dilluns, 22 de juny de 2020

Un nou "milpeus" cavernícola del Marroc

Odontostreptus fadriquei, la nova espècie. Foto (modificada) de la descripció


Recollir fauna de les cavitats que es visiten, sempre dona bons resultats. A vegades poden passar molts anys fins que l'estudiï algun especialista, però pot donar novetats com en el cas que ara en parlarem.

L'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP- va iniciar,l'any 2001, expedicions metòdiques al Marroc amb la finalitat d'estudiar la fauna localitzada i confinada al món subterrani de les coves, mines i avencs. Els resultats són dignes d'elogi: un total de 42 noves espècies han estat descobertes al llarg de vint expedicions.

Inici de la descripció

L'expedició de l'any 2003, formada per Floren Fadrique; Judith Esquius, Lahoucin Faouzi; Aziz Higuious; Mohamed Mejjout i Miguel Ulpiano, va tenir com a zona de destí el sud-oest del Marroc, pels voltants i sud d'Agadir. En una de les cavitats visitades es van recollir exemplars d'un diplòpode (els que anomenem milpeus) que han estat estudiats ara, passats uns 12 anys, resultant-ne una nova espècie. Destaca l'absència d'ulls i de pigments.
Zones visitades l'any 2003. Indicada la de la novetat

Ana Sofia Reboleira, una biòloga portuguesa que treballa al Natural History Museum of Denmark, University de Copenhagen, ha estudiat part del material dels fons del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on es diposita la fauna recollida en les expedicions, havent trobat, fins ara, aquesta novetat.

Material d'estudi: Cavitat. Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane; Agadir 30 Jul. 2003.

Introducció: (traduïda del treball original i adaptada per a una millor comprensió general)

Els diplòpodes (milpeus) de la família Spirostreptidae es troben freqüentment dins de cavitats, però, amb una sola excepció, no presenten signes de troglomorfisme. L'excepció és Orthoporus kiemi Loomis, 1962, descrit de la Península del Yucatán, a Mèxic.

La família Spirostreptidae està formada per unes 275 espècies descrites de diplòpodes que van de mida mitjana a molt grans.

La seva distribució és Afro tropical (incloent-hi Madagascar) i regions Neotropicals, amb alguna presència al sud de Nord-amèrica, Nord d'Àfrica i el Mitjà Est.
Dos gèneres de Spirostreptidae es troben a la vora més meridional de la subregió paleàrtica: Archispirostreptus, un gènere principalment afro tropical que està representat per A. syriacus (Saussure, 1859) a Israel, Síria i la península Aràbiga i (allargant la delimitació de la zona Paleàrtica); per A. lugubris (Brölemann, 1901) ssp. villiersi (Schubart, 1951) a l'Aïr Mts., al Sàhara; a més, s'han trobat fragments d'una espècie no identificada d'Archispirostreptus a Líbia. A la part occidental del nord d'Àfrica, al Marroc, els espirostreptids del gènere Odontostreptus, són freqüents. L'Odontostreptus inclou actualment 13 espècies, la majoria de les quals es troben a l'Àfrica central i occidental, però O. maroccanus (Attems, 1914) i O. lepineyi (Verhoeff, 1938) estan restringides al Marroc, aïllades dels seus congèneres pel desert del Sàhara.

Aquí, descrivim una nova espècie marroquina Odontostreptus fadriquei, dedicada a Floren Fadrique, l'organitzador de les expedicions, recollida en una cova i clarament troglomorfa. Molt poques espècies de milpeus troglobis es coneixen del Marroc, entre les quals hi ha tres espècies de Paradoxosomatidae:

-Jeekelosoma abadi (Mauriès, 1985)
-J. heptarachne Enghoff i Reboleira, 2019
-J. viginti Enghoff i Reboleira, 2019.

Una espècie de Chamaesomatidae:

-Origmatogona strinatii Manfredi, 1956.

I una espècie d'Opisthocheiridae:

Ceratosphys maroccana Mauriès, 1985.

Esperem més novetats a la fi de l'estudi de tota la fauna.

Cap comentari:

Publica un comentari