dijous, 28 de febrer de 2019

Diari de l'expedició bioespeleològica ATLAS al Marroc de l'any 2017



Nota prèvia: El dia 23 d'aquest febrer varem editar un post que tractava de l'informe final de l'expedició. El Jordi, un dels expedicionaris, va escriure el diari d'activitats, document que tot seguit presentem


Diari de l'expedició:


Per Jordi Thomas


-1r dia: 9/8/2017


La dissetena expedició al Marroc no podia començar en cap altre lloc que no fos en terres tarragonines. A les 9 del matí en Jordi Thomas arriba puntual a casa en Floren (cap d'expedició), a l'Hospitalet de l'Infant per acabar de preparar quatre coses i començar el llarg viatge cap a Almeria.


Després d'un viatge sense problemes, fem entrada al port d'Almeria a les 18.30. Després de donar quatre toms per la ciutat, embarquem al ferri a les 22.30. Aquí és on passarem la darrera nit amb totes les comoditats a les quals estem acostumats, bany, llit, terra net, vàter, aigua corrent, etc.


 -2n dia: 10/8/2017


Arribats a Melilla a les 8.00, agafem carretera cap a Taza, on havíem quedat a l'hora de dinar amb un dels nostres contactes marroquins, en Makram, que ens acompanyaria durant tota l'expedició. Un cop dinats, ens dirigim cap al Polje de la Daya Chiker, concretament al recinte turístic on es troba la Grotte de Friouato. Un cop aquí ens vam trobar amb dos contactes més que ens acompanyarien durant els pròxims tres dies: Jemel i Junes.


Després de llargues converses i d'estructurar les activitats a fer durant els pròxims dos dies, vam acabar tots sopant un Tagine i ara si, passant la primera nit en terres africanes.


 -3r dia: 11/8/2017


Havent passat la primera nit al "Refugi" de Friouato i un cop esmorzats a casa d'en Yunes, hem agafat el cotxe i hem anat en direcció a Babuidir. A mig camí a l'esquerra, hem agafat una pista quilomètrica que porta cap a les coves de "Riviera de Chara" i la "Kef Trou de la Piste". Un cop a l'entrada de la primerament esmentada, ens hem dividit en dos equips ben diferenciats. Jordi i Makram, que farien l'exploració total de la caverna i l'equip "Floren", que es quedaria a cercar fauna subterrània.


Mentre els dos equips feien les seves tasques, van aparèixer un tercer equip, integrat per a espeleòlegs andalusos capitanejats per en Yunes. Aquests estaven fent un recull de fotografia subterrània. Un cop l'equip de punta es va trobar amb en Floren, es van dedicar a agafar gambes cavernícoles dins del riu subterrani. Tot i que els exemplars són molt breus, a poc a poc, es van dur a terme les captures de manera exitosa.


Sortits de la cavitat i amb els "monos" secs en pocs minuts, gràcies a un sol de justícia, vam fer entrada a la cavitat que hi ha a 200 m lineals de la Chara: la Kef Trou de la Piste. On en Floren i en Makram es van dedicar a recollir fauna i en Jordi a fer l'alçament topogràfic. Amb la feina enllestida, dinem quatre ganyips i ens vam dirigir a la Kef Admam. En aquest cas el procediment laboral fou el mateix: el Floren fauna i en Jordi topografia.


De cop i volta un grup de Boys scouts va irrompre el silenci de la caverna a base de riures i càntics. Tot plegat ens va dur al fet que en Jordi (cap de l'Agrupament Escolta de Llançà i Cap de Creus), es posés a intercanviar informació (tot i les barreres lingüístiques) i en general vam treballar en un ambient més que saludable.


-4rt dia: 12/08/2017


Després de fer un segon esmorzar a casa d'en Yunes, ens vam dirigir a l'antiga mina de ferro prop de Babuidir. Tots quatre vam entrar a la Kef Bab el Arba, el qual els va sorprendre d'una manera molt grata pels seus processos de formació hídrica-mecànica i les seves dimensions. Un cop en Yunes va marxar per culpa d'uns compromisos, la resta ens vam posar a cercar fauna amb uns resultats més que bons, tant per quantitat com per varietat. Acabada l'exploració i havent dinat a Babuidir, vam assistir a l'acte fundacional de l'Associació Moroco Explorers, on a més a més de donar-nos a conèixer i presentar el nostre projecte al Marroc, vam poder establir contactes nous i molt interessants amb gent que forma part o té lligams amb l'Escola Francesa d'Espeleologia o altres de la Universitat de Casablanca, que de ben segur en seran de gran ajuda de cara a treballar al país en altres futures campanyes.


 -5è dia: 13/08/2017

Passada la darrera nit al "Refugi" de Friouato, ens dirigim altre cop al costat del poble de Babuidir. Ens disposem a fer la Kef El Azraq i només entrar-hi ens adonem de la densa població de mosques perquè al final del primer ressalt, "tate!", hi havia una cabra morta. Aquest accident ha fet canviar de forma dràstica l'ecosistema biològic de la cova, fent que la nostra recerca de fauna fos escassa i poc variada. Vist el poc èxit, sortim d'aquesta cavitat per anar a una altra molt propera anomenada Kef Sidi Meegber. Aque sta era força seca si la comparàvem amb la resta que havíem explorat fins ara. En aquest cas, en Floren es van dedicar a cercar fauna i en Jordi a fer l'alçat topogràfic.Acabada l'espeleologia del dia, aprofitem la tarda per canviar de sector i marxar amb el cotxe fins a la Reserva Forestal de Ain Kahla. Acabem arribant tardíssim i després d'un llarg viatge ens posem a dormir sense sopar i sense res a 1.30 de la matinada.


-6è dia: 14/08/2017

Després de ploure durant força part de la nit, la situació de les cavitats prometia ser força compromesa, ja que els nivells d'aigua havien pujat considerablement. Abans de res vam haver d'anar a demanar permisos al Caid del poble. Tot i que la policia ens va indicar on era casa seva, al final va resultar que no hi era perquè era dia de festa nacional. Així doncs, ni permisos ni res, i va tocar marxar del poble amb les mans ben buides. Tot i que el dia es desenvolupava de manera patètica per als nostres interessos, vam tornar a la reserva Forestal de Ain Kahla, per recollir el remolc i de passada mirar un moment l'entrada de la Grotte Stik Tartar i el seu sifó de benvinguda. Contra tot pronòstic, el sifó tenia molt poca aigua i l'accés estava obert. Veient això, vam prendre el compromís que si l'expedició tornava a passar per aquesta zona, vindríem a fer-la. Dit tot això, agafem carretera i manta fins a la ciutat de Beni Mellal, on després de fer dies sense veure un bany, vam poder passar una nit calorosa però molt agradable en un hostal de la localitat.


-7è dia: 15/08/2017

Plàcidament ens despertem ben adormits, còmodes i nets!!!, a l'hostal de Beni Mellal. Després d'un esmorzar marroquí, carreguem el cotxe i ens dirigim de nou cap a les muntanyes, concretament a la calorosa i polsosa vila de Tagleft. Un cop allí ens trobem amb en Samir Maauni, el nostre contacte a la zona i anem a veure el Caid per demanar premis per a poder moure'ns amb tranquil·litat dins del terme. Per sort, en aquest cas, la visita va donar els seus fruits i vam marxar de l'ajuntament amb el premi sota el braç. Un cop dinats, entrem a la Ifri Botadart, un avenc de -35m, molt proper al poble, per extreure algunes mostres de fauna (Floren) i topografia en el cas d'en Jordi.


-8è dia: 16
/08/2017

El sol s'aixeca amb força i nosaltres també. Abans que fes massa calor vam anar fins a l'avenc Ifri Bouizem, molt a prop de Tagleft. La cavitat presentava un pou de molt poc recorregut i de diàmetre gran, ple de llum natural, roques i brancam a la base que impedien moure's amb llibertat per tal de recollir fauna. Un cop més en Jordi es va posar a fer topografia (que va resultar ser més maca que la mateixa cavitat), i en Floren a cercar fauna com va poder.Havent fet un dinar ràpid al poble, anem a fer la Ifri Ihmamne, una antiga surgència preciosa, de mides i ubicació espectaculars, tant com la seva aproximació, llarga i calorosa, composta d'una baixada tècnica d'una hora i amb un desnivell de 300 metres a 38 °C, etc., una autèntica "matxacada".

Un cop refugiats de la calor a l'entrada de la cavitat, ens dividim com de costum..., Floren a per fauna i en Jordi a fer la topografia completa d'un forat gran i preciós. Dit això, increïblement, una cavitat així encara ningú havia invertit temps a fer-li una topografia digna. Enllestida la feina, en Jordi i en Makram van tornar a punta per tal de gravar un vídeo, enregistrant tot el recorregut de punta a punta de la cavitat. Després d'això sortim de la cavitat, caminem 150 metres i entrem a la cova del costat. Aquesta era de mides més reduïdes que la primera i tampoc va aportar gairebé res biològicament parlant. Amb una humitat del només el 34% i una temperatura de més de 35º Les dues cavitats eren un autèntic sorral erm.Després de l'èxit bioespeleològic, ara quedava la cirereta del pastís, una hora i tres quarts de pujada èpica fins al cotxe. Total, a les 21.30 arribàvem al cotxe i a les 22.30, classifiquem tota la feina, es passa a net la darrera topo i sopem..... Així que a les 2.00 de la matinada ens posem a dormir a casa d'en Samir Maauni, una antiga caserna de la "gendarmerie" francesa.


-9è dia: 17/08/2017

Entre que ens aixequem, canviem una roda al cotxe i esmorzem, ja toquen les 11.00 del matí, ens acomiadem de Samir Maauni i marxem amb tots els "trastos" cap al nord, concretament al petit poble de Aid Schunda, al costat de El Ksiba. Un cop allí anem a cercar el nostre contacte i a tota la seva simpàtica família. Es tractava d'un clan d'allò més divertit i amable, que ràpidament ens van cedir lloc a casa seva per tal que ens acomodéssim durant els pròxims tres dies. Fetes totes les salutacions, riures i tes, anem cap a la Ifri N'zemoure, que es trobava a un 15 minuts del poble, cap a l'altre cantó del riu. Un forat fantàstic, amb molts espeleotemes, dividida en dos nivells i amb un circuit interior molt divertit.Un cop més, en Floren es va dedicar a cercar fauna i en Jordi a fer la topo. El primer de la història de la cavitat.A causa de la fisonomia de la cova, es donava per suposat que fer la topografia seria d'allò més laboriós, i si, efectivament es va convertir en un autèntic calvari per a en Jordi. Fins al punt d'haver de deixar per l'endemà, fer el perfil.


-10è dia: 18/08/2017


Després d'haver anat a dormir força tard, com de costum, tal com ens llevem, anem a fer la Ifri Mansoure, que queda a uns 120 metres lineals de la Ifri N'zemoure, la cavitat que havíem fet el dia anterior.Aquesta cavitat era preciosa, igual que la veïna Ifri Zemoure, era força atlètica i tenia passatges molt interessants, sobretot, espeleològicament parlant. Per tot plegat, la cavitat presentava un grau d'humitat força més elevat que l'anterior, fins al punt que la darrera galeria ens va delectar amb un seguit de gorgs molt fotogènics. En sortir de la cavitat en Jordi va voler tornar a entrar a la Ifri Zemoure per fer el perfil topogràfic que no l'hi havia donat temps de fer el dia anterior. Aprofitant la ben entesa, no cal dir-ho, en Floren va aprofitar per agafar més fauna cavernícola.En sortir de la cova, sorpresa!!!, ens havia vingut a buscar el mokadem del poble. Malament!!!, ja que volia que anéssim de manera urgent a veure i parlar amb el Caid a El Ksiba.

Veient la moguda, en comptes de dinar, quan vam arribar ben suats a Ait Schunda, vam pujar al cotxe i vam baixar a veure al Cait de "ipsofacto". La rapidesa però, no va servir de res, ja que el Caid no ens va donar de cap de les maneres el permís per explorar les coves. Així que d'una manera molt diplomàtica ens va demanar que marxéssim dels seus dominis. Arribats a aquest punt i amb força fauna recopilada i tres topografies fetes al sarró, vam decidir tornar a Taza (a la Friouato), on sense cap mena de dubte és on tenim un millor tracte per part de l'administració local i ens deixen llibertat per fer el que vulguem. Així doncs carretera i manta i tirem altre cop cap al nord, un pelegrinatge automobilístic que va costar molt i ens va dur a dormir passades les 4.00 de la matinada. Una nit més dormint molt poc i que omple un pèl més el sac de la "trinxamenta" col·lectiva.


-11è dia: 19/08/2017

Avui comença el dia posant un pèl en ordre el material i anem a una cavitat propera anomenada Kef Izoura, un forat interessantíssim per tot aquell que l'hi agradi la hidrologia en majúscules. Es tracta d'un engolidor actiu que recull tant aigües exteriors, mitjançant una dolina, com les aigües internes que van apareixent durant el recorregut de la cavitat.

Entrats per la dolina i recorreguda la galeria meandriforme d'entrada, arribem a un seguit de dos pous que donen pas a una bifurcació de camins. Per un cantó connecta a les galeries superiors, per on baixa també aigua quan plou, i per l'altre hi ha el forat del vàter. Aquesta consisteix en una galeria llarga i de petites dimensions (80x30 de mitjana), per on passen totes les aigües que anomenàvem abans. Durant tot el trajecte fins aquí, les marques d'erosió mecànica (marques de gúbia), han estat presents en quasi tot el recorregut de la cova, però és especialment en aquest sector on la força està gravada en la pedra. Un tub de pressió descomunal, ple de revolts, pujades i baixades, dignes de les millors pistes americanes. Un cop donem per acabada l'exploració, tornem a la base dels pous i Floren, Jordi i Makram es retroben per acabar d'escombrar el terra a la cerca de fauna. Quan sortim de la cavitat ens dediquem a la feina de despatx i a gaudir d'un vespre calorós al mercat de Taza.


-12è dia: 20/08/2017

Avui ens despertem novament al Friouato i ràpidament ens ve a buscar en Yunes per anar a fer la Kef Tamarchalt, una cavitat desconeguda tant per nosaltres com per ell i els seus companys. Xerrant amb ells, primer es tractava d'un forat de 100 m de profunditat, al cap de mitja hora en feia 80, en deu minuts més eren dos pous de 20, després tornava a ser de 100 m..., en definitiva anàvem molt a cegues. L'únic cert després de tanta xarrameca era que ningú l'havia fet i que per tant era una cavitat nova, fet interessant sobretot a nivell bioespeleològic.Només sortir del Friouato, hem de parar, ja que un amic d'en Yunes s'apuntava a l'exploració. Així doncs tots cinc enfilem el curt viatge per carretera cap a Merragua i Bau Blanc. Però uns quants metres abans d'entrar a la pista que porta prop del forat, pam!, parada altre cop. Resulta que ara puja al cotxe el mokadem del poble, que després d'apuntar-se totes les nostres dades es va convertir de cop i volta en el guia de l'expedició (per ficar el nas més que res). Un cop tenim el cotxe aparcat, apareixen dos personatges més en escena, que viuen per la zona i també ena volen guiar cap a l'avenc.

En quant en Yunes "por real decreto", comença a instal·lar, sorpresa!!!, no hi ha ni un "spit" i només hi ha un paravol del tretze, al qual no ens hi podem ancorar. Després d'esperar força estona, en Yunes ja havia col·locat dos "spits" nous al llavi inferior de la boca del primer pou. Un cop a baix del primer pou, continuàvem sense trobar res per poder reinstal·lar i en Yunes ja donava per acabada l'exploració..., fins que entra en escena en Jordi, que a base de naturals, desviadors i fundes antifriccions, condueix el grup fins al final del segon pou. A partir d'aquí el recorregut esdevé horitzontal, fangós i relliscós, fins al final.Sortim de la cavitat i en bon punt sortim el primer de nosaltres, patapum!!!!, "parió la abuela". Havíem deixat a tres persones esperant i ara ja n'eren cinc. Al final acabem tota la romeria de persones camí cap al cotxe, fent uns vint minuts de baixada entre agulles de roca calcària, a ple sol i a 40 °C.Donem per acabat el dia, novament a Taza, fent una tassa de cafè a un bar amb Wifi, que empraríem per enviar notes i altres a Catalunya. Catalunya, aix!!, que lluny queda, en fi...


-13è dia: 21/08/2017


Avui hem tornat a la Kef Izoura, al costat del Friouato, per mirar de trobar un altre exemplar de l'estafilínid que ens vam trobar en l'anterior exploració. Tot i no trobar cap més en la nostra segona exploració, van sortir un parell de Trechus. No és una espècie nova, però com que són un pèl escasses, ja és un èxit.Sense dinar absolutament res, ara ens dirigim cap a la Ifri Bouslama a cercar fauna. Després de mitja horeta d'aproximació per un camí d'alzines força agradable, arribem a la cova. L'aire fred que surt de l'interior fa que en Jordi entri directament i es canviï dins.


A mesura que explorem la cavitat, quedem esparverats de què en una cova tan petita hi pugui haver tanta varietat morfològica. Estalactites, estalagmites, banderes, excèntriques, colades, gorgs, zones inundades, escalades, grimpades, flanquejos, etc... Una cova molt interessant morfològicament parlant, biològicament i espeleotemàticament parlant. Tant és així, que quan vam donar per acabada la feina i en Floren i en Jordi van acabar de fer el recull de fauna i l'exploració, en Jordi, va comentar que la cavitat es mereixia tenir una topografia que l'hi fes justícia. Dit i fet, l'endemà al matí hi tornem.


-14è dia: 22/08/2017

Tal com havíem quedat el dia anterior, a les 9.45 del matí, prenem el camí cap a la Ifri Bouslama i a les 10.15 comencem la feina. Per variar en Floren recull més fauna i en Jordi fa topografia, tant planta com alçat. A la 13:30 sortim amb la feina feta de la cavitat i amb la sensació que és la darrera exploració que fem dins del Projecte Marroc 2017. Certament hi ha una petita i remota opció de què l'endemà a la tarda puguem fer la famosa Groutte de Friouato, però ara per ara continua essent molt complicat aconseguir el permís de les autoritats.Aquesta tarda promet ser tranquil·la i aprofitarem per arribar-nos a Taza i enviar més informes via correu electrònic. A més a més creiem necessari aprofitar que estem a ciutat per cercar algun bany per treure'ns tota la ronya que portem a tall de crosta per tot arreu.


-15è dia: 23/08/2017

Després de donar-hi voltes al tema, arribem a la conclusió de què seria profitós emprar el darrer dia per mirar d'entrar a la cova de la Ghar Bied i a la tarda entrar a la famosa Kef Chiker.La cavitat que fem al matí resulta força peculiar. Es tracta d'una caverna de mides mitjanes a grosses, carregada d'espeleotemes i molt fàcil d'explorar. Per desgràcia, una empresa picapedrera, la va descobrir en una de les seves tasques de detonació dins de la concessió. Tot i la gran bellesa de la cavitat, no van dubtar en continuar barrinant i en l'actualitat només queda el 50% de la cavitat. Tot i això, continua essent impressionant i ens fa pensar que per tal de preservar-la, hagués valgut més la pena que mai l'haguessin descobert. Dit això, hem entrat a la cavitat amb la missió de trobar fauna (Floren i Jordi), en Makram va continuar l'escasseig al que ens tenia acostumats des de feia tants i tants dies, dedicant-se a xerrar amb un escamot de nens que se'ns havia enganxat a nosaltres tot just aparcar el cotxe.Acabada la feina a la Ghar Bied, tornem al "Refugi" de Frioguato per agafar cordes i tot seguit anar cap a la Kef Chiker, on ens prometem no davallar més que el primer pou, ja que hi ha uns núvols molt amenaçadors al cel que ens fan malpensar i no volem tenir problemes.Després d'un parell d'horetes, marxem de la cavitat per dirigir-nos a casa en Yunes, per acomiadar-nos, agrair l'ajut i per sorpresa nostra, fer un sopar de traca i mocador.


-16è dia: 24/08/2017

Avui toca fer 500 km per arribar-nos a Casablanca, per assistir a una reunió a les 18.30 on d'entre altres coses es vol aconseguir d'una vegada per totes que algú del territori es faci càrrec d'obtenir els permisos pertinents per no tenir problemes i poder entrar a les cavitats que ens interessin de cara a l'any que ve. Ja que a poc a poc i any rere any, la legislació (pel que fa a les exploracions de les cavitats), s'ha anat endurint i cada cop hem tingut més problemes burocràtics.Un cop a la reunió ens hem trobat, entre alguns altres, a la professora de biologia de la Universitat de Casablanca i el president de la Associació Moroco Explorers. En la reunió van sortir diferents temes.a) Es van posar sobre la taula què és el que es volia fer dins del projecte.b) Quin havia de ser el paper de cada un dels grups que estan dins del projecte.c) Quines línies de treball té cada grup.d) Intensitat de treball i predisposició sobre un calendari.e) Donar-nos a conèixer, per part dels marroquins, de fer una trobada o un simpòsium internacional de bioespeleologia a finals del 2018 i la nostra possible col·laboració.f) Compartir els treballs fets fins a la data i que els marroquins ho puguin publicar en la seva web.g) Els marroquins ens han demanat permís per posar el "logo" de Biosp i linkar la seva web amb el nostre bloc.h) Vam saber que els marroquins estan interessats a fer o tenir una col·lecció de fauna per a la universitat.i) Que els marroquins estan interessats en la microbiologia.j) Ens van demanar si podíem organitzar un "stage" d'espeleologia a Catalunya i un altre al Marroc.Després de tot això, bla, bla, bla i bla...Acabada la reunió i deixat un bon paquet a la ciutat, carretera i manta cap al nord fins a quedar-nos a mig camí de Melilla.


-17è dia: 25/08/2017

En aixecar-nos descansats i dutxats en un hostal atrotinat prop de la ciutat de Meknes, esmorzem i a fer carretera (9.00).Arribem a Nador a les 14.00 i després de fer tres hores de cua per passar la duana, aconseguim entrar sense problemes a Melilla.Tot i tractar-se de Melilla, el canvi de país es nota com de la nit al dia. Conducció, ordre, gent, construcció de les cases, la neteja dels carrers i un llarg etc..., ràpidament arribem al port per tal de deixar el cotxe a la cua per entrar al ferri. Abans però, ens dirigim a les oficines portuàries per tal de validar el bitllet. Desgraciadament el ferri anava ple fins a la bandera i ens van col·locar en el ferri que sortia l'endemà al matí. Així doncs no ens va quedar un altre que fer nit en un hostal de Melilla.


-18è dia: 26/08/2017

Després d'esmorzar a l'hostal, a les 10.00 ja estem fent cua per entrar al ferri i a les 11.30 comencem el viatge via mar cap a Almeria.

Després d'un viatge mogudet, arribem a les 4.30 al port d'Almeria i tirem cames ajudeu-me cap al nord. Les ganes d'arribar a les respectives cases, cada cop es feia més evident i cada centenar de quilòmetres era una petita victòria.

Després d'un llarg viatge arribem a l'Hospitalet de l'Infant a la 1.45 de la matinada del dia 27 i donem per acabada l'Expedició al Marroc 2017.