visitar la cova del Salnitre i la Fou de Bor.

La versió catalana

Va contactar amb diferents membres del C.E.C., en Font i Sagué (ell ho escriu Fons y Sagre) i diu que es proposaran d´emprendre metòdiques investigacions a les cavitats de la seva regió. També diu com a cloenda: Desitgem que tinguin uns feliços resultats. Jo només desitjo que en Martel ens pugui veure ara des d´algun lloc. Crec que estaria content de la seva gestió
Introducció d´Alcalá Zamora

Es publica el plànol de la cova, exactament el mateix en els dos, topografia (233 x 243 mm) aixecada per Martel amb la col·laboració d´en Ferran Moragues, Pere Bonet de los Herreros i en Louis Armand. Es tracta d´una obra d´art, una clàssica representació dibuixada-colorejada dels inicis de l´espeleologia.

Topografia feta per Martel el 1896 i editada el 1923
Les exploracions es porten a terme els dies 9 al 12 de setembre de 1896, en que s´aixeca el planell i es fan diferents estudis climatològics, geològics, biològics, anàlisi de la salinitat de les aigües, treballs fotogràfics amb magnesi, etc.

Unes dades sobre la fauna cavernícola: En Martel diu textualment que “El Sr Ferran Moragues m´assegura que va trobar dins de la cova un sol exemplar d´una formiga sense ulls. Els insectes sense ulls no hi són rars, Jo mateix n´he recollit. En canvi, els nostres intents de pesca han estat infructuosos. Totes les nanses posades, (segurament intentaven la captura de peixos?) han estat recollides buides”.

Es dóna la circumstància de que al cap de 8 anys, el juliol del 1904, l´eminent científic romanès E.G. Racovitza en el decurs d´una expedició oceanogràfica francesa per la mediterrània, visita les coves del Drac i descobreix dins dels llacs un nou gènere i nova espècie d´un crustaci isòpode troglobi, descrit l´any següent per ell mateix com la Thyphlocirolana moraguesi. L'espècie la va dedicar a l´anteriorment citat Ferran Moragues, que el va acompanyar durant la captura dels primers exemplars descoberts i que també havia estat explorant la cova amb en Martel. Es considera que el gran interès que el va despertar aquesta troballa va ser el motiu de que en Racovitza es dediqués a l´estudi de la fauna cavernícola en veure les grans i noves possibilitats que oferia la branca de la fauna subterrània.

Lluís Auroux

dilluns, 19 de gener de 2009

Bioespeleologia al Museu

El Departament de Bioespeleologia del Museu de Ciències Naturals -Zoologia- de Barcelona. Etapa 1960-1970.

Nota: Aquest mateix post ja s'havia publicat a l'espeleobloc.blogspot el 27 d'abril de 2008 al blog http://espeleobloc.blogspot.com/

El primer Laboratori d'Entomologia
Foto: Instalacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals. Barcelona 1917

Breu història de la tradició bioespeleològica a Barcelona:

Els inicis a Catalunya, s´han d´establir el 1869 amb una troballa puntual. L´alemany G. Dieck va descobrir a la Cova del Salnitre de Montserrat un nou coleòpter troglobi que va descriure ell mateix, el Speophylus kiessenwetteri, el primer troglobi català.
L´any 1907, M. Faura i Sans descubreix un nou coleòpter cavernícola, descrit per l´alemany E. Reitter el 1908 com el Troglocharinus ferreri.
Els primer treball bioespeleològic fet per gent catalana va ser un estudi de conjunt dels coleòpters cavernícoles catalans del Dr. Ricardo Zariquiey l´any 1917, un metge que va ser actiu col·laborador del museu.
L´any 1923 el nostre sempre recordat Francesc Español va descobrir el seu primer insecte cavernícola nou, un coleòpter que va ser descrit per Jeannel com el Speophylus españoli i també és l´any que coneix al Dr. Zariquiey. Tot això va ser l´impuls que l´inicià en el món de la bioespeleologia. L´any 1932 Español va entrar a treballar al Museu i l´any 1934 ja va fer el seu primer treball de fauna subterrània amb un estudi dels coleòpters cavernícoles de St. Llorenç del Munt.
El trist període 1936-1940 va ser d´inactivitat, amb motiu de la guerra. El període 1940-1960 es va iniciar amb un ressorgiment per acabar fent un grup estable de col·laboradors, amb moltes campanyes, estudis i publicacions de resultats. Noms com C. Altimira, E. Balcells, M. Bech, M. Gonzàlez, A. Lagar, R. Margalef, J. Mateu, J. Negre, M. Rambla, A. Villarrubia, J. Vives, (alguns ja hi eren abans) van ser les bases i referències pels que varem venir després.

El primer magatzem-arxiu de fauna cavernícola (1964)

El Departament de Bioespeleologia al Museu: Període 1960 al 1970:

La creació oficial del Departament va tenir lloc l´any 1960 sota l´impuls de Francesc Español, que llavors encara tenia el càrrec de conservador, tot i que feia totes les tasques de Director. El Departament, físicament no existia, era un ens, un grup de persones, dedicades majoritariament a la bioespeleologia, que es reunien al Museu per poder-hi trobar els companys i fer-hi estudis. El lloc de reunió era el mateix espai del Laboratori d´Entomologia, una saleta de no més de 30 m2 que era el lloc habitual de treball de l´Español, al segon pis del Museu i dins d´una de les quatre torres de l´edifici, la torre en front del carrer de la Princesa.

A més dels col·laboradors que ja feia anys que freqüentaven el Museu, l´any 1960 es produeix un important fet: La incorporació de nova gent: L´Oleguer Escolà, en Joan Senent, l´Isidro Gonzàlez Urgelles, l´Armando Ávalo, el Carles Ribera, en Ramón Viñas, i d´altres, una serie de persones que pel moment no són especialistes en cap grup de fauna, són espeleòlegs interessats en buscar i capturar fauna cavernícola tot aprofitant les seves sortides. La gran quantitat de material recollit obliga a crear un arxiu per emmagatzemar i conservar la fauna recollida.
Va ser l´Isidro Gonzàlez Urgellés qui em va iniciar en les reunions i treballs del Museu a finals de 1963. Jo acabava d´entrar al G.I.E. del Club Excursionista de Gràcia, precisament d´on també n´era soci l´Isidro. Quan ell em va explicar que dins de les cavitats hi recollia mostres de la fauna que hi habita, m´hi vaig interessar molt. Em va proposar anar al Museu per conèixer d´aprop tot aquest món d´estudi i especialització que tant m´atreia. Hi vaig anar. Semblava que parlessin en no sé pas quina llengua, doncs no hi entenia res de res. Tot eren noms científics i tecnicismes que m´eren aliens. Que si un bathyscinae, que si l´aparell genital tenia els estils més curts, que si l´alcohol s´ha de rebaixar amb aigua destil·lada, que si la falsa fisogàstria i més coses per parlar-ne dos díes sencers.
A les poques sortides ja em dedico plenament a la recerca i captura i entro a formar part del Departament. Español, llavors encara no era el Director del Museu, però en feia les tasques, ho portava tot, si bé s´ha de dir que la burocràcia no era cosa del seu interès i fer de Director i haver d´anar sovint a l´Ajuntament i rebre visites que no fossin del món entomològic el posava nerviós, deia que “Aixó és perdre el temps“, no el deixaven fer el que més li agrada: Estudiar els seus coleòpters. Per sort hi havia la Sra. Sofia, podem dir-ne la seva secretaria, que li estalviava de fer tota la paperassa oficial.

Taulell de treball del Departament d'Entomologia (1964)

Amb l´Español hi treballava la Sra. Conxita, que era una màquina de fer feina, feia de tot… i més. Era la Bibliotecària, s´havia d´enfilar per les fosques i estretes escales de fusta per pujar als altells i al pis dels armàris dels llibres. Era la preparadora dels insectes, una feina que exigeix bona vista, bones mans i sobre tot, molta paciència. S´hi passava moltes hores amb els ulls sobre la lupa binocular i amb una serie de pinzellets i agulles per retornar les petites bestioles a la seva postura original i encolar-les sobre trocets de cartolina. Sempre es queixava, deia que ja no tenia edat ni vista per fer-ho, però sempre acabava bé la seva feina.

Gonzalez i jo ens dedicàvem a l´arxiu, tant dels bitxos com de les fitxes del material existent. El cicle començava per prendre un tub que ens havia portat algú i del que s´havien de separar un per un tots els bitxets, netejar-los i agrupar-los en tubs nous amb alcohol net, ben etiquetats i ben tapats. Periòdicament es repassava tot per reomplir l´alcohol, reapretar els taps i revisar els tubs, doncs de tant en tant n´apareixien d´esquerdats.

Pel 1964 Español tenia la ideia d´ampliar el Departament i fer un Laboratori amb cara i ulls, o sigui, dedicar un espai exclusiu per a les activitats bioespeleològiques i tant es així que començà a buscar una persona per posar-la al front de la tasca. M´ho va proposar a mí, dient-me que jo era una persona amb molt futur en aquest camp, que em sería fàcil anar estudiant la carrera de Biològiques al mateix temps que treballava al Museu, que ser funcionari de l´Ajuntament era una feina “vitalícia”, etc., això sí, em prevenia de que el sou no era gaire alt. Jo ja treballava en feines tècniques de mecànica i electricitat i el canvi el veia molt sobtat. Tot i això ho vaig reflexionar molt… i no m´hi vaig atrevir. Español en va tenir un disgust, m´insistí molt, la veritat és que em tenia molta estima i li feia il·lusió poder-me tenir al Museu

El Dr Francesc Español a la seva taula-despatx dins del Departament d´Entomologia

L´inici del Laboratori va arrivar l´any 1965 el día que l´Español ens proposa crear un nou despatx i traslladar-hi tot el material. El lloc escollit va ser al mateix pis però en una altre costat de l´edifici, la torre de sobre la entrada principal del museu, lloc a on segueix avui dia. La sala no s´havia utilitzat des de feia molts anys. Estava encimbellada de caixes, mobles vells, armaris mig plens de papers. Molta cosa per llençar. Varem començar fent neteja i portant-hi alguns mobles útils; taula i cadires, per poder-hi estar i treballar.

Un problema va ser que la instal·lació elèctrica que hi havia estava en molt mal estat, així que jo mateix vaig comprar tot el necessari i vaig fer la nova instal·lació. Com sigui que no es podien justificar les despesses del material elèctric, se´l va pagar com a subvenció per una sortida de camp i tots tant contents.

Per aquells anys, el museu era un lloc un tant llòbrec, doncs tret de les escales de l´entrada i de les sales principals, la resta tot eren passadissos estrets i foscos, plens d´animals dissecats sense condicions per estar exposats.

Al nivell més alt de l´edifici hi havia, una sèrie de grans espais que també emmagatzemaven caixes i més caixes d´insectes guardats en sec. La labor de conservar en bon estat aquestes col·leccions, obligava periòdicament a revisar caixa per caixa i reposar els conservants; les pastilletes de Paradiclor, o l´essència de Nirvana. En ocasions i per falta de temps per revisar-ho bé, s´amuntegaven les caixes dins d´un gran bagul i es ruixaven amb sulfur de carboni, deixant-ho ben tancat durant uns dies. Això ho matava tot. També els anys 1965 al 66 hi van haver més i molt importants novetats: Les incorporacions de gent com Miquel Nebot, Joan Seijas, Jordi Comas i finalment Xavier Bellés i que el 1966 Español va assolir el càrrec oficial de Director del Museu.

Actual Laboratori de Bioespeleologia amb el seu responsable Oleguer Escolà (2007)


L´any 1967, l´Oleguer Escolà va entrar a treballar al Museu, fent-se càrrec del Laboratori de Bioespeleologia, avui dia encara en actiu funcionament.

L´Español, el 24-4-69 és nomenat Membre Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.


Lluís Auroux

diumenge, 18 de gener de 2009

Associació Catalana de Bioespeleologia

Una nova associació dins l’espeleologia especialitzada

Aquest post es va publicar ja el 15 de gener de 2009 a l'espeleobloc.blogspot. Als pocs dies, els membres de l'Associació hem creat un blog propi al que anirem incloent-hi tots els articles de bioespeleologia i que també havien estat editats al dit espeleoblog per autors que llavors ja pertanyien a l'Associació, de manera que, a més de nous escrits, estigui tot agrupat.

Un grup de companys, desprès de molts anys d’activitats espeleològiques i d’una quasi plena dedicació a la recerca, captura i estudi de la fauna cavernícola, vam decidir engegar la labor de crear una nova associació. Els que ens agrada la “bio” creiem que és necessari anar tots junts a fi de concentrar forces. Molts ja ens coneixem però no sabem el que fa l’altre. Cadascú, diem que, va al seu aire i això no ens permet treure tot el rendiment.
L'origen de la nostra formació ha estat, de fa molts anys, el Museu de Ciències Naturals-Zoologia- de Barcelona, de la ma del nostre estimat Dr. Francesc Español. Varis companys amb els que iniciarem en conjunt l'interès per la fauna han esdevingut catedràtics, professors, doctors, etc. i segueixen amb l'estudi de grups particulars de fauna cavernícola; araneids, coleòpters, miriàpodes, etc. i contínuament els demanem col.laboració per determinar la fauna recollida.
Fruit d’aquesta inquietud ha sigut la creació de l´ASSOCIACIÓ CATALANA DE BIOESPELOLOGIA -BIOSP-, una entitat que vol ser el nexe de connexió, entre tots els que, d'una forma o altra, es senten atrets per l'estudi de la fauna subterrània a qualsevol nivell; local, nacional o internacional, així com una futura font per la formació dels espeleòlegs.L’Associació ja està legalment constituïda i inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat.

El vincle amb el Museu seguirà tant fort com sempre. De fet, seguim els contactes i col.laboracions amb el Laboratori de Bioespeleologia al front del qual hi ha l’entranyable amic Oleguer Escolà; amb el Departament d’Entomologia –al front del qual hi ha Gloria Masó, en la que sempre hi hem trobat tota mena de col.laboració,- I personalment, la Directora del Museu, la Dra. Anna Omedes, que en ser informada dels nostres desitjos ens ha encoratjat a iniciar aquesta línia creixent d’evolució.

Aquesta Associació, exigeix un caire multi-disciplinari. Ja no n'hi ha prou amb la cacera i determinació de la fauna. Són necessaris especialistes en diverses branques; geologia carstologia, climatologia, fauna cuaternaria, antropologia, espeleobotànica, etc, especialitats que ens ajudaran a comprendre la fauna subterrània amb relació al seu entorn. És per això que seran benvinguts tots els estudiosos i els que tingueu curiositat i interès en formar part d'aquesta nova entitat que vulgueu iniciar o ampliar la vostra relació amb la fauna subterrània. També aquesta Associació està oberta a col.laborar amb altres institucions que puguin estar interessades en l'àmbit cavernícola.

Així doncs, estalvieu-vos la següent pregunta: Quin paper hi tindré jo dins d’un grup que pot semblar-me massa ”especialitzat”? Perquè la resposta és senzilla: Hi pots tenir el paper que tu mateix siguis capaç de desenvolupar, doncs la feina, si es comença, no s’acaba mai. El problema és començar! Animeu-vos a participar en aquesta tasca!

Tots els que esteu interessats en formar part d’aquesta Associació Catalana de Bioespeleologia o desitgeu més informació, contacte personal, etc. ho pot fer a traves del mail biosp@hotmail.com

Floren Fadrique, Jordi Comas, Lluís Auroux