Nº 130. Estudi de la fauna subterrània de cavitats de Ports

Nota prèvia de la redacció:

La Direcció del parc Natural dels Ports (Tortosa) ha encarregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona un estudi per conèixer  la diversitat biològica de la fauna cavernícola del Parc Natural dels Ports. Aquesta tasca la portarà a terme l’Equip de Gestió d’Artròpodes del museu. Donades les particulars condicions de moltes de les cavitats a visitar, la nostra Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP-, que ja de per sí col·labora amb el museu i amb l’esmentat departament, ha estat consultat sobre les possibilitats d’un treball en conjunt, havent establert entre tots un equip  de treball en que la nostra associació s’encarregarà de la part tècnica d’exploració vertical, apart també de la col·locació de trampes a les zones de més dificultats d’accés. La planificació científica, l’estudi de la fauna i la memòria final seran a càrrec del museu. Tot seguit s’insereix una àmplia explicació del projecte.
A més de l'equip museu-associació citat al final de l'article, hi col·laboren també epeleòlegs de la SIE de l'Àliga; del "Grup dels dijous" sota la direcció de J.M. Victória; del SES del GER, etc.

“LA BIODIVERSITAT D'ARTRÒPODES DE LES


  CAVITATS DEL PARC NATURAL DELS PORTS“

Autores d’aquest escrit: Glòria Masó & Berta Caballero


Equip de recol·lecció d’Artròpodes (“EGA-MZB”) del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Laboratori de Natura), Passeig Picasso, s/n. 08003 Barcelona.

Objectius

Els objectius de l’estudi seran els d’aprofundir en el coneixement de la fauna invertebrada del Parc, concretament de l'entomofauna (insectes) i altres artròpodes (crustacis, aràcnids, diplòpodes i quilòpodes) cavernícoles o endogeus, tant els estrictes com els més ocasionals, per exemple la fauna típica de les entrades de les cavitats, on s’hi troben dipòsits (cúmuls) de matèria orgànica vegetal o de guano. Tots els grups taxonòmics d’artròpodes, la majoria d’ells molt poc estudiats, són potencialment de gran interès científic i faunístic. Les espècies veritablement troglòbies acostumen a ser endemismes de la zona prospectada i són part d’una fauna relicta de gran fragilitat per la seva total adaptació a l’hàbitat subterrani. Així doncs, amb les dades obtingudes de les diverses recol·leccions dins les cavitats triades, serà possible, en primer lloc, elaborar un catàleg raonablement representatiu de la biodiversitat de la fauna d’artròpodes lligada a l’hàbitat cavernícola del Parc.

En segon lloc, ens permetrà  realitzar un acurat estudi d’aquest medi tant singular i així ampliar els nostres coneixements sobre el valor científic d’aquestes cavitats. La fauna cavernícola és molt sensible a canvis mediambientals per tal poden actuar com a bioindicadors de l’estat de les coves on habiten.

Els resultats preliminars d’aquest estudi poden col·laborar en el disseny dels futurs plans de conservació d’aquests espais i alhora marcar les directrius per una regulació de l'activitat espeleològica, fent-la més respectuosa amb el medi on es desenvolupa l’activitat.

Per poder aprofundir amb l’estudi dels artròpodes cavernícoles, la metodologia a seguir, serà:

Àrea de l’estudi i Metodologia de recol·lecció

L’estudi es durà a terme a l’àrea del parc Natural dels Ports, on es mostrejaran 9 cavitats del Parc, detallades a continuació: Avenc dels Mamelons, Avenc de la Crisi, Avenc del Polit, Avenc de Salany, Avenc de la Barcina, Cova del Conill, Forat del Riu Algars, Cova Trobada i Avenc dels Ermets de Pasamonte.

Els avencs i coves de llistat han estat triats pel personal tècnic de l’Àrea de Protecció del Parc Natural dels Ports, per tal d’estudiar el potencial impacte de l’activitat espeleològica sobre la fauna cavernícola.

Cada cavitat triada es visitarà dos cops, on es faran captures mitjançant paranys i recol·lecció directa. A la primera sortida s’instal·laran les trampes i a la segona es recolliran, es fixarà el període de temps que els paranys es mantenen actius a totes les coves per tal de poder comparar l’abundància de captures a les diferents cavitats. Els paranys són semblants a les trampes de caiguda o “pitfalls” però adaptades als requeriments d’aquest medi. Aquests paranys foren dissenyats i prèviament testats per l’equip tècnic del Dept. d’Artròpodes, en estudis previs sobre la riquesa de la biologia subterrània, línia de recerca ja històrica en el MCNB. Aquests paranys, amb propilenglicol com a líquid preservant, s’instal·laran en un nombre mínim establert per unitat de superfície possible a mostrejar, per tal d’obtenir un nombre de mostres estandarditzat i així obtenir resultats comparables per a les diferents cavitats estudiades. Per la recol·lecció directe (a vista) ens ajudarem d’aspiradors entomològics i d’altre material especialitzat (pinces, pinzells...) i s’intentarà fixar el temps de mostreig per tal que els resultats obtinguts a les diferents coves puguin ser comparats. Els espècimens capturats es conservaran en alcohol de 70º i sobretot en alcohol absolut (100º),  per a facilitar possibles futurs estudis de biologia molecular.

Es realitzaran unes 8 sortides de recol·lecció de dos dies de durada, com a mínim, durant els mesos compresos entre març i octubre, i es mantindrà informat al personal tècnic de quines seran les dates exactes d’aquestes sortides.

A raó de les captures en aquest seguiment s’espera trobar una àmplia representació de grups taxonòmics d’artròpodes: com aràcnids (araneids, opilions, pseudoescorpins), crustacis (isòpodes, amfípodes, copèpodes), miriàpodes (diplòpodes, quilòpodes) i insectes (coleòpters, col·lèmbols, dípters i lepidòpters, entre d’altres)  d’alt interès científic. Així tanmateix farem el seguiment d’espècies emblemàtiques de la zona dels Ports com Paraphaenops breuilianus (coleòpter cavernícola Carabidae, Trechinae), mitjançant visu, fotografies i gravacions de video. El Paraphaenops és espècie única del seu gènere, i és per ara endèmica dels Ports, on es troba distribuïda per varies coves i avencs. Quant a la conservació, aquesta espècie està considerada molt vulnerable a l’extinció per l’alteració del seu medi, com es contempla en el Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural:  PEIN, 1992, com representant en el annex 4: espècies de la fauna estrictament protegides (els Ports).

Durant les darreres dècades els membre del Dept. d’Artròpodes del MCNB ha estudiat activament la fauna cavernícola d’arreu de Catalunya i en particular la del Parc dels Ports. Aquestes campanyes de recol·lecció han donat lloc a un valuós material de referència dipositat al MCNB. Així els resultats obtinguts de les noves campanyes se li afegiran a les dades de recol·leccions prèvies, per tal de fer-nos una imatge de com ha evolucionat la biodiversitat invertebrada de les diferents cavitatss en el present i en el passat, fet que pot ajudar molt en les futures politiques de gestió del parc.

Recursos humans

L’equip de recol·lecció en la seva majoria es personal del Museu i col·laboradors del mateix (EGA-MZB), tot i que donada l’elevada dificultat d’algunes de les cavitats del llistat ens caldrà suport extern de espeleòlegs professionals per alguns dels casos (Associació Catalana de Biospeleologia BIOSP, SIE de l’Àliga, SES del GER, etc.).

  

Anàlisi de les mostres recol·lectades

Les mostres recol·lectades seran separades en els diferents grups taxonòmics per l’equip d’Artròpodes del MCNB. Unes es preservaran en alcohol de 70º i altres en alcohol absolut (100º)  i seran lliurats als diferents especialistes per tal que efectuïn les corresponents determinacions.

Un cop determinats sistemàticament els grups més representatius o de major importància i que ho permetin, se’n prepararà una col·lecció de referència en sec.

El material recol·lectat, de l’Àrea de Protecció del Parc Natural dels Ports, que pugui esser cedit al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, serà registrat, documentat i informatitzat per poder ser consultat per la comunitat científica, segons el protocol establert per les col·leccions d’estudi del Museu.

Tractament de les dades: Base de dades i Tractament taxonòmic

De moment s’ha creat un full de càlcul «Excel» amb la informació bàsica de les cavitats i la seva possible fauna associada, on els camps que conté són:  Cavitats proposades pel Parc / Altres cavitats (prospectades amb anterioritat per personal del Museu) / Altres cavitats / Localitat / Georeferenciació / Profunditat / Altitud / Topografia (webs) / Espècies de la Col·lecció / Espècies catalogades.

La informació continguda en aquest arxiu s’importarà al format “Access” que està en preparació, per tal de tenir un seguiment acurat de les dades de recol·lecció de tots els espècimens capturats a les diferents cavitats i en les diferents sortides i, també com a eina de  gestió dels préstecs que es faran als especialistes de cada grup taxonòmic a posteriori. 

Sobre el tractament taxonòmic: Per a coleòpters en l’ordenació de les famílies i subfamílies se seguirà la obra clàssica de referència de Lawrence i Newton (Families and subfamilies of Coleoptera, 1995), en l’ordenació genèrica i específica se seguiran les obres més modernes de cada grup. Per exemple en els cholévids, la família més comuna entre els coleòpters cavernícoles, es seguirà la Fauna Ibèrica, V. 31 (2008) "Coleoptera, Cholevidae" i pels caràbids: Trechinae, l’altre grup amb més coleòpters representants d’hàbitat hipogeu, es seguirà les Monografies SEA (2003) “Catálogo de los Carabidae de la Península Ibérica”, i pels altres diversos grups taxonòmics d’artròpodes, cada especialista ens dirà quina obra de referència emprarà en cada cas.

Relació d’espècies

S’efectuarà una relació de les espècies amb el següent contingut:

·  Taxonomia de l’espècie.

·  Relació exhaustiva del material estudiat.

·  Comentari biogeogràfic, d’hàbitat, de biologia (si es coneix), així com indicació de les espècies d’interès. Es valorarà l’espècie en funció del seu valor ecològic i del seu estat de conservació.

·De l’espècie, en concret: Paraphaenops breuilianus (Jeannel, 1916), es farà un seguiment exhaustiu dels espècimens, anotant totes les seves cites, però sense  recol·lectar-ne exemplars donada la seva protecció.

Distribució i Biodiversitat

Es crearan taules de distribució de les espècies per a cada cavitat i de l’àmbit biogeogràfic al que pertanyen, dins de la zona d’estudi.

                                      

Amb les dades obtingudes es realitzarà un anàlisi quantitatiu de l’abundància i de la diversitat d’espècies per tal de classificar l’estat de conservació actual, emprant la fauna cavernícola com a organismes bioindicadors.

Mesures de conservació

Totes les espècies estrictament cavernícoles haurien d’estar subjectes a mesures de conservació del seu hàbitat, per ser espècies molt vulnerables a qualsevol canvi del medi. La majoria de cavernícoles, sobre tot de coleòpters, i d’altres grups com d’aranyes, pseudoescorpins, etc. de coves ja gaudeixen de mesures de protecció legal a Catalunya, moltes d’elles també s’hi consideren en el llibre vermell “Atlas y Libro Rojo de los Invertebrados Amenazados de España (Especies Vulnerables)” i algunes, considerades endèmiques, majoritàriament coleòpters es relacionen en el decret PEIN, com la ja comentada:  Paraphaenops breuilianus (Jeannel, 1916). En totes les cavitats on visqui aquesta espècie caldria establir una protecció integral.

Cap d’elles però, està contemplada en el Conveni sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de la fauna i la flora salvatges: Conveni de Washington, CITES, 1973, per la qual es prohibeix tota possible recol·lecció.

Memòria final

La memòria de l’estudi, a més del contingut exposat, inclourà també els annexos corresponents on es detallin la llista de sortides a les cavitats prospectades i la fauna recol·lectada en cadascuna d’elles.

EQUIP EGA - MZB:

-Glòria Masó (conservadora de les col·leccions d’Artròpodes del MCNB)

-Berta Caballero (conservadora de les col·leccions d’Artròpodes del MCNB)

-Jorge Mederos (col·laborador del MCNB

-Floren Fadrique (col·laborador del MCNB, membre de BIOSP

-Miguel Prieto (equip tècnic MCNB)

-Jordi Agulló (equip tècnic MCNB)

-Neus Brañas (equip tècnic MCNB)

-Mireia Nel·lo (equip tècnic MCNB)

-Lluís Auroux (col·laborador del MCNB, membre de BIOSP)

-Agustí Messeguer (col·laborador del MCNB, membre de BIOSP)