 |
| Un milpeus (quilòpode) de la Mina dels Ports, Ports |
NOTES DE L’AUTOR DEL POST:
L'any 1980, C. Juberthie va descriure un nou medi al
sota terra: el MSS, Medi Subterrani Superficial. Des d'un principi els
resultats van ser extraordinaris, però a mesura que han anat passant els anys i
s'han fet moltíssims estudis, no hi ha dia que no ens deixi meravellats.
Nosaltres, els espeleòlegs, veiem la fauna
cavernícola com a uns éssers que ens acompanyaven al llarg de les nostres
visites a les cavitats. Hi havia espècies de les quals només se'n trobaven
alguns exemplars morts i en raríssimes ocasions algun de viu. La nostra
explicació era d'allò més senzill: que es tractava d'una fauna molt rara, pot
ser que estava en fase d'extinció i per això no els trobàvem.
A partir del 1980 la teoria canvia radicalment. No
és que siguin una espècie rara o que en queden pocs individus. És que el seu
hàbitat natural no són les galeries o pous als quals podem accedir, el seu
hàbitat és el MSS i xarxes de fissures. Aquestes espècies "rares" es
troben amb abundància en el MSS i cauen accidentalment en els buits de pous i galeries,
que és on trobem algun exemplar viu o, en la majoria d'ocassions, les seves despulles.
Dos dels autors, Gilgado i Ortuño, han treballat
molt en aquest camp i des de fa anys ens han anat delectant amb les seves
troballes d'entremig de la fauna de l'exterior i la del, ara en diem, Medi
Subterrani Profund, per separar-ho del MSS. També n'és autor en Mauries, un
gran especialista que pels anys 60 i 70 va descriure molts dels diplòpodes
cavernícoles de Catalunya, molts d'ells en treballs conjunts amb la nostra mai
oblidada Cristina Vicente.
El fet que científics d'Espanya; França; Dinamarca i
Suïssa treballin conjuntament en la recerca bioespeleològica (permeteu-me que
inclogui el MSS en aquesta ciència), ens fa adonar de la gran importància que
té aquesta disciplina que, en aquest cas, agrupa especialistes de mitja Europa
per un treball de la Serra de Guadarrama.
Resum (del treball publicat):
La fauna Chordeumatida (ordre dels milpeus) de la península Ibèrica està
molt lluny de ser coneguda, però els esforços recents són millorar-ne el
coneixement. Les mostres realitzades al Medi Subterrani Superficial (també
conegut com el substrat de Mesovoid Shallow) en diverses zones del Parc
Nacional de la Sierra de Guadarrama (Espanya central) han conduït al
descobriment d'una nova espècie de centpeus diplòpode chordeumatidan. Aquesta
nova espècie pertany a la família Haplobainosomatidae, que se la coneix
principalment de la península Ibèrica septentrional, i per tant aquest és el
primer registre de la família a l'estat central d'Espanya. No obstant això, els
gonòpodes (apèndixs copuladors) d'aquesta espècie són tan diferents de totes
les altres espècies conegudes de la família que s'ha de col·locar en un nou
gènere.
En aquest treball es fa una descripció completa de l'espècie, nomenada
com Guadarramasoma ramosae gen., i sp. nov., i es proporciona una iconografia
detallada basada en imatges de microscòpia electrònica d'escaneig juntament amb
un mapa de distribució i una breu discussió sobre les implicacions d'aquesta
nova troballa.
 |
| Les fotografies amb microscopi electronic, ens mostren la meravella dels organs externs d'aquesta novetat |
Un dels paràgrafs (del treball publicat):
La Serra de Guadarrama està formada per roques
d'origen variable, però està dominada principalment pel granit (roques
plutòniques) i gneis (roques metamòrfiques quars-feldespàtiques). Al Parc
Nacional de Guadarrama, els granits es limiten exclusivament a una part de
Siete Picos i a gairebé tota la Pedriza. A causa del caràcter massiu d'aquests
materials i la seva erosió per desintegració, aquests substrats han estat
exclosos de la prospecció subterrània perquè no formen graveres ni tarteres.
Per contra, el gneis, més específicament ortosa, que estan presents en
abundància en els tres intervals, són un substrat adequat per a la formació de
MSS a causa de la seva facilitat de fractura, donant lloc a dipòsits de
morrenes i col·luvials provocats pel gel i esdeveniments periglacials. La major
part de les muntanyes de la serra de Guadarrama, on es van ubicar els punts de
mostreig es troben constituïts per gneis.
Tècnica de mostreig (del treball publicat)
Es van establir 33 punts de mostreig. Per
recollir la fauna del MSS, es van utilitzar "dispositius de mostreig
subterrani" (SSD). El disseny de les unitats SSD es va basar en el model
descrit per López i Oromí (2010), utilitzat per Barranco et al. (2013) i
Ortuño et al. (2013, 2014a), amb algunes petites modificacions.
Les unitats SSD estaven compostes d'un cilindre de
PVC d'1 m de llarg i 11 cm de diàmetre amb nombroses perforacions (8 mm de
diàmetre) des del centre del cilindre fins a la base. A més, es van utilitzar
quatre SSD d'un segon model (Figures 3A, C). Aquest segon model va mesurar
només 50 cm i va ser perforat al llarg de la seva longitud excepte una zona
superior de 20 cm. El model SSD més curt va ser dissenyat per capturar la fauna
del MSS més superficial (Fig. 3). Els tubs van ser enterrats verticalment,
deixant la part superior al nivell de la superfície. S'ha introduït i s'ha
recuperat la trampa des del fons del cilindre usant un cordó de niló. La trampa
contenia un líquid conservant i un esquer o atraient olorós, en un vial. En
aquest cas, es va utilitzar formatge d'olor intens.
S'ha instal·lat un sol SSD a cada ubicació, excepte
en quatre punts en què es trobava un SSD del model més curt instal·lat
juntament amb un dels models estàndard (figura 3C) per discriminar la fauna més
superficial de la més profunda. Les unitats SSD es van instal·lar del
20/05/2015 al 07/09/2015 i van ser recollides i renovades dues vegades; el
primer període de recuperació va ser del 17/09/2015 al 06/11/2015 (trampes que
funcionen durant quatre mesos), el segon del 24/05/2016 al 13/07/2016 (trampes
que funcionen durant vuit mesos).
Amb la nostra enhorabona als autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada