Nº 176. Racons i vistes curioses del museu 1 (4)

A la dreta, Francesc Español, acompanyar pel seu amic i gran col·laborador Isidre G. Urgellés. Foto: inicis dels 70 

Francesc Español, a la dreta. Quan parlem del museu, ell sempre ha d’estar en primer lloc.

Aquest article no tractarà directament el tema biospeleològic, sinó l’ambient del museu que envolta els laboratoris, els arxius, etc., i molts detalls que, en principi poden passar desapercebuts al visitant, o que senzillament no hi té accés. El material disponible es presentarà en quatre post independents. Avui, el primer.

La façana del museu, dins del Parc de la Ciutadella

Façana a l’interior del Parc de la Ciutadella. Bastants anys enrera, aquesta, ara no funcional, era l'entrada del públic, mentre que l’actual, la del costat del Passeig Picasso, no era practicable. Veiem el cartell que indica"Castell dels tres Dragons". Aquest és el nom popular amb què es va conèixer l’edifici modernista (Lluís Domènech i Montaner) que va tenir per finalitat inicial, contenir un restaurant amb motiu de l’Exposició Universal del 1888.

Detall de la porta, amb el rètol

L'actual porta principal del museu, la del Passeig Picasso

Entrada al museu, pel costat del Passeig Picasso. Aquesta és ara l’entrada oficial del museu. També ho va ser quan era el restaurant, i en èpoques posteriors, segons veiem a l’antiga fotografia de l’any 1902. Encara conserva el rètol MUSEU DE ZOOLOGIA, antic nom, sent l’actual, Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Antiga fotografia de l'any 1902 de l'actual entrada principal

El vehí edifici de l'Hivernacle

Una bona perspectiva de l’Hivernacle, vist des d’una finestra del museu. Aquesta construcció, contemporània amb el museu, tenia per finalitat contenir plantes que havien d’estar en condicions de temperatures càlides, protegides dels freds hivernals. A la dreta i darrere de l’hivernacle, es pot veure el Museu Martorell o de Geologia, també contemporani amb els anteriors. El Martorell va ser en els seus orígens la seu de les col·leccions de mineralogia, botànica i zoologia, fins que aquestes es van distribuir en tres estaments amb edificis independents

Detall dels merlets que coronen l'edifici i els escuts de ceràmica

Merlets i escuts ceràmics que circumden l’edifici. Els merlets és el que dona l’apariència d’un castell amb aquests sortints per a la seva defensa. Els escuts-plafons mostren animals, plantes i d’altres.

Un fragment del vitrall

Vitrall (modern) situat a l’escala que, des de l’entrada principal porta al sotan.

Escultura de forja

Forjat en acer. La figura representa un gall (també pot semblar una mena de drac). Fotografia d’una exposició de l’any 2008. Planta baixa, sala on hi havia l’esquelet de la balena.

L'esquelet de la balena en el seu antic emplaçament dins el museu

L’esquelet de balena, una de les peces més clàssiques i populars del museu. Ara està dipositada al sostre de l’escala d’entrada del Museu Blau del Fòrum.

Espai interior que comunica la planta baixa amb els pisos

Escales, per la part interior de la façana de la porta de l’interior del Parc de la Ciutadella. Abans d’unes reformes en què es va instal·lar ascensor, als pisos només si podia accedir per aquestes escales.

Una de les antigues vitrines amb les col·leccions

Primer pis. Una de les antigues vitrines de l’exposició del primer pis. Moltes de les peces han estat traslladades al Museu Blau, ja que ara l’edifici ja no conté exposicions al públic.

El sostre de la sala d'exposicions del primer pis

El sostre de la sala d’exposició del primer pis. Biga circular d’acer reblonat i pintures originals policromades del sostre, que només se´n conserven en una petita zona.

Contrallum al segon pis

Al nivell del segon pis, passadís que envolta la planta, els armaris de les col•leccions d’insectes i la barana d’acer forjat.

Foto cedida de l'arxiu familiar de la família Español

Aquest bloc acaba també amb una menció a Francesc Español. Una foto d'en Isidre G. Urgellés durant una campanya a Castelló, en que anaven a la cova Cerdanya, l'any 1966.

Nº 175. Propera expedició Atlas 2013 al Marroc

En Brahim, al centre, entre les seves germanes i germà. Ell va ser el nostre guia a Aït Mehammed l'any de la foto: 1968

Continuant amb la tradició dels estudis biospeleològics al Marroc, aquest estiu està prevista la 16ª expedició del Projecte de Biospeleologia Atlas. Com a recordatori cal dir que aquesta tasca es va iniciar l’any 2001, havent-hi anat cada any una vegada, i en alguns anys dues.

Posició de les zones previstes a visitar en aquesta expedició

Enguany la previsió de les zones a visitar és:

-1: Zona d'Oujda, al NE del Marroc. Molt interessant per ser un lloc molt poc conegut pel que fa a fauna subterrània

-2: Zona d’El Ksiba, al centre del Marroc

-3: Zona d’Aït Mehammed, al centre del Marroc. Donada la importància de la fauna d’aquest lloc, hi farem una campanya intensiva per intentar retrobar determinades espècies de coleòpters cavernícoles. Amb aquesta finalitat, a més de la visita dels expedicionaris que habitualment van en cotxe, un segon grup anirà amb avió per una estada de vuit dies en aquest lloc

-4: Nord d’Agadir, per Imouzer des Ida-ou-Tanane, per sobre i a prop d’on hi ha la coneguda cova Win Timdouin (20 Km de recorregut)

La boca de la Ifri n'Taouya. Foto F. Fadrique 2012

La darrera topografia coneguda de la Ifri n'Taouya, 2007

Dates:

Del 22 d’agost fins el 12 de setembre, tot i que sempre pot haver-hi alguna petita correcció de darrera hora.

Participants:

-Grup que viatjarà en cotxe durant tota l'expedició: Floren Fadrique; Carles Fontgivell i Alberto Sendra, que hi passaran les tres setmanes completes.

-Grup que només participarà en la zona d’Aït Mehammed, viatjant amb avió fins Marrakech i seguint amb un vehicle de lloguer: Agustí Meseguer; Jordi Comas; Francesc Alfambra i Lluís Auroux, destinant-hi vuit dies.

Els dos grups es retrobaran a Aït Mehammed, treballant en conjunt. 

Les cavitats més importants, per a nosaltres, seran la Ifri n’Taouya (3.500 m rec.) i la Ifri du Caïd (1.160 m rec.), ja que són on habita la fauna desitjada, tot i que hi ha un total d’una quarantena més de cavitats per les rodalies, algunes de les que també es preveu accedir-hi.

Ifri n'Taouya. Foto de l'expedició de l'any 1968-1969

Al llarg dels anys de recollir fauna i trobar algunes noves espècies, els estudis dels especialistes necessiten més material per poder determinar mercès als estudis genètics, els orígens d’aquesta fauna, però ha de ser fauna que immediatament de ser obtinguda, ha de ser conservada en unes condicions molt estrictes que permetin tota aquesta serie d’anàlisi.

A la zona de Aït Mehammed hi ha diferents espècies de coleòpters que s’han resistit a ser retobades: Subilsia senenti, descoberta l’any 1966; un sol exemplar de pselàfid tovat l’any 1969 que sembla nou però no pot ser descrit fins que aparegui el mascle, i dues espècies del gènere Domene, una descoberta l’any 1968 amb un sol exemplar i que fins ara no ha estat retrobada, i una segona espècie descoberta en el decurs de l’expedició del 2012, també un sol exemplar femella.

Netejant-se en un toll. Al darrera la boca de la Ifri du Caïd. Foto F. Fadrique, 2012 

La darrera topografia coneguda de la Ifri du Caïd, 2007

Al llarg de les 15 expedicions realitzades fins ara al Marroc en aquest Projecte de la nostra Associació, s’ha estat a Aït Mehammed un total de cinc vegades. Tot i que s’han anat fent descobertes, els resultats generals han estat sempre molt minsos. Realment és una zona que històricament per a la bio catalana ha donat descobriments molt importants, però molt en compta gotes i amb molts pocs exemplars.

Les condicions de les cavitats, tant climàtiques com de biòtops, són excel·lents: Molta aigua, guano, temperatura, humitat, etc., però es tracta d’un tipus de fauna que és molt escassa, potser perquè el seu lloc de vida més habitual siguin la xarxa de fissures impenetrables per a nosaltres, deixant-se veure en les galeries més espaioses només de tant en tant.

Tot això ens ha fet decidir a emprendre enguany una actuació de “xoc”, una activitat més intensiva per veure de tenir més èxit en les captures. Aquest any hi anirem més expedicionaris i hi passarem més temps a la dita zona, per veure si d’una vegada per totes tenim l’èxit desitjat.

Nº 174. El Departament d'Artròpodes del Museu

Una de les torres del museu, uns de les dues en que s'ubica el Departament d'Artròpodes

Diversos membres de l'Associació Catalana de Biospeleologia, ens reunim al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Parc de la Ciutadella) molts dimarts al matí, per estudiar la fauna recollida en el decurs de les sortides, entregar aquesta fauna per guardar-la al museu, consultar les col·leccions entomològiques del museu (principalment coleòpters), sol·licitar el préstec d'alguns exemplars de coleòpters per fer els estudis a casa, demanar algunes caixes d'insectes de la col·lecció del museu, per fer les fotografies necessàries per publicar treballs, consultar llibres i revistes de la biblioteca, fer fotocòpies d'alguns treballs, etc. Totes aquestes tasques no les podríem fer sense la col·laboració del personal del Departament d'Artròpodes i de la Biblioteca.

En ocasions també ens reunim al Museu Blau (Fòrum), a l'àrea reservada per  les diferents Associacions que a més de la nostra col·laboren amb el museu; Malacologia, Lepidopterologia, etc., per preparar activitats o fer reunions. Aquí hi tenim un espai reservat per la nostra associació i també un armari-arxivador, un ordinador per treballar i un magatzem per guardar-hi documentació, separates i material divers.

Berta Caballero, en primer terme a la dreta

El Departament d'Artròpodes està estructurat amb el següent personal:

-Dacha Atienza. Cap de Col·leccions, Recerca i Documentació

-Eulalia García-Franquesa. Cap de Col·leccions

-Berta Caballero i Glòria Masó. Conservadores

-Jordi Agulló. Gestió Científica de Recerca i de Col·leccions

-Neus Brañas i Mireia Nel·lo. Personal de reforç (de l'empresa DOC6) per a les tasques documentalistes.

Glòria Masó

Jordi Agulló, dreta, i Miquel Prieto 

Mireia Nel·lo

A més, hi ha col·laboradors com:  

-Miquel Prieto. Col·laborador especialista, per documentació i Recerca, amb dedicació als coleòpters

-Jorge Mederos. Col·laborador científic, especialista en dípters i amb dedicació a la recerca.

Al museu, una de les principals feines que els ocasionem nosaltres és recepcionar el material, majoritàriament cavernícola, que els portem de les nostres activitats espeleològiques. Una part arriba de les sortides del "Grup dels Dijous" (organitzat pel company Josep Manel Victòria), en el que hi ha participants habituals que recullen fauna cavernícola, sent en Josep Pastor i en Jordi Comas els que s'encarreguen de la seva entrega al museu.

Per facilitar la labor, nosaltres procurem entregar la fauna ja neta i en tubs independents per cada ordre: les aranyes en un tub, els isòpodes en un altre, etc.

A partir de la entrada al departament, s'omplen uns fulls en els que queda constància de cada tub (que conté fauna d'un sol ordre), de la data, cavitat, població, recol·lector i nombre d'exemplars que conté. Així el material queda enregistrat amb un codi que servirà per a la seva futura identificació al llarg dels anys.

El material pot ser que s'estudi-hi per especialistes del propi departament o bé que s'hagi d'enviar a d'altres, de Barcelona, Badalona, Pamplona, Alacant, València, etc., segons el lloc de treball de cada especialista. En aquest darrer cas, els exemplars són lliurats prèvia acceptació del treball i compromís de retorn del material després del seu estudi (s'accepta que una part resti en  la col·lecció del que ha realitzat l'estudi)   

Neus Brañas, en primer terme. Al darrera i d'esquerra a dreta, J. Comas; F. Fadrique i J. Mederos

Amador Viñolas

En Amador Viñolas, és un gran col·laborador del Departament d'Artròpodes, a on hi desenvolupa, quasi diàriament, una gran tasca sense interès de lucre (tanmateix com nosaltres). És un gran especialista en coleòpters de les famílies dels anòbids (els corcs de la fusta) i tenebriònids Amb ell hi tenim molts canvis d'opinió sobre temes del nostre interès.

A més de nosaltres, també visiten sovint el Departament d'Artròpodes altres col·laboradors especialistes en diversos grups de fauna, la majoria exterior, tot i que n'hi ha que també estudien els representants que viuen o es refugien dins de cavitats sense arribar a ser estrictament cavernícoles, com és el cas, per posar un exemple, de les papallones.

Azucena Berná

Biblioteca:

Un complement imprescindible per a les nostres tasques, és el Departament de Biblioteca. Està estructurada així:

-Montserrat Navarro, Cap del Centre de Documentació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

-Azucena Berná i Mª José Saura, Bibliotecàries

Totes elles, amb la seva constant amabilitat i paciència, ens faciliten la documentació que nosaltres necessitem: llibres i revistes especialitzades que elles mantenen ordenades i disponibles per consulta, així com tenen cura de la sala de la biblioteca i de l'ordinador de treball. Des d'aquí, el nostre agraïment per la seva amable i amistosa col·laboració.

María José Saura

Una de les fotografies que es fan al Departament per enviar a especialistes. En aquest cas un isòpode cavernícola 

Una reunió de la nostra Associació amb els membres del Departament, a la Biblioteca

Per cert: Si algú interessat en biospeleologia vol conèixer el Departament, podem acordar-hi una visita. Només cal contactar-nos al nostre mail: biosp@hotmail.com 

Nº 173. Activitats del Dr. Francesc Español, l’any 1948

En anteriors posts, hem anat inserint un recull de les activitats d'en Francesc Español en el àmbit biospeleològic en diferents anys de la seva vida. Aquesta informació ha estat recollida d'uns escrits de la la seva pròpia ma que aparegueren durant labors de neteja i reorganització del Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Després de les labors d'ordenació, tots els escrits han entrat al Fons Històric del museu.

Exemple d'una de les pàgines, la corresponent a primers d'octubre del 1948

Fins ara, s'havien editat les activitats dels anys 1934; 1935; 1951; 1952; 1962 i 1963. Avui es recull l'any 1948.

Aquests resums editats, només tracten de les activitats espeleològiques i biospeleològiques que es citen en els escrits, així com d'algunes situacions curioses pròpies de l'època dels textos. 

Totes aquestes persones que el visitàven al museu, eren amics seus

Un col·laborador d'Español va ser en Vicens Olivella i Miquel (Barcelona, 1931 - Casablanca, 2009), que vivia a Casablanca des de feia molts anys, però que de tant en tant visitava Barcelona, i el museu. D'afició era entomòleg, no es dedicava a la biospeleologia, però tenia molta relació amb Español, consultant el molt material que havia anat recollint al llarg dels anys. Des d'aquí el nostre record a una persona que encara que lluny tenia en molta estima i enyorança a Catalunya.

L'Olivella va anar a viure al Marroc, però sempre va seguir en contacte amb Español

L'Olivella, al centre, en la seva darrera visita al museu

El citat Palaus, tenia la coneguda botiga de "Ciències Naturals" a la plaça Reial 

Español, en ausència del director, s'ocupava de les funcions corresponents 

En Joan Vives, de Terrassa, gran especialista en coleòpters caràbids, era un bon amic d'Español

Entre altres, en Joaquim Mateu, amb qui va fer grans expedicions 

Una de les excursions amb els seus habituals col·laboradors d'expedicions

A Terrades hi anaven sovint per capturar el coleòpter cavernícola Zariquieya troglodytes 

Español enviava material a d'altres especialistes, en aquest cas a Jeannel. Es va descobrir un nou coleòpter pselàfid: Un nou gènere i nova espècie

En Jesús Elósegui tenia molt interés amb la biospeleologia

Un altre gran col·laborador interessat en la recol·lecció de fauna va ser en Jesús Elósegui, del grup d'espeleologia Aranzadi, que a més de participar en expedicions amb Español, també recollia espècimens de les seves sortides i els enviava a Barcelona.    

Recollida de material a l'avenc de l'Esquerrà

L'històric Francesc Vicens, a més de les grans exploracions de l'època, en ocasions també recollia fauna. En aquesta anotació Español ho cita, i a més, en Vicens també era un dels habitual en visitar el museu.

Preparació d'un lot de material pel museu de Budapest

Un cas molt habitual en aquells anys, era l'intercanvi de material entomològic amb altres països. Si per enviar un paquet, encara que fos petit, a un altre país, s'havia de fer paperassa i comptar amb la duana, molt pitjor era si el país era socialista, comunista, etc. Aquí veiem com es feia per no tenir que enviar-ho per correu. El receptor havia de ser el Dr. Kaszab de ...Budapest!

-Primer és tramés pel Sr. Aubert, des-de el museu de Barcelona, a Schmid de Laussane, Suissa. Aquest Aubert era atès en moltes ocasions per Español per consultes sobre coleòpters.

-Després, en Schmid ho entregava a un col·lega seu

-Per fi, el col·lega era  l'encarregat de portar-ho a Budapest a mans d'en Kaszab del museu d'aquesta ciutat.

...temps era temps...

Español enviava molt material d'isòpodes a Vandel

Español i els seus colaboradors, quan visitaven cavitats, no sols recollien coleòpters, que era el que més preferia, sinó també altres grups que després enviava als especialistes que coneixia. Aquí tenim un exemple: tot el procés de preparació del material existent al museu i que Español envia (a través d'en Negre, aprofitant un dels seus habituals viatges a París) al gran especialista Albert Vandel per al seu estudi. Aquest material va representar l'inici d'una serie de treballs sobre els isòpodes cavernícoles, principalment de Catalunya, base pels actuals estudis.

Preparació d'un treball sobre dos nous coleòpters cavernícoles i el títol del treball publicat

Trameses de material entomològic a diferents països del món

Esperem poder aconseguir més documentació històrica.