Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paleontologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paleontologia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de març del 2014

Nº 200: Història del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Part 1 (2)

La façana del Museu Martorell, per l'interior del Parc de la Ciutadella

Primera part:

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el que treballem els de la nostra Associació BIOSP, actualment dins de l’edifici del Castell dels tres Dragons del Parc de la Ciutadella, no sempre ha estat en aquest lloc. En parlem molt, del museu, en aquest bloc, però crec que convé seguir el seu camí des del principi. Segurament molts de nosaltres no en sabem la seva història. Ara en parlem.

Tot i que aquest capítol no tracta directament de biospeleologia, és d’interès per conèixer els seus inicis i saber com hi ha anat evolucionant, a Barcelona, des dels orígens.



Portada del primer dels dos llibres sobre els que s'ha basat aquest article 
Pàgina nº 3 del primer llibre, amb les dades completes de l'edició

Portada del segon llibre consultat, de l'autora Alícia Masriera, llavors Directora del museu 


El primer museu de ciències naturals, va ser el Museu Martorell, de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias (1816-1889) situat al costat del Museu de Ciències Naturals, també dins del Parc de la Ciutadella. Va ser el primer museu públic de Barcelona. El nom Martorell prové de la persona que va fer possible la construcció de l’edifici i les col·leccions que contenia als seus principis.
Pàgina nº 12 del primer llibre. Repartiment de les instal·lacions dins del Parc de la Ciutadella

Detall ampliat de la foto anterior


Francesc Martorell i Peña (1822 - 1878). (S’insereix un resum tret de l’enciclopèdia lliure Viquipèdia en català).


Va ser un català corredor reial de canvis i comerciant/antiquari de professió. També fou viatger, estudiós de la numismàtica, naturalista aficionat (especialment a la malacologia), arqueòleg de nom (pioner estudiós de l'arqueologia balear i dels seus monuments megalítics). El 1868 va visitar l'Alguer per estudiar els nurags sards i hi descobrí la supervivència de la llengua catalana.

Al llarg de la seva vida va reunir una gran col·lecció d'objectes, una miscel·lània típica de l'època, incloent-hi espècimens d'història natural -zoologia, botànica, geologia, fòssils- objectes arqueològics, llibres i numismàtica.

A la seva mort, amb només 56 anys (1878), per evitar que les col·leccions que havia reunit es dispersessin, va donar a la ciutat de Barcelona el conjunt de les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia i la seva biblioteca, a més d’una dotació econòmica de 125.000 pessetes per conservar totes les peces.

Quatre anys després de la seva mort, el 1882, es va inaugurar el Museu Martorell, el primer museu de titularitat pública de Catalunya i el primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, i que junt amb l’Hivernacle i l'Umbracle, aquest també finançat per Martorell, van formar el nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals.
Retrat a l'oli de Francesc Martorell (1904). Autor, Mateu Balasch i Mateu. Pàgina nº 30 del segon llibre

Dependències del Museu Martorell, l'any 1917. Pàgina nº 24 del primer llibre
Pàgina nº 73 del primer llibre

Sala d'exposicions de zoologia i botànica del Museu Martorell (1917). Amb una X, l'esquelet de la balena, 16,8 m de longitud, que després va estar exposada al veí museu del Castell dels tres dragons, i que en l'actualitat es pot veure al Museu Blau del Fórum. Pàgina nº 60 del segon llibre


Evolució dels museus:


1878 - 1882: Període de construcció. Inauguració del Museu Martorell l’any 1882. En una primera etapa, el Museu Martorell era d’Arqueologia i Ciències Naturals. Quant al Museu d'Arqueologia de Catalunya, situat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, construït a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929, sempre ha seguit una altra línia independent dels museus que avui tractem.

1888: l’arquitecte Lluís Domenec i Montaner crea un dels edificis aixecats amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, destinat a ser restaurant. Es coneix popularment com el Castell dels Tres Dragons,

Una altre vista de la mateixa sala de la foto anterior

La sala de Paleontologia del Museu Martorell, l'any de l'edició del segon llibre (2006). Pàgina nº 114


1891: el Museu Martorell va passar a ser de Ciències Naturals

1906: Els laboratoris de recerca del Martorell s’instal·len a l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que les instal·lacions de recerca i exposició es mantenen al Museu Martorell

1916: Es constitueix la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, sota el patronat de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona. Les instal·lacions de la Junta, totes dins del recinte del Parc de la Ciutadella, eren: (noms extrets de la Guia de les instal·lacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals del 1917)
Pàgina nº  134 del primer llibre

En una segona part parlarem de la resta.

dilluns, 23 de desembre del 2013

Nº 191. Descobriment de l’ADN humà més antic

La Sima de los Huesos.    Foto. Extreta del bloc  http://oikia-pompeu.blogspot.com.es
El femur humà d'on s'ha extret l'ADN.  Foto: article de La Vanguardia

  El passat dijous 5 de desembre, va aparèixer al diari La Vanguardia (apartat Tendencias),  un artícle que dóna a conèixer uns recents estudis que han permès reconstruir l’ADN d’un os humà datat en 400.000 anys d’antiguitat. Pel seu interés, s’ha reproduït literalment en castellà, que és com ha arribat a les meves mans.

L’article, d’en Josep Corbella, parla d’un treball publicat a la prestigiosa revista Nature. Un dels coautors, en Juan Luis Arsuaga, explica a Josep Corbella, tota una serie de detalls sobre el que representa aquest avenç científic, en especial pel coneixement dels orígens de la raça pre-humana, o potser ja humana, y la relació entre els homínids Homo antecesor; pre-Neandertals; Neandertals i Homo sapiens.

L'article, amb les columnes totes seguides

Ara es troben que els representants més propers d’aquest ADN són originaris de la Sibèria i no d’Europa, segons es creia. Encara s’hauran de fer molts més anàlisi per conèixer amb més precisió la línia filètica dels homínids, però sembla que van pel bon camí.

Posició dels jaciments d'Atapuerca i Denísova.   Del mateix article de La Vanguardia

Aquesta situació, sense voler-ne fer comparances, és el mateix que ens trobem amb la fauna cavernícola. A vegades, dues espècies molt distanciades, que viuen a diferents continents, resulta que estan íntimament relacionades pel seu ADN, el que indica un origen comú abans de la deriva dels continents. Aquests casos són molt més antics, parlem de centenars de milions d’anys. En canvi, en els homínids, només parlem, com a màxim, d’un milió d’anys. Pel cas, tant ens fa, del que es tracta és de la similitud dels casos.Per l’extracció de l’ADN de la fauna cavernícola, els especialistes de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, sempre ens han dit que necessiten fauna obtinguda en unes condicions determinades: capturada viva, i morta i conservada en alcohol de 96º. Resulta que si hem trobat un exemplar mort, l’aigua (o humitat) de l’entorn, altera de tal manera l’ADN que ja no permet l’extracció i anàlisi en bones condicions, o bé complica molt la operació.

El cas de la Sima de los Huesos d’Atapuerca, tanmateix que qualsevol altre cavitat, no és l’ideal; la seva conservació al llarg de 400.000 anys dins la cova, tot i mantenir-se a una temperatura poc menys que estable, deixa les mostres en un estat que per trobar l’ADN sencer s’han de fer múltiples anàlisi i anar aprofitant de cadascun d’ells la part de la cadena que s’hagí pogut conservar. Al final, ajuntant tots els trams obtinguts en sortirà el complet. Aquest procés és molt costós i només està a l’abast de pocs estaments científics, no dels nostres que estudien artròpodes.

Esperem més novetats.

dimecres, 17 de març del 2010

Nº 064. Jornades d'Espeleologia del Garraf

L’Espeleogrup UME de l’Unió Muntanyenca Eramprunyà, de Gavà, organitza les III Jornades Espeleològiques del Garraf. Els actes tindran lloc el dissabte 10 d’abril d’enguany al local del GER, Carrer del Pi nº 25, a Sant Pere de Ribes. La nostra Associació hi col•labora presentant la primera sessió sobre la fauna cavernícola del Garraf. –veure programa-

Informació i inscripcions: Personalment, els dimarts, dimecres i divendres de 19 a 21 h al local de l’entitat, Rambla Lluch nº 4, Gavà. També pots informar-te: Tel. 93.662.01.24 i a la Web: http://www.umegava.org/

Les sessions són gratuïtes. Hi ha dues activitat Post-Jornades, el diumenge 11: -Una visita a l’avenc Emili Sabaté (veieu tarifa de costos) -Una Passejada pel Pla del Querol

Columna ampliada amb les dades per inscripcions

Els temes a tractar seran: Bioespeleologia, Paleontologia i les més importants descobertes recents, tot referint-se al Garraf.

Una bona ocasió per estar al dia en els coneixements d’aquest històric i molt important massís.