dilluns, 14 de gener de 2013

Una nova espècie de cargol del Forat de l'Or

Fotografia de l'holotip de Moitessieria aurea
sp. nov. del Forat de l'Or

Hem rebut un treball publicat a la revista de l'Associació Catalana de Malacologia, Spira Vol. 4 nº 3-4 XII-2012 en el que es descriu una nova espècie de cargol trobat al Forat de l'Or, Camarasa, La Noguera, al Montsec de Rubies. Ens l'ha enviat un dels autors, Antonio Tarruella, el president de l'Associació Catalana de Malacologia. Tret de  les dues fotos amb nom d'autor, la resta són del treball descriptiu de la revista.


Dades de l’Associació:


 Adressa: Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Museu Blau, Plaça Leonardo da Vinci 4–5, 08019 Barcelona.


JUNTA DIRECTIVA DE L’ACM: 

PRESIDENT Antoni Tarruella Ruestes. VICE-PRESIDENT Joaquín López Soriano. SECRETARI Josep M. Gusi Ribas. TRESORER Lluís Prats Pi. VOCALS: Marçal Llòria Tolrà, David M. Alba, Joan Manel Villarejo i Jordi Martínez Escartín.

Portada de la revista de l’Associació Catalana de Malacologia, Spira Vol. 4 nº 3-4 XII-2012. Basada en una micrografia de la protoconquilla de la nova espècie

Al Forat de l'Or, per cert, cavitat que està d'actualitat per les descobertes subaquàtiques, ja es coneixia la presencia d'uns minúsculs cargols aquàtics, trobats a la zona del sifó. Estaven determinats com Moitessieria rolandiana, si bé, recents estudis amb nous mitjans, han determinat que es tracta d'una espècie diferent i nova a la que els autors han batejat amb el nom de Moitessieria aurea

(Inserit textualment del treball): Etimologia. Epítet específic derivat del llatí "aureus" (auri, d'or), en al·lusió al topònim de la localitat típica.

Mapa de distribució de Moitessieria aurea sp. nov. a
Catalunya. Una sola localitat: El Forat de l’Or
Micrografies de la conquilla de dos paratips de Moitessieria aurea sp. nov.

Resum (inserit textualment del treball): Es descriu una nova espècie de moitessièrid, Moitessieria aurea sp. nov., a partir de conquilles recol·lectades a la cova Forat de l'Or, situada al pas de Terradets (massís del Montsec, la Noguera, Catalunya, Espanya). Es tracta d'una espècie de Moitessieria de mida mitjana i poques voltes, caracteritzada per una combinació prèviament desconeguda de caràcters conquiliològics. L'ornamentació de la conquilla està constituïda per puntejadures a la teleoconquilla i papil·les a la protoconquilla. L'espècie de Moitessieria d'aquesta localitat s'havia atribuït prèviament a Moitessieria rolandiana, però se'n distingeix per nombrosos caràcters conquiliològics, incloent la forma de la conquilla, el número de voltes, la inclinació de les sutures, l'amplada de l'umbilic i l'ornamentació de la protoconquilla (amb papil·les en comptes de puntejadures). Es conclou també que l'espècie de la Font de la Cirera (els Hostalets d'en Bas, la Vall d'en Bas, la Garrotxa) no es pot atribuir ni a M. rolandiana ni a la nova espècie descrita, i que la presència de M. rolandiana a Catalunya requereix ulterior confirmació. Paraules clau: Mollusca; Aigua dolça; Estigobi; Moitessieria; Península Ibèrica.

Micrografies de detall de la protoconquilla de tres paratips de Moitessieria aurea sp. nov

Sistemàtica d'aquesta espècie: La sistemàtica és la classificació de les espècies partint de la seva historia evolutiva. Cada espècie prové d'una sèrie de categories o jerarquies a diferents nivells. 


Sistemàtica: (inserit textualment del treball) 


Fílum MOLLUSCA Cuvier, 1795 

Classe GASTROPODA Cuvier, 1795 

Subclasse ORTHOGASTROPODA Ponder et Lindberg, 1995 

Superordre CAENOGASTROPODA Cox, 1960 

Ordre NEOTAENIOGLOSSA Haller, 1892 

Superfamília RISSOOIDEA J.E. Gray, 1847 

Família MOITESSIERIIDAE Bourguignat, 1863 

Gènere Moitessieria Bourguignat, 1863 

Moitessieria aurea sp. nov.


Com a recordatori, només s'escriuen en cursiva els noms del gènere i de l'espècie. Les jerarquies per sobre, no. Al costat de cada divisió, s'afegeix el nom del que va descriure-ho, acabat amb l'any de la seva publicació.


Aquest tipus de cargols no són cavernícoles pel fet de trobar-los dins les cavitats. Són estigobis, referint-se a que habiten dins del medi aquàtic i a més, entremig dels grans de sorra sedimentats a la zona freàtica. El fet de trobar-los en zones més superficials i fins i tot seques, es deu a que són arrossegats durant les èpoques de crescudes i dipositats en zones que restaran seques en altres temps. També se'n troben a les fonts, arrossegades per l'aigua i entremig dels sediments dels fons dels rierols.


L'agost de l'any 1980 en una visita al Forat de l'Or, vaig trobar unes quantes closques dipositades sobre el sediments d'una platja de sorra prop del sifó (veure foto). La seva petita mida de 1,5 mm de llargada, afegit al color blanquinós quasi transparent, tot agreujat amb els grans de sorra que quasi són de la mateixa mida, compliquen molt la seva localització en una cerca per rastreig. Els estudiosos dels cargols, generalment recullen i s'emporten la sorra de les coves i l'examinen després a casa. Les closques trobades en superfície, són cargols morts, ja que els vius s'enterren entre la sorra o els llims.

Sediments sorrencs del Forat de l’Or, sobre els que es van trobar les primeres closques. Foto Ll. Auroux
Comparació de forma i mides, entre Moitessieria aurea (a dalt. Foto treta de la descripció) i Moitessieria olleri de la cova del Toll (a baix. Foto Ll. Auroux)

Dins de cavitats, a Catalunya, de Moitessieria se'n troben en dues coves: La cova del Toll de Moià, El Bages, i la del Forat de l'Or. Es tracta de dues espècies diferents: La del Toll és la M. olleri, descrita per C. Altimira l'any 1960 i és bastant més gran que M. aurea.


Magnífica labor la que fan els companys de l'Associació Catalana de Malacologia.


Enhorabona!