Els fenòmens kàrstics dels grans relleus calcaris de
la província d'Osca van començar a ser visitats a principis dels anys 1900 per
Jeannel, Racovitza i H. Breuil, amb l'interès de conèixer quina fauna
subterrània hi podrien trobar.
A partir dels anys 1960, Mont Perdut, Guara, Turbón, Escuaín, Cotiella, etc., van ser una atracció per als nostres espeleòlegs, pel gran desenvolupament de les xarxes kàrstiques; però també contenen cavitats molt més modestes, quan a metres, que contenen una fauna d'extraordinària importància. Els espeleòlegs interessats en aquesta representació de vida animal, a partir dels principis des anys 1970, van comensar a recollir material que passaven als especialistes, que van descriure moltes novetats. Pels anys 80, aquests especialistes també van poder visitar les cavitats, obtenint un gran nombre de noves espècies; la majoria, de coleòpters.
Podem destacar-ne alguns: Ángel Lagar, Carles
Hernando; Arnaud Faille; Charles Bordeau, Francesc Alfambra. Xavier Bellés,
Javier Fresneda i Ignacio Ribera.
Aquí es presenten els nous gèneres i les noves espècies
que han estat descobertes, exclusivament a la província d'Osca, per espeleòlegs
o bioespeleòlegs catalans. També s'inclouen els canvis de gènere i es mencionen
els biòlegs i/o especialistes estrangers que han col·laborat en els estudis per
a la seva publicació.
Arachnida. Pseudoescorpionida.
Familia Neobisiidae Chamberlin, 1930.
Gènere Neobisium
Chamberlin, 1930.
-Neobisium cervelloi Mahnert, 1977 -Sima T-l, Sierra
Arañonera, Torla Cervelló, Alfaro, Ribera, 1974 i de la cueva de Allara Hecho Escolà
1969
Insecta. Coleoptera.
Família Leiodidae Kirby, 1837
-Gènere Bathysciola Jeannel, 1910.
Bathysciola
fadriquei Fresneda Comas 2007. Cueva de Lizara, Aragüés del
Puerto. Descoberta per Floren Fadrique en el decurs d’unes exploracions del
grup de la S.I.E del C. E. Àliga.
-Gènere Bellesia Fresneda & Hernando, 1994.
L'any 1974 es va descobrir una nova espècie de
coleòpter a la cova d'Aso, que va ser descrita com a Speonomus espanoli. Al cap
d'uns anys, el 1994, Fresneda i Hernando van fer una revisió d'alguns gèneres
pirenaics, determinant que, en realitat, era necessari crear un nou gènere per a
la seva classificació: Bellesia. En aquests casos, es canvia el gènere però el
nom de l'espècie, que ja estava donat, es conserva.
-Bellesia espanyoli (Auroux-Bellés 1974)*.
* NOTA: quan el/els noms dels autors estan entre
parèntesis, indica que són els autors de la descripció de l'espècie, però que
més tard s'ha canviat de gènere.
-Gènere Lagariella Fresneda, 2000.
-Lagariella porroiensis (Escolà & Comas 1983), Sia del Tossal de Felis, Porroi de la Solana. Abans pertanyia al gènere Speonomus.
-Gènere Naspunius Fresneda & Hernando, 1994.
-Naspunius eseranus (Lagar 1974), avenc del Toscar, Foradada del Toscar. Abans pertanyia al gènere Speonomus.
-Gènere Salgadoia Fresneda, 1998.
-Salgadoia brieti Jeannel (1911), Forato de los
Moros, Ginuábel. Abans, pertanyia al gènere Speonomus, però en les revisions,
Fresneda va crear aquest nou gènere Salgadoia.
-Gènere Speonomus Jeannel, 1908.
Moltes espècies de Catalunya i Osca, estaven
determinades com pertanyents a Speonomus, però en una gran revisió Fresnada i
basat en els caràcters dels òrgans sexuals masculins, es va veure que es podien
agrupar uns models bàsics que cadascun agrupa diverses espècies. Molts
d'aquests grups han esdevingut nous gèneres.
-Speonomus ere Escolà & Fresneda, 2000. Sima F168, Hecho. L'any 1965, O. Escolà va trobar un coleòpter femella a l'avenc petit de la Reclusa, Siresa. No es va poder estudiar per falta del mascle, fins que, l'any 1997, gràcies a trampes, van sortir-ne suficients per a poder fer la descripció. Van haver de passar 33 anys!
-Gènere Stygiophies Fresneda, 1998.
Nou gènere resultant de la revisió de J. Fresneda
l'any 1998.
-Stygiophyes espinosai (Bellés, 1983) coves de
Berganui, Berganui. Abans pertanyia al gènere Speonomus.
-Stigiophyes hansfery Fresneda & Escolà, 2001. Diverses cavitats a Betesa.
-Gènere Trapezodirus Jeannel, 1924.
Les set espècies següents pertanyien al gènere
Speonomus, sent passades totes al gènere Trapezodirus.
-Trapezodirus altimontanus (Bellés, 1975) cavitats d'Escuaín, Tella i Torla.
-T. bolivari (Martínez de la Escalera, 1898). Gruta de la Peña, Fanlo. Àmplia distribució a les cavitats de tota la província.
-Trapezodirus escolae (Fresneda &Hernando 1994). Capturats amb trampes al Medi Subterrani Superficial (MSS). Seira i Viu.
-Trapezodirus arcticollis (Jeannel, 1911). Cova de Sant Salvador, Bibils. i de la cova dels Moros, Calvera.
-Trapezodirus gimenezi (Fresneda, Hernando & Lagar, 1998). Forau de las Grallas del Turbón, Egea.
-Trapezodirus orobios orobios (Fresneda; Hernando & Lagar, 1998). Sumidero del Collau de la Plana del Turbón. Macizo del Turbón, Cervín i Bassiero.
-Trapezodirus orobios robustus (Fresneda; Hernando & Lagar, 1998). Dolina-sumidero de Risuali, Sierra de Chía.
-Gènere Troglocharinus Reitter, 1908.
Aquest gènere s'estén per tot Catalunya, amb un
nucli al sud; litoral i prelitoral i un segon nucli al nord, a les serralades
prepirinenques. A Osca només és conegut d'una sola localitat.
-Troglocharinus rovirai Lagar 1975, cueva de Don Macario, Burgasé.
Família Carabidae Latreille, 1802.
-Gènere Oscadytes Lagar, 1973:
Aquest nou gènere / espècie, es va descriure només amb la femella. Fins al cap de molts anys, no es va aconseguir conèixer el mascle, obtingut amb trampes al MSS.
-Oscadytes rovirai Lagar, 1973 En la primera captura, 1973, Jaume Rovira va recollir els dos primers exemplars a la cova del Hueso Santo, El Pueyo de Araguás.
Oscadytes rovirai
-Gènere Aphaenops Bonvouloir 1862 (en ocasions
l'escriuen Aphoenops, que és com es va descriure originalment).
Els coleòpters Aphaenops són uns dels més
evolucionats quan a les condicions de la vida subterrània es refereix. El cos
estret i allargat; antenes que, en algunes espècies arriben a mesurar el mateix
que el cos; apèndixs de gran longitud; absència d'ulls, etc. El seu aspecte ha
servit de model per anomenar "forma afenopsiana", quan es parla d'un
coleòpter d'altres gèneres que té unes característiques morfològiques
semblants.
-Aphaenops catalonicus Escolà & Canció, 1983. Cova de les Tollassas, Bonansa. Localitzat també a cinc cavitats properes situades entre Bonansa i Bisaurri. Descrit amb un sol exemplar femella, recollida l'any 1981, no es va conèixer el mascle fins al 2005.
-Aphaenops fresnedai Faille & Bourdeau, 2011. El 9 de setembre de l'any 1989, en Valentí Zapater va recollir un exemplar d'un coleòpter cavernícola dins l'avenc ERE, Ansó. El seu posterior estudi va acabar determinant-lo com Aphaenops ochsi cabidochei, passant a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i es va mantenir així fins que Arnaud Faille va fer una revisió del material que hi havia a les col·leccions de dit museu, resultant que, en realitat es tractava d'una nova espècie que es va dedicar a Javier Fresneda, un gran especialista en coleòpters subterrànis que, sovint col·labora amb els dos autors de l'espècie, en treballs i sortides de camp.
-Aphaenops hidalgoi Español &Comas, 1985. Sima del Gel, Serra Tendereña, Biescas i avenc T-1, Bujaruelo.
-Aphaenops mensioni Lagar, 1976. Descobert durant les expedicions del GEB a la Bufona, o sistema C-20 als relleus d'Escuaín.
-Aphaenops parvulus Faille & Bourdeau Fresneda, 2010. Cueva Nueva o de Esjamundo, Villanúa. localitzat l'any 2009.
-Gènere Geotrechus Jeannel, 1919
Aquest gènere no va ser conegut del vessant sud dels Pirineus fins a l'any 1965 en què al Solsonès, a l'avenc del Xato, Llinars, va ser trobada la nova espècie Geotrechus ubachi. En aquells anys, es va tractar d'un esdeveniment "sensacional".(Ara, ha estat passat al gènere Aphaenops i, el seu nom actual és Aphaenops (Ceretotrechus) ubachi. Correcció entrada 13-7-2023)
Aphaenops pallisei. Foto: Agustí Meseguer
Aphaenops pallisei Vives, E. & Comas, J. 2023. Cueva Ardales, Lamiana. Recentment descrit (2023). Afegit, 13-7-2023. Veure post nº 356 de la notícia de la descripció.
-Geotrechus dumonti Español 1977. Cueva Vieja, Villanúa. El 2-8-1963, Dumont va recollir un coleòpter a la
Cueva Vieja de Villanúa i va anar a parar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Per aquells anys, un grup espeleològic francès de les regions d'Alsace-Lorraine, frequentava la zona de Borau i
Villanúa. Molt possiblement, Dumont va ser un dels participants. Español ja va
veure que es tractava d'una nova espècie, però ho tenia "en reserva"
fins que, l'any 1977, es va decidir a publicar-lo.
-Geotrechus picanyoli Español & Escolà, 1983. Cueva Mora, San Juan de la Peña.
-Gènere Hidraphaenops Jeannel, 1926:
-Hidraphaenops alfambrai Lagar 1979 Descobert durant
les expedicions del GEB als relleus d'Escuaín.....
-Hydraphaenops sobrarbensis Lagar & Hernando, 1987. Descobert per Lagar en una visita a la Cueva de Aso
-Gènere
Bathybythus Besuchet, 1974.
-Bathybythus bleyi Besuchet 1974. Els anys 1972 i
1973, en unes visites a la cova d'Aso, per buscar més exemplars del cargol Zospeum
bellesi, es van localitzar dos exemplars de coleòpters pselàfids, un grup amb
representants cavernícoles, però que són molt escassos. Trobar-ne és qüestió de
sort! Van resultar ser un nou gènere i nova espècie.
Mollusca:
De mol·luscs adaptats a la vida subterrània, diguem-ne cavernícoles, no n'hi ha gaires: els gèneres Moitessieria i Zospeum. Les seves mides, que a vegades no arriba a 1 mm, fa difícil la seva localització.
-Gènere Zospeum Bourguignat, 1856
-Zospeum bellesi Gitenberger 1973. Descobert l'any 1973 per Xavier Bellés a la cova d'Aso. Una important descoberta ja que no és gens habitual una nova espècie de cargol.
Complement: Fauna edàfica (que viu dins la primera capa de terra del sòl) i endogea (que viu en capes més profondes, abans del llit de la roca mare).
-Hypotyphlus lidiae Hernando & Fresneda. 1993 Seira, Barbaruens, edafobi. Capturat sota pedres, en un prat.
Coleòptera: Staphylinidae
-Gènere Leptotyphlus
-Leptotyphlus siscoi Hernando, 2015. Sierra de Caiba, entre els rius
Ésera e Isábena. Capturat amb rentat de terra, al primer mig metre del sòl.
I aquesta és la relació de les 31 noves espècies i gèneres, descrits de cavitats de la província d'Osca, en què hi han intervingut espeleòlegs, biòlegs, bioespeleòlegs i científics de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada