Abans de tot s'ha d'explicar que descriure alhora un nou gènere i una nova espècie, no és un cas gaire habitual. A part que ha de sortir l'ocasió, s'ha de veure molt clarament que els caràcters morfològics ho justifiquin; no pot ser perquè sigui més gran o més petit, més allargat o més ample o que les antenes siguin més o menys llargues. Han de ser caràcters que s'apartin de les característiques descriptives dels gèneres propers.
Un nou gènere es pot descriure en dues variants:
-Un cas és que un subgènere ja existent, sigui
elevat de categoria, passant-lo a un nou gènere. En aquest cas, el nom de
l'espècie ja existia i es manté igual, no és nova espècie, només nou gènere.
-Un altre cas, podríem dir que el més important, és
que una nova troballa de fauna ja sigui descrita directament com a nou gènere i
nova espècie, el que significa que presenta detalls morfològics que,
immediatament, el separen molt dels seus grups propers. Aquest és el cas que parlem.
No he arribat a saber quina va ser la primera vegada
que, de Catalunya, es va descriure, originalment, un nou gènere/espècie
cavernícola. Moltes referències porten al fet que s'havien descrit inicialment
com a subgènere, entre altres, el Troglocharinus
kiessenwetteri, de Montserrat; la Zariquieya
troglodytes, de Terrades o el Paraphaenos
breuilianus dels Ports, per passar-les o canviar-les, més endavant, de
gènere. El cas "més recent", sembla ser el de Ricardo Zariquiey
Alvarez que, l'any 1935 i sota el títol "Nuevos Bathysciinae catalanes
(Col. Silphidae)", va presentar un treball al "VI Congreso
lnternacional de Entomología, Madrid, que, per raons de la guerra civil, no va
ser publicat fins a l'any 1940. Descrivia el nou gènere Paranillochlamys amb la nova espècie velox, de l'avenc de la Fotx, serra de Tivissa, Ribera d'Ebre. Han
hagut de passar més de vuitanta anys per repetir aquest esdeveniment!
De fora de Catalunya, sí que en tenim exemples més
recents, descrits tots pel Dr. Francesc Español: Ildobates neboti, 1966, un Zuphiini troglobi de Castelló; Subilsia senenti, 1967, un trèquid
troglobi del Marroc; Iberanillus vinyasi,
1971, un Anillini troglobi de Castelló; Cantabrodytes
vivesi, 1976, un estafilínid troglobi d'Astùries.
Així doncs, la notícia que exposem, és un fet extraordinari i una molt bona notícia per la Biologia Subterrània catalana.
La descripció l'han fet, conjuntament, l'Eduard Vives i el Jordi Comas, col·laboradors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de l'Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP-, dos entomòlegs que ja ens tenen acostumats a publicar estudis i novetats de fauna subterrània i s'acaba d'editar el dia 30 d'aquest mes de juny.
Un pas complicat, dins l'avenc. Foto: Espeleobloc, 20-8-2014
Nom científic de la descripció: Speleopidius joanivivesi. El gènere, Speleopidius, que és una contracció de Speleo (cova) i pidius, (del grup molopidius). L'espècie, joanivivesi, ha estat dedicada a Joan Vives i Duran (Terrassa 1918-2000), pare d'un dels autors. El Joan, l'any 1936 ja va publicar el seu primer treball entomològic, seguint en actiu fins al mateix any del seu traspàs. Va descriure nombrosos coleòpters cavernícoles. L'afició no s'ha perdut amb ell, ja fa molts anys que l'Eduard l'ha continuat.
La cavitat de la troballa, l'avenc de la Cabana d'en
Garraba, s'obre al municipi d'El Pont de Bar, comarca de l'Alt Urgell, -62 i
425 m rec., és coneguda de vell. La primera cita va ser d'en Jeannel i
Racovitza a Énumération des grottes visitées 1909-1911, IV serie Biospeol XXIV,
van estar del 21 al 23 d'agost de l'any 1910 a La Fou de Bor i la cova de les
Encantades. Després de les explicacions de la cv de les Encantades, a la pp 571
inclouen, sense indicació de la data, dues curtes notes de l'Avenc de Beixic, a
Vilech i l'Avench de Cabana d'en garoba (sic), donant a entendre que no hi van
estar, només els hi van indicar la seva situació. De l'Avench de la cabana d'en
garoba, diuen: "Estaria situat a l'indret del mateix nom, a un barranc per
sobre del poble de Bar. S'obriria al fons d'una cova de poca fondària, amb
concrecions". Tenim dos temps en condicional del verb estar, i per això
deixa veure clarament que van ser indicacions i que no van estar ni a la boca.
Hem vist alguna referència tot dient que Jeannel, Racovitza i Mengel, la van
visitar parcialment (hauria estat la primera exploració), però no sembla ser
així.
La cavitat conté important fauna: d'aquàtica, l'amfípode Niphargus longicaudatus (va
ser la primera cita d'aquesta espècie a la península Ibèrica) i l'isòpode Stenasellus virei (citat a Catalunya des
de l'any 1965, de l'avenc dels Pouetons, Montserrat).
De coleòpters, a més del nou Speleopidius joanivivesi, hi ha citats: Armidia unicolor, de la família Cantharidae; Geotrechus incantatus i Troglocharinus mengeli. També hi ha citat el campodeid Plusiocampa bonneti.
Molts som els bioespeleòlegs que hem visitat la
cavitat, però han hagut de passar molts anys perquè el Joan fes el
descobriment. Hi ha cavitats que els coleòpters es poden veure a dotzenes i,
fins i tot a centenars, però aquest grup dels Molopini, es fan pregar i
trobar-ne, encara que sigui un, ja és tot un èxit.
El seu descobridor va ser en Joan Pallisé, actiu
espeleòleg interessat en la Biologia Subterrània, que al llarg de molts anys
d'activitat i de constància, ha descobert, a més de la citada, altres novetats
i ha recuperat de la memòria històrica moltes cavitats amb cites de fauna,
publicades els anys 1900 i que pràcticament s'havien "perdut" en el
temps.
Sobre la troballa, ens explica el Joan:
“La Cabana d'en Garraba és una cavitat
bioespeleològicament molt interessant on s'hi ha observat molta varietat de
fauna; coleòpters a banda, amfípodes, quilòpodes, col·lèmbols, araneids, etc.,
alguns d'ells encara pendents d'identificar. En concret vàrem observar un
quilòpode passejant tranquil·lament pel fons d'un toll d'aigua d'uns 20 cm de
fondària.
Nosaltres hi hem anat cinc vegades, la primera
(17/03/18), amb el Ramon Sendra, si bé no vàrem baixar perquè el torrent era
ple de neu i l'aigua de desglaç entrava a la cavitat.
El 08/07/18 i tornem i capturem alguns coleòpters
del Leptodirini T. mengeli i, a mitja
cavitat vaig recollir uns èlitres de caràbid, com acostumem a fer quan semblen
interessants. Al cap d'unes setmanes el J. Comas va refer les restes sobre unes
cartolines i ens les mostrà, tot comparant-los amb un Molopini del gènere Zariquieya (la primera impressió fou que
es tractava d'una Zariquieya),
insistint que era molt interessant i que hi hauríem de tornar per obtenir
exemplars sencers. Ja s'ensumava una novetat.
Passen dos anys fins que hi tornem (01/08/20).
Trobem un exemplar viu del suposat caràbid "Zariquieya"que buscàvem.
Observem el T. mengeli, capturem
alguns trèquids Geotrechus incantatus
i posem algunes trampes, la tècnica habitual per atreure la fauna quan se sap
que viu a la cavitat, però no es deixa veure gaire. En examinar el caràbid, ja
es va apreciar que no es tractava del gènere Zariquieya sinó de quelcom molt
més important!
El 23/12/20 hi tornem amb la Rebeca Calvo i el Manel
Vives. A les trampes hi apareix algun T.
mengeli, però podem capturar dues larves del coleòpter Cantharidae Armidia unicolor, individus que es
troben habitualment dins les cavitats, tant en estat larvari com adult, fins i
tot a grans profunditats (Se'l pot considerar com a troglòfil).
Hi tornem el 03/04/21 i estem de sort; capturem un altre caràbid viu, que també resulta ser femella. Aquest cop hi anem tot el grup: Jo, l'Agustí Meseguer i l'Eduard Badiella. Amb aquestes dues femelles ja es pot descriure la novetat!”
...y com a cloenda d'aquest article, unes fotos com a reconeixement d'alguns dels amics que han fet possible la publicació del nou gènere i espècie.
 |
| Joan Vives i Eduard Vives, al seu domicili de Terrassa. Foto: fons de la família Vives. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada