Malaka: Nom d'un assentament dels fenicis situat en el lloc que avui dia hi ha la ciutat de Màlaga.
Aquest projecte va néixer per establir la relació dels nous trèquids trobats al Marroc, en el Rif magrebí (T. sendrai i T. djebalica), dintre del Projecte Atlas, amb els trèquids del grup martinezi del sud d'Andalusia. Sospitant la versemblança d'aquestes espècies, cadascuna a una banda dels dos continents, es pretén esbrinar quina relació es podria establir a partir de la colonització faunística del subcontinent Bètic-Rifeny, quan el sud de la Península Ibèrica i el nord d'Àfrica formaven una sola unitat geogràfica, limitada al nord per l'Estret Bètic (la vall del Guadalquivir) i al sud per l'Estret Rifeny (la depressió de Taza), entre el Mesinià i el Tortonià, fa uns 5 o 6 milions d´anys.
En aquella època, es pot aventurar que la fauna
entomològica, recercant un hàbitat més acurat per adaptar-se a les seves
condicions biològiques, van ocupar el medi subterrani d´aquest sub-continent
Bètic-Rifeny, envoltat per l'immens aiguamoll que era la Mediterrània.
Corresponents al final d'aquesta edat,
es troben nombrosos i documentats
registres fòssils que testimonien un actiu intercanvi faunístic, que va
provocar tant migracions com extincions entre Europa i Àfrica, registres
produïts durant la dessecació de la conca mediterrània.
Posteriorment, el fenomen de moviment de plaques
tectòniques de Wegener, va motivar l´apertura de l´estret de Gibraltar i va
tindre com a conseqüència el reompliment de la conca mediterrània mercès a les
aportacions hídriques de la Panthalasa (antic Atlàntic) a la Neothetys, (antic
Mediterrani occidental). Aquest fenomen de dessecacions i reompliments es va
produir diverses vegades, originant les anomenades "Crisis Salines del
Messinià". El nivell de les aigües, a causa del dèficit hídric de la conca
mediterrània tancada, va caure entre 1.500 i 2.000 metres, originant el dit
sub-continent Bétic-Rifeny.
 |
| La plaça major de Montejaque |
En el Pliocè (5 m.a.) el massís Bètic-Rifeny es trenca i
s'obre l'estret de Gibraltar (falla de Gibraltar formada en el Paleozoic per la
col·lisió hercinià) en un període relativament curt de temps. Així, el
Mediterrani, després d'un milió d'anys gaire bé sec, es recupera gràcies a
l'Atlàntic. El Paratethys (antic Mediterrani oriental) no es va recuperar i va
donar lloc, com a mars interiors, al Mar Negre, el Caspi i l'Aral.
Per tal d`aclarir aquestes similituds entre els trèquids
d'Andalusia i Àfrica, cal fer un anàlisi d`ADN d`aquests coleòpters, i és
imprescindible que la captura i conservació es faci amb unes condicions molt
estrictes d'una netedat ben bé estèril. De fet, en el decurs dels darrers anys,
ja hem anat aconseguint tots els del Marroc, capturats en el medi de
conservació adequat.
Ara bé, calia saber quins Trechus de la península feien
falta per aquest anàlisi, dels que hi han un munt d'aquest gènere. Consultat
aquest problema amb el Dr. A. Faille, biòleg del Museu Nacional d'Història
Natural de París, que porta aquesta investigació, es va determinar que el més
adient era el Trechus breuili, coleòpter del grup martinezi, i que viu a
diverses cavitats de Màlaga.
 |
| La façana del Centro de Interpretación de la Espeleología, a Montejaque |
Fa un parell d´anys, ja es va intentar aconseguir algun
exemplar d`aquest trèquid a la cavitat típica, la turística "Cueva de la
Pileta", sens cap resultat. Tampoc va donar cap resultat visitar els
primers metres de "Hundidero", gegantí engolidor que surt a la
"Cueva del Gato" després de 4,5 Km de recorregut. Aquest sistema és
relativament a prop de l`anterior cavitat.
Ara, dos anys més tard, Agustí Meseguer i l'autor
d`aquesta nota, es van desplaçar de nou a aquesta zona per tractar de agafar
aquest fugisser coleòpter. El viatge ve tenir lloc entre els dies 25 i el 29 d'abril
Agustí va gestionar el viatge i els contactes a
Montejaque, on vam ser rebuts per D. Angel Martínez, propietari de la
"Posada del Fresno" (on vam estar mol ben hostatjats), membre del
Club Espeleo Montejaque i antic president de la Federación Andaluza de
Espeleología. També és el coordinador del "Centro de Interpretación de la
Espeleología" de Montejaque, on vam poder conèixer la geologia, cavitats, exploracions, material
i diferents aspectes de l`espeleologia en aquesta província, mercès a una
acurada exposició de panells, fotografies i vídeos, i una interessant
col.lecció de material geològic i arqueològic.
 |
| Agustí Meseguer i Angel Martínez dins les sales del Centro de Interpretación de la Espeleología |
 |
| Un dels panells informatius |
En el primer dia d`activitat vam visitar la Cueva de las
Terrizas i la Cueva de los Aljaques, a Montejaque, cavitats que no reunien les
condicions bioclimàtiques adequades per la fauna subterrània.
El dissabte, quedem amb José Oriols i Diego Fernández,
components del Grupo de Espeleología de Cortes de la Frontera, que ens porten a
altres dues cavitats situades a dalt de la "Sierra de los Pinos". Per
accedir a aquestes dos coves, acabem grimpant per una tartera d'immensos blocs.Tampoc
trobem el maleït coleòpter, encara que, per un futur, a la Cueva de los
Esqueletos i després de superar una gatera força complicada, hi deixem un
parell de trampes. A la baixada, un
previst xàfec ens refreda encara més els ànims.
Tan sols ens queda un dia. Les coves que havem visitat no
reuneixen unes condicions massa acurades de biòtop per la fauna subterrània.
Ens decidim, doncs, per "fer" un avenc, que, a priori, sembla un
tipus de cavitat amb més condicions que no pas les petites coves visitades.
 |
| La cueva de los Aljaques |
 |
| Un isòpode porceliònid, de la cueva de los Aljaques |
 |
| Cortes de la Frontera, des de dalt la serralada |
Sima del Pozuelo 1: es la sisena cavitat que visitem en
tres dies, i a hores d`ara encara té que sortir el Trechus breuili per algun lloc. Aquesta cavitat és un avenc
de 284 m de fondària, que forma part d´un complex sistema d'engolidors i zones
de captació d'aigua, com el poljé de los Pozuelos o de Libar. Ens acompanya
Angel Martínez, que ens presenta D. Manuel Pérez, el propietari de la finca on està la cavitat.
Després de salvar (més ben dit, saltar) dos o tres tanques (hi han ramats de
porcs, cabres i vaques per tot arreu), i amb un temps força rùfol, ens trobem
la cavitat, i per cert, ja instal·lada
especialment per la nostra visita, per el Grupo de Exploraciones Subterráneas
de Pizarra, i que els quedem molt reconeguts per la gentilesa.
Un pou de trenta, dos o tres fraccionaments un xic
complicats, i en la base d´aquest pou, voilà!
un (encara hem de dir suposadament fins la confirmació des de França)
Trechus breuili: uns ulls mol reduïts,
el color testaci, el tamany, la forma... tot sembla que es tracta del cobdiciós
coleòpter. Això rutlla! Altra pou de
vint i una galeria descendent amb una llarga serie de ressalts i amb totes les
bones condicions del mon subterrani.
Però per més pedres que es remenen i més racons que s´escorcollen no
surt cap Trechus més: una larva de ves a saber què, aranyes, miriàpodes,
coleòpters de l´exterior caiguts o arrossegats per l`aigua .... Després de
varies hores, s´imposa la sortida de la cavitat, i de bell nou, en la base del primer pou, en una petita
repisa penjada a un parell de metres del terra, es capturen dos T. breuili més.
El lloc de la troballa és el seu hàbitat ideal: en zona isotèrmica, un racó de
petit pedregam, amb un intens degoteig que ho deixa tot amarat d´aigua.
De sobte, crits de l´equip de superfície. Ara
que ja tenim assolit l´objectiu previst, cal fer via. I el temps, que ja no ho
teníem gaire clar fa unes hores, es
despenja amb una intensa nevada que emblanquina el verd paisatge. Tornem a
corre cuita al "cortijo" on està el cotxe, i amb una temperatura
glacial, baixem a Montejaque a celebrar la troballa amb un àpat ben merescut.
 |
| Devallant el pou d'entrada de la Sima Pozuelo I. Angel Martínez fotografiant Floren Fadrique |
 |
| La nevada a la sortida de Pozuelo I |
 |
| Trechus breuili: esquerra, un exemplar de Pozuelo I. Dreta, dibuix de la descripció d'en R. Jeannel, l'any 1913 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada