dimecres, 22 de setembre de 2010

Representació prehistòrica de fauna cavernícola

Navegant pels cercadors d'Internet, he trobat un antic treball publicat l'any 1937 de Manuel Vidal i López: Els Insectes en l'art quaternari, en la serie de treballs solts nº 3, de l'Institut d'Estudis Valencians, Secció Històrico-Arqueològica, que sota el títol Estudis d'art originari -- Els Insectes en l'art quaternari, tracta de representacions europees en figures esculpides o en gravats-pintures parietals de coves, de diversos artròpodes; aranyes, mosques, abelles, coleòpters i especialment un ortòpter.

El tema més interessant, per nosaltres, és l'ortòpter, ja que es tracta d'un cavernícola troglòfil, del que hi ha un gravat sobre un tros de banya de bisó, datat del Magdalenià i trobat a la Grotte des trois fréres, al nostre proper Ariége.


El gravat ja ha estat publicat en diversos treballs, fins i tot a l'Encyclopaedia Biospeologica, però en el treball d'en Vidal, es descriuen els estudis que prestigiosos entomòlegs; Chopard, Breuil, Jeannel, Bolívar, etc. fan específicament del gravat, amb opinions sobre si es tracta d’un representant del gènere Troglophilus o de Dolichopoda, arribant a la conclusió que es tracta del primer dels dos.



I. Bolívar, un dels estudiosos i autor del gènere Dolichopoda

L. Chopard, un altre dels especialistes

En format Scrib es pot veure tot l’article. Les cinc pàgines –de la 9 a la 13- són les que tracten de l’ortòpter. A més de l'insecte esmentat, l'article n’inclou també d'altres, però com sigui que aquests no són cavernícoles, no en farem comentaris. També es pot consultar i descarregar el treball complet de la següent pàgina web:

www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/TV/TV003_Vidal.pdf

format scrib:

D’ortòpters Dolichopoda n'hi ha a Europa un total de quaranta especies cavernícoles que colonitzen regularment les cavitats des de l'Àsia Menor fins la Península Ibèrica, tot i que en aquest extrem occidental només les trobarem a Catalunya.

A Catalunya en trobem dues especies d'aquest grup d'ortòpters del gènere Dolichopoda: D. linderi al sector oriental i D. bolivari a l'occidental, amb una clara distribució geogràfica. No són abundosos a les nostres cavitats, però fins i tot també els podem trobar en mines i altres excavacions artificials. D'aquest insecte el que és més vistós és la extraordinària llargària de les seves antenes, quasi un pam, i a més les mouen endavant i endarrere del seu cos, com explorant el territori de l'entorn. No és fàcil la seva captura, al menys de l'individu sencer, doncs primerament al acostar la nostra ma hi dirigirà les llargues antenes i quasi segur que salti lluny de nosaltres, però a més, hi ha moltes possibilitats que al agafar-lo perdi alguna de les seves potes del darrera, sigui trencada per fragilitat o deixada perdre voluntàriamente al sentir-se pres, com a solució d'emergència per fugir d'un perill.

El nostre agraïment al company Josep Ml. Victòria per la seva col.laboració en l’article.