divendres, 6 de març de 2009

Antoinella: el motiu de les expedicions. 1ª part (de 2)

Com un gènere de coleòpters (Antoinella) és el nostre alicient per anar al Marroc

Introducció:

La primera expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, com totes les primeres, era més una presa de contacte que esperances de trobar res d'interessant. Però ves per on, ja vam tenir la sort de trobar una nova espècie de coleòpter cavernícola del gènere Antoinella. Però resulta que en la segona expedició van ser dues les noves troballes del mateix gènere. Al llarg de 10 expedicions, podríem dir que el "leiv motiv" de cada sortida ha estat la recerca d'aquests caràbids cavernícoles. El total d' Antoinella noves trobades en l'actualitat és de sis, a les que s'hi han d'afegir més novetats, tant d'aquest ordre dels coleòpters, com d'altres.

En aquest article exposo la història des del descobriment del gènere fins a dia d'avui.
El primer espècimen, trobat el 1935 a la cova Ghar Chiker i estudiat per Antoine, va ser classificat i situat amb dubtes dins del gènere Duvalius; D. groubei. Posteriorment, un anàlisi més acurat de Jeannel, ho va ascendir l'any 1937 a un nou gènere: Antoinella, dedicat al biòleg francès Antoine.

Fins al 1953, tan sols es coneix una espècie: A. groubei. En aquest any, un espeleòleg, sembla d'origen francès, (André Saliba) troba a l'Ifri des Ouled Ayach, un avenc de uns cent quaranta metres de fondària, una Antoinella diferent. L'estudi revela un exemplar aparentment diferent, però es tracta d'una femella: L'anàlisi determinatiu el donà, a falta del coneixement del mascle, com una subespècie: A. groubei salibai.El 1977, a la cova de la Riviere de Chara, es captura una altra Antoinella diferent i que l'italià Casale (1982) va descriure com A. gigoni.

Una troballa misteriosa es fa l'any 1980 a la petita cova Ifri Sta Kerien, també coneguda per Grotte de Sidi Megbeur, a prop de Taza. Un sol exemplar que sembla diferent a les conegudes, però també es tracta d'una femella, i Casale (1982) la cita però, ni tan sols s'estudia. De ferm, tenim únicament tres Antoinella: A. groubei; A. groubei s. sp. salibai i A. gigoni. Així queda tot.

Han passat molts anys. Iniciem les expedicions del Projecte ATLAS el 2001, en aquesta ocasió amb la col·laboració de la Facultat de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona. I a dos cavitats del Atlas Mig Occidental, l'Ifri Mkhrouga i a l'Ifri Nakrhaman, a Ain Leuh, (Azrou), trobem diversos exemplars d'una Antoinella nova; A. espanyoli, que fou descrita per Mateu i Escolà (2006) i que dedicarem al nostre mestre i mentor, el Dr. Francesc Español.

Ens trobem de nou la gran serralada de l'Atlas al 2002: els resultats de l'any passat han sigut encoratjadors, i com resultat i per adobar la il·lusió, es capturen una sèrie d'Antoinella en dos cavitats: una, la ja molt coneguda i mig turística, (a l'estil del Marroc): L’Ifri Friouato, i l'altra, a una petita cavitat del massís del Jbel Bou Iblane, la Ifri Tlat Izra. El prestigiós biòleg Dr. J. Mateu i O. Escolà. del Museu de Ciències Naturals de Barcelona estudien les dues noves troballes que descriuen ells mateixos (2006): A. fadriquei i A. iblanensis.

El 2003, obligats per la situació sociopolítica del Marroc, ens veiem reduïts a treballar prop d'Agadir, emparats per companys del grup Association de Spéléologie d'Agadir d'aquesta ciutat, comunicant diàriament les activitats espeleològiques al nostre consolat. La llunyania d'aquesta zona respecte al centre del massís de l'Atlas, no ens permet trobar res de nou relacionat amb les Antoinella, encara que es capturà un representat de la família Staphylinidae: el Domene cantonsi en noves localitzacions.

Nova expedició. 2004. El temps excessivament plujós i la neu, al mes de Maig, ens obliguen a marxar de Taza, on teníem previstes una sèrie d'activitats, (la contrada on es troben el Friouato està pels 1750 m i la delTlat Izra, pels voltants dels 2200 metres d'alçada). A la recerca de noves zones, molt més cap al Sud, parem a la capital de província Beni Mellal. El mal temps no ens permet masses alegries espeleològiques. S'exploren escadusseres deu cavitats, i tampoc hi ha cap resultat d´Antoinella (es te que dir que en una expedició de dos setmanes s'ha arribat a explorar, biològicament parlant, vint-i-dos cavitats). Una altre bona troballa: Un estafilínid esmaperdut es deixa agafar a la Ifri Tifratin: estudiat i descrit pel nostre company del Museu, Carles Hernando (2007), batejat com a Domene fadriquei.

Aquest mateix any, i pels voltants de desembre, es fan una sèrie de prospeccions fora de l'àmbit de l'Atlas, principalment a la zona presahariana del Marroc, resseguin la frontera amb Algèria. Malgrat el lloc, el que trobem es un fred intens i unes poques cavitats amb una biologia molt pobre.

Cansats d'aigua i fred, decidim, al 2005, anar-hi al Marroc a ple estiu. I ens torrem vius. Però trobem una altra Antoinella, que una vegada estudiada, aquesta vegada conjuntament entre el Dr. Mateu i J. Comas (2006), ens dona l'alegria de ser un subgènere nou: A. (Irinea) aurouxi.
Final de la 1ª part
Autor: Floren Fadrique

1 comentari:

  1. Estimados amigos,

    Os doy la enhorabuena por vuestra labor. Desde el Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.) y en el mío propio, os deseamos todo lo mejor. Si necesitáis ayuda en lo que sea, hacérnoslo saber: bioespeleologiaGEV@hotmail.com

    Nuestro blog:

    http://bioespeleologia.blogspot.com

    Nuestra web:

    http://www.espeleovillacarrillo.com

    ResponElimina