dimarts, 12 de gener de 2021

Descoberta bioespeleològica històrica a la península Ibèrica


                 Valenciolenda fadaforesta Hoch & Sendra, sp. nov. (nou gènere i nova espècie). Foto de l'article.

El Dr. Alberto Sendra, del Servei de Patrimoni Històric i del Museu d'Història Natural de la Universitat de València, acaba de publicar una de les seves descobertes més importants: un hemípter troglobi de les cavitats de València que s'ha descrit sota el nom de Valenciolenda fadaforesta Hoch & Sendra, sp. nov. (nou gènere i nova espècie). També és autora de la descripció la Doctora Hannelore Hoch, del Museu d'Història Natural de Berlín.

Gairebé tots els insectes tenen representació dins la vida subterrània. Quant als hemípters, només se'n coneixen unes poques espècies a tres illes Canàries. A la península Ibèrica, eren desconeguts. Podem considerar un dels més importants descobriments actuals dins la bioespeleologia.

L'article, publicat a la prestigiosa revista Subterranean Biology, acaba d'aparèixer i, com és habitual, l'Alberto ens ha fet arribar puntualment el treball.


El primer hemípter troglobi espanyol que es va trobar va ser Collartida anophthalma, que va ser descrit pels sempre ben recordats Francesc Español i Jordi Ribes: Una nueva especie troglobia de Emesinae (Heteroptera, Reduviidae) de las Islas Canarias. Speleon 26-27, 1983. Va ser recol·lectat per en Martí Romero a la Cueva de don Justo, a l'illa de Hierro, Canàries

                                       Zona hon hi ha hagut la descoberta. Figura de l'article.

S'ha traduït alguns capítols del treball, que presentem tot seguit.

RESUM:

Des d'Espanya es descriu una nova espècie cavernícola d'hemípter de la família Kinnaridae. Aquest és el primer registre d'un cinàrid cavernícola del Vell Món i el primer registre d'un hemípter fulgoromorfà troglobític de l'Espanya continental i també la setena espècie dels cinàrids cavernícoles de tot el món. Els Kinnaridae epigeus no es coneixen dins la fauna actual de la península Ibèrica ni per l'Europa occidental en general. La nova espècie és considerada com un vestigi d'una fauna antiga que ara s'ha extingit. La nova espècia no s'han pogut assignar a cap dels gèneres existents, per la qual cosa s'estableix un nou gènere. Es presenten dades moleculars (seqüència de codis de barres COI) per a la nova espècie. Per primera vegada, es proporciona una descripció detallada de la morfologia nimfal d'un cinàrid. Es dóna informació sobre el seu estat d'ecologia, comportament, distribució i conservació i es discuteixen les implicacions biogeogràfiques.

Valenciolenda fadaforesta sp. nov., habitus, dorsal view a adult male, dorsal view b nymph (IV. instar) from ‘Murciélagos’ cave (Vilamarxant, València) (photos by: Sergio Montagud Alario)c morphological analogy in the troglobitic Solonaima baylissa Hoch & Howarth, 1989 (Cixiidae) from Australia: habitus, adult male, dorsal view. Body length 4.5 mm (photo by H. Reimer, Marburg, used with permission). Fotos i peu, de l'article.


INTRODUCCIÓ:

Durant diversos anys d'investigacions bioespeleològiques en els ecosistemes rupestres de la Comunitat Valenciana, l'antic equip de biòlegs del Museu Valencià d'Història Natural (Fundació Torres Sala), va recollir diversos exemplars d'una espècie amb una gran adaptació al medi subterrani, del tàxon Kinnaridae (Fulgoromorpha), desconeguda anteriorment a la península Ibèrica. El seu descobriment va rebre una atenció considerable, ja que la petita criatura és:

a) morfològicament impressionant, amb ales quasi transparents, amb reflexos vidriats i caracteritzades per una vora blava brillant en els mascles, evocant imatges d'una "fada" i

b) la seva existència als foscos espais subterranis de les darreres restes del bosc Mediterrani a València.

Així, aquest notable tàxon va ser nomenat "fada dels boscos". De moment, s'ha estudiat la nova espècie a partir de dues cavitats, però també s'ha observat en altres set coves, totes en els relleus més orientals de la Serralada Ibèrica a l'est de la península Ibèrica. L'espècie es caracteritza per diverses troglomorfies, per exemple, absència d'ulls compostos i d'ocels; pigmentació corporal molt pàl·lida i ales reduïdes, i en conseqüència: es pot considerar cavernícola. Aquesta espècie representa el primer registre d'espècies troglòbies d'hemípters a l'Espanya continental, el primer registre del tàxon Kinnaridae a l'Espanya continental, la setena espècie de cinàrid cavernícola a tot el món i el 3r registre d'un hemípter Fulgoromorpha cavernícola a la mediterrània.

Actualment, amb 115 espècies i 24 gèneres, Kinnaridae és una les famílies més petites dels Fulgoromorpha. Els cinàrids es distribueixen per tot el món, predominantment als tròpics i subtròpics.

De la regió paleàrtica, es documenten diversos gèneres, amb espècies conegudes a l'Iran i Tadjikistan, Afganistan, Índia, els Emirats Àrabs Units i des de les Illes Canàries.

La majoria de les espècies de Kinnaridae són epigees, amb ulls ben desenvolupats, coloració viva del cos, tegmina (coberta per a la protecció de les ales una vegada plegades) i ales completament desenvolupades, que els permeten volar. Han colonitzat coves a diverses regions del Nou Món: el Carib, i Amèrica del Sud i, per tant, mostrar diversos graus de troglomorfies, com ara la reducció d'ulls, ales i pigmentació corporal.

El coneixement de la biologia i l'ecologia de Kinnaridae en general és escàs. La majoria d'espècies s'associen aparentment a plantes dicotiledònies, però també hi ha registres a falgueres, gimnospermes (Ephedraceae) i monocotiledònies (Agavaceae). Els adults de les espècies epigees s'alimenten de plantes, mentre que les nimfes són subterrànies i s'alimenten d'arrels.

Encara no s'ha proporcionat cap hipòtesi per explicar les relacions filogenètiques dins dels Kinnaridae. Segons a la clau donada per Emeljanov, el nou cinàrid cavernícola d'Espanya pot ser classificat com a membre de la subfamília Prosotropinae i – amb algunes consideracions- de la tribu Adolendini. En les característiques dels genitals masculins, no comparteix similituds amb cap espècie dels gèneres cinàrics coneguts (dins o fora de l'Adolendini) que es podrien interpretar com sinapomorfies. Així, s'estableix un nou gènere per acollir aquesta nova espècie. També proporcionem una descripció de la nimfa de cinquè estadi. La morfologia de les larves dels Kinnaridae, en general, és desconeguda en gran manera.

                Dues fotos de la nova espècie, en viu, tretes d'un vídeo d'en Sergio Montagud Alario.

ETIMOLOGIA:

Valenciolenda fadaforesta Hoch & Sendra, sp. nov

El nom del gènere és una combinació de València, la capital de la Comunitat Valenciana, una regió autònoma d'Espanya a l'est de la península Ibèrica on es troba la localitat tipus i la tribu de Kinnaridae, Adolendini, a la qual pertany el tipus de l'espècie assignada. El gènere és femení.

El nom de l'espècie és una combinació de la paraula fada i bosc, significant "fada del bosc". El gènere és femení.

Enhorabona per aquesta descoberta que podem considerar històrica!

 

dijous, 7 de gener de 2021

Dos nous gèneres i quatre noves espècies de diplurs troglobis de la Xina

La boca de la cova Win Tin Twin Cave, Ywangan karst, Shan State, Myanmar,una de les cavitats on s'ha descobert la nova fauna. Foto de l'article. Autora Ana Komerički.

Ja estem acostumats a presentar els treballs que ens envia el Dr. Alberto Sendra sobre Diplurs, Iapígids, etc. Ara, encetant l'any, acaba de publicar-se un important estudi de fauna subterrània de la Xina.



El següent escrit és una recopilació de diversos paràgrafs de tres capítols del treball: Resum, Introducció i Material i Mètodes:

Vint-i-nou espècimens de Diplura, recol·lectats en vuit coves de la Xina i Myanmar, una vegada estudiats han proporcionat dos nous gèneres i quatre noves espècies:

Els dos gèneres són:

Hubeicampa Sendra & Lips

Mueggejapyx Sendra & Komerički

I les quatre espècies són:

-Anisuracampa ywangana Sendra & Komerički

-Hubeicampa melissa Sendra & Lips

-Pacificampa wudonghuii Sendra

-Mueggejapyx brehieri Sendra & Komerički.


          Anisuracampa ywangana, una de les noves espècies, acompanyades de dos diplòpodes. Foto de l'article. Autora Ana Komerički.                           

A més, també fa redescripcions d'algunes altres espècies que, tot i que ja s'havien descrit, les complementa amb més dades que ha pogut estudiar amb el material proporcionat.

Aquests tàxons, molt adaptats a la vida dins les cavitats, presenten una gran adaptació morfològica (troglomorfia) als ecosistemes subterranis. El seu equipament sensorial els òrgans anomenats "setes" i els elements receptors, “òrgans cupuliformes”, són molt diferents de les espècies properes.


                              Una altra de les cavitats d'on s'ha descrit fauna

Recents contribucions sobre els diplurs asiàtics, juntament amb les novetats taxonòmiques mostrades en el present estudi, destaquen la importància biogeogràfica de la biodiversitat asiàtica. Àsia es revela com un continent amb extenses regions kàrstiques que encara no han estat explorades. Noves espècies de diplurs encara han de ser descobertes.


                        Mueggejapyx brehieri, un nou gènere i nova espècie. Foto de l'article.  Autora Ana Komerički.    

Àsia és el continent més gran i té un 30% de la superfície terrestre total de la terra, en la qual hi ha dos milions de quilòmetres quadrats de paisatges càrstics. Un gran nombre de cavitats romanen inexplorades, des d'una perspectiva bioespeleològica. Durant les darreres dues dècades, els estudis sobre coves asiàtiques han revelat una àmplia diversitat d'espècies altament adaptades al medi subterrani: Collembola, Carabidae, Diplopoda, peixos i altres tàxons zoològics. Entre aquests descobriments sorprenents també hi són els diplurs.

Els Diplura, un ordre dins dels hexàpodes, tenen moltes espècies representades en les poblacions hipogees a tot el món, excepte a les regions polars i les zones amb permagel (permafrost). De les aproximadament 1.000 espècies existents conegudes, el 15% només viuen en coves. No obstant això, la presència de diplurs en els ecosistemes subterranis asiàtics encara estan poc estudiada, ja que només s'han descrit disset espècies de deu gèneres.

Figura 98‒99. Mapes de distribució de diplurs amb morfologia adaptada al seu hàbitat en les cavitats d'Àsia: Campodeinae Condé, 1956 (cercles vermells), Plusiocampinae Paclt, 1957 (cercles negres), Lepidocampinae Condé, 1956 (cercles marrons), Japygidae Haliday, 1864 (quadrats vermells). En groc: zones càrstiques. En taronja: deserts. En violeta, envoltat per una línia discontínua: sistemes kàrstics. 98. En blau: capa de gel i extensió del permagel durant l'última ocupació glacial. 99. En blau: zones cobertes amb qualsevol permagel actual, continu o per porcions. Mapes de l'article.

Els exemplars es van recollir directament a mà i es van emmagatzemar en etanol 70-75%, després es van rentar amb aigua destil·lada i muntat sobre plaquetes de vidre en solució Marc André II. Els exemplars muntats es van examinar amb un microscopi òptic de contrast de fase (Leica DMLS). Les il·lustracions es van fer amb un tub de dibuix i es van fer mesures amb un micròmetre ocular. Per mesurar la longitud del cos, els exemplars van ser muntats sencers i mesurat des de la base del procés frontal de les macrosetes distals fins a la vàlvula supraanal de l'abdomen. Dos exemplars es van recobrir amb or-pal·ladi, per al seu estudi amb microscopi electrònic, SEM (Hitachi S-4800) i obtenir les fotografies i la mesura dels òrgans “sensilla”. 

Agraïm a l'Albert la deferència de tenir-nos sempre ben informats de les seves recerques.


Anisuracampa ywangana, una de les noves espècies, acompanyades de dos diplòpodes.                           Foto de l'article. Autora Ana Komerički.