dilluns, 23 de desembre de 2013

Descobriment de l’ADN humà més antic

La Sima de los Huesos.    Foto. Extreta del bloc  http://oikia-pompeu.blogspot.com.es
El femur humà d'on s'ha extret l'ADN.  Foto: article de La Vanguardia

  El passat dijous 5 de desembre, va aparèixer al diari La Vanguardia (apartat Tendencias),  un artícle que dóna a conèixer uns recents estudis que han permès reconstruir l’ADN d’un os humà datat en 400.000 anys d’antiguitat. Pel seu interés, s’ha reproduït literalment en castellà, que és com ha arribat a les meves mans.

L’article, d’en Josep Corbella, parla d’un treball publicat a la prestigiosa revista Nature. Un dels coautors, en Juan Luis Arsuaga, explica a Josep Corbella, tota una serie de detalls sobre el que representa aquest avenç científic, en especial pel coneixement dels orígens de la raça pre-humana, o potser ja humana, y la relació entre els homínids Homo antecesor; pre-Neandertals; Neandertals i Homo sapiens.

L'article, amb les columnes totes seguides

Ara es troben que els representants més propers d’aquest ADN són originaris de la Sibèria i no d’Europa, segons es creia. Encara s’hauran de fer molts més anàlisi per conèixer amb més precisió la línia filètica dels homínids, però sembla que van pel bon camí.

Posició dels jaciments d'Atapuerca i Denísova.   Del mateix article de La Vanguardia

Aquesta situació, sense voler-ne fer comparances, és el mateix que ens trobem amb la fauna cavernícola. A vegades, dues espècies molt distanciades, que viuen a diferents continents, resulta que estan íntimament relacionades pel seu ADN, el que indica un origen comú abans de la deriva dels continents. Aquests casos són molt més antics, parlem de centenars de milions d’anys. En canvi, en els homínids, només parlem, com a màxim, d’un milió d’anys. Pel cas, tant ens fa, del que es tracta és de la similitud dels casos.Per l’extracció de l’ADN de la fauna cavernícola, els especialistes de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, sempre ens han dit que necessiten fauna obtinguda en unes condicions determinades: capturada viva, i morta i conservada en alcohol de 96º. Resulta que si hem trobat un exemplar mort, l’aigua (o humitat) de l’entorn, altera de tal manera l’ADN que ja no permet l’extracció i anàlisi en bones condicions, o bé complica molt la operació.

El cas de la Sima de los Huesos d’Atapuerca, tanmateix que qualsevol altre cavitat, no és l’ideal; la seva conservació al llarg de 400.000 anys dins la cova, tot i mantenir-se a una temperatura poc menys que estable, deixa les mostres en un estat que per trobar l’ADN sencer s’han de fer múltiples anàlisi i anar aprofitant de cadascun d’ells la part de la cadena que s’hagí pogut conservar. Al final, ajuntant tots els trams obtinguts en sortirà el complet. Aquest procés és molt costós i només està a l’abast de pocs estaments científics, no dels nostres que estudien artròpodes.

Esperem més novetats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada