dissabte, 3 d’agost del 2024

Nº 397. Seguiment de l'expedició 2024 al Marroc

 

                                                      Vista des de interior de la boca d'entrada

Aquesta és la tercera notícia que oferim sobre l'expedició 2024.

En arribar al Marroc, van iniciar les seves activitats a la zona del sud de Taza, pels voltants de la Daya Chiker, al poblet de Bab Bou Idir.

La principal finalitat de les exploracions és completar captures de diverses espècies d'aranyes; unes perquè només es coneixen femelles (o mascles) i altres per disposar de molt pocs exemplars. A més, referent als coleòpters, anar coneixent les àrees de colonització de les diferents espècies del gènere Trechus (abans, Antoinella), ja que ocupen zones molt delimitades.

Notícies rebudes el dia 1 d'agost 2024. El Floren ens diu que estan a la part central del Marroc:

                                 Assentament nòmada als desèrtics terrenys d'Agoudal

Ahir, vam estar al poble de Tagzirth, a prop de Beni Mellal, per visitar la Ifri Nethazart. Malauradament, no va ser possible la seva localització, però al proper poble, Amazoy Fariata, vàrem poder fer dues coves-avenc inèdites: kef Afrau i ghar Tighanimine, fet que és important per no fer sempre activitats repetitives. Com que tenim interès a capturar l'aranya Lepthyphantes almoravidus, descrita pel Dr. J.A. Barrientos l'any 2020; pensem que la proximitat amb la ifri Nethazart, cavitat típica, podria augmentar la seva àrea de distribució.

                           El monumental vestíbol de la cova Akhiam. Alçada de la bòveda, 30 m

Les dues noves cavitats són molt seques i amb elevada temperatura, 18º, amb desenvolupament semi vertical i amb desgrimpades complicades.

El temps està força rúfol, ha plovisquejat una mica, però la calor (40 graus) continua

El company de Bab Bou IdirYounnes, ens ha acompanyat des del diumenge i continua sent tan imprescindible com sempre, col·laborant de forma molt eficient. Avui anirem a Agoudal, per recol·lectar en la grandiosa cova Akhiam ims er Rebi: és l'única cavitat d'aquesta regió i no tenim dades sobre quines espècies d'aranyes hi poden viure.

Rebut el dia 3-8-2024.

Ahir vam arribar a Agoudal, després d'un llarg viatge per carreteres d'alta muntanya. Ja estem al pre-Sàhara quant a clima i paisatge. Avui hem fet la Akhiam ims er Rebbi. Segons el catàleg espeleològic del Marroc, "cette cavite peut étre comme facil", però en realitat, si la vols fer tota, és complicada respecte a grimpades per sobre d'un paisatge corrosionat, ple d'arestes com ganivets i tres o quatre nivells contínuament comunicats. Situada a més de 2.500 metres d'altitud, reuneix totes les condicions negatives per a la vida subterrània: gran altura i absoluta manca de matèria orgànica. Tan sols s'han recol·lectat uns pocs col·lèmbols i una mena d'isòpodes molt petits. Ja a la zona de transició de la cavitat, unes petites aranyes han completat l'escadussera recol·lecció.

                                                       Topografía de la cova

                            Una mostra de l'erosió a les galeríes de l'Akhiam. A més, gran part                                                                  de la superfície està ennegrida per alguna mineralització.

A la tarda, hem trobat, mercès al Younnes, unes esquerdes que havíem visitat fa divuit anys. Seques i polsoses: res de fauna, sols un parell d'aranyes d'exterior.

I demà tenim previst visitar una cova que ens han dit a uns quaranta Km d'Agoudal, sembla que bastant extensa. Veurem si és veritat...

Espereu més notícies nostres!

dilluns, 29 de juliol del 2024

Nº 396. Un nou centpeus aquàtic dels Ports

 

             Galeria de la mina dels Ports. El Floren sobre les restes de les vies per extreu-re el mineral 

A la mina dels Ports, Mas de Barberans, el Montsià, l'any 1997, es va localitzar un centpeus dins de l'aigua. Per les seves característiques morfològiques i el seu hàbitat (aquàtic), tot preveia indicar que es podria tractar d'una nova espècie.

                                                                                                 La publicació

                                                                                      La introducció, dins del treball

Es dona la circumstància que, l'any 1985, l'autor de la descripció va veure'l per primera vegada al Forat del Riu Algars, Alfara de Carles, el Baix Ebre i l'any 1987, l'Oleguer Escolà el va localitzar a la Mina dels Ports, però les troballes no va passar d'aquí, no es va publicar res.

                          Fotografia de la nova espècie a la mateixa mina. Detall de la part anterior del cos. Autor A. Meseguer
                                         El Lithobius complet. Foto en viu a la mateixa mina. Autor A. Meseguer

Diverses visites posteriors van permetre localitzar més exemplars a la mina. Per cert que, l'octubre del 2010, el Floren Fadrique i l'Agustí Meseguer van poder-lo fotografiar en viu i van dipositar l'exemplar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, però l'exemplar i la referència no consten al treball descriptiu.

Al llarg de tots aquests anys, fins i tot es van fer consultes amb especialistes estrangers, però sense cap resultat.

D'aquesta cavitat, l'any 2016 ja s'havia descrit un nou coleòpter cavernícola: Paraphaenos breuilianus espanoli.

Aquest és un exemple més de nova fauna que tarda molts anys a descriure's: 1984-2024: quaranta anys!, però... ja el tenim!, que és el més important.