dijous, 10 de gener de 2019

Un nou coleòpter cavernícola del Marroc

Expedició de l'any 2005.  Preparant-nos per treballar

Introducció:


A vegades hi han de passar molts anys per poder descriure amb totes garanties una nova espècie. Aquest és el cas d'una de les dues noves espècies de coleòpters que es descriuen del Marroc. Us ho explico.


L'any 2001 es van iniciar les expedicions espeleològiques del Projecte de Bioespeleologia Atlas, gràcies a l'empenta del nostre Floren Fadrique. L'any 2005 vaig començar a treballar amb el grup del Marroc. Era la sisena activitat en aquest meravellós país. Jo ja hi havia estat fent espeleo i bio allà pels anys 1968-1970, però les sortides del Projecte ja eren una cosa més especialitzada i només dedicades a la recol·lecció i a l'estudi de la fauna subterrània marroquí.


Aquell any es va tornar a la zona de Tagleft, lloc on ja s'hi havia estat en l'expedició de l'any 2004 i ja se'n tenien alguns contactes i una certa amistat amb Said Maouni, que era funcionari i ajudant del Caid i que vivia en una edificació que havia estat un quarter de l'exèrcit francès quan tenien la zona ocupada. En Maouni tenia uns quants fills i filles, i un dels nois, l'Abdelaziz, es va incorporar al grup nostre i ens va acompanyar i fer de traductor, ja que si bé gairebé tothom en ciutats i pobles importants parlen francès, no és així a les zones de muntanya amb petits llogarets quasi aïllats de la civilització, en què no hi ha cap manera d'entendres. Els components érem en Floren Fadrique, el seu fill Noel, en Jordi Comas i jo, en Lluís Auroux.

Al transbordador, tornant de l'expedició de l'any 2005

Va ser una activitat que va donar molts bons resultats. (va per les que no s'ha fet "ni cinc de calaix"). Es van descobrir dues noves espècies de coleòpters: un nou subgènere de Trechus: (Irinea), que ja es va publicar l'any 2006 i la novetat que es descriu en aquest treball. Han passat quasi catorze anys d'aquesta segona! Us explico els motius d'aquest ajornament. L'altra nova espècie que es descriu, no ha estat trobada en cap cavitat.


En tornar del Marroc a finals de juliol del 2015, el Jordi Comas ja va observar diversos detalls en la morfologia del Speonemadus, que el va portar a considerar que es tractava d'una nova espècie. Ah!, però a vegades les coses no són tan senzilles. Resulta que, l'únic exemplar capturat no estava en les bones condicions que ens hauria agradat, doncs li faltava una tíbia de les potes del darrer, així com l'últim artell d'una antena, i tenia l'edeagus (òrgan copulador masculí) evaginat, que vol dir que el sac intern està sortit de la seva posició de repòs, el que podria ocasionar-li alguna deformació i la seva forma no podria estimar-se com a real. L'única sort que vam tenir va ser que l'ùnic exemplar que es tenia, era un mascle, "petit, però gran detall" que podia permetre la descripció.



El Jordi va fer la descripció, classificant-lo dins del gènere Anemadus i ho va presentar a la revista Animal Biodiversity and Conservation, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Abans de publicar un treball, els editors el fan repassar per un o dos especialistes en el tema tractat. S'anomenen "réferis", fent al·lusió a àrbitres. La decisió del/s "réferi/s" va ser que no es considerava correcte descriure-ho dins del gènere Anemadus. El Jordi ho va assumir i no va ser dels que ho envia a una altra revista per veure si ho accepten. A l'espera d'aconseguir més exemplars, el tema va quedar-se "al calaix".

La "gran" cova on va sortir la nova espècie
La cova Iri Adar Nyighil. Foto de la publicació

En posteriors expedicions, es va visitar de nou la cavitat per tal d'aconseguir més exemplars, però sense poder-ne localitzar cap més. La cova és de molt petites dimensions, no tindrà més de deu metres i sembla haver actuat d'engolidor vist la gran quantitat de sediments de terra i fullaraca que quasi la reomplia. Precisament aquestes condicions de matèria orgànica vegetal són un biòtop ideal per aquests coleòpters, que si bé són trogloxens, habitualment es troben en caus de mamífers i també sovint en les zones d'entrada de cavitats. I així han anat passant els anys...


La cova es trobava a peu de pista. El mateix any 2005 s'iniciaren unes grans obres de millora d'aquesta, i en una recent visita, sembla que l'eixamplament de la pista ha provocat la desaparició de la petita cavitat. Fa un cert temps, un dels autors de l'article va comunicar al Jordi la seva intenció de fer una revisió del gènere Speonemadus i que si volia, estudiaria de nou l'exemplar. Tan malament no devia estar l'exemplar, quan l'han pogut descriure.

Aquesta nova espècie és una troballa important, ja que, ho diuen a la descripció, pels seus caràcters no encaixa exactament ni dins dels Anemadus ni dels Speonemadus, tot i que s'ha considerat incloure'l en aquest últim gènere. Tampoc anava tan errat el Jordi! Pot ser (opinió meva) que dins d'un temps se'n fagi un nou subgènere?


L'expedició de l'any 2015 va tenir molt bones anècdotes:


-Al pas fronterer de Ceuta, ja dins el Marroc, ens van retenir per filmar en vídeo en un lloc que no està permès. Després d'un parell d'hores, pagar una multa i haver d'esborrar les escenes gravades, vam poder seguir el viatge.-Ens vam trobar amb quatre cavitats amb hipòxia


-Vam estar en una casa de banys, en què hi havien uns escarbats (dels de cuina, no coleòpters) que per caçar-los es necessitava escopeta-Ens les vam tenir amb les autoritats per no portar permís per fer espeleo-Vam fer centenars de quilòmetres per pistes "intransitables"


-Durant la nostra estada a Tagleft, dos nois del poble es van ofegar al riu i tothom estava de dol, i els laments dels familiars es van deixar sentir dia i nit


Any 2005: campament dins una dolina
Un bon foc de camp; una orquestra local i dins d'una dolina. Què més es pot demanar?


-Una nit vam acampar en una gran dolina, i un grup de joves d'algun llogaret proper se’ns van acostar i amb les seves flautes i panderetes ens van fer gaudir d'un concert i una nit inoblidable


-Anant cap Anergui, a dues o tres hores lluny de qualsevol poble, ens paren uns pastors (creiem que ho eren) i ens demanen si ens poden donar diners per pagar a una persona determinada un deute que tenien. Encara no sé com ens vam entendre! Vàrem prendre els diners i van complir la petició. Crec que nosaltres no tindríem aquesta confiança, oi?


I així podríem estar hores explicant les vivències d'aquest any. Però… és que cada any n'hi ha de noves!


Bé, ara anen ja al treball de revisió i filogènia dels Speonemadus que s’ha publicat molt recentment a la revista Zootaxa nº 4543 (1): pp 001–036


A molecular phylogeny of Speonemadus Jeannel, 1922 with description of two new species from Morocco (Coleoptera: Leiodidae: Cholevinae: Anemadini)

Autors:

JAVIER FRESNEDA 1, 4, 5; ARNAUD FAILLE 2, 3; HANS FERY 3, 4 & IGNACIO RIBERA 2, 4, 5

1)            Ca de Massa, 25526 Llesp—El Pont de Suert, Lleida, Spain / Museu de Ciències Naturals (Zoologia), Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona, Spain. E-mail: ffresned@gmail.com
2)            Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra), Passeig Maritim de la Barceloneta 37-49, 08003 Barcelona, Spain. E-mails: ignacio.ribera@ibe.upf-csic.es; arnaud.faille@smns-bw.de
3)            Stuttgart State Museum of Natural History, Rosenstein 1, 70191 Stuttgart, Germany
4)            Räuschstraße 73, D-13509 Berlin, Germany
5)            Corresponding authors

RESUM DEL TREBALL (Traduït al català)


El gènere Speonemadus Jeannel 1922, fins ara incloïa 12 espècies distribuïdes per la Mediterrània Occidental (Península Ibèrica, Àfrica del Nord, Sicília i Itàlia continental). Dues noves espècies es descriuen del Marroc: S. brusteli sp. n. del Rif i S. comasi sp. n. de l'Alt Atlas. El primer, S. brusteli, pertany al grup d'espècies (1) del S. vandalitiae, mentre que el segon es queda en una posició aïllada dins del gènere, ja que té uns caràcters molt particulars. Dues espècies també són ressuscitats de la sinonímia (2): S. pulchellus (Reitter, 1885), antic sinònim de S. orchesioides (Fairmaire, 1879) i S. gracilis (Kraatz, 1870), antic sinònim de S. vandalitiae (Heyden, 1870), elevant el nombre total d'espècies del gènere fins a 16 en l'actualitat. Es designen els Lectotips (3) per Anemadus pulchellus Reitter, 1885, i Anemadus tenuipes Peyerimhoff, 1917. Es presenta una filogènia molecular (4) del gènere Speonemadus, basada en una combinació de gens mitocondrials i nuclears i que inclou set de les actuals espècies reconegudes; una de les recentment descrites (S. brusteli sp. n.) i els dos tàxons reintegrats. S'estima que el gènere s'ha diversificat des del final del Miocè (Tortonià), amb successius esdeveniments cladogenètics relacionats amb l'aïllament de les masses terrestres entre Ibèria i el nord d'Àfrica, inclosa l'obertura de l'Estret de Gibraltar al final del Messinià. La distribució d'algunes de les espècies de Speonemadus segueix sent incerta, a causa de la seva freqüent identificació errònia i a problemes amb el seu estatus taxonòmic.


Notes de l'autor del post:

-1- Quan es diu que una espècie pertany a un grup d'espècies, es refereix a que tenen unes característiques morfològiques amb similituts, tot i que cadascuna conserva les seves particularitats que la mantenen com a espècie diferent

-2- Es refereix al fet que hi ha espècies descrites que, per error o per disposar de més material de comparació, es determina que pertanyen a una altra espècie, quedant eliminat el primer nom. També pot succeir, com és aquest cas, que una espècie que va ser passada a una altra, torna a recuperar el seu estatus d'especie diferent


-3- Es refereix a una espècie de la qual no es coneixia l'exemplar sobre el qual s'havia fet la descripció: no es citava; s'havia extraviat; havia desaparegut..., i que s'agafa un altre exemplar per complir aquesta finalitat


-4- Es refereix a la comparació de les anàlisis d'ADN entre diferents espècies, podent veure des de quin punt (generalment milions d'anys) es va iniciar la seva evolució diferenciada. Expliquen que només s'ha pogut fer l'anàlisi de set de les espècies estudiades en aquest treball de revisió del gènere Speonemadus. El motiu està en el fet que no se solen fer anàlisi d'exemplars que no han estat conservats en les condicions necessàries a partir de la seva captura (es podria fer, però el cost, normalment, sobrepassa les possibilitats dels projectes), i aquest deu ser el cas de la resta no analitzada.
Speonemadus comasi, nova espècie dedicada a un dels seus descobridors, en Jordi Comas. Aquesta foto ha estat retocada de la que apareix al treball, per mostrar al complet algunes parts que li faltaven
Àrea de distribució de les espècies estudiades de Speonemadus. De la publicació

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada