dijous, 12 de febrer de 2009

Coleòpters cavernícoles de Catalunya

Nova classificació dels coleòpters cavernícoles de la família dels Leiodidae de Catalunya

Els coleòpters cavernícoles que habiten les coves que visitem, pot ser és la fauna hipogea, o sigui la que viu a les cavitats, més estudiada i coneguda, sense menyspreu de tants altres ordres com les aranyes, o les papallones, per citar-ne alguns dels que més veiem sota terra.

Entre altres, els afectats són el clàssic Speophilus kiessenweteri de la muntanya de Montserrat o el Speonomus delarouzeei d'àmplia distribució pel nord de Catalunya. Un dels pocs que s'ha quedat com abans és un vell amic, el Troglocharinus ferreri del massís del Garraf. També unes poques espècies han estat eliminades per considerar-se que són sinonímies, o sigui, que són tant semblants a d'altres espècies ja descrites abans, que no es poden mantenir com una espècie distinta. Aquestes sinonímies ja no hi són en aquest recull.

El planell indica les zones poblades pels diferens gèneres. És una delimitació aproximada, doncs n’hi ha de molt àmplia dispersió. Els noms corresponen a les quatre primeres lletres de cada gènere. P. ex., TROG és indicatiu de Troglocharinus. En realitat es pot dir que aquesta gran reestructuració ha estat motivada perquè ara es tenen en comte més factors a l'hora de separar espècies. Abans, els detalls comparatius motiu de selecció eren gairebé només dos: La forma externa de l'insecte i la forma de l'òrgan copulador, tots dos només dels individus mascles. Actualment s'ha vist que també tenen tant o més valor altres factors con són entre altres les estructures del sac intern del edeagus (òrgan copulador masculí) i de l’espermateca de l'aparell genital femení. També s'està treballant en estudis de genómica per conèixer les estructures de la cadena de DNA, encara que només en grau de família o superior. Com a orientatiu, Veure l'article de l'Espeleobloc El Dr. Xavier Bellés i Ros, nou Acadèmic

En la primera línia de cada apartat, la indicació Gènere indica el nom del mateix (que s'ha d'escriure en cursiva i negreta) i el de l'autor, seguit de l'any de la publicació. Per exemple, el primer és: Gènere Paranillochlamys Zariquiey 1940. El gènere és Paranillochlamys i l'autor va ser el Dr Ricardo Zariquiey l'any 1940. També hi ha el cas de les subespècies. El que trobem primer és dins del gènere Bathysciola, l'espècie B. zariquieyi, subespècie serratensis. Es denominen subespècies en el cas que hi ha poques diferències entre elles i no s'arriba a poder descriure'l com a nova espècie.

En la segona línia ja es menciona la primera espècie del gènere, Paranillochlamys catalonicus (Jeannel 1913) T. L'espècie és catalonicus i l'autor i any corresponen a (Jeannel, 1910). El fet d'estar entre parèntesi indica que l'espècie es va descriure d'un altre gènere. En aquest cas la primera descripció va ser com Anillochlamys catalonicus. Per fi, la lletra final indica la o les províncies a on es troba. La primera, T, és Tarragona.

Llistat de tots els gèneres i espècies de Catalunya, actualitzat a data d'avui VII-2008:
Gènere Paranillochlamys Zariquiey, 1940

Paranillochlamys catalonicus
(Jeannel, 1913). T
P. urgellesi (Español, 1964). T
P. velox Zariquiey, 1940. T
Gènere Pseudospeonomus Comas&Fresneda&Salgado, 2006

Pseudospeonomus raholai
(Zariquiey, 1940). Gi

Gènere Bathysciola Jeannel, 1910

Bathysciola grenieri
(Saulcy, 1872). Gi

B. madoni
Jeannel, 1923. B-Gi
B. ovata aragonica Coiffait, 1959. Ll
B. ovata catalana Coiffait, 1959. Gi
B. ovata ovata (Kiesenweter, 1850). Ll
B. penicillata Jeannel, 1924. Ll-B
B. schioedtei (Kiesenweter, 1850). Ll
B. zariquieyi serratensis Coiffait, 1959. B
B. zariquieyi zariquieyi Bolivar, 1919. B
B. aranesis Coiffait, 1959. Ll
Gènere Ceretophyes Comas & Escolà, 1989

Ceretophyes cenarroi
(Español, 1955). Ll
Ceretophyes riberai (Español, 1967). Gi
Gènere Lagaria Fresneda1998

Lagaria colominasi
(Zariquiey, 1924). Ll
Gènere Pallaresiella Fresneda, 1998
Pallaresiella pallaresanus (Jeannel, 1911). Ll
Gènere Parvospeonomus Escolà & Bellés, 1977

Parvospeonomus canyellesi
(Lagar, 1974). B
P. delarouzeei catalonicus (Jeannel, 1910). B-Gi
P. delarouzeei esponellai (Zariquiey, 1940). Gi
P. delarouzeei faurai (Jeannel, 1910). Gi
P. urgellesi (Español, 1965). B
P. vilarrubiasi (Zariquiey, 1940). Gi
Gènere Perriniella Jeannel, 1910

Perriniella bofilli
Zariquiey, 1924. Gi
Perriniella faurai Jeannel, 1910. Gi
Gènere Speonomites Jeannel, 1910

Speonomites antemi
(Escolà, 1972). Ll
S. aurouxi (Español, 1966). Ll
S. crypticola (Jeannel, 1910). Ll
S. kyrophilos Fresneda & Hernando, 1991. Ll
S. mengeli (Jeannel, 1910). Ll
S. nitens Jeannel, 1910. Ll
S. tincatincensis (Escolà & Bellés & Comas, 1985). Ll
S. torresi Fresneda & Hernando, 1990. Ll
S. velox Jeannel, 1910. Ll

Gènere Stygiophyes Fresneda, 1998

Stygiophyes akarsticus
(Escolà, 1980). Ll
S. aldomai Fresneda & Hernando, 1988, Ll
S. latebricola elongatus (Jeannel, 1911). Ll
S. latebricola latebricola (Jeannel, 1911). Ll
S. puncticollis latrunculus (Jeannel, 1910). Ll
S. puncticollis puncticollis (Jeannel, 1910). Ll
S. ribagorzanus (Jeannel, 1911). Ll
S. saforensis (Escolà & Bellés & Comas, 1985. Ll
S. sanctigervasi (Jeannel 1911). Ll
Gènere Troglocharinus (s.str.) Reitter, 1908

Troglocharinus espanoli
(Jeannel, 1930). T
T. ferreri abadi Lagar, 1981. B
T. ferreri ferreri Reitter, 1908. B
T. ferreri pallaresi Bellés, 1973. B
T. fonti fonti (Jeannel, 1910). Ll
T. fonti infernus (Jeannel, 1911). Ll
T. fonti schuettei (Español, 1955). Ll
T. fonti zariquieyi (Jeannel, 1924). Ll
T. hustachei (Jeannel, 1911). Ll
T. impellitierii (Español, 1955). Ll
T. jacasi (Lagar, 1966). B
T. kiessenwetteri kiessenwetteri (Dieck, 1869). B
T. kiessenwetteri andresi (Escolà, 1966). B
T. kiessenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924). B
T. ludovici Bellés & Deliot, 1983. Ll
T. olerdolai Lagar, 1952. B
T. patracoi (Zariquiey, 1922). B
T. quadricollis (Jeannel, 1911). Ll
T. schibii (Español, 1972). B
T. senenti Escolà, 1966). Ll
T. subilsi (Español, 1966). Ll
T. variabilis abenzai Lagar, 1972. B
T. variabilis variabilis Bellés, 1978. B
T. variabilis mateui (Zariquiey, 1950). B
T. variabilis ollai (Zariquiey, 1950). B
T. variabilis pinyareti (Zariquiey, 1950). B
T. variabilis portai (Zariquiey, 1950). B
T. vinyasi (Escolà, 1971). Ll
Gènere Troglocharinus subgènere (Antrocharidius) Jeannel, 1910
Antrocharidius orcinus acebedoi (Español, 1953). T
A. orcinus lagari (Español, 1953). T
A. orcinus orcinus (Jeannel, 1910). T
A més del llistat, hi ha algunes espècies que després de la seva descripció no han estat retrobades i que possiblement siguin d'una procedència errònia. Aquest cas científicament s'anomena Incertae sedis i n'hi ha dos: Speonomus ellipticus Jeannel, 1924. Ll; Speonomus fugitivus Reitter, 1885. B.
Si no fos per qué aquesta nota és seriosa, us explicaria aquell clàssic acudit que diu... Ara que ja sé dir "pilícula" resulta que en diuen "flim". Doncs sí tot ha canviat, però per bé.

Jordi Comas i Lluís Auroux

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada