Nº 097. Biospeleologia a Montserrat, any 1922

Seguint amb la correspondència (cartes de resposta) delDr.Ricardo Zariquiey, ara es mostra una carta de l’any 1922 del botànic R. P. Adeudat Francesc Marcet i Poal, de l’Ordre de Sant Benet, de l’Abadia de Montserrat. El P. Marcet (Terrassa 1875- Montserrat 1964) va ser deixeble del també botànic Joan Cadevall i Diars (les Boades, Castellgalí 1846 - Terrassa 1921) i es va dedicar intensament a l’estudi de la flora montserratina, explorant tots els racons de la muntanya. No és doncs d’estranyar el seu coneixement de cavitats.

El P. Adeudat Marcet

Nº 096. Convocatòria d'Assemblea: 12 de març del 2011 (2)

RECORDATORI DE LA CONVOCATÒRIA D'ASSEMBLEA D'acord amb l'art. 10 dels Estatuts de l'Associació, es convoca l'Assemblea General anual que tindrà lloc en el Museu de Ciencies Naturals (Zoologia) de Barcelona dissabte que ve dia dotze de Març del 2011 a les 11 hores en primera convocatòria i a les 11,30 hores en segona convocatòria És molt important la vostra assistència!

Nº 095. Fauna subterrània per encàrrec

Com es feia la biospeleologia allà pels anys 1920? Com aconseguir fauna de coves pel mòdic preu de vuit pessetes? Avui dia costa poc anar a una cavitat al Montsec o a Esponellà. En una sola jornada podem fer una excursió i visitar una cova per obtenir fauna subterrània. Mostrem dues cartes de l'any 1923 i 1924 enviades al Dr Ricardo Zariquiey Àlvarez, en resposta a unes primeres consultes que deuria fer, en que li fan diversos comentaris sobre cavitats, dificultats de comunicacions, salaris, etc. A mena d'introducció, quatre paraules -de les moltes que és mereix- sobre aquest gran naturalista català. Ricardo Zariquiey Àlvarez. Barcelona (1897-1965) Metge pediatre, s'interessa per l'entomologia i l'any 1915 ja publica dels seus treballs. L'any 1917 inicia de la ma del seu pare, Ricardo Zariquiey Cenarro, els estudis sobre fauna endogea i cavernícola, en especial coleòpters. Actiu col.laborador del Museu de Zoologia de Barcelona, l'any 1923 coneix Francesc Español iniciant una gran amistat i moltes activitats conjuntes de visites a cavitats i intenses campanyes espeleològiques. L'any 1945 també estudia fauna marina: els crustacis decàpodes, arribant-ne a ser un gran especialista mundialment reconegut. -Primera carta: Escrita el cinc de desembre de l'any 1923 pel Mn. Jaume Busquet, d'Esponellà -Pla de l'Estany-. Tracta de la cova de les Encantades de Martís, cavitat molt coneguda per la importància de les troballes arqueològiques.

-Segona carta: Escrita el vint-i-nou de febrer de l'any 1924 pel prevere José Ferrer de Corçà -Noguera-. Tracta de la cova Colomera, també coneguda per les excavacions arqueològiques. Aquesta especialment, mereix ser llegida amb atenció.

Una part més de la nostra història.

Nº 094. II Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània

El proper mes de setembre de 2011, del 2 al 4, tindrà lloc a Portugal una important Trobada biospeleològica. Els actes tindran lloc a la Universidad de Aveiro i estarà organitzat per Ana Sofia Reboleria, Fernando Gonçalves, Alberto Sendra, Pedro Oromí i Paulo Borges. Després de la I Trobada a València, l'any 2009, ara tindrà lloc la segona a Portugal.

El nostre agraïment a J. A Zaragoza i també a Toni Pérez del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.), per haver-nos comunicat aquesta informació.

Nº 093. Convocatòria d'Assemblea: 12 de març del 2011

CONVOCATÒRIA D'ASSEMBLEA D'acord amb l'art. 10 dels Estatuts de la Associació, es convoca l'Assemblea General anual que tindrà lloc en el Museu de Ciencies Naturals (Zoologia) de Barcelona dissabte que ve dia dotze de Març del 2011 a les 11 hores en primera convocatòria i a les 11,30 hores en segona convocatòria Comptem amb la vostra assistència!

Nº 092. Visita al MUSEU BLAU del Parc del Fòrum

Aquest dilluns set de febrer, la Direcció del Museu de Ciències Naturals -Parc de la Ciutadella-, ha invitat a totes les Associacions col•laboradores del museu a una visita al que s’anomenarà el Museu Blau, al Parc del Fòrum de Barcelona, per conèixer l’estat actual de les obres, així com poder veure les zones reservades que estaran a disposició de les Associacions: Biospeleologia, Lepidopterologia, Malacologia, etc. La visita ha estat presidida per la Directora, Anna Omedes, així com per Lina Ubero i Eulàlia García, que juntament amb personal de l’empresa constructora ens ha ofert un llarg i profitós recorregut per tota la planta del futur Museu. A més de la representació del museu, els assistents hem estat tretze.

Pel que fa al nostre espai, el de les Associacions, hi ha dos àmbits: Una zona -veure ES a la foto del planell- d’uns 150 m2 per utilització per part de totes les Associacions i un altre àmbit -veure MA a la foto del planell- que s’aplicarà a magatzem i arxius, a on cada grup disposarà d’un cert espai per deixar-hi les seves coses. Els espais s’hauran de “repartir i establir unes normes de convivència”, ja que són compartits. Les reunions que no siguin per treballs tècnics o científics, cursets, conferències i assemblees, s’hauran de portar a terme al Museu Blau. Cal recordar que l’actual edifici del Parc no tanca. Seguirà amb una serie de funcions. Al Laboratori de Natura que s’ubicarà al Castell dels Tres Dragons hi haurà les col•leccions amb espais per a la seva consulta, i també el Centre de Documentació amb sala de lectura. També comptarà amb algun espai per fer activitats molt específiques i sempre lligades directament a les col•leccions.

Al Museu Blau hi hauran dues grans àrees principals que seran: Una per l’Exposició Permanent, per la que es disposa de 3.000 m2 i una per les Exposicions Temporals, que compta amb una superfície de 850 m2. No sols hi hauran les exposicions, també hi ha espais per la sala d’actes i altres sales de reunions, amfiteatre per projeccions d’audiovisuals, un restaurant, un laboratori pel manteniment i restauració del material exposat, magatzems, espais per treball i una zona per activitats d’escolars entre 0 a 6 anys,

Les previsions de terminis són:

-dia 26 de març de 2011, inauguració oficial del Museu Blau, en que ja s’exposarà una primera part de l’Exposició Permanent

-juny del 2011, entrada en servei de tot el complex ja acabat. Desitgem que tot es compleixi segons les previsions i, pel que sembla, ben aviat podrem estar-hi tots.

Nº 091. La filogènia del gènere Troglocharinus

El dijous dia 18 de Novembre de 2010 va tenir lloc al Museu de Gavà la VI Trobada d'Estudiosos del Garraf i Olèrdola. Els nostres amics i membres de l'Associació; Valeria Rizzo i Jordi Comas van presentar personalment un treball que tracta sobre la variabilitat genètica del complex de coleòpters cavernícoles Troglocharinus ferreri, una espècie coneguda de llarg per colonitzar el sota terra dels relleus del nostre Garraf. Aquest treball sobre la filogènia dels Troglocharinus és un projecte de l'Institut de Biologia Evolutiva, Barcelona, del CSIC-UPF en que s'hi treballa des de fa un any i en el que hi col.laboren directament alguns membres de la nostra Associació. També s'ha pogut comptar amb les sortides de camp dels dijous organitzades per en J. Ml. Victòria, que també han facilitat la recollida de material (coleòpters recol.lectats) per l'estudi. Es dona la circumstància que els cinc autors són tots ells membres de la nostra Associació.

El pòster es reprodueix sencer, en sectors parcials ampliats en versió original i a més en versió en català.

Versió en català: Evolució i filogènia del gènere subterrani Troglocharinus (Coleoptera, Leiodidae, Leptodirini) amb especial dedicació al grup T. Ferreri

OBJECTIUS En aquest treball s'estudia la filogènia del gènere Troglocharinus, un membre del clade (branca genètica) monofilètic dels Leptodirini pirinencs, que en gran part correspon a la tradicional sèrie dels Speonomus. El gènere presenta una distribució disjunta (ja que viu en varis sectors aïllats), amb vint espècies distribuïdes per les serralades costaneres de Barcelona (Garraf, Sant Llorenç del Munt i Obac i Montserrat) i dotze en el prepirineu (serra del Montsec de Rubies, Serra del Boumort, Alt Urgell i Serra de Lleràs) i també amb una sola espècie aïllada a l'Alt Aragó. MÈTODES A causa de la gran convergència dels caràcters morfològics externs i la variació entre especies la taxonomia del gènere és molt inestable. El nostre objectiu és establir una filogènia consistent per estudiar l'evolució i distribució d'aquesta espècie subterrània i conèixer la època de diversificació dels diferents llinatges i la seva colonització al medi subterrani. Per a tal fi utilitzem filogènies moleculars de cinc mitocondrial: (COX1, cib, rrnL, trnL i nad1) i dos gens nuclears (SSU i LSU). RESULTATS Els resultats recolzen fortament la monofília del gènere Troglocharinus, que té dos subtipus, amb una distribució ben definida: la costa i la zona de prepirinenca. Aquest node (punt de diversificació genètica) s'estima que data d'uns 2,3 Mya (2,3 milions d'anys) (veure Fig 2). La diferenciació entre aquests dos clades és molt alta, mentre que la relació dins d'ells és menys evident, com es mostra en l'arbre. De fet, les diferències en la topologia de l'arbre només afecta la relació interna filogenètica d'algunes espècies que va revelar, després de les anàlisis genètics, que forma un llinatge críptic (tancat). CONCLUSIONS Dels nostres resultats es dedueix la necessitat de reordenar la sistemàtica del gènere, especialment en el grup de T. ferreri. El grup T. ferreri presenta una àmplia gama de variabilitat genètica, i una interessant distribució microallopàtric (molt localitzada). En un futur pròxim tenim previst intensificar la presa de mostres per aclarir les seves relacions filogenètiques internes.