Catalaniana zariquieyi, una de les espècies del nou gènere dedicat a Catalunya
S’acaba de publicar un
important treball on es reconsidera la classificació de la tribu Leptodirini,
pertanyent a la família de coleòpters cavernícoles Leiodidae dels que, a
Catalunya, en tenim una extensa representació.
La tribu és una de les que
presenta una radiació més extensa en la seva distribució pel nord de la conca
mediterrània, des de la península Ibèrica fins a l’Iran, amb 250 gèneres
(comptant els subgèneres) i 1.340 espècies (comptant les subespècies)
S’han estudiat 558 espècies,
resultant 20 nous gèneres i un subgènere i 29 noves espècies.
Pel que fa a Catalunya, hi
ha canvis en alguns gèneres i es descriuen un nou gènere i dues noves espècies.
El nou gènere, Catalaniana
(dedicat a Catalunya), inclou quatre espècies:
Catalaniana madoni (Jeannel, 1923). Catalaniana penicillata (Jeannel,
1924). Catalaniana zariquieyi zariquieyi (Bolívar, 1919) i Catalaniana
zariquieyi serratensis (Coiffait, 1959).
S’ha de dir que aquest
gènere, no és cavernícola, ja que viuen sota la fullaraca de boscos; això sí,
sempre en foscor i humitat del 100%, un ambient semblant a l’hipogeu. Totes
aquestes espècies, abans pertanyien al gènere Bathysciola, havent-se considerat
que tenen característiques prou singulars per a agrupar-les en un nou gènere.
Distribució: Catalunya i vessant nord pirinenc francès.
Etimologia del nom del nou gènere (consultat Viquipèdia): derivat de Catalania, Catalunya, regió d’Europa. El topònim va ser empleat per primera vegada en un escrit de l’any 1117 ca amb la forma llatina Catalania o Catalaunia, en el poema Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus, llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans (de Pisa, Itàlia), és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayürqa, acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona. El manuscrit es conserva en la Biblioteca Universitària de Pisa.
Preguntant al Javier Fresneda
de qui va ser la idea d’un gènere dedicat a Catalunya, ens diu: Gran part dels
noms de gènere els he triat jo i els companys han estat d'acord. Fa temps que
volia dedicar un gènere a Catalunya i quan ha sortit l'oportunitat l'he
aprofitat. Catalaniana és un gènere endèmic de Catalunya i, per tant,
el nom és adient. Al treball també hi ha el gènere Vallespirana
dedicat a la catalana comarca del Vallespir.
En total són 20 gèneres nous, uns quants dedicats a països, nacions o altres unitats territorials: Serbiana (Serbia), Georgiana (Georgia), Galliana (a la Galia, pràcticament França) o Ariejasia (a l'Arieja occitana).
També es descriuen dues
noves espècies del gènere Troglocharinus, aquest sí que és cavernícola:
T. bellesi, de l’avenc Roca
del Corb, Peramola, Lleida i T. rizoae, de l’avenc de Comiols (= Pou del Curs), Artesa de Segre, Lleida.
L’equip de treball de
l’estudi és de cinc coneguts especialistes europeus que hi han dedicats
bastants anys de feina:
Javier Fresneda, Pier Mauro Giachino, José María Salgado, Arnaud Faille, Charles Bourdeau, Alexandra Cielak i Ignacio Ribera†. Cal esmentar que els dos últims (matrimoni) van treballar en el tema abans de la mort de l’Ignacio l’any 1920.
De tant en tant, ja es fan
revisions de gèneres i s’hi entren canvis en la nomenclatura, però en aquest cas,
el volum de material estudiat ha estat excepcional; quasi 1.000 pàgines ocupen
el treball (936)!
Com a gran resum i pel que fa a Catalunya, a més d’aquestes novetats, hi ha un reordenament en algun gènere, p. ex. Troglocharinus, en què diverses subespècies han estat passades a espècie, com el clàssic Troglocharinus sanllorensi, el que colonitza les cavitats del massís de Sant Llorenç del Munt.
