dilluns, 30 de novembre de 2015

Resultats de l'expedició al Marroc 2015 1 (2)

Dues dones a Beni Slimane

Nota prèvia: Dels resultats de l’expedició al Marroc d’enguany ja se n’han editat a l’Espeleobloc, amb dos articles molt complets de l’autoria del Floren Fadrique i en aquest de Biosp el diari de l’expedició de la mà del Benjamí Grañena. No volem ser repetitius, però jo també havia escrit quatre ratlles sobre el mateix tema. Hi haurà coincidències. Això sí, les fotografies les he triat diferents.

Les expedicions biospeleològiques al Marroc ja són tota una tradició dins la nostra Associació Catalana de Biospeleologia i la Secció d’Investigacions Espeleològiques de l’Àliga. Iniciades l’any 2001, fins aquesta darrera del 2015 se'n porten fetes un total de setze, amb uns excel·lents resultats de recol·lecció de material entomològic i de nombroses troballes de noves espècies.


Enguany l’objectiu era la captura de coleòpters i aranyes en unes cavitats molt determinades de la franja atlàntica del Marroc i a més, visitar una zona que encara era desconeguda per nosaltres: Beni Slimane, no lluny de Casablanca.

Situació de les cinc zones en que s'ha fet activitat.
1: Beni Slimane. 2: Cap Beddouza. 3: Win Tindouine. 4: Akhsass. 5: Puits Chocristo


Quant als coleòpters, hem iniciat un nou projecte que té la finalitat de poder estudiar la genètica dels Domene, un gènere d’estafilínids que colonitza les cavitats de la nostra Península Ibèrica, les Illes Canàries i el Marroc. Amb aquestes anàlisis es podran determinar el seu origen geogràfic i els moments en què van iniciar la seva adaptació al medi subterrani.

Quant a les aranyes, s’està estudiant el material recol·lectat en les anteriors expedicions, resultant que hi ha una serie de noves espècies del gènere Lepthyphantes, algunes de les quals no poden ser descrites per causa que hi ha pocs exemplars, o bé són formes juvenils. Així doncs, s’ha de tornar a les mateixes cavitats i intentar capturar-ne més.

Enguany els participants foren:

-Quatre catalans: Floren Fadrique (SIE de l’Àliga, i BIOSP); Carles Fontgivell (CERAP de Riudoms, i BIOSP); Benjamí Grañena (GES del CMB) i Lluís Auroux (SIE de l’Àliga, i BIOSP)

-Un belga: Jean Isbecque (AMEC: Association Marocaine d'Escalade et de Canyonisme)

-Un francès: Christophe Le Corre (AMEC)

-Un marroquí: El Moukhtar Chedaf (Association de Spéléologie du Plateau des Akhsass), que col·laborà amb nosaltres, només a la zona d’Akhsass

La primera cavitat visitada, la Ghar Baroud, està en una zona molt apartada del que nosaltres coneixem. Situada a la localitat de Beni Slimane, ens hi van acompanyar en Jean i el Christophe des de Casablanca. Com a cova no té gaire importància, sobretot per la gran sequedat de les curtes galeries. Tot i així, vam conèixer l’existència de diverses coves més, que prometen millors condicions. La programació que teníem no ens va permetre quedar-nos-hi més temps.


Segona cavitat: Ens van informar de l’existència d’una altra cova i van acompanyar-nos. Es tracta de la Ghar Ramrana, que segons els habitants dels voltants, semblava ser molt i molt llarga. Després de fer-hi una primera prospecció, resultà ser un avenc estret i entre blocs. Realment, amb desobstrucció podria haver alguna possibilitat de continuar, però… res de kilòmetres.

La tercera cavitat visitada va ser la Ghar Goran, d'aproximadament 1,6 Km de recorregut, molt a prop de Cap Beddouza, a la província de Safi. Just en arribar a la zona de la cova, eren les sis de la tarda, vam decidir donar-hi un cop d’ull, tot preparant la visita definitiva de l’endemà. La sort ens va acompanyar, no sempre és així, i es van aconseguir tres exemplars del coleòpter estafilínid Domene camusi, que era el nostre objectiu, descobert per Jean Camus l’any 1948 i descrit per P. de Peyerimhoff l’any 1949, a més d’altre material entomològic. L’endemà al matí, es presenta un guàrdia del poble, preguntant que què hi fem al lloc, demanant-nos el passaport, l’adreça, els noms dels pares, que si estàvem casats, etc. Després de varis “incidents”, ens diuen que hem de presentar-nos davant del Caid, la màxima representació polític-militar del poble.

El caporal escrivint les nostres dades


Tres guardes que van venir amb vespinos. En teoria era per vigilar-nos el cotxe mentre estàvem dins la cova, però el de l'esquerra està parlant pel mòbil amb la oficina del Caid i van comunicar-li que no podiem entrar i que teniem d'anar a veure el Caid


Mentre ens esperàvem que el Caid ens concedís audiència, ens va cridar l’atenció una senyalització pintada sobre una paret. De lluny semblava una prohibició de fumar, però en fixar-nos-hi bé, vam veure que no ho era. A més del senyal hi havia un escrit que no podíem desxifrar. No era necessari tenir gaires coneixements per saber, o suposar, el que significava. El dibuix d’una mà amb bitllets i una altra mà a punt d'agafar-los no deixava dubte. Més o menys podria dir Prohibit pagar de sota-ma. Jugant-se una bona esbroncada, d’amagatotis el Carles el va poder fotografiar. De retorn ho vam consultar a un professor d’àrab i ens va fer la traducció: No accepteu suborns. Tal com van les coses aquí, potser el podríem patentar i vendre-ho, oi?

Aquest és el senyal pintat en una paret de les oficines del Caid a Cap Beddouza.

L'escrit diu: No accepteu suborns (recordeu que està escrit de dreta a esquerra!)

Una altra vegada l’interrogatori sobre què hi fem al lloc, que és perillós acampar al mig del camp, que per la nostra seguretat havíem d’haver donat part que havíem arribat, etc. Semblava que tota anava bé, però en demanar-nos si tenim autorització per fer aquest tipus d’activitats i dir-li que no, ens diu que no ens pot autoritzar a entrar a la cova, en tot cas hauríem de demanar permís a les autoritats de Safi, el cap de la província. Vam dir que així ho faríem, però com sigui que, per sort, ja havíem complert amb l’objectiu dels Domeme, decidim marxar a la següent destinació.

La quarta cavitat és”la perla del Marroc”: la Win Timdouine, a Tizgui N’Chorfa, que amb els seus 16 km explorats, fins ara, la converteix en la cavitat de més gran recorregut de tot Àfrica. El nostre interès era el Domene cantonsi, descobert per en Pere Cantons en una de les expedicions de l’ERE, concretament la de l’any 1971. Mentre el Carles, en Benjamí, en Jean i el Christophe, tots amb neoprè, s’endinsaven mig nedant-mig en bot per les galeries de llacs permanents, en Floren i el Lluís es van quedar per la zona d’entrada, en què l’existència de moltes zones per sobre del nivell de l’aigua, ens van permetre l'obtenció d’un bon nombre de D. cantonsi i d’altres artròpodes. Respecte a D. cantonsi, es dóna la circumstància que es troba des dels primers metres de la cova fins a les galeries més profundes. No és que sigui un cas excepcional, al contrari, ja que si dins d’una cavitat hi ha bones condicions d’humitat, la fauna es distribueix per tot arreu, quasi sense miraments. Així doncs, l’equip de punta també en va recol·lectar al punt de la seva màxima penetració, a uns 2,5 km de la boca.

Vista aeria del Plateau (altiplà) que recull les aigues que surten per la cova (WT).

TC: El poble Tizgui Chorfa.

Vist des de Tizgui Chorfa. X: Situació de la cova Win Timdouine. En blau, la pista que hi porta

La cuina de la Guite d'Etape on ens vam allotjar a Tizgui Chorfa. Només hi falta el robot de cuina!

Als voltants de la cova hi ha nombrosos esquirols de terra (aquesta espècie no viu als arbres)


Navegant pels llacs. Hi ha instalades cordes per facilitar la progresió


En aquest cas s'avança nedant


També nedant

Topografia de la cova (GES de Màlaga). De l'arxiu del Miguel Ulpiano




La cinquena cavitat fou la Ifri Taggadert, una cova molt propera a l’anterior, que per causa d’estar del tot inundada només ens va permetre una visita dels primers metres. Aquí el nostre interès era poder trobar un coleòpter: Siagona taggadertensis que es va descobrir l’any 2008 en aquesta cova i que es va descriure l’any 2011 per B. Junger i A. Faille, però només sobre exemplars morts. No en vam veure ni de vius ni de morts, així doncs, haurem d’esperar una altra ocasió, o que alguna altra expedició el localitzi viu.

Exemplars de Siagona tagaddertensis (del treball de la descripció).    Foto: C. Schott



Final de la primera part

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada