Nº 106. Pesca de fauna subterrània amb canya.

La fauna subterrània no tan sols es troba a l'interior de cavitats. Existeix el anomenat "MSS", (Medi Subterrani Superficial), i el "MSP". (Medi Subterrani Profund), constituït per una infinitat de petites esquerdes i espais mil•limètrics a uns determinats nivells del sota terra. En aquests biòtops es possible trobar, si més no tota, un tant per cent molt elevat dels ordres de fauna habituals en una cavitat.Un exemple ben patent: Hi ha el cas de l'Oscadites rovirai, un coleòpter de la tribu Molopini que viu a la Cueva del Hueso Santo, en Oncins, Osca. Segons les meves dades, tan sols es van trobar dues femelles i les restes d'un tercer individu. Van ser com unes deu o quinze visites que vaig fer a aquesta cova per tal de poder recol•lectar-ne un mascle, sempre amb un resultat negatiu. Anys després, Xavier Fresneda i Carles Hernando, posen trampes al MSS de les tarteres de pedres que hi ha al voltant de la cova, i en van poder capturar una bona serie. També el notable trèquid Paraphaenops breulianus, que es captura amb certa facilitat a una mina artificial als Ports de Beseit. És un típic cas de comunicació de la xarxa de fissures amb, en aquest cas, cavitats artificials (mines).

Aquesta característica de distribució per les esquerdes és més palesa en el món dels éssers aquàtics, anomenats genèricament stigobionts, i que tenen com a biòtop les capes freàtiques del subsol. Els podem trobar als rius i bassals en l'interior de les cavitats, però també en pous artificials, surgències impenetrables i deus.

Les tècniques de captura han de desenvolupar-se segons el medi que pretenem explorar. Per rastrejar uns pous artificials i marcar els límits biogeogràfics del isòpode aquàtic Typhlocirolana troglobia, que viu als nivells freàtics de la zona de Cabanes, Castelló, i ha sigut capturada en el Ullal de Miravet i en unes fonts de Suera, ens havem "inventat" la pesca de fauna subterrània amb canya. Com els pous a rastrejar (fets amb màquines perforadores) tenen de seixanta a dos-cents metres de fondària, vam recórrer a una mànega de plàncton llastada, que convenientment lligada al fil d'un carret de pesca i una canya, ens va permetre arribar al nivell piezomètric que tant ens interessava. La finalitat de tot aquest sistema no és el de pescar amb am, sinó deixar unes trampes, que es retiraran passats uns dies. És semblant als esquers que deixem dins les cavitatsSort que els pous estaven prou retirats i fora de camins. Si algú ens arriba a guaitar , hagués pensat que un parell de guillats s'havien begut l'enteniment...

Autor: Floren Fadrique.