Nº 367. Estudi dels Opilions subterranis de Catalunya

NOTA: Al revisar les entrades (6 de juliol 2022), s'ha vist que del tema d'avui ja se n'havia parlat al post Nº 365 amb el títol Coneixement de la fauna subterrània d'opilions del Medi Subterrani Superficial a Catalunya. Com sigui que, encara que es parli del mateix hi ha informació diferent, s'ha decidit mantenir les dues entrades. 

Aquest desembre passat del 2021, s'ha publicat un treball especialitzat sobre els opilions cavernícoles de Catalunya.

L'Agustí Meseguer s'ha encarregat de recopilar una sèrie de mostres del MSS (Medi Subterrani Superficial) i de material capturat dins de cavitats, provinents de recol·leccions fetes, majoritàriament, per Ramon Sendra, Joan Pallisé, Jordi Comas i el propi Agustí.

El problema dels opilions és que no hi ha gaires especialistes que els estudiïn i per això hem d'agrair al Dr. Carlos Prieto, de la Universitat del País Basc, la seva dedicació que ens permetrà determinar el material.                                                    

Inserim el treball complet, publicat a la Revista Ibérica de Aracnología.

Tot i no haver sortit cap nova espècie, és de destacar una primera cita, nova per a Espanya d'Homalenotus remyi (Roewer 1957).

Aquests treballs d'investigació, són molt importants per poder conèixer amb totes les garanties de determinació, les espècies hipogees de les nostres cavitats catalanes.

Nº 355: Visites de Jeannel i Racovitza a Catalunya, als anys 1900

 

Cova Cambra, una de les citades a l'article.  Font: Espeleoblog, entrada del 4 de juny del 2009

En Racovitza va realitzar exploracions a la cova del Drac de Mallorca l'any 1904. L'any 1905, el descobriment de la Thyphlocirolana moraguesi, va ser el punt d'inici de la institució Biospéologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Poc després s'hi afegeix en Jeannel i creen la revista Biospéologica per editar els treballs sobre fauna cavernícola. Inicien també una sèrie de campanyes metòdiques a les zones kàrstiques de la meitat nord d'Espanya. La primera va ser el mateix 1905 al Pirineu d'Osca.

Jeannel i Ravovitza viatjaven molt sovint a zones kàrstiques, informant-se a través dels mateixos habitants, autoritats, centres oficials, etc., de quines cavitats podrien visitar.

Els resultats d'aquest projecte s'anaven publicant a la revista francesa Archives de Zoologie Éxpérimentale et Générale. Durant els anys 1907 i el 1929, s'anaven citant les activitats dutes a terme amb una mena de fitxes de les, principalment coves, amb dades de data, noms, localització, meteorologia, geologia, relació de la fauna recol·lectada i més observacions.

A vegades, l'activitat i la fauna recollida eren atribuïbles a altres científics; Breuil Martel, etc., i algunes de les expedicions les feien acompanyats d'altres científics, com Cándido Bolivar, Mengel, etc.

S'ha recopilat la relació completa de les cavitats citades, només de Catalunya.

La primera exploració citada en territori espanyol, va ser la Cueva de las Devotas, Boltaña, Osca, el 13-8-1905.

S'ha conservat literalment l'escriptura del nom de les cavitats i de la població. De cada cita, s'inclou, en primer lloc, el número de referència de la cavitat; el nom de la cavitat; la població i la data de quan les van explorar; també qui les va visitar, ja que no sempre van ser en Jeannel i en Racovitza.

Hi ha cites de cavitats que només són referències, no les van visitar. En aquest cas, ho indiquem. Així i tot, en alguns casos, no ho diuen gaire clar; en aquest cas, també diem que no les van visitar.

La primera cita de Catalunya va ser el Buhero de Estartit, el 19 d'agost de l'any 1909 Aquest "Buhero" sembla que es tracta del Pou de la Calella, altrament dit avenc del Cap de la Barra. A la fitxa diuen que en Jeannel va baixar el pou d'entrada de 30 m. També van estar al Cau del Duch, a Torroellaen Jeannel i Racovitza.

Tot seguit, les referències de les revistes on es van publicar les activitats:

                                          La revista on es van publicar les visites

                         Inici del capítol on es publiquen les primeres cites a Catalunya

Énumération des grottes visitées (EGV): I (1904-1906). Archives Zoologie Éxpérimentale et Génerale (A Z E G) 4º serie, Tomo 6, 1907. No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: II (1907-1907). AZEG 4ª serie, Tomo 8, 1908. No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: III (1908-1909). AZEG 5ª serie, Tomo 5, 1908. Primeres cites catalanes.:

Buhero de Estartit i Cau del Duch, Torroella de Montgrí, 19-8-1909

cuevas de Punta Grossa, Vilanova i la Geltrú, 19-10-1909

cuevas del Salitre, Collbató, 20-10-1909

                                                                    Gravats antics de la cova del Salitre

EGV: IV (1909-1911). AZEG 5ª serie, Tomo 9, 1911-1912:

Nº 266: Cova de la Fou de Bor (i tres surgències dels voltants), Bellver, 21-8-1910.

Cita la Cova de las Escaldas, a Bellver i la Cova d'Anes, que no van visitar

Nº 267: Cova de Vinyoles a Cava (és la cova de les Encantades de Toloriu, 23-8-1910

Cita l'Avench de Bexich, a Vilech i Avench de la cabana d'en garoba, a Bar, que no van visitar.

Nº 268: Cova d'Ormini, Montanisell, 25-8-1910. Mencionen, a la zona, la Font Bordonera i la Font freda.

Nº 269: Forat negre, Serradell, 27-8-1910.

Nº 270: Forat la Bou, Serradell, 27-8-1910.

Nº 271: Cova de Toralla, Toralla, 28.8.1910.

Nº 272: Cova dels Muricets, Llimiana, 31-8-1910.

Nº 273: El Forat del Or, Llimiana, 31-8-1910.

Citen, sense visitar-les: El Forat de Costerobles, Llimiana; a Ametlla, la Cova dels Sants, Cova de Castells i la Cova de l'Arxipreste; a Ager, Cova de Cucura, Cova Negra de Ager; Cova Colomera, Corsá i Avench de Fontdepou, Ager.

                            Jaume Julià; Mª del Mar Sastre i Emili Reyes, al Forat de l'Or.  Any 1969

Nº 274: Cova Negra de Tragó, Tragó de Noguera, 2-9-1910.

Nº 275: Cova Fonda de Tragó, Tragó de Noguera, 2-9 1910. Cita Grotes du Mont de Vi, a prop de la cova Fonda, que no visiten. Sembla que són balmes.

Nº 276 : Cova del Lladre (també anomenada Cova del Pastor), a la serra de Montroig, Avellanes, 4-9-1910.

Nº 277: Cova del Tabaco, Camarasa, 5-9-1910; Forat bufador de la Cova del Tabaco, un avenc a prop de l'anterior. Mencionen (no sembla que les haguessin visitat): Cova de l'Escaleta, un avenc sota la cova del Tabaco; Cova del Grau; Foradada, Cova Buixet, un abric; Cova de la Monja, una balma; Cova del Coll del Sastre, una balma; Cova falcilla, un petit túnel.

Citen, sense haver-les visitat: Cova Gran a Santa Lynia, una gran balma; Cova-Casa de Masana , a Fontlonga; Grottes de San Lorenzo de Mongay i a Camarasa, Avench de San Jordi i Forat bufador de Sant Jordi, a prop de l'avenc.

Nº 278: Cova del Gel, Llimiana, 7-9-1910.

Nº 279: Cova fosca de Villanova, Villanova de Meya. 8-9-1910.

Citen, sense haver-hi estat: Caran de Meya; Cova de la Font de Meya; Grottes de Hostalet; Grottes du Pas nou.

Nº 280: Coves de Rialp, a Queralps, 14-8-1910.

Nº 281: Cova de San Miquel del Fay, Riells, 5-7-1910.

Nº 282: Grutes de Capellades, 21-7-1910.

Citen les Grutes de les Estunes, Porqueras, no queda clar que les visitessin i els Estanyols de cendra, al llac de Banyoles, surgències dins del mateix llac.

Sembla que no les van visitar: Cau de la Guilla, a Les Madrigueras, San Feliu de Codinas, uns caus de grans blocs; Cau de la Guilla, a Les Costes, Sant Feliu de Codines, una esquerda; Coves de Vallderos, Bigues; Cova de San Sadurni, Gallifa; Cova Fumada, Gavá, un abric transformat en habitació.

Nº 291: Cova fosca de Gavá, a la Vall de Joan, Gavá, 10-10-1910.

Nº 292: Cova de la Fou de Montaner, Vallirana, 11-10-1910.

Citen, sense dir que les van visitar: Font d'Armena; Cuevas de Pena Blanca o Cova de la Fou Montaner, Vallirana; Cova bonica, Vallirana.

Nº 293: Cova d'en Merla, Roda de Bará, 12-10-1910.

Nº 294: Cova de Papiol, Montmell, 13-10-1910.

Nº 295: Cova gran de la Febró, dins l'Avench de la Febró, La Febró, 15-10-1910.

Nº 296: Cova petita de la Febró, dins l'Avench de la Febró, 15-10-1910.

Nº 297: Cova del Montsant o Cova Santa, Cornudella, 16-10-1910.

Nº 298: Cova fonda de Salomó, Salomó, 13-10-1910.

Citen les Coves de la Pedrera, al costat de l'aqüeducte romà, Tarragona; semblen excavacions de la pedrera.

Nº 303: La Falconera, Garraf, 15-9-1910. La cita està signada per Faura i Sants, sense quedar clar si la van visitar.

Nº 325: Esplluga Llorna, Espluga Serra, 16-7-1911.

Citen: Cova dels Tremolices, Espluga Serra. No hi van estar.

Nº 326: Lo Grallé, Espluga Serra, 17-6-1911.

Citen la Cova de Wurp, sense dir si la van visitar.

Nº 327: Cova fosca de San Gervas, Espluga Serra, 18-6-1911.

Nº 328: Cova del Sanat, Espluga Serra, 18-6-1911.

Citen: Falaise de San Gervas, on van visitar una sèrie de grans balmes. No diuen si van anar també al Forat Roig, una gran balma i a la Cova gran, un gran abric.

Nº 329: Minas del Canal, Espluga Serra, 18-6-1911.

Nº 344: Avench Font i Sagué, Subirats, 3-9-1911. Nota signada per Faura i Sans, però sembla escrita per Jeannel i Racovitza. Diuen ...no havia estat mai explorat i no portava cap nom, Nosaltres (aquest plural referma la idea que hi van estar Jeannel i Racovitza) l'hem dedicat al pioner de l'espeleologia catalana Font i Sagué. Indiquen una fondària de 115 m.

EGV: V (1911-1913). AZEG 6ª serie, Tomo 53, 1913-1914: No se'n cita cap de Catalunya.

EGV: VI (1913-1917). AZEG 6ª serie, Tomo 57, 1918:

Nº 642: Cova den Rubí, Tortosa, 20-5-1914. Nota signada per H. Breuil

Nº 643: Cova Cambra, Mola de Catí, 23-5-1914. Nota signada per H. Breuil.

Nº 644: Cova Terrera, Mola de Catí. 23-5-1915. Nota signada per H. Breuil

Nº 645: Cova Yerret, Alfara, 23-5-1914.

Cita també: Cova Pintada, Alfara; Grotte voisine de la Cueva pintada i Lucheros (ou Lujeros) del Viento, sota l'anterior. Nota signada per H. Breuil.

                                                          Anotacions (parcials) de la cova Cambra

EGV: VII (1918-1927). AZEG 7ª serie, Tomo 68, 1929:

Aquesta referència de l'any 1929, sembla ser l'última que van publicar, quant a cavitats visitades d'Europa i nord d'Àfrica.

Nº 853: Cova Yerret, Alfara, 14-4-1920, 2ª visita. Nota signada per Cándido Bolivar i René Jeannel.

Nº 854: Cova Cambra, Mola de Cati, 14-4-1920, 2ª visita. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 855: Forat del Rastre, Mola de Cati, 15-4-1920, 2ª visita. Tanbé citen la Cueva de las Avellanes (no visitada). Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 856: Forats d'Encrusa, Puertes de Beceite, Alfara, 15-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 857: Covas de la Humidiella, Benifallet,18-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 858: Cova dels Calots, Benifallet, Situada sobre l'anterior, 18-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 859: Cova del Choles, Pratdip, 20-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 860: Cueva del Tunel de la Argentera, Pradell, 21-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 861: Cueva Solanes, Pradell, 21-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 862: Cova gran de la Febró, segona visita, La Febró, 22-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

Nº 863: Cova santa del Montsant, segona visita, Cornudella, 23-4-1920. Nota signada per C. Bolivar i R. Jeannel.

 

EGV: AZEG Tomo 71, 1931:

L'any 1931 hi ha una publicació de cavitats visitades per C. Bolivar i R. Jeannel en una expedició conjunta als Estats Units de Nord Amèrica: Indiana, Kentucky i Virginia.

A partir de l'any 1931, s'han consultat els números fins a l'any 1939, sense trobar cap relació més de visites.

Nº 336. El coleòpter dels avencs del Garraf: Troglocharinus ferreri. Verssió 2

 

           Dos dels protagonistes de l'article: Edmund Reitter i, a la dreta, Ricardo Zariquiey Álvarez

Una vegada publicat aquest article el dia 3/11/2020, l’amic J. M. Miñarro m'ha enviat un mail tot diem-me:

T'envio les dues últimes pàgines de l'article d'en Font i Sagué sobre l'exploració de l'Avenc d'en Roca el 1907, i publicat a SOTA TERRA - I (1909), on corroborà el tema que va ser en Felip Ferrer i Vert qui va enviar un exemplar a Reitter. No queda clar qui va ser el que el va recollir en concret, en Faura, en Coromines o el Dr. Serradell. El cert és que algú d'ells li va entregar al F. Ferrer que va fer una primera valoració del material i després ho va enviar al Reitter. Vés per on, el Ferrer, fent d'intermediari, es va emportar els honors.

Aixi mateix m’ha assessorat sobre alguns detalls que he corregit del primer escrit, inserint les dues pàgines esmentades. Per tot aixó s’ha considerat oportuna la seva reedició. 

M'aventuro a dir que tots els espeleòlegs catalans hem fet activitats pel massís del Garraf, comptant també amb els perifèrics de l'Ordal, Begues, Vallirana, etc. Aquestes zones, històricament han estat l'escola espeleològica dels que ens iniciàvem, sobretot dels que ja tenim una certa edat. També hem de citar Montserrat i St. Llorenç del Munt, tant o més freqüentades. El no disposar de vehicles propis i la proximitat d'aquests massissos, amb bones comunicacions de transports, fou el motiu que, inicialment, fossin els preferits.

La fauna subterrània està àmpliament representada en aquest sector del Garraf. Podem citar el pseudoescorpí Troglobisium racovitzai; l'isòpode Catalauniscus espanoli; el coleòpter Troglocharinus ferreri, etc. Precisament, d'aquest últim en parlarem en aquest article.

                                                     Troglocharinus ferreri ferreri en viu

                                                            Troglobisium racovitzai en viu

El T. ferreri és un coleòpter que viu estrictament confinat en el medi subterrani profund. Abans, parlem de milions d'anys, vivien a l'exterior, però per diverses raons de canvis en les condicions ambientals externes, es van refugiar sota terra. Aquest refugi els va provocar una evolució en els seus costums alimentaris i, també, en la seva morfologia, el seu aspecte i la seva forma. Aquestes adaptacions són irreversibles; no poden tornar als seus anteriors costums ni aspecte i per tant estan presoners en el seu ambient, sense possibilitats de tornar a l'exterior. Aquestes adaptacions i impossibilitats de retornar a l'exterior també la posseeix tota la fauna troglòbia que conviu amb ells; tots els artròpodes com els isòpodes, col·lèmbols, centpeus, àcars, aranyes, etc. etc.

El T. ferreri el va descriure l'any 1908 el naturalista austríac Edmund Reitter (1845-1920) amb el nom Troglophyes (Troglocharinus) ferreri. El va col·locar dins del gènere ja existent Troglophyes i va crear un nou subgènere: Troglocharinus. Quan a ferreri, Reitter el va dedicar a Felip Ferrer i Verd, sense estar clar si com a recol·lector o com la persona que li va fer arribar a les seves mans l'exemplar femella que li va servir per poder fer la descripció.

A la descripció, Reitter escriu: ... (sic) Ein ♀ von Herrn Filipe Ferrer, Barcelona, erhalten das aus den spanischen pirenaen stammt, que traduit vol dir +/- Va rebre una femella del senyor Felipe Ferrer de Barcelona, que prové del Pirineu espanyol.

La descripció original d'en Reitter, 1908: 1 i 3- El gènere Troglophyes, on va situar el ferreri; 2- El nou subgènere que va crear, Troglocharinus; 4- Les nou línies de la descripció del T. ferreri.

És del tot segur que Filipe Ferrer era en Felip Ferrer i Vert, que tenia íntima relació amb el, llavors, Museu de Zoologia del Parc de la Ciutadella i anys més tard amb F. Español, J. Mateu, Ascensi Codina, etc. També estava molt vinculat amb la Institució Catalana d'Història Natural, de la qual en fou president el 1909. En Felip va tenir una botiga de taxidèrmia a la plaça Reial, on també es relacionava amb molts naturalistes i entomòlegs en les conegudes tertúlies que es feien a la rebotiga.

Part final de l'article d'en Font i Sagué. Cita el Trocharanis, n. sp (encara que es refereix a Troglocharinus, n. sp.; n. sp. es refereix a l'abreviatura de "nova espècie",quan ja es coneix el gènere pero encara no hi ha adjudicat el nom de l'espècie. 

Dos anys més tard, l'octubre del 1910, en R. Jeannel va fer unes visites espeleològiques a Catalunya i va recollir exemplars de la cova Fou Muntaner i unes restes a la cova Fosca de Gavà. En comparar-los amb un exemplar que ell tenia, que possiblement era el de l'avenc d'en Roca amb el qual Reitter va fer la descripció, va determinar que eren tots de la mateixa espècie, Troglophyes (Troglocharinus) ferreri i és quan l'eleva a la categoria de gènere.

En el treball de l'any 1917 d'en Ricardo Zariquiey Álvarez (Barcelona: 1897-1965),  que inserim complet, s'explica que l'espècie va ser descoberta per en N. Faura i Sans, que va recollir tres exemplars a l'avenc d'en Roca el 4-IX-1907. Això no és el que va escriure Reitter en la seva descripció del 1908, recordem que va dir que li havia enviat un exemplar femella en Felip Ferrer, de Barcelona, sense dir qui l'havia capturat. La possibilitat és que en Ferrer no expliques a Reitter qui havia fet les primeres captures i que només hagués enviat un dels tres exemplars capturats per en N. Faura i Sans.

Passat un temps, a finals de l'any 1916 i principis del 1917, en Zariquiey també va visitar aquestes tres cavitats i va aconseguir abundant material que, en poder-ne comparar molts exemplars, va descriure dues subespècies del T. ferreri:

T. ferreri jeanneli. Cova Fou Muntaner

T. ferreri codinai. Cova Fosca de Gavà

I, a més, va quedar el T. ferreri ferreri descrit per Reitter.

 

Nota: Quan d'una espècie se'n fan subespecies, el nom de l'original es modifica repetint el nom, com en aquest cas T. ferreri ferreri. Totes les subespècies, a més del gènere, tenen dos noms. Les espècies que no tenen subespècies, després del gènere només en tenen un. Dispenseu l'embolic!, però hem de conèixer les particularitats de la nomenclatura.

El treball d'en Ricardo Zariquiey: 1917.  

Nota: dins les dues últimes pàgines també parla del T. hustachei, del Montsec d'Ares. Ho inclou pel motiu que estudia el grup sencer dels Troglocharinus coneguts llavors.

Els exemplars de Troglocharinus presenten notables canvis de forma entre les poblacions de diferents cavitats, d'aquí que es fessin les tres subespècies, que si ens atenim a les descripcions, estan justificades (tot i que Zariquiey ja diu que les formes difereixen dins de cada cavitat), però el problema apareix quan van sortint poblacions d'altres cavitats intercalades amb les primeres conegudes. Llavors, resulta que ja no és possible establir una separació, ja que les formes i detalls es van sobreposant. Entre cavitats allunyades sí que s'aprecien diferències, però aquestes es minimitzen i es barregen en comparar-los tots. Aquesta variabilitat també es dóna amb altres gèneres i, al llarg dels anys, hi ha espècies i subespècies que han quedat anul·lades; es diu que passen a sinonímia d'anteriors descripcions, com va passar amb les dues subespècies que descriu Zariquiey en el següent treball: T. ferreri jeanneli i T. ferreri codinai que han passat a T. ferreri ferreri.

Actualment el grup del gènere Troglocharinus del massís complet del Garraf  està compost per les següents subespècies:

-T. ferreri ssp. abadi. St. Pau d'Ordal

-T. ferreri ssp. ferreri, d'àmplia distribució per Garraf, Begues, Cervelló, Corbera, Ordal, Vallirana, Gavà i Olesa de Bonesvalls,

-T. pallaresi. Cervelló.

A Olèrdola hi ha l'espècie Troglocharinus olerdolai, no molt llunyana però deslligada del massís pròpiament dit del Garraf. També hi ha altres espècies del gènere a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Penedès, etc.

Zones de distribució del gènere Troglocharinus a Catalunya. Els quadrats en negre, el grup T. ferreri

I aquesta ha estat la història d'un dels més coneguts i estudiats coleòpters del nostre sota terra.

Nº 329. Un nou llibre de bioespeleologia: Tots els coleòpters cavernícoles de Catalunya

La portada del nou llibre

En Joan Pallisé i Clofent (Montblanc, 1951) acaba d'editar un altre llibre. És un actiu espeleòleg molt interessat en bioespeleologia. És un destacat col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de l'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP-, aportant la majoria de les seves captures de fauna hipogea, especialment coleòpters, al fons de col·leccions del Museu , així com a d’altres companys de l’Associació. També col·labora amb l'Institut Català d'Espeleologia i Ciències del Karst -ICEK- i amb Sarawak Exploracions. Esportivament és membre del G. I. E. M del Club Excursionista de Montblanc i de la S. I. S del Centre Excursionista de Terrassa.

Tot seguit, l'índex del llibre.

El Joan es va iniciar en l'especialitat de la bioespeleologia de la mà d’en Isidre González Urgellès, un dels pioners col·laboradors del Museu, l'any 1968, quan en les seves recerques es va posar en contacte amb el grup de Montblanc i fou qui els va adressar al Museu de Zoologia i el grup de bioespeleòlegs a l’entorn del seu director, el Dr. Francesc Espanyol.  Posteriorment també entra en contacte amb el sempre ben recordat, Àngel Lagar. Ha practicat l'activitat per tota Catalunya i l'estat espanyol: Osca; Galícia; Cantàbria; Burgos; Andalusia, etc.

Ja fa molt de temps que el barrinava una idea: editar un llibre que hauria d'incloure totes les famílies, gèneres i espècies dels insectes coleòpters que colonitzen l'ambient subterrani de les nostres serralades catalanes. Hi ha altres publicacions que tracten també d'aquesta fauna, però aquesta és la primera que apareix dedicada exclusivament a Catalunya.

A dia d'avui, a Catalunya tenim representats un total de 5 famílies, 22 gèneres i 74 espècies de coleòpters cavernícoles, sense comptar-hi les subespecies.

Per poder fer aquesta tasca, en Joan ha portat a terme una gran, difícil i callada feina: visitar un gran nombre de cavitats arreu de Catalunya per recollir les dades necessàries per establir límits de poblacions, mostres d'espècimens i retrobament de cavitats oblidades en el temps on hi havia antigues cites de la nostra fauna autòctona quan a coleòpters cavernícoles es tracta.

El seu gran amic Ramon Sendra ha estat un company d'exploracions imprescindible que l'ha acompanyat en moltes de les sortides i ha col·laborat al fet que els resultats del coneixement de la fauna siguin encara més grans i importants. En moltes ocasions han de buscar cavitats ja oblidades que estaven citades en les descripcions originals de les espècies i, que per tractar-se de petites coves o avencs, sense interès per aquells espeleòlegs als quals només els interessa "fer metres", no han tornat a ser visitades. La majoria d'aquestes cites no tenien dades de coordenades ni de referències concretes, pel que s'ha fet molt difícil la seva localització, el que ha obligat a fer més d'una sortida per trobar-les.

A l'esquerra en Joan Pallisé, acompanyat pel seu amic i col·laborador en la recerca de fauna, en Ramón Sendra. Foto: avenc d'en Codó, Montral

De la determinació i posterior estudi de la fauna s'encarrega en Jordi Comas, especialista, entre altres, en coleòpters subterranis. Ell els neteja; si és necessari els extreu l'òrgan genital (imagineu-vos la dificultat d'extirpar una minúscula peça que pot mesurar menys d'una dècima de mm!); els prepara sobre cartolines i observa si mostren diferències en comparar-los amb exemplars d'altres localitats fins a poder determinar de quina espècie es tracta. També hi ha col·laborat el Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, facilitant la consulta de les seves col·leccions

I vés per on aquí el tenim. Ens l'ha portat desprès del confinament, el volum de la col·lecció CET de llibres, del Centre Excursionista Terrassa, editat per OmniaBooks amb el nom “Coleòpters Cavernícoles de Catalunya”, que compta amb les presentacions de Xavier Busom president del Centre Excursionista de Terrassa; Lluís Domingo president de la Federació Catalana d’Espeleologia; Floren Fadrique, president de l’Associació Catalana de Biospeleologia i amb un pròleg de l’entomòleg Eduard Vives, company del Joan i també membre de l’ICEK.

El llibre, de 107 pàgines, conté més de 40 fotografies de coleòpters realitzades, la majoria, per l'Agustí Meseguer, havent-hi també col·laborat en Jordi Comas i l'Eduard Vives; 41 mapes de distribució de les espècies considerades; 6 taules dels gèneres i espècies a Catalunya i la seva distribució per comarques, citant-se més de 40 noves localitzacions (a més de les conegudes en les descripcions originals) de les diverses espècies.

Esquerra: Jordi Comas; al centre l'Agustí Meseguer i a la dreta, l'autor: en Joan Palliser, a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

En Joan ha estat l'autor del llibre, però conjuntament amb el seu company Salvador Vives s'han tingut que preocupar del seu finançament, aspecte tant o més difícil que la feina de recerca o de crear el text original.

El Joan, que va néixer a Montblanc. Va iniciar la seva "carrera" d'espeleo als tretze anys, l'any 1965 a la cova dels Aixeregats o de Nerola, Vimbodí - Poblet i les primeres cavitats que visità foren totes tarragonines. Més endavant, l'any 1970 i per motius d'estudis, va fixar la seva residència a Terrassa.

Dins del llibre, la fitxa del Troglocharinus pallisei

Durant una de les seves moltes activitats per recollir fauna, l’any 1971, a la cova de la Riba (o del Talc), en Joan va capturar una coleòpter troglobi que seria una nova espècie i que fou descrit per Valeria Rizzo i Jordi Comas l'any 2015 i que li van dedicar a ell: Troglocharinus pallisei: un premi merescut al treball i la constància. Per les seves característiques morfològiques i per l'anàlisi de l'ADN, la nova espècie s'integra dins el grup del T. orcinus, tot i que amb característiques molt particulars. Parlant del grup de l'orcinus, abans d'aquest estudi estava situat dins del subgènere Antrocharidius, però a causa de l'observació d'una sèrie d'importants detalls va ser necessari reconsiderar la seva posició, passant-la a Troglocharinus.

Contraportada del nou llibre

A mesura que s'obtenen més localitzacions de fauna, hi ha la possibilitat de descobrir alguna nova espècie. Al llarg del mostreig obtingut pel Joan i Ramon, hi ha material interessant que, molt probablement, ens donarà alguna novetat, però encara és aviat per dir-ho.

Enllaç amb l'editorial del llibre, amb informació complementaria i llocs on poder adquirir el llibre:

https://www.omniabooks.com/index.php/NonFiction/catalog/book/77

Com a cloenda cal dir que encara hi ha dues espècies més de coleòpters que no aparèixen al llibre però que estan a punt de ser publicats; es tracta de dos nous Troglocharinus trobats a l'Alt Urgell, però no es poden donar més dades fins a aparèixer la publicació. Tant de bo surtin més noves espècies, com aquestes dues, que obliguin a fer una segona edició d'aquest llibre tan valuós per a la nostra cultura científica catalana!

La nostra enhorabona al Joan i al Ramon.

Nº 318. Els germans Vilarrúbia i les ciències naturals

La casa pairal Torrellebreta, llar de la família Vilarrúbia

Aquests nadals la Silvia i el Xavi m'han regalat un llibre d'entomologia: Els nostres insectes, de l'autor Joaquim Vilarrúbia. Vaig creure interessant escriure quatre ratlles sobre aquesta família que tant varen fer per a la cultura catalana. (llibre: 158 x 116 mm, 112 pp.)

El pròleg, escrit per en Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona 1930-2011, un gran ornitòleg, descriu amb detall les dedicacions de cadascun dels cinc germans Vilarrùbia. Com sigui que algun d'ells va tenir certa dedicació a la bioespeleologia, s'ha cregut convenient la seva transcripció completa.

El pròleg:

L'edició del llibre és de l'any 1961. Jo recordo allà pels anys 1963, als inicis de col·laborar amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, com el Dr. Español esmentava aquesta família i la seva casa, Torrellebreta, a Malla, Osona, si bé, llavors, jo encara no sabia de qui es tractava.

Un dels germans, l'Antonio, estava interessat amb la fauna subterrània. A la cova de les Feixasses, a Sant Feliu de Pallarols (la Garrotxa), l'any 1934 l'Antonio Vilarrúbia, l'eminent entomòleg que va treballar durant vint-i-cinc anys i va arribar a ser conservador del Museu de Zoologia de Barcelona, va descobrir un nou coleòpter cavernícola que el Dr. Ricardo Zariquiey Álvarez va descriure com Speonomus vilarrubiasi, dedicat a l'Antonio. El treball descriptiu el va fer l'any 1935 i el va presentar al VI Congreso Internacional de Entomología (Madrid) sota el títol "Nuevos Bathysciinae catalanes (Col. Silphidae)", però a causa de la guerra civil no es va publicar fins a l'any 1940. L'any 1977 aquest Speonumus va ser canviat de gènere i ara el nom oficial de l'espècie és Parvospeonomus vilarrubiasi (Zariquiey) Bellés & Escolà 1977 (Entre paréntesi l’autor que el va descriure originalment i Bellés & Escolà 1977, els autors que el van canviar de génere, i l’any del treball).

Parvospeonomus vilarrubiasi, de la cova del Far.    Foto: Agusti Meseguer

Un dels capítols del llibre tracta de la fauna subterrània. També el reproduïm.

Els cinc germans Vilarrúbia tenien les següents dedicacions i especialitats principals dins les ciències naturals:

-Josep Maria: botànica

-Mossèn Lluís: himenòpters

-Conrat: rèptils i amfibis

-Antoni: himenòpters

-Joaquim: lepidòpters

Etiquetes d'identificació de la fauna capturada. En veiem dos exemples:
 les de l'Antoni Vilarrúbia i les del Dr. Francesc Español. El leg. després
del nom és una abreviatura en llatí que vol dir recolectat o recollit per.

Els insectes que es guarden a les col·leccions, es preparen encolats sobre una cartolina i suportats amb una agulla. A la base es col·loca una altra etiqueta amb les dades de la data; lloc i nom del recol·lector. Els entomòlegs que recullen molts exemplars normalment es fan unes etiquetes impreses amb el seu nom i les van retallant segons les seues necessitats.

Un exemple de com es guarden coleòpters cavernícoles: encolats sobre
 cartolines i a sota, l'etiqueta. De la col·lecció d'en Jordi Comas 

Com a complement final, també s'inclou la nota necrològica que Francesc Español va publicar al nº 1 de la revista Miscelánea Zoológica l'any1958 dedicada a l’Antonio.