Vam pensar que, enguany, solucionaríem tot allò de la distribució biogeogràfica del gènere Antoinella, que tan ens ha portat de cap en els darrers anys. Però la recol.lecció de fauna subterrània es un afer tan aleatori i els condicionants, que poden donar un resultat negatiu o positiu, tan variats i nombrosos, que mai es pot tindre la seguretat, d’antuvi, de saber quines espècies i quin nombre d'individus es podran recol.lectar.
Això ens ha passat també ara al Marroc. Teníem la confiança de poder agafar, al menys, un o dos exemplars de diverses espècies d´Antoinella, (A. groubei; A. espanyoli; A. iblanensis i A. fadriquei) i d'un subgènere, (Antoinella (Irinea) aurouxi), per poder completar l'estudi que, des de l’Institut de Biología Avançada del CSIC, està portant a terme el biòleg Arnaud Faille, del Muséum national d´Histoire naturelle de Paris, i que va formar part de l’expedició. A més, altres gèneres també de coleòpters prou interessants com Subilsia o Ifridytes acaparaven els comentaris durant el nostre viatge al Marroc: "Quants Ifridytes agafaràs tu?". "Aviam, amb quatre o sis ja en tindria prou... ara, de Subilsia amb un parell em conformaria!" I d'Antoinella?. Ca, home, n'agafarem cabassades. Això és molt vulgar, tindrem les que voldrem".
Tan de bo que hagués sigut així! No podem dir que els resultats hagin sigut dolents, ni de bon tros, però potser una mica més complerts i arrodonits sí que ho haguéssim desitjat. Es van capturar bastants exemplars d'A. iblanensis, un d’A. gigoni; un d'Irinea i un d'Ifridytes, a banda d'una munió d'araneids, cargols, isòpodes, col·lèmbols......... etc, que poden donar resultats molt interessants en quant a espècies noves. També es té que dir que els deus de la meteorologia magrebina no van ser massa afavoridors amb el nostre Projecte.
Dels ensurts meteorològics que vam patir, potser el més greu va ser la inundació de la Ifri N´Taouya, que de habitual ja té prou aigua. La va provocar una violenta tempesta que va petar fora de l'horari habitual. De cop i volta, van començar a caure cascades del sostre i a pujar el nivell d'aigua, al temps que tots empreníem una fugida cap l'exterior, que per sort, no era massa lluny. Aquesta tempesta va provocar talls a les carreteres de la zona, i que vam patir quan marxàvem d'Ait Mehammed. També, uns dies abans, al Jebel Bou Iblane i a més de dos mil metres d'alçada, una rierada va estar a punt, si no d'arrossegar vehicle i remolc, de tenir greus problemes per treure'ls del mig de l'aigua i el fang.
Amb aquesta mancança en la recol.lecció s'endarrereix ben bé un any l'anàlisi d´ADN que teníem previst poder realitzar enguany de les Antoinella de l'Atlas, quedant pendents també les espècies del Rif, (A. djebalica i A. sendrai). Per compensar-ho, estem estudiant la possibilitat de fer una expe "ràpida" al Rif-Yebala, comptant amb la col.laboració de Laurent Delfour o M. Amrani Marraschi –que han estat amb nosaltres- espeleólegs de Tánger i Casablanca, respectivament, per poder fer les recol.leccions necessàries d'aquesta zona.
És molt interessant la captura del caràbid Ifridytes mateui, del que ja es va donar una recent notícia en aquest bloc. Es tracta d'una de les "joies" entomològiques del Marroc, junt amb la Subilsia, descrita pel nostre mentor, el Dr. Español i dedicada al sempre ben recordat Josep Subils. De tots dos gèneres n'hi han mols pocs exemplars: De Subilsia tres al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i un altra en una col.lecció privada a França, i un exemplar d'Ifridytes al Muséum national d´Histoire naturelle de Paris. Ara, disposarem també d'aquest darrer al nostre Museu, després que el Dr. Arnaud Faille extregui l´ADN de l'exemplar per tal de "situar-lo" al seu lloc dintre de la catalogació dels caràbids, un estudi que està portant a terme.
Les fotos són d’aquesta activitat – com sempre, amb la cara a un pam de terra…-
Autor: Floren Fadrique
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada