Nº 076. Ens escriuen des del Marroc

Quan els dos participants de la 13ª expedició Atlas 2010 al Marroc; Floren Fadrique i Carles Fontgivell, compleixen ja una setmana d'activitats al continent africà, hem rebut un mail en que ens expliquen la feina complerta. Aquí tenim les seves vivències. Escriu en Floren: Arribats al Marroc el dia 13 d'aquest mes, la primera activitat espeleològica va ser la Ifri Fouk Maggó, propera a Bab Taza, a on varem poder recol·lectar una serie de quatre exemplars del coleòpter que havíem anat a cercar: Antoinella sendrai, guardat-ne una part en etanol absolut i una part en el clàssic alcohol de 70º. Així doncs, ja s'ha assolit un primer èxit, doncs d'aquesta espècie encara no en teníem de disponibles pels anàlisi d'ADN.

Deixem la zona del Rif-Djebala per viatjar cap lel sud-est, fins la zona de Taza. Hem visitat, per enèsima vegada, l'avenc Gouffre Friouato, amb les seves sales i galeries immenses com de costum i amb l'escassetat d'Antoinella com de costum, o sigui cap. També es va visitar la Ghar Chiker, la cova-avenc-engolidor de la gran depressió Daya Chiker. Malgrat el volum d aigua i la gran humitat no es va trobar res del que més ens interessava. Es té que dir que no es va poder arribar a les galeries seques -situades molt a l'interior i que era la nostra finalitat-, ja que tot i que estava previst que ens hi acompanyés el Sr. Mostapha Lachaab, antic guarda del Friouato, a l'hora de la veritat ha resultat que ell no estava en condicions de fer la cavitat i per això vam tindre que anar-hi tots sols. No varem tenir sort i no es va poder capturar cap A. groubei, l'objectiu de la visita. Es van deixar trampes per recollir-les a la tornada. Aixó sí, en Mostapha ens va indicar una "primera" als voltants de la Daya Chiker, una petita cavitat sense importància, una de les moltes que hi ha a la Daya.

A hores d'ara, dia 19, estem enviant el mail des de Ain Leuh, de baixada en diagonal-sobre el planell- com a pas entremig cap a Aït Mehammed. Aquesta mateixa tarda hem intentant entrar a l'Ifri Nahkarram o Azteque Tartare, però a banda que la boca d'entrada restava mig tapada d'aigua, el pitjor és que el cel prometia una pluja com la de quasi cada dia. Esperarem a demà mati a veure si hi ha més sort. Les anteriors cavitats de la zona no ens han donat res de bo -de fauna cavernícola-: L'Ifri Mekrouga ha resultat un "fiasco", biològicament parlant, es clar. L'Ifri Berrid, encara que molt humida i amb força aigua, ens ha proporcionat un exemplar que sembla una Antoinella, però que sense un estudi, no n'estic massa segur. Veurem si demà fem alguna cosa de bo, si no ens plou. Tot aixo trufat amb les típiques vivències del Marroc, que sempre ens resulten molt sorprenents i a vegades agradables. I una calor que fon les pedres, excepte quan plou, que rebaixa la temperatura a uns agradables vint-i-cinc o vint-i-vuit graus. Continuarem informant.

Salutacions. Floren Fadrique

Que el bon temps i la sort vagin amb ells