El magre resultat del 2006, i una iniciativa del Dr. Alberto Sendra del Museu Valencià de Ciències Naturals, ens motiva a canviar de zona i l'abril del 2007 anem a la Yebala, regió mediterrània propera a Ceuta-Tetouan: es una zona interessant, amb un gran nombre de cavitats, i on es troba una de les més importants d'Àfrica: la Kef Togobeit, amb més de set-cents metres de fondària. Però el nostre interès és fer una recerca bioespeleològica, ja que tan sols tenim noticies de que Francesc Español; Oleguer Escola; Isidro G. Urgellés; Dolors Romero i Carles Ribera van fer una sèrie d'activitats per ací i per Aït Mehammed l'any 1972.
Disposem de poc temps i la recerca serà a corre-cuita, però en uns els avencs explorats; Fouk Magou i Saf Lamar V, al poblet de Magó, comencen a sortir Antoinella, com aquell que diu, a dojo. I ja tenim dues noves especies més: A. Sendrai i A. djebalica.
Amb aquests resultats quedem sorpresos, al comprovar com aquest gènere té una distribució tan amplia pel Marroc, i sobre tot, coexistir espècies diferents en un marc geogràfic tan proper, en algun cas, a tan sols quatre o cinc kilòmetres l'una de l'altre, si bé això, tal i com hem explicat, ja succeïa a la zona de Taza.
L'estiu del 2007, i amb més temps, tornem a les recol·leccions de tràmit: aquesta vegada a la regió d'Azrou, a Ain Khala i de nou a Taza, tot per intentar esbrinar cada distribució biogeogràfica. A dues coves d'Ain Khala trobarem una bona sèrie d'A. espanyoli; i a la petita cova Ghar Bied, tocant la Daya Chiker, un exemplar d'A. groubei. També visitem la gran cova Riviera de Chara per aconseguir l'A. gigoni, però ens quedem només amb la il·lusió perquè no en surt ni una.
2008. Es té previst realitzar les exploracions d'una serie de cavitats en la zona de Taza, en les quals només s'havien trobat Antoinella femelles i que per tant, aquestes espècies no han estat encara ben estudiades: es tracta de la Ifri des Ouled Ayach i la Grotte de Sta Kerien a Sidi Mejbeur. Una vegada més, interessa la captura de l'A. gigoni de la Grotte Riviere de Chara que, encara que coneguda, ens és necessària per establir comparacions i disposar de la sèrie completa d'aquest caràbid, ja que, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona no n'existeix cap exemplar. A més, ens proposem baixar a l'Ifri des Ouled Ayach, la cavitat on es va trobar, en els anys cinquanta la subespècie A. groubei salibai, que tampoc hi és a les nostres col·leccions.
Malgrat la adversa climatologia, es van poder complir els objectius previstos en quant a cavitats: Ghar Riviera de Chara, amb un volum notable d'aigua, Trou de la Piste, avenc d'uns quaranta metres de fondària, Ifri des Ouled Ayach, impressionant avenc amb un pou d'entrada de més de cent metres, i dos pous més de trenta metres que ja no es van poder baixar perquè la cavitat estava inundada des de la base del primer pou, i també un seguit de cavitats, petites però biològicament molt interessants, a Bab Bou Idir, Sidi Megbeur, Ras el Maa, Ain el Ouda... Menció especial mereix la prospecció feta a Zaouia Ahanesal, poblet encimbellat a mil sis-cents metres, al bell mig del Alt Atlas Oriental, i envoltat de cims de tres mil metres d'alçada i colgats de neu. Es va baratar un guia, propietari tan mateix de la "git d`etape" on vam estar hostejats dos dies, i que ens va portar a una petita cavitat situada ben bé al cim del Jebel Bouygholasn, als dos mil cinc-cents metres. Hi vam arribar al cap de quatre hores de pujada, (o més), per comprovar que es tractava d'una petita surgència fòssil que no va arribar al cent metres de longitud, i seca excepte en un lloc situat al final de la cavitat. I un resultat biològic bastant trist: Tan sols es va capturaruna petita serie de Speonemadus maroccanus; un coleòpter ja conegut del nord d’Àfrica. Malgrat la decebedora experiència, es té que dir que les menges típiques que es van donar en la "git d`etape" van ser realment boníssimes, sobre tot la "harira" i el "tayine" que reconfortaven l'ànim més esmaperdut.
Ara be, una cosa es anar-hi a cercar fauna subterrània i altre, trobar-la. Hi ha una mena de maledicció que quan més interès hi ha en agafar una espècie determinada, més escadussera es presenta. Per no trencar aquesta tradició, no es va capturar cap Antoinella de las que ens interessaven. Tan sols, al Trou de la Piste, i al fons de la cavitat, uns quaranta metres de fondària, el nostre guia i president de la Association Marocaine de Speleologie a Taza, Houcine el Mansouri, va capturar un exemplar d’A. gigoni, troballa prou interessant i necessària per les comparacions i determinacions que Jordi Comas té que fer per estudiar el material biològic que s'ha anat recol·lectant al llarg de les diverses expedicions.
Altra troballa interessant, a la Grotte Riviere de Chara, mot afrancesat de l'autòcton Ifri Azokaghe, va ser un coleòpter estafilínid amb molta pinta de troglobi, en procés d'estudi pel nostre habitual company col·laborador Carles Hernando i que promet ser tota una novetat.
Enguany, 2009, pretenem insistir amb la recerca a la zona de Bab Bou Idir, Sidi Bou Knadel i Sidi Megbeur, a una sèrie de cavitats ja conegudes, i veure si es pot treure l'entrellat de la classificació de les Antoinella a base de capturar exemplars mascles.
També es te previst fer una sèrie de prospeccions a dos zones determinades del Atlas: una la delimitada per les poblacions de Midelt-Es Rashidiyah-Tinerghir, i altra la delimitada per Demnate-Thinerghir-Warzazat. Una vegada analitzades les característiques geològiques d’aquestes contrades, podrem decidir l´importancia i, en conseqüència, les prioritats a definir.
A més, si s'aconsegueixen els contactes adients, es podria estudiar una zona biològicament desconeguda per nosaltres: La part oriental del Rif, en el massís de Beni Snassel, prop de Ujdah, ciutat fronterera amb Algèria. Segons el catàleg, apart de la ja coneguda cova de Tasserakout, estudiada biològicament per P. Strinati, hi ha un bon nombre de cavitats que ens esperen.
Fi de la 2ª part i de l’article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada