Émil Racovitza (Iasi 1868 – Cluj 1947)
Aquesta biografia ha estat traduïda, i resumida per donar-hi un enfoc més particular a la bioespeleologia. S'ha partit de diverses fonts. D'Internet per un article del Dr. Gheorghe Racovitza i del llibre Assaig sobre els problemes bioespeleològics, una traducció al català del nostre company el Dr Xavier Bellés.
Emil Racovitza va néixer a Iasi (Romania) el 15 de novembre de 1868. La seva infància va transcórrer a la casa familiar de Sonaresti, a la província de Vaslui i es va educar a Iasi amb el professor i escriptor Ion Creaga. Va seguir els seus estudis a l'Institut Unite, lloc a on el professor Griore Cobalesco va despertar el seu interès i encara més, la seva passió en les ciències naturals i el coneixement de la naturalesa.
Seguint els desitjos del seu pare, va seguir els estudis a la Facultat de Dret de París, tot i que va preferir seguir la seva pròpia vocació assistint i graduant-se a la Facultat de Ciències de la Sorbona, a on va tenir com a professor de zoologia a l'Henri de Lacaze-Duthiers. Es va graduar l'any 1891, assolint el doctorat el 1986 amb un alt grau que el va fer molt conegut entre els científics europeus. Donats els seus mèrits científics i els grans coneixements naturalistes, va ser seleccionat per participar com a biòleg a l'expedició Antàrtida, embarcat en el vaixell Bèlgica, durant els anys 1897-1899, sota el comandament del capità Adrien de Gerlache. Aquesta activitat va ser el començament de la seva carrera científica. A la tornada de l'expedició, va portar al laboratori de Banyuls un important volum de material pel seu estudi, una col.lecció de 800 mostres botàniques i 1200 de zoològiques.
Al tornar de L'Antàrtida té una gran dedicació a l'estudi de la flora y de la fauna de Romania però a més de les espècies en particular com a fet aïllat, especialment sota l'aspecte de l'entorn i iniciador de l'etologia, un fet innovador a l'època, ja que encara no es parlava d'ecologia, sinó d'economia natural.
A finals de l'any 1900, el llavors director del laboratori oceanogràfic Arago de Banyuls Henri de Lacaze-Duthiers, que ell mateix havia fundat 20 anys abans i el mateix que uns quinze anys abans havia estat un dels professors de l'Émil, va preveure que l'Émil Racovitza podria ser el seu successor per a la direcció del Laboratori pel que el va nomenat Director Adjunt.
El 15-7-1904 el vaixell oceanogràfic francès Roland, pertanyent al Laboratori Arago de Banyuls, fa escala a Porto Cristo dins d'una campanya per les Balears. Els investigadors Emil Racovitza, Georges Pruvot, i Odón de Buena van visitar la cova del Drac, molt coneguda i comentada pels resultats de les exploracions portades a terme el 1896 per l'espeleòleg francès Martel (veure post del 29 maig 08). Racovitza va trobar dins dels llacs un isòpode aquàtic que ell mateix va descriure com un nou gènere i nova espècie: la Typhlocirolana moraguesi (per dedicació a l'amo dels terrenys de la cova, en Ricard Moragues).
Aquesta visita va esdevenir un punt clau per la història de la biologia subterrània en veure les grans possibilitats que podia donar l'estudi de la fauna de l'enclau subterrani, per les seves modificacions, per l'adaptació al medi, el seu parentiu amb formes marines, etc. Tant el va interessar, que deixa les seves tasques oceanogràfiques i es dedica exclusivament a l'estudi del domini cavernícola. Fins el moment, la fauna cavernícola havia estat si més no, deixada en un racó, posicionada a l'esglaó més baix dels llocs a on hi podia haver traces de fauna.
Al poc temps, el 1907, ja exposa una serie de principis i bases per la biologia del món subterrani en la seva obra Essai sur les problèmes biospéologiques, un text bàsic considerat com l'iniciador d'una nova ciència, la bioespeleologia i que a més, tot i els més de cent anys de la seva publicació, cal dir que els seus principis encara són vigent en molts sentits.
Nota: Aquesta obra, segons ja es deia al principi, s'ha traduït al català i a més inclou l'edició facsímil original en francès. Ha estat editada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2004. Una obra bàsica i fàcilment comprensible que no pot faltar a tots els interessats en la vida subterrània. Es pot comprar a l'IEC al preu de 15 euros.
Nota: Aquesta obra, segons ja es deia al principi, s'ha traduït al català i a més inclou l'edició facsímil original en francès. Ha estat editada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2004. Una obra bàsica i fàcilment comprensible que no pot faltar a tots els interessats en la vida subterrània. Es pot comprar a l'IEC al preu de 15 euros.
En Racovitza havia creat l'any 1905 la institució Biospéologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Aquesta institució s'inicià, a partir de les seves exploracions a la cova del Drac de Mallorca l'any 1904. Poc després s'hi afegeix en Jeannel (veure la biografia d'en Jeannel al post del 10 de setembre del 2008) i creen la revista Biospéologica per editar els treballs sobre fauna cavernícola. Inicien també una serie de metòdiques campanyes a les zones càrstiques de la meitat nord d'Espanya. La primera va ser el mateix 1905 al Pirineu d'Osca
Va iniciar el programa internacional Biospéologica el 1905, destinat a la recerca de cavitats, exploració, cacera, estudi i publicació de resultats sobre la fauna subterrània. Si bé en principi aquesta activitat era d'un caire podríem dir-ne "privat", aconseguí l'any 1920 un reconeixement oficial per part de la Universitat Romana de Cluj, pel que va tornar a Romania per crear l'Institut Espeleològic a la capital de Transilvània.
L'any 1914, a l'inici de la Primera Guerra Mundial, Racovitza es trobava, junt amb en Jeannel, a Espanya realitzant una campanya pel Pirineu, a la zona aragonesa, i van tornar tot de pressa a Banyuls. En Jeannel va ser mobilitzat com a metge-cirurgià, mentre en Racovitza, que era estranger i per tant exempt de tota obligació militar, es va quedar treballant a Banyuls. Però el Laboratori va ser adaptat com a hospital per rebre els ferits del front. L'Émil va prendre les funcions de Director i es va dedicar en cos i ànima a l'hospital, deixant pel moment les investigacions biològiques. L'any 1919, acabada la guerra, des de Romania se'l va demanar que tornés a Cluj per organitzar la Universitat, tasca que va acceptar i a més hi va crear, l'abril del 1920 el primer Institut d'Espeleologia del món.
Els resultats del programa Biospéologica van ser excepcionals. Un total de 1200 cavitats explorades, dins l'àmbit d'Europa i Àfrica. Una col·lecció de 50.000 exemplars de fauna capturada en cavitats i un total de 66 publicacions sobre fauna cavernícola que totalitzen quasi 6.000 pàgines. Fins llavors la biologia mai havia tingut una dedicació tant important. Racovitza va aconseguir el seu objectiu: la divulgació i comprensió de la biologia de l'àmbit subterrani. Les seves activitats espeleològiques es van perllongar fins l'any 1923, quan ell tenia 55 anys, deixant aquestes feines de camp als seus companys i deixebles, en particular van ser Jeannel i Chappuis els que el van anar reemplaçant.
Durant els 20 anys de permanència d'en Racovitza a Cluj, fins l'inici de la segona guerra mundial, es va caracteritzar per una gran diversificació dels seus treballs i dedicacions: Va ser Senador en representació de la Universitat de Cluj en el període 1922-1926; Rector de la Universitat de Cluj entre 1929 i 1930; President de L'Acadèmia Romana de Ciències entre 1926 i 1929; Director de l'Institut Espeleològic entre 1920 i 1947, així com membre de diverses associacions científiques. Després de la guerra, l'any 1940 i com a conseqüència del Pacte de Viena, Romania va ser obligada a cedir tota la part nord-est de Transilvania a Hongria, territori que incloïa la Universitat de Cluj i l'Institut Espeleològic. Els dos estaments es van exiliar a Timisoara, mentre en Chappuis es va quedar personalment a la cura de l'Institut, logrant conservar i salvar tot el material de treballs, biblioteca i col·leccions, tot i que durant quatre anys no es va poder realitzar cap activitat científica en aquests estaments.
L'any 1945, quan Racovitza ja pot tornar a Cluj ho troba tot físicament intacte i comença de nou a reorganitzar l'Institut. Però per poc temps. El novembre de l'any 1947 l'Emil mor a Cluj a conseqüència d'una pneumònia.
Va iniciar el programa internacional Biospéologica el 1905, destinat a la recerca de cavitats, exploració, cacera, estudi i publicació de resultats sobre la fauna subterrània. Si bé en principi aquesta activitat era d'un caire podríem dir-ne "privat", aconseguí l'any 1920 un reconeixement oficial per part de la Universitat Romana de Cluj, pel que va tornar a Romania per crear l'Institut Espeleològic a la capital de Transilvània.
L'any 1914, a l'inici de la Primera Guerra Mundial, Racovitza es trobava, junt amb en Jeannel, a Espanya realitzant una campanya pel Pirineu, a la zona aragonesa, i van tornar tot de pressa a Banyuls. En Jeannel va ser mobilitzat com a metge-cirurgià, mentre en Racovitza, que era estranger i per tant exempt de tota obligació militar, es va quedar treballant a Banyuls. Però el Laboratori va ser adaptat com a hospital per rebre els ferits del front. L'Émil va prendre les funcions de Director i es va dedicar en cos i ànima a l'hospital, deixant pel moment les investigacions biològiques. L'any 1919, acabada la guerra, des de Romania se'l va demanar que tornés a Cluj per organitzar la Universitat, tasca que va acceptar i a més hi va crear, l'abril del 1920 el primer Institut d'Espeleologia del món.
Els resultats del programa Biospéologica van ser excepcionals. Un total de 1200 cavitats explorades, dins l'àmbit d'Europa i Àfrica. Una col·lecció de 50.000 exemplars de fauna capturada en cavitats i un total de 66 publicacions sobre fauna cavernícola que totalitzen quasi 6.000 pàgines. Fins llavors la biologia mai havia tingut una dedicació tant important. Racovitza va aconseguir el seu objectiu: la divulgació i comprensió de la biologia de l'àmbit subterrani. Les seves activitats espeleològiques es van perllongar fins l'any 1923, quan ell tenia 55 anys, deixant aquestes feines de camp als seus companys i deixebles, en particular van ser Jeannel i Chappuis els que el van anar reemplaçant.
Durant els 20 anys de permanència d'en Racovitza a Cluj, fins l'inici de la segona guerra mundial, es va caracteritzar per una gran diversificació dels seus treballs i dedicacions: Va ser Senador en representació de la Universitat de Cluj en el període 1922-1926; Rector de la Universitat de Cluj entre 1929 i 1930; President de L'Acadèmia Romana de Ciències entre 1926 i 1929; Director de l'Institut Espeleològic entre 1920 i 1947, així com membre de diverses associacions científiques. Després de la guerra, l'any 1940 i com a conseqüència del Pacte de Viena, Romania va ser obligada a cedir tota la part nord-est de Transilvania a Hongria, territori que incloïa la Universitat de Cluj i l'Institut Espeleològic. Els dos estaments es van exiliar a Timisoara, mentre en Chappuis es va quedar personalment a la cura de l'Institut, logrant conservar i salvar tot el material de treballs, biblioteca i col·leccions, tot i que durant quatre anys no es va poder realitzar cap activitat científica en aquests estaments.
L'any 1945, quan Racovitza ja pot tornar a Cluj ho troba tot físicament intacte i comença de nou a reorganitzar l'Institut. Però per poc temps. El novembre de l'any 1947 l'Emil mor a Cluj a conseqüència d'una pneumònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada