Nº 169. 50 anys d'activitats espeleo i bioespeleològiques

El passat dia 23 de maig d'enguany s'han complert els cinquanta anys de la meva primera activitat espeleològica. He volgut inserir aquesta nota, tot creient que es tracta d'una de les dades importants a la la meva vida.

Permeteu-me doncs que avui em prengui la llicència de parlar de mi, de la meva vida espeleològica. Hem fa il·lusió explicar-ho.

Estudiant Peritatge a l'Escola Industrial de Barcelona, un company em va engrescar per anar a fer "espeleo" amb el seu grup. Es tractava, encara es tracta, d'en Ricard Alsina, que pertanyia al grup espeleològic GIE de Gràcia. El dia 23 de maig de 1963 vaig fer amb ell la meva primera sortida, a l'avenc de les Pedres, a Sentmenat.

Avenc de les Aranyes. A l'esquerra, jo i a la dreta M. Arnau. Any 1963

Cova Trencada, Aiguafreda. Assentat, jo. A l'esquerra, el meu germà Xavier. Any 1965

Al GIE vaig conèixer l'Isidre G. Urgellés. Ell ja s'havia especialitzat en la biospeleologia i col·laborava amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Als pocs dies ja vaig participar en una de les seves sortides, més exactament a l'avenc Nati, a Montserrat, i el 1 de desembre de 1963 a l'avenc de les Aranyes, a Orsavinyà. El fet que en aquesta darrera sortida ell fes la descoberta d'un nou coleòpter cavernícola, em va encendre l'interès per la fauna subterrània, especialitat que no he deixat al llarg d'aquests 50 anys.

Solencio de Bastaras. A la dreta Mª Lluïsa Alberich. A l'esquerra, jo

Amb l'amic F. Sas en un dels llacs de Solencio. Any 1967

Grallera gran del Corralot, Montsec d'Ares. El llac final de la Via del llac. Any 1966

La descoberta del, llavors descrit com Speonomus urgellesi i ara catalogat com Parvospeonomus urgellesi (es va canviar de gènere en una gran revisió) hem va portar a conèixer i incorporar-me al museu com a col·laborador del departament gestionat pel Dr. Francesc Español. Aquesta col·laboració biospeleològica amb el departament, segueix activa avui dia. De que m'ha servit aquesta activitat de mig segle? Doncs de molt.

-Fer i conservar uns bons amics amb els que em fet moltes coses. Potser no tot són grans coses, però sí moltes petites coses que, tanmateix que les vostres, també hauran contribuït a un cert desenvolupament de la nostra estimada espeleo.

-Conèixer en una sortida al Solencio de Bastaras, la Mª Lluïsa, amb la que hem format una bona família -Gaudir de la descoberta d'alguna "primera", entrant en llocs on mai havia entrat la llum

-Trobar fauna cavernícola que fins al moment no era coneguda per a la ciència

-...i moltes més

Però no tot són flors i violes. Llastimosament també m'ha tocat conèixer d'aprop la cara fosca: les enveges i "picades" de noves cavitats, alguna que altre caiguda sense conseqüències i el pitjor de tot: els rescats de companys accidentats que no se'n van poder sortir amb vida.

Entrada de la Grotte Chiker, Taza, Marroc. A l'esquerra T. Gelabert i a la dreta, jo. Any 1970

Jo, en el Museu . Any 2011

Cercant fauna a la cova del Toll, Moià. Any 2013

Ja hem perdonareu totes aquestes "cursilades" que poc tenen a veure amb la línia d'aquest bloc, però per mi, el fet era important de dir-lo.

Salutacions

Lluís