Nº 145. III Concurs Internacional de Fotografia de Flora i Fauna Cavernícola

Ja tenim el resultats del III CONCURSO INTERNACIONAL DE FOTOGRAFÍA DE FLORA Y FAUNA CAVERNÍCOLA. Aquest concurs, pioner en tot l'estat, és organitzat pel Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.). I ja porta tres edicions! Reconeixem que avui dia és difícil organitzar-ho per raó dels complicats moments econòmics que vivim. Tot i així, la gran empenta del seu "cap" Toni Pérez, ho ha fet possible.

Aquest any col·laboren en el concurs:

-Associació Catalana de Biospeleologia (BIOSP)

-Asociación española de Entomología (AeE)

-Sociedad Entomológica Aragonesa (SEA)

-Grupo Ibérico de Aracnología (GIA)

-Museo Valencià d'Història Natural (MVHN)

-Sociedad Andaluza de Entomología (SAE)

-Sociedad Entomológica Canaria "Melansis" (SECM)

-HUMAVENTURA

Premis: Els premis es mencionen tot seguit, segons la versió original del bloc

 http://bioespeleologia.blogspot.com.es/2012/10/fotografias-premiadas.html 

Amb el permís dels organitzadors, publiquem les fotografies guanyadores. 

Premi del Museu Valencià d'Història Natural

-Premio Especial MVHN: Publicaciones del Museu Valencià d'Història Natural, más publicaciones G.E.V.

Premi a la millor foto de l'Araña del año, (Meta menardi)

-Premio Especial "Araña del Año": Publicaciones SEA y GIA, más publicaciones G.E.V. Se premiará la mejor fotografía realizada a arañas cavernícolas del género Meta

Premi de l'Associació Catalana de Biospeleologia

-Premio Especial BIOSP: 100 € de la Associació Catalana de Biospeleologia, más publicaciones G.E.V.

TERCER PREMI

-3º Premio: 50 € más publicaciones técnicas y científicas de los patrocinadores, más vale de descuento en HUMAVENTURA..

SEGON PREMI

-2º Premio: 150 € más publicaciones técnicas y científicas de los patrocinadores, más vale de descuento en HUMAVENTURA.

PRIMER PREMI

-1º Premio: 250 € más publicaciones técnicas y científicas de los

 patrocinadores, más vale de descuento en HUMAVENTURA

La nostra enhorabona tant als organitzadors com als premiats.

Nº 144. Tres noves espècies de col•lèmbols cavernícoles de Terol

L'Associació Catalana de Biospeleologia ha portat a terme un projecte de recerca de la fauna cavernícola de la zona del Maestrat de Terol. En Floren Fadrique va presentar aquest treball sota el títol Proyecto de Bioespeleología Maestrazgo al III Concurso de Ayudas a la Investigación establert pel "Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense" (CEMAT), estament que ens va concedir una subvenció, que ha cobert en part les diverses activitats de camp en aquest bell indret. Des d'aquí, el nostre reconeixement.

Planell del Maestrat de Terol, amb la situació de les set cavitats visitades i estudiades

Una part del material entomològic recollit al llarg de l'any 2011, en aquest cas parlem dels col·lèmbols cavernícoles, ha estat ja estudiat pels eminents biòlegs Rafael Jordana i Enrique Baquero, de la Universidad de Navarra (col·laborant-hi a més en Floren Fadrique), resultant que dintre dels dos-cents-deu exemplars capturats, han aparegut vuit diferents espècies, tres de les quals han resultat ser noves per a la ciència, podent descriure-les com a nous espècimens. Els resultats de l'estudi ja han estat publicats, en anglès, a la revista digital "on line" ZOOTAXA. Inserim tot seguit la presentació del treball; el resum i una fotografia. En aquesta recollecció també hi han col·laborat membres de la nostra Associacció (J. Pastor; A. Meseguer i Ll. Auroux) i també en C. Fontgivell delg rup CERAP de Riudoms.

De la revista Zootaxa, es poden consultar per Internet tots els resums dels treballs que es van editant, però resulta que dels articles complets només en podem veure i descarregar aquells en que l'autor ha fet efectiu un cert pagament, aproximadament uns vint-i-cinc euros per pàgina. En aquestes condicions, l'article resta a lliure disposició. Per això veurem, si la consultem, que al final dels títols dels articles, en alguns s'indica "OPEN", que són els que podem obrir del tot.

Una parella de col·lèmbols. La mida dificulta molt la seva fotografia i la captura

Un diplur campodeid amb un col·lèmbol.  Foto: Agustí Meseguer

Títol i resum, literal:

 Zootaxa 3502 © 2012 Magnolia Press

The collembolan fauna of Maestrazgo caves (Teruel, Spain) with description of three new species

RAFAEL JORDANA1,3; FLOREN FADRIQUE 2; ENRIQUE BAQUERO 1

1-Department of Zoology and Ecology, University of Navarra, PO Box 177, 31080 Pamplona, Navarra, Spain. E-mail: rjordana@unav.es; ebaquero@unav.es

2-Associació Catalana de Biospeleologia, BIOSP. Moreres, 3. 43890 L´Hospitalet, Tarragona. E-mail: biosp@hotmail.com

3-Corresponding author

Abstract

Three new species of cavernicolous Collembola belonging to genera Pygmarrhopalites and Oncopodura from five caves at El Maestrazgo (Teruel, Spain) are described: Pygmarrhopalites maestrazgoensis sp. nov., P. cantavetulae sp. nov. and Oncopodura fadriquei Jordana & Baquero sp. nov. In addition five other species have been found in the same caves: Heteromurus nitidus (Templeton, 1836), Pseudosinella encrusae Gisin & Gama, 1969 (second record of the species), Megalothorax minimus Willem, 1900, Protaphorura aconae Arbea & Jordana 1994 (second record of the species), and Schaefferia decemoculata (Stach, 1939) (sensu: Thibaud 1970). The explorations of cave fauna in these cavities has been carried out by the "Associació Catalana de Biospeleologia” under the sponsorship of CEMAT (Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense).

Key words: Collembola, Arrhopalitidae, Pygmarrhopalites, Oncopoduridae, Oncopodura, biospeleology, taxonomy

Un grup de col.lèmbols i dos diplòpodes iùlids.    Foto: Agustí Meseguer

Donem el nostre agraïment als autors de l'estudi morfològic: Rafael Jordana i Enrique Baquero perquè ens han donat una bona lliçó de com es pot arribar a fer un estudi tan complet com el que s'ha publicat, en un temps tant reduït. I és que quan es tenen ganes de fer bé les coses, tot surt brodat. En quant al Floren Fadrique, a més del mèrit de capturar la majoria dels col·lèmbols, ha portat a terme la tasca de la informació de totes les cavitats, així com les dades complementàries de biòtops i climatologia.

Les tres noves espècies:

Pygmarrhopalites maestrazgoensis sp. nov. Trobat a les següents cavitats: Cueva del Turcacho, Iglesuela del Cid; Sima de San Víctor i Sima de La Cija, Fortanete. El nom de l'espècie es refereix a la zona del Maestrat.

Pygmarrhopalites cantavetulae sp. nov. Trobat a les següent cavitat: Sima de San Víctor, Fortanete. El nom de l'espècie es refereix a l'antic nom romà de Cantavieja, població propera a la cavitat.

Oncopodura fadriquei sp. nov.Trobat a les següents cavitats: Cueva del Turcacho, Iglesuela del Cid; Sima de San Víctor i Sima de La Cija, Fortanete. El nom de l'espècie ha estat dedicat a Floren Fadrique.

Fotografia amb microscopi electrònic de la nova espècie Oncopodura fadriquei, extreta de la publicació. A baix, esquerra, veiem l'apendix (aqui es veu sortit endarrera, però normalment està sota el cos) que fan servir per impulsar-se i donar els salts per escapolir-se

Uns dels insectes que més dificultats presenten a l'hora de capturar-los, són precisament els col·lèmbols. La seva petita mida, alguns de menys d'un milímetre; el color blanc i quasi transparents (en molts d'ells), i el principal de tots: els salts que fan només que els hi acostem qualsevol estri de captura (poden ser de deu a quinze centímetres!).

El sistema més "tècnic" de captura és mitjançà un pinzell molt fi mullat amb aigua o alcohol, però...s'ha de tenir bon pols i fer-ho amb rapidesa. També dona bon resultat mullar el dit amb alcohol (i també va bé amb saliva) i posar-li el dit per sobre, amb cura de no xafar-lo. Tot i això se'n solen escapar quasi més dels que es capturen... Fer-o amb l'aspirador és un sistema segur per perdre l's o trpbar-los trencats.

Aquestes campanyes biospeleològiques al Maestrat també han donat alguna novetat més, però com encara estan en procés d'estudi, no en podem avançar res més. Haurem d'esperar.

Nº 143. Reproducció asexual en coleòpters cavernícoles

Recentment s'ha publicat un treball a la prestigiosa revista Animal Biodiversity and Conservation 35.1 (2012), que edita el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en que es descriuen tres noves espècie de coleòpters cavernícoles del gènere Cantabrogeus, de Cantàbria. Una de les tres resulta ser un destacat cas de reproducció asexual, ja que és l'únic representant hipogeu conegut de la família Leiodidae, que és partenogenètic.

Hi ha diverses formes de reproducció entre els animals: sexual i asexual. La partenogènesi és una forma de reproducció asexual que es fonamenta en el desenvolupament de cèl•lules sexuals femenines sense la necessitat d'haver estat fecundades. La descendència resultant és idèntica al organisme que la ha originat.

Vista aèria de la vall de la paleo-gelera del Miera i la zona de la cova de Covallarco, Cantàbria

S'ha arribat a la conclusió de que la descendència d'aquesta espècie és per partogènesi. Desprès d'examinar tots els 144 exemplars capturats i comprovant l'absència total de mascles, es va practicar l'examen cromosòmic, confirmant les suposicions. També la filogènia derivada de l'anàlisi de l'ADN confirma la independència i el valor com a nova espècie.

L'aïllament geogràfic - geològic d'aquesta espècie, podria haver motivat la seva extinció al no tenir contactes amb altres individus de la mateixa espècie dels voltants. Llavors, l'adaptació al sistema partenogenètic hauria estat l'únic sistema per perpetuar-se. Això sembla senzill, però la veritat és que també tenim molts exemples de petits aïllament geològics que han originat minses poblacions diferenciades en que la reproducció és sexual.

Glaceres quaternaries del masís de Castro Valnera. Situació de les coves de Covallarco i de Cayuela

S'insereix literalment i en la versió original de l'escrit, en castellà, el resum i algun dels paràgrafs del treball (en color blau), els que més poden interessar-nos en aquest reduïda nota. Per veure el treball complet, podeu cercar-lo a Internet.

Animal Biodiversity and Conservation 35.1 (2012)

Revisión del género Cantabrogeus
Salgado, 2000, con la descripción de tresnuevas especies hipogeas endémicasde la Cordillera Cantábrica(Coleoptera, Leiodidae, Cholevinae,Leptodirini)

J. M. Salgado, C. G. Luque, L. Labrada,J. Fresneda & I. Ribera

Resumen

Revisión del género Cantabrogeus Salgado, 2000, con la descripción de tres nuevas especies hipogeas endémicasde la Cordillera Cantábrica (Coleoptera, Leiodidae, Cholevinae, Leptodirini).— Se revisan las dos especies previamente descritas del género Cantabrogeus (Coleoptera, Leiodidae, Cholevinae, Leptodirini), y se describen tres especies nuevas: Cantabrogeus antimachus sp. n., C. cultellus sp. n. y C. fresnedai sp. n. Una de ellas (C.antimachus sp. n.) es triploide (3n = 33) y la primera especie partenogenética conocida de Leiodidae. Se analizan y se discuten las relaciones existentes entre los diferentes taxones a partir de los caracteres morfológicos externos y las estructuras de los aparatos genitales masculino y femenino, así como las áreas cársticas que colonizan las

diferentes especies en la zona cantábrica (NO ibérico). El análisis de datos moleculares (fragmentos de siete genesmitocondriales y nucleares) confirma la monofilia de Cantabrogeus y su proximidad filogenética con el género Fresnedaella, así como su inclusión dentro de la serie Quaestus, que es parafilética. La especie partenogenética (C. antimachus sp. n.) ocupa una posición derivada dentro del género Cantabrogeus, que, de acuerdo con estimas de la tasa de variación molecular basadas en estudios previos, probablemente se diversificó durante el Plioceno–Pleistoceno en las zonas cársticas cántabras, que son de una alta complejidad tectónica.

Etimología:

El nombre específico antimachus quiere destacar la característica más relevante de esta especie, la ausencia total de machos.

Les tres noves espècies. Esquerra: Cantabrogeus antimachus sp. n. ♀, cueva de Covallarco; Centre: C. cultellus sp. n. ♂, cueva de la Matorra IV; Dreta: C. fresnedai sp. n. ♂, cueva de La Peña Caborco

...Sin duda, la razón principal para establecer este nuevo taxon se debe a que es el único representante hipogeo de la familia Leiodidae que es partenogénetico. Esta afirmación se ha podido ratificar después de realizar numerosos muestreos, sin lograr la captura de machos en las diferentes trampas y en las diferentes zonas de la cueva (o de otras cuevas de los alrededores) en todas las estaciones del año y a lo largo de varios años. Hoy día se ha corroborado esta observación al estudiar la dotación cromosómica: presentan un número triploide de 33 cromosomas, en lugar de un número diploide de 22 cromosomas (20 + Xy (♂), 20 + XX (♀)) como en C. luquei y otras especies estudiadas del grupo de los  supraflagelados» (Angus et al., en prensa). Por otra parte, habría que añadir a lo ya señalado, la existencia de un claro aislamiento geográfico en los ejemplares de esta especie triploide (con una población compuesta en su totalidad por hembras partenogenéticas) al localizarse únicamente en un área muy reducida que está ligada a los primeros metros de las tres entradas de la cueva con características de oscuridad y elevada humedad. También el análisis filogenético realizado permite señalar la independencia de esta especie.

Distribución geográfica y ecología

La nueva especie, como ya se ha indicado, se ha localizado hasta el presente sólo en la cueva de Covallarco, de unos 2 km de longitud y enclavada al sur del macizo de Las Enguinzas (fig. 31). El aire de la cavidad se encuentra saturado de vapor de agua o está próximo a la saturación y la temperatura se encuentra entre 9 y 12ºC. La cavidad se

desarrolla en un área de poco más de 6 hectáreas. Se localiza en un afloramiento de rocas calizas del Aptiense (Cretácico inferior) que está claramente aislado, rodeado de materiales no carbonatados y compartimentado a su vez por una serie de fallas.

Segment genital i espermateca de la femella de Cantabrogeus antimachus sp. n. ♀, cueva de Covallarco

Filograma obtingut amb RAxML. En els nodus s'inclou el suport (bootstrap), quan és major del 50%. S'observa que tot el gènere Cantabrogeus, a dalt, està genèticament distanciat, dels altres tres gèneres

...Como se observa en el mapa geológico cuyo esquema se muestra en la figura 31, (no reproduït) las áreas cársticas de estudio están afectadas por una alta complejidad tectónica y aparecen claramente diferenciadas en función de su litología y morfogénesis (Portero & Ramírez del Pozo, 1978; Pujalte, 1979). Parece lógico pensar que estos fenómenos y procesos están relacionados con la convulsa historia geológica y paleoclimática de la región Cantábrica, con importantes episodios orogénicos y crisis climáticas, que han promovido la aparición de barreras de aislamiento geográfico que han influido en la diversificación del género Cantabrogeus.

...En cuanto al posible origen de la especie partenogenética C. antimachus sp. n., Kearney (2005), Lundmark (2006) y Lundmark & Saura (2006), al igual que otros autores, han sugerido que los patrones de la partenogénesis geográfica reflejan una asociación partenogénesis–ambiente, fuertemente afectada por disturbios como, por ejemplo, las condiciones adversas y vicisitudes extremas de los ciclos glaciares durante el Cuaternario, dado que las formas partenogenéticas fueron capaces de avanzar en tiempos relativamente recientes sobre las áreas cubiertas por glaciares, en tanto que las formas bisexuales estarían restringidas en áreas que nunca fueron ocupadas por glaciares (Hörandl, 2009). Es decir, la distribución remota o periférica de las especies partenogenéticas se debería esencialmente a que cada individuo es capaz de fundar una nueva colonia por sí mismo, y la partenogénesis animal podría surgir como respuesta a las peculiares adaptaciones o deficiencias de sus progenitores sexuales, compensadas esencialmente por una capacidad colonizadora superior. Aunque podría ser también que lo observado hoy en la naturaleza sea sólo una etapa en un proceso de separación geográfica (aislamiento) que se da muy lentamente, produciendo así una ilusión de coexistencia entre formas sexuales y sexuales.

Esperem que aquestes adaptacions no ens passin a nosaltres...

Aixó m`ha fet recordar aquell vell acudit que diu:

En el bar d'un petit poblet mexicà hi ha dos homes a la barra i un li diu a l'altre: En aquest poble tots som molt mascles, responent l'altre doncs en el meu som meitat homes i meitat dones i ens ho passem d'alló tan bé.

Nº 142. Biospeleòlegs a l'ombra

Pocs dies fa que vaig veure un programa de TV en que es deia que hi havien porters de futbol, els segons porters d'un equip, que es passaven quasi tota la seva vida esportiva a l'ombra del porter titular.

Ricard Alsina, l'amic d'estudis que em va iniciar en l'espeleologia. Foto d'inicis dels anys 1960

Nota prèvia: He inserit les fotos d'alguns dels companys més representatius entre els meus inicis, el 23 de maig de l'any 1963 de la ma d'en Ricard Alsina, fins l'any 1970.

Isidre G. Urgellés. Va ser el que em va iniciar en la biospeleologia. Foto: cv. del Tendo, Montsià, 1965              

El cas de la biospeleologia no és gens diferent. Necessitem que ens instal·lin la cavitat; ens eixamplin els passos; ens assabentin de quines són les galeries més humides, etc. Però també hi ha sempre la persona, a vegades anònima, que resulta que durant una exploració ha vist un bitxo corrent per la paret i li ha fet una fotografia o en el millor dels casos ha intentat la cacera sense tenir cap estri adient i ha acabat traient-lo a l'exterior embolicat en un paper o dins d'una caixa de llumins.

També hi ha el personal que acompanya a l'especialista encarregat de la bio, que també captura fauna, però que tot acaba "centralitzat"  pel "cap"biospeleòleg que és el que va al museu i fa i desfà al seu gust (això és estil literari, no us ho preneu al peu de la lletra). Tot això no es refereix a ningú en particular, ni fins i tot a ningú en general, però també es veritat que sempre hi ha hagut aquests actors secundaris que no apareixen als crèdits.

Mª Lluïsa Alberich, la meva esposa que tant ha col·laborat en exploracions i recollida de fauna.                                             Foto: Cv de Aso, Osca 1974

Emili Devenat del GIE (dreta), un dels primers companys d'exploracions. Ja no el tenim entre nosaltres.                                        L'altre sóc jo   Foto: avenc Emili Sabaté, 1964 

Francesc Sas (dreta), l'amic organitzador de grans expedicions.  Esquerra, Toni Torné.                                                               Foto: Immersió en la cova del Bolugo, Asturies 1989

En el meu cas sempre he tingut la gran sort de treballar en equip amb companys i amics que sempre m'han facilitat la tasca de recerca i captura de fauna. En ocasions no els ha importat anar a fer una petita cavitat amb poc o cap interès per tècniques verticals, o pel poc recorregut de cova, per cercar un espècimen que fa falta a la col·lecció del museu o per ajudar a un entomòleg que està treballant en un determinat grup i que necessita aquella espècie per poder acabar un estudi genètic o una nova descripció. I és que sense ells, no si hauria pogut anar i assolir el material necessari.

Joan Pallarés (esquerra) i Eduard Pagés, que ja no està entre nosaltres (dreta).    Foto: Solencio de Bastaras, 1970

Mateo Gorraiz, un amic incondicional    Foto: Solencio de Bastaras, 1970

Sempre he tingut bons col·laboradors sense els que a ben segur mai hauria pogut fer l'activitat i la recerca que he portat a terme.

En que jo hi hagi col·laborat, poques troballes importants s'haurien produït de no ser per l'amistat, col·laboració i treball en equip amb els meus companys, alguns d'ells ja ens han deixat, I és que els anys van passant...

Jaume Bley, un actiu biospeleòleg que també ens va deixar prematurament.  Foto: Solencio de Bastaras, 1970

A ben segur que no hi són tots, però sempre s'ha de triar per no fer-se pesat. Més endavant també he tingut, de fet tinc, grans amics i col·laboradors, però això ja és una altre història.

Nº 141. Un nou Aphaenops en una cova de Villanúa, Pirineu d'Osca

-Villanúa, a la riva del riu Aragón, gaudeix d’un sistema subterrani molt important …i encara per treballar-hi molt! Entre la població (950 m. snm.) i la zona de Collarada (2886) hi ha un desnivell de 1900 m que algun dia ens podria donar sorpreses, ja que a les planes superiors hi ha importants cavitats verticals i al nivel inferior, a les tres cavitats principals de Villanúa, hi ha cursos actius d’aigua. 

-Aphaenops: Gènere de coleòpters cavernícoles (Coleoptera: 

Carabidae: Trechini). Dins del gènere comú, hi ha varis subgèneres:

Cerbaphaenops, Geaphaenops, etc.

A la part baixa, Villanúa.  A dalt, el pic de Collarada

Aquest és un dels molts exemples de cavitats que des de fa molts anys han estat visitades amb una certa regularitat per biospeleòlegs sense cap resultat de novetats i que en una posterior visita s´ha trobat una nova espècie cavernícola. Aixó vol dir que sempre podem esperar sorpreses de qualsevol cavitat per coneguda que sigui.   

Aphaenops loubensi de la sala de la Verna (Piérre Sant Martin)

Historia de les activitats biospeleològicas a la zona:

-1905 i 1914: Jeannel i Racovitza van visitar la Cueva de las Guixas

-A partir de l’any 1959 i durant uns deu anys seguits van treballar per Borau i Villanúa diversos grups espeleològics francesos de Nancy: la Fédération Regionale Spéléologique i el Cercle Lorrain de Recherches Spéléologiques, amb els que varem coincidir a Villanúa l’any 1965. Un dels membres, Dumont, va recollir un exemplar de Geotrechus a la cova de las Guixas, també anomenada cueva Vieja,  que el Dr. F. Español sempre deia que era una nova espècie, però sembla que esperava tovar-ne algun exemplar més, ja que era una femella, però l'any 1977 la va descriure amb l'únic exemplar que es coneixia: Geotrechus dumondi

-L'any 1965 l'Oleguer Escolà i jo (en Lluís) estàvem a Jaca. Ell fent una estada al Centro Pirenaico de Biologia Experimental que dirigia el Dr. Enric Balcells i jo fent la "mili" a Jaca i Candanchú. Havíem visitat en més d'una ocasió les varies coves dels voltants de Villanúa, sense cap resultat destacat

-Els anys 1983 i el 1984 vaig repetir la visita amb altres companys que també cercaven fauna. I res de res

-Per fi, l'any 2009, en una visita de Charles Bourdeau, Arnaud Faille i Javier Fresneda, van capturar aquest nou trèquid: un Aphaenops a la cueva Nueva, també dita cueva de Esjamundo, a tocar mateix de Villanúa

Els "tres tenors" (amistosament m'he pres la llibertat de batejar-los amb aquesta semblança lírica, ja que són tres i tenim la sort que dos d'ells, l'Arnaud i en Javier, són membres de la nostra Associació) treballen activa i conjuntament amb la fauna del Medi Subterràni Superficial -MSS- i amb la fauna cavernícola i són protagonistes de grans descobriments. Ara ens han delectat amb un nova troballa de fauna subterrània. Aquesta vegada sobre un nou coleòpter cavernícola del gènere Aphaenops. Aquest gènere és un dels més representatius dins dels coleòpters pirinencs de la nostra biospeleologia, en part per la seva gran adaptació al medi que l'ha dotat d'una forma molt estilitzada pel seu cos deprimit; allargat i per les seves llargues extremitats de potes i antenes. De fet, sempre se'l fa servir de referència al descriure o parlar de coleòpters que posseeixen aquestes característiques dient que ...té una forma aphaenopsiana...

Una de les espècies més emblemàtiques és l'A. loubensi (descrit per R. Jeannel l'any 1953) dedicat al precursor Marcel Loubens, mort l'any 1952 durant l'exploració de la, llavors, cavitat més fonda del món: la Piedra de San Martin.

Remarcat en groc, àrea de distribució del gènere Aphaenops (Aphaenops) al pirineu

Dins la descripció expliquen que tots els exemplars capturats ho han estat sobre el terra sorrenc sec de les galeries, fet excepcional ja que fins ara totes les espècies del gènere Aphaenops sempre s'han trobat el llocs de molt alta humitat i amb la presencia d'aigua, amb degoteigs o colades amb pel·lícula d'aigua i fins i tot sobre gel,  ja que són altament higròfils.

Topografia de la cueva de Esjamundo (cueva Nueva)

La descripció es va publicar l'any 2010 a la prestigiosa revista Zootaxa, referència: Zootaxa 2566: 49-56 (2010). S'insereix literalment el títol i el resum.

A new species of blind Trechinae from the Pyrenees of Huesca, and its position within Aphaenops (sensu stricto) (Coleoptera: Carabidae: Trechini)

ARNAUD FAILLE 1,2; CHARLES BOURDEAU 3 & JAVIER FRESNEDA 4,5

1-Muséum National d'Histoire Naturelle, C.P.50, UMR 7205 du CNRS / USM 601 "Origine, Structure et Evolution de la Biodiversité", Département Systématique et Evolution, Bât. Entomologie, 45 rue Buffon, F-75005 Paris, France.

E-mail: faille@mnhn.fr

2-Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), Passeig Maritim de la Barceloneta 37-49, 08003 Barcelona, Spain

3-Charles Bourdeau, 5 chemin Haut-Fournier, F-31320 Rebigue, France. E-mail: charles.bourdeau@gmail.com

4-Javier Fresneda, Ca de Massa, 25526 Llesp - El Pont de Suert, Lleida, Spain. E-mail: ffresned@gmail.com

5-Museu de Ciències Naturals (Zoologia), Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona, Spain

Abstract

A new trechine species Aphaenops parvulus sp. n. (Carabidae, Trechini) is described from Esjamundo cave in the Pyrenees of Huesca, Spain. The new species belongs to the subgenus Aphaenops (sensu stricto), but differs from its closest congeners by the small size—it is the smallest species of the group—and characters of the aedeagus. Moleculardata based on fragments of a mitochondrial (COI) and a nuclear (LSU) genes recognised Aphaenops parvulus sp. n. as a sister taxon to A. eskualduna Coiffait.

Aphaenops eskualduna is reported from Spain with precision for the first time.

La nova espècie Aphaenops parvulus (parvulus es refereix a que és l'Aphaenops de mida més petita de tots).              Foto de la descripció

Una de les galeries de la cueva de Esjamundo.    Foto Ll. Auroux

Esperem més novetats d'ells!

Nº 140. Un antic-nou Aphaenops de l'avenc ERE

En què quedem: antic o nou? Deixeu-me que us ho expliqui

Valentí Zapater.  Foto: Web GRIFONE

El 9 de setembre de l'any 1989, en Valentí Zapater va recollir un exemplar d'un coleòpter cavernícola dins l'avenc ERE, Ansó, Osca. El seu posterior estudi va acabar determinant-lo com Aphaenops ochsi cabidochei, passant a la col.lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

El Dr. Arnaud Faille, del que en parlem sovint per la seva gran labor d'exploració espeleològica i d'estudi entomològic, principalment de fauna cavernícola, en una estada a Barcelona va examinar el material del grup dels Aphaenops (coleòpters cavernícoles altament evolucionats dins la fauna subterrània) de la col.lecció del museu i va poder comprovar que un dels exemplars (precisament el que hem esmentat abans), presentava detalls diferenciadors que mereixien aprofundir en el seu estudi. El resultat ha estat un èxit. Es tracta d'una nova espècie. Estava mal determinat!

El treball corrector ha estat publicat l'any 2011 a la prestigiosa revista Bulletin de la Société entomologique de France, sent-ne els autors el ja dit Arnaud Faille i en Charles Bordeau. Tots dos són francesos i des de fa molts anys en moltes ocasions treballen en conjunt fent campanyes espeleològiques pel sud de França i pel nord de Catalunya i d'Osca. La nova espècie ha estat dedicada a Xavier Fresneda, un gran especialista en coleòpters subterranis: cavernícoles i del Medi Subterrani Superficial, que també col·labora molt sovint amb els dos autors en estudis i sortides de camp.

Arnaud Faille - Charles Bourdeau a la porta del túnel de la Verna

Les determinacions errònies no són un cas extraordinari. Bé sigui per les presses, o per la manca de coneixement del material estudiat, porta a una mala determinació. Aquell material, amb la seva etiqueta amb el nom equivocat, pot  permaneixer dins les caixes del museu anys i anys (en aquest cas vint i dos anys!) fins que algun especialista fa una revisió del gènere, o el compara amb material més recent i així es pot adonar de l'errada.

Aquest coleòpter, un de sol, és una femella i està en un relatiu mal estat, com es pot apreciar a la foto. Diuen textualment els autors dins del treball:

L'état de l'unique connu laisse à penser qu'il a été collecté mort, mais les caracteres discriminants sont observables sans ambiguïté. Si l'étude des Trechinae passe bien souvent par l'étude de l'édéage du mâle, cette nouvelle espèce est suffisamment distincte morphologiquement pour permettre de la décrire.

Traducció del francès:

L'estat de l'únic exemplar conegut fa pensar que va ser recollit mort, però els caràcters discriminants es poden observar sense ambigüitats. Si l'estudi dels Trechinae (la família a que pertanyen els Aphaenops) passa ben sovint per l'estudi de l'edeagus (membre genital masculí), aquesta nova espècie és morfològicament prou diferent com per poder-la descriure.

La nova espècie: Aphaenops fresnedai

F. Fadrique;   J. Comas  i   X. Fresneda 

El treball ha estat publicat l'any 2011 a la prestigiosa revista Bulletin de la Société entomologique de France, sent-ne els autors el ja dit Arnaud Faille i en Charles Bordeau. Tots dos són francesos i des de fa molts anys en moltes ocasions treballen en conjunt fent campanyes espeleològiques pel sud de França i pel nord de Catalunya i d'Osca. La nova espècie ha estat dedicada a Xavier Fresneda, un gran especialista en coleòpters subterranis: cavernícoles i del Medi Subterrani Superficial, que també col·labora molt sovint amb els dos autors en estudis i sortides de camp.

Transcripció textual del principi de la descripció:

Bulletin de la Société entomologique de France, 116 (3), 2011 : 261-267.

Une nouvelle espèce de Trechinae troglobie du versant sud

des Pyrénées (Coleoptera, Carabidae, Trechinae)

par Arnaud FAILLE* & Charles BOURDEAU**

* Staatliche Naturwissenschaftliche Sammlungen Bayerns, Zoologische Staatssammlung, Muenchhausenstr. 21,

D - 81247 Munich, Allemagne

** 5 chemin Haut-Fournier, F - 31320 Rebigue charles.bourdeau@gmail.com

Résumé. - Aphaenops (Aphaenops) fresnedai n. sp., nouvelle espèce de Carabidae souterrain d'une grotte de haute altitude des Pyrénées de Huesca (Espagne), est décrite. Le seul exemplaire connu présente un certain nombre de caractères morphologiques particuliers, chétotaxie élytrale et conformation du labre notamment. Cette espèce est morphologiquement proche de A. ochsi cabidochei (Coiffait, 1959) et A. valleti Casale &; Genest, 1986, deux espèces présentes dans la même région.

L'avenc ERE.      Foto Joan Montoya

Aphaenops pluto.      Foto de la web: abela.ariegenature.fr d’Alain Bertrand

A tall de curiositat, donat que no és habitual que en treballs entomològics es prenguin aquestes "llibertats", s'insereix una figura del llibre Fauna cavernícola i intersticial de la Península Ibèrica i les Illes Balears, del nostre company Xavier Bellés. Compara un coleòpter, que molt bé podria ser d'un Aphaenops com del que parlem, am el disseny estructural d'una nau de l'espai. Per que quedi clar, jo estic molt d'acord en aquests tocs d'humor.

L'alt grau d'adaptació al medi subterrani i la gran evolució dels Aphaenops els ha portat a unes formes força curioses. La seva Font d'alimentació són petits insectes, també cavernícoles, als que atrapen de viu en viu. Posseeixen molts òrgans sensitius d'olfacte i de moviment-vibracions, cosa que, reforçat amb les enormes mandíbules i la gran llargada de potes i antenes, els fan una "màquina de matar". Potser si la seva mida, en lloc d'un parell centímetres fos de mig metre, no podríem fer activitats a les cavitats colonitzades per ells. Veieu si no a la darrera foto els detalls de les peces bucals.

No serà aquesta la darrera noticia que comentarem dels descobriments de l'Arnaud & Charles...