Malaka: Nom d'un assentament dels fenicis situat en el lloc que avui dia hi ha la ciutat de Màlaga.
Recerca de coleòpters cavernícoles a la zona de Benaoján i Montejaque els dies 25 al 29 d'abril d'enguany.
Aquest segon post tracta de les activitats que vam fer el dia 26. Pel matí, l'Agustí i l'autor d'aquesta nota ens acostarem a la Cueva del Gato, però estava tot inundat d'aigua i només es podia entrar uns pocs metres de la cova. Cap resultat. Ben entrada la tarda, vam poder fer una bona feina a la Cueva de la Pileta.
 |
| La surgència Cueva del Gato. Al mig de la boca, en Floren Fadrique |
 |
| La cascada i el riu de la surgència |
 |
| El nivell de l'aigua omple la galeria |
Fa un parell d'anys ja es va intentar la captura del Trechus breuili en la cavitat
típica, (la primera on es va trobar en el moment de la seva descoberta), la
"Cueva de la Pileta" a Benaojan, Màlaga, famosa per les seves
pintures del Paleolític Superior (Solutrense, 19.000 AC) Neolític, Calcolític i
Bronze (entre 4.000 i 1.000 AC). Malauradament no es va poder capturar aquest
trèquid.
Varem tindre totes les facilitats per part de la família
Bullón, propietària de la cavitat, per la recerca de fauna, instal·lar i
recol·lectar trampes.
Aprofitant la
estada per investigar les cavitats properes a Benaojan/Montejaque i tenint
compte de la importància i l'interès que l'anàlisi d'aquest trèquid representa
pel l'estudi de l'origen comú dels Trechus de la fauna subterrània del Marroc,
vam decidir esgotar totes les possibilitats i escorcollar tantes cavitats com
fos possible en els pocs dies que teníem previst de ser-hi a Màlaga.
 |
| Entrada de la Cueva de la Pileta |
 |
| Una vista interior |
Es va intentar de nou trobar el desitjat coleòpter a la
cavitat típica, La Pileta, com marquen
els cànons de la Biologia. Invitats de nou
pels propietaris de la cavitat, vam entrar al vespre, després de les
darreres visites per tal de treballar amb tranquil·litat, acompanyats de J.
Tomás Bullón, guia i propietari de la cavitat, que va mostrar un envejable
interès en conèixer la entomofauna de aquesta cova, on Henri Breuil va trobar per primera vegada aquest
Trechus, ara fa cent anys.
Una vegada a la cavitat, vam obviar els primers dos cents
metres, tot cercant les zones més estables i humides, encara que actualment i a causa de
l'excessiu nombre de visitants, el recorregut turístic està massa
trepitjat, i suposem que el volum de gasos, llum, vibracions i temperatura
aliens a la zona isotèrmica no afavoreix massa
el biòtop de la fauna subterrània i malmet l'ambient biològic de la
cavitat. Ens limitem a posar trampes, encara que n'esperem un resultat incert.
L'Agustí aprofita per fotografiar tot allò que belluga... i que no sigui gent!
 |
| Un exemplar de Chthonius
(Ephippiochthonius) bullonorum |
Ja fora del recorregut
turístic, ens centrem en uns metres de galeries laterals no visitables, després
de la "Sala del Pez", fins a arribar a la boca de la "Gran
Sima", pou de setanta metres que comunica amb les galeries del nivell
inferior. En aquest tram sembla que hi ha un ambient diferent, més humit
ambientalment, (a les galeries turístiques encara que hi ha dos o tres gours
prou amples, l'ambient és molt sec), on trobem uns quernets (pseudoescorpins),
el Chthonius (Ephippiochthonius) bullonorum, descrit d'aquesta mateixa cavitat,
i un interessant i petit coleòpter, encara per determinar, no conegut del
llistat faunístic de la cova. Es va plantejar
la possibilitat, en altra ocasió, de baixar el pou i recol·lectar en les
galeries inferiors, on molt possiblement, hi hagi més humitat i les condicions
climatològiques siguin més adients.
Desprès d'unes hores de recerca de fauna, i ja de nit,
sortim de la cavitat, una vegada més amb les mans buides de Trechus. Esperem
que les trampes instal·lades, que vigilarà en Tomás Bullón, donin el resultat
que esperem.
 |
| Un exemplar de Choleva sp. |
 |
| L'equip de bio dins la Pileta |
 |
| Un clàssic de la Pileta: la representació del peix. La seva longitud és de 1,5 m |
Autor: Floren Fadrique
Agraïments:
A la família Bullón, de Benaoján, per autoritzar la nostra tasca a la
"Cueva de la Pileta" i especialment a J. Tomás Bullón, per la seva
col·laboraciò en aquestes recol·leccions
i pel seu interès en el nostre treball de recerca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada