dilluns, 1 d’octubre de 2012

Biospeleòlegs a l'ombra

Pocs dies fa que vaig veure un programa de TV en que es deia que hi havien porters de futbol, els segons porters d'un equip, que es passaven quasi tota la seva vida esportiva a l'ombra del porter titular.

Ricard Alsina, l'amic d'estudis que em va iniciar en l'espeleologia. Foto d'inicis dels anys 1960

Nota prèvia: He inserit les fotos d'alguns dels companys més representatius entre els meus inicis, el 23 de maig de l'any 1963 de la ma d'en Ricard Alsina, fins l'any 1970.

Isidre G. Urgellés. Va ser el que em va iniciar en la biospeleologia. Foto: cv. del Tendo, Montsià, 1965              

El cas de la biospeleologia no és gens diferent. Necessitem que ens instal·lin la cavitat; ens eixamplin els passos; ens assabentin de quines són les galeries més humides, etc. Però també hi ha sempre la persona, a vegades anònima, que resulta que durant una exploració ha vist un bitxo corrent per la paret i li ha fet una fotografia o en el millor dels casos ha intentat la cacera sense tenir cap estri adient i ha acabat traient-lo a l'exterior embolicat en un paper o dins d'una caixa de llumins.

També hi ha el personal que acompanya a l'especialista encarregat de la bio, que també captura fauna, però que tot acaba "centralitzat"  pel "cap"biospeleòleg que és el que va al museu i fa i desfà al seu gust (això és estil literari, no us ho preneu al peu de la lletra). Tot això no es refereix a ningú en particular, ni fins i tot a ningú en general, però també es veritat que sempre hi ha hagut aquests actors secundaris que no apareixen als crèdits.

Mª Lluïsa Alberich, la meva esposa que tant ha col·laborat en exploracions i recollida de fauna.                                             Foto: Cv de Aso, Osca 1974

Emili Devenat del GIE (dreta), un dels primers companys d'exploracions. Ja no el tenim entre nosaltres.                                        L'altre sóc jo   Foto: avenc Emili Sabaté, 1964 

Francesc Sas (dreta), l'amic organitzador de grans expedicions.  Esquerra, Toni Torné.                                                               Foto: Immersió en la cova del Bolugo, Asturies 1989

En el meu cas sempre he tingut la gran sort de treballar en equip amb companys i amics que sempre m'han facilitat la tasca de recerca i captura de fauna. En ocasions no els ha importat anar a fer una petita cavitat amb poc o cap interès per tècniques verticals, o pel poc recorregut de cova, per cercar un espècimen que fa falta a la col·lecció del museu o per ajudar a un entomòleg que està treballant en un determinat grup i que necessita aquella espècie per poder acabar un estudi genètic o una nova descripció. I és que sense ells, no si hauria pogut anar i assolir el material necessari.

Joan Pallarés (dreta) i Eduard Pagés, que ja no està entre nosaltres (esquerra).    Foto: Solencio de Bastaras, 1970

Mateo Gorraiz, un amic incondicional    Foto: Solencio de Bastaras, 1970

Sempre he tingut bons col·laboradors sense els que a ben segur mai hauria pogut fer l'activitat i la recerca que he portat a terme.

En que jo hi hagi col·laborat, poques troballes importants s'haurien produït de no ser per l'amistat, col·laboració i treball en equip amb els meus companys, alguns d'ells ja ens han deixat, I és que els anys van passant...

Jaume Bley, un actiu biospeleòleg que també ens va deixar prematurament.  Foto: Solencio de Bastaras, 1970

A ben segur que no hi són tots, però sempre s'ha de triar per no fer-se pesat. Més endavant també he tingut, de fet tinc, grans amics i col·laboradors, però això ja és una altre història.