Valenciolenda fadaforesta Hoch & Sendra, sp. nov. (nou gènere i nova espècie). Foto de l'article.
El Dr. Alberto Sendra,
del Servei de Patrimoni Històric i del Museu d'Història Natural de la
Universitat de València, acaba de publicar una de les seves descobertes més
importants: un hemípter troglobi de les cavitats de València que s'ha descrit
sota el nom de Valenciolenda fadaforesta Hoch & Sendra, sp. nov. (nou
gènere i nova espècie). També és autora de la descripció la Doctora Hannelore
Hoch, del Museu d'Història Natural de Berlín.
Gairebé tots els
insectes tenen representació dins la vida subterrània. Quant als hemípters,
només se'n coneixen unes poques espècies a tres illes Canàries. A la península
Ibèrica, eren desconeguts. Podem considerar un dels més importants
descobriments actuals dins la bioespeleologia.
L'article, publicat a la prestigiosa revista Subterranean Biology, acaba d'aparèixer i, com és habitual, l'Alberto ens ha fet arribar puntualment el treball.
S'ha traduït alguns
capítols del treball, que presentem tot seguit.
RESUM:
Des d'Espanya es descriu una nova espècie cavernícola d'hemípter de la família Kinnaridae. Aquest és el primer registre d'un cinàrid cavernícola del Vell Món i el primer registre d'un hemípter fulgoromorfà troglobític de l'Espanya continental i també la setena espècie dels cinàrids cavernícoles de tot el món. Els Kinnaridae epigeus no es coneixen dins la fauna actual de la península Ibèrica ni per l'Europa occidental en general. La nova espècie és considerada com un vestigi d'una fauna antiga que ara s'ha extingit. La nova espècia no s'han pogut assignar a cap dels gèneres existents, per la qual cosa s'estableix un nou gènere. Es presenten dades moleculars (seqüència de codis de barres COI) per a la nova espècie. Per primera vegada, es proporciona una descripció detallada de la morfologia nimfal d'un cinàrid. Es dóna informació sobre el seu estat d'ecologia, comportament, distribució i conservació i es discuteixen les implicacions biogeogràfiques.
INTRODUCCIÓ:
Durant diversos anys
d'investigacions bioespeleològiques en els ecosistemes rupestres de la
Comunitat Valenciana, l'antic equip de biòlegs del Museu Valencià d'Història
Natural (Fundació Torres Sala), va recollir diversos exemplars d'una espècie
amb una gran adaptació al medi subterrani, del tàxon Kinnaridae
(Fulgoromorpha), desconeguda anteriorment a la península Ibèrica. El seu
descobriment va rebre una atenció considerable, ja que la petita criatura és:
a) morfològicament
impressionant, amb ales quasi transparents, amb reflexos vidriats i
caracteritzades per una vora blava brillant en els mascles, evocant imatges
d'una "fada" i
b) la seva existència
als foscos espais subterranis de les darreres restes del bosc Mediterrani a
València.
Així, aquest notable
tàxon va ser nomenat "fada dels boscos". De moment, s'ha estudiat la
nova espècie a partir de dues cavitats, però també s'ha observat en altres set
coves, totes en els relleus més orientals de la Serralada Ibèrica a l'est de la
península Ibèrica. L'espècie es caracteritza per diverses troglomorfies, per
exemple, absència d'ulls compostos i d'ocels; pigmentació corporal molt
pàl·lida i ales reduïdes, i en conseqüència: es pot considerar cavernícola.
Aquesta espècie representa el primer registre d'espècies troglòbies d'hemípters
a l'Espanya continental, el primer registre del tàxon Kinnaridae a l'Espanya
continental, la setena espècie de cinàrid cavernícola a tot el món i el 3r
registre d'un hemípter Fulgoromorpha cavernícola a la mediterrània.
Actualment, amb 115
espècies i 24 gèneres, Kinnaridae és una les famílies més petites dels
Fulgoromorpha. Els cinàrids es distribueixen per tot el món, predominantment
als tròpics i subtròpics.
De la regió paleàrtica,
es documenten diversos gèneres, amb espècies conegudes a l'Iran i Tadjikistan,
Afganistan, Índia, els Emirats Àrabs Units i des de les Illes Canàries.
La majoria de les
espècies de Kinnaridae són epigees, amb ulls ben desenvolupats, coloració viva
del cos, tegmina (coberta per a la protecció de les ales una vegada plegades) i
ales completament desenvolupades, que els permeten volar. Han colonitzat coves
a diverses regions del Nou Món: el Carib, i Amèrica del Sud i, per tant,
mostrar diversos graus de troglomorfies, com ara la reducció d'ulls, ales i pigmentació
corporal.
El coneixement de la
biologia i l'ecologia de Kinnaridae en general és escàs. La majoria d'espècies
s'associen aparentment a plantes dicotiledònies, però també hi ha registres a
falgueres, gimnospermes (Ephedraceae) i monocotiledònies (Agavaceae). Els
adults de les espècies epigees s'alimenten de plantes, mentre que les nimfes
són subterrànies i s'alimenten d'arrels.
Encara no s'ha proporcionat cap hipòtesi per explicar les relacions filogenètiques dins dels Kinnaridae. Segons a la clau donada per Emeljanov, el nou cinàrid cavernícola d'Espanya pot ser classificat com a membre de la subfamília Prosotropinae i – amb algunes consideracions- de la tribu Adolendini. En les característiques dels genitals masculins, no comparteix similituds amb cap espècie dels gèneres cinàrics coneguts (dins o fora de l'Adolendini) que es podrien interpretar com sinapomorfies. Així, s'estableix un nou gènere per acollir aquesta nova espècie. També proporcionem una descripció de la nimfa de cinquè estadi. La morfologia de les larves dels Kinnaridae, en general, és desconeguda en gran manera.
ETIMOLOGIA:
Valenciolenda fadaforesta
Hoch & Sendra, sp. nov
El nom del gènere és
una combinació de València, la capital de la Comunitat Valenciana, una regió
autònoma d'Espanya a l'est de la península Ibèrica on es troba la localitat
tipus i la tribu de Kinnaridae, Adolendini, a la qual pertany el tipus de
l'espècie assignada. El gènere és femení.
El nom de l'espècie és
una combinació de la paraula fada i bosc, significant "fada del
bosc". El gènere és femení.
Enhorabona per aquesta descoberta que podem considerar històrica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada